Propostes de TFM
Màster d’ecologia, gestió i restauració del medi natural
1 [ 2022-07-13 ]: Gestió i conservació de boscos madurs al Parc Natural de l’Alt Pirineu: importància dels arbres extremadament longeus
Data de la proposta: 2022-07-13
Director del projecte: Sergi Munné-Bosch
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Antiox - Ecophys
Contacte: smunne@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Barcelona i Alt Pirineu
Requeriments formatius: Nota expedient grau > 8
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Ancient trees are life history lottery winners that mostly persist in remote and environmentally harsh mountainous areas. Here, we will perform a multi-scale study in a protected mature mountain pine (Pinus uncinata) forest in the Alt Pirineu Natural Park to identify traits that make these trees unique in terms of triggering forest regeneration. We will try to identify key features ancient trees bring to forest regeneration and evaluate means of ancient trees conservation in situ and ex situ.
Observacions: NA
2 [ 2022-07-13 ]: Límits biofísics de la capacitat d’absorbir el CO2 atmosfèric dels boscos
Data de la proposta: 2022-07-13
Director del projecte: Adrià Barbeta
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM. Research Group on Forest and Stream Ecological Links: Waterhed Management and Restoration
Contacte: adria.barbeta.margarit@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: Universitat de Barcelona
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: L’objectiu principal del TFM és determinar característiques dels boscos que ens en permetin preveure la capacitat d’absorbir i emmagatzemar CO2 atmosfèric en les pròximes dècades. L’abandonament d’antics conreus i explotacions forestals ha suposat un augment de la biomassa forestal en moltes zones d’Europa. Així mateix, l’augment antropogènic del CO2 atmosfèric ha estimulat el creixement dels arbres, en alguns casos. Tot i així, existeixen límits biofísics a l’acumulació de biomassa en els boscos, com l’alçada dels arbres o l’àrea basal. Aquests límits podrien canviar degut a les noves condicions ambientals imposades pel canvi climàtic. En aquest treball es proposa estudiar com varia l’acumulació de biomassa dels boscos en funció de la interacció entre les condicions ambientals i la dinàmica forestal.
Observacions: El TFM es pot enfocar al treball de camp (dendrocronologia), a l’anàlisi de grans bases de dades en R, a o una combinació dels dos enfocs.
3 [ 2022-07-13 ]: Sulphur cycle in hypersaline, saline and soda endorheic waters. Deciphering in-situ sulphate respiration monitoring the 34S/32S-SO4 fractionation.
Data de la proposta: 2022-07-13
Director del projecte: Andrea Butturini
Entitat: UB dept. BEECA
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: Andrea Butturini abutturini@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Barcelona
Requeriments formatius: Conocimientos basicos de Biogeocquímica. Dominio del ingles tanto leido como escrito y muchas ganas de implicarse en el proyecto.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: This proposal focused on Sulphur cycle in extreme habitats such as the hypersaline and soda lakes. These systems are typically rich in sulphate (SO4) as consequence of evaporitic rocks (gypsum) dissolution and exacerbated water evaporation. Further, waters in these systems accumulate high amount of dissolved organic matter and anoxic conditions are well established, especially in saturated sediments. These conditions are optimal for promoting sulphate respiration and consequent accumulation of reduced Sulphur (i.e. hydrogen sulfide, H2S). Estimating sulphate respiration from changes in bulk sulphate concentrations is a complex task in in-situ monitoring. One strategy to bypass this problem consists to measure the isotopic fractionation of sulphur in sulphate because SO4 respiring microbiota tend to consume the light isotope r(32S) and accumulate the heavy one (34S). In this context, this study will explore the magnitude of SO4 respiration in sediment-water interface in different saline and soda water bodies that comprises an African soda lake an several saline-soda water in the Iberian peninsula. Activity will consist to sample the selected lakes in the Iberian peninsula and performing the analytic measurements in the UB facilities. This project is supported by National Research project CARINSAL (2022-2025) that integrates researches from University of Barcelona, University of Girona, University of Murcia, University Complutense of Madrid, CNR-IRSA Italy, Technical University of Kenia and University Catholic of Chile.
Observacions: NA
4 [ 2022-07-14 ]: Augment de biodiversitat associat al cultiu ecològic de l’arrós al Delta de l’Ebre
Data de la proposta: 2022-07-14
Director del projecte: Salvador Nogués Mestres
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Fisiologia Vegetal
Contacte: salvador.nogues@ub.edu Ext 33717
Lloc on es desenvoluparà el treball: Facultat de Biologia i Delta de l’Ebre
Requeriments formatius: Grau en Biologia, Ciències Ambientals o similar
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: S’estudiarà l’augment de biodiversitat associat al cultiu ecològic de l’arròs en camps experimentals situats a la població de Deltebre de l’empresa col.laboradora AGROSERVEIS.
Observacions: NA
5 [ 2022-07-16 ]: Impacte del parasitisme d’Orobanche latisquama en el romaní davant els estressos abiòtics provocats per la climatologia mediterrània
Data de la proposta: 2022-07-16
Director del projecte: Sergi Munné-Bosch/ Laia Jené
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Antiox
Contacte: smunne@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Barcelona
Requeriments formatius: Grau en Biologia
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: El projecte se centra en l’estudi de la relació entre una planta paràsita (Orobanche latisquama) i el seu hoste (Salvia rosmarinus) en un ecosistema natural en clima mediterrani. L’objectiu del projecte és comprendre millor aquesta relació planta - planta i quins efectes té en ecosistemes mediterranis, centrant-se sobretot en aspectes d’ecologia fisiològica. Les activitats inclouran mostreigs en condicions de camp i anàlisis metabolòmics, sobretot de perfil hormonal, al laboratori, utilitzant tècniques d’anàlisi com l’HPLC o l’HPLC-MS/MS.
Observacions: NA
6 [ 2022-07-16 ]: Plasticitat morfològica i funcional en microhabitats
Data de la proposta: 2022-07-16
Director del projecte: Marcos Fernández Martínez, Francesc Sabater
Entitat: CREAF/UB
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: m.burriach@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: UB/CREAF i al camp
Requeriments formatius: Bona disposicio per traballar al camp i al laboratori. Destresa en l’anàlisi de dades amb R i la redacció en anglès
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Partint d’una base de dades d’unes 300 fonts de Catalunya, de les que disposem de l’analítica d’ions majoritaris i de les espècies de briòfits que hi viuen, es pretén respondre a la pregunta de si la plasticitat morfològica de les molses que trobem als ambients fontinals està relacionada amb les característiques fisicoquímiques de l’aigua que en brolla. És a dir, si la forma i mida de les molses canvia segons l’ambient en la que es trobin. Per respondre a aquesta pregunta caldrà fer treball de camp per recollir mostres de les fonts i analitzar-les (mesurar-les) al laboratori. Aquestes dades s’ajuntaran a les que ja tenim disponibles d’un projecte anterior. Mitjançant anàlisis estadístics investigarem quina relació existeix entre els trets morfològics i les característiques de l’aigua de les fonts.
Observacions: NA
7 [ 2022-07-16 ]: Us de briòfits per determinar la qualitat de l’aigua de les fonts
Data de la proposta: 2022-07-16
Director del projecte: Marcos Fernández Martínez, Francesc Sabater
Entitat: CREAF/UB
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: m.burriach@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: CREAF/UB
Requeriments formatius: Motivació i destresa en l’anàlisi de dades amb R i redacció en anglès
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Partint d’una base de dades d’unes 300 fonts de Catalunya, de les que disposem de l’analítica d’ions majoritaris i de les espècies de briòfits que hi viuen, es pretén investigar si podem establir la qualitat de l’aigua d’una font a partir de les espècies de briòfit que s’hi troben. Es faran servir anàlisis estadístics per orientar l’elaboració d’un arbre de decisió per predir la química de l’aigua e les fonts en funció a la presència de briòfits que s’hi troben
Observacions: NA
8 [ 2022-07-16 ]: Què determina la diversitat d’espècies en ecosistemes fontinals?
Data de la proposta: 2022-07-16
Director del projecte: Marcos Fernández Martínez, Francesc Sabater
Entitat: CREAF/UB
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: m.burriach@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: CREAF/UB
Requeriments formatius: Cerca de bibliografia científica, fluïdesa en R, elevats coneixements d’estadística i bon domini de l’anglès.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Partint d’una base de dades d’unes 300 fonts de Catalunya, de les que disposem de l’analítica d’ions majoritaris i de les espècies de briòfits que hi viuen, es pretenen respondre quatre preguntes: 1) Què determina la riquesa d’espècies de briòfits a les fonts? 2) Què determina la beta-diversitat de briòfits entre fonts? 3) Què determina la diversitat funcional de les comunitats de briòfits de les fonts? 4) Què determina la diversitat filogenètica de les comunitats de briòfits de les fonts?
Per respondre a aquestes preguntes caldrà un acurat anàlisi estadístic de la base de dades de que es disposa. S’investigarà quina relació existeix entre la riquesa d’espècies, beta-diversitat, diversitat funcional i filogenètica i les característiques fisico-químiques de l’aigua de les fonts. L’alumne haurà d’assolir un nivell elevat de comprensió dels conceptes ecològics que es tractaran en aquest treball, alhora que una capacitat elevada d’anàlisi estadístic.
Observacions: NA
9 [ 2022-07-16 ]: Coexistència i competència: conservació evolutiva de nínxols ecològics observats i potencials
Data de la proposta: 2022-07-16
Director del projecte: Marcos Fernández Martínez, Francesc Sabater
Entitat: CREAF/UB
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: m.burriach@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: CREAF/UB
Requeriments formatius: Cerca de bibliografia científica, destresa al laboratori, fluïdesa en R, bons coneixements d’estadística i bon domini de l’anglès.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Partint d’una base de dades d’unes 370 fonts de Catalunya, de les que disposem de l’analítica d’ions majoritaris i de les espècies de briòfits que hi viuen, es pretén respondre a la pregunta de quin grau de conservació filogenètica presenta el nínxol ecològic dels briòfits. S’estudiarà també si les comunitats de briòfits trobades a les fonts tendeixen a estar agrupades filogenèticament o bé s’hi dona el fenomen contrari. S’estimarà el nínxol ecològic observat de les espècies presents a la base de dades i s’intentarà aplicar una metodologia nova per estimar el nínxol potencial de cada espècie.
Observacions: NA
10 [ 2022-07-19 ]: Estudio de la biodiversidad de macroinvertebrados acuáticos de las Islas Canarias
Data de la proposta: 2022-07-19
Director del projecte: Núria Bonada
Entitat: Universidad de Barcelona
Grup de recerca (si escau): FEHM-Lab
Contacte: mcanedo.fem@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: Facultad de Biologia, Universidad de Barcelona
Requeriments formatius: Son deseables conocimientos en limnología, ecología y taxonomía de macroinvertebrados y análisis de datos en R.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: La biodiversidad de agua dulce está desapareciendo a un ritmo acelerado a consecuencia de la acción humana. Esta situación es especialmente alarmante en las regiones secas y aisladas del planeta, donde el estrés hídrico derivado de la demanda humana de agua y el cambio climático pone en peligro a un gran número de especies. Esto puede incluso derivar en la pérdida de especies que aún no han sido descritas. En este contexto, las áreas protegidas juegan un papel fundamental como reservorios de biodiversidad, que necesita ser debidamente estudiada para garantizar su preservación. El presente proyecto se centra en la fauna de insectos acuáticos del archipiélago de las islas Canarias, que es especialmente interesante por tres motivos: 1) es poco conocida debido a la escasez de inventarios y estudios científicos; 2) incluye una gran cantidad de endemismos; 3) presenta una gran vulnerabilidad al estrés hídrico derivado del cambio climático.
Se seleccionarán cursos de agua en tres de las islas Canarias: Tenerife, La Gomera y La Palma. Estas islas fueron escogidas debido a que son las menos áridas y además cuentan con tres parques Nacionales dentro de sus demarcaciones (El Teide, Garajonay y Caldera de Taburiente, respectivamente), donde en principio las comunidades de macroinvertebrados y los regímenes hidrológicos se mantienen relativamente aislados de la acción humana. En cada curso de agua se escogerán tramos de hasta 100 metros de largo, donde se llevará a cabo un muestreo cualitativo multihábitat de larvas y adultos de macroinvertebrados acuáticos. Las larvas se recolectarán removiendo mecánicamente los diferentes hábitats y recolectando el material resuspendido con la ayuda de una manga de red de 300µ de poro. El muestreo de los adultos de insectos acuáticos es esencial para correlacionarlos con sus respectivas larvas acuáticas y se llevará a cabo de tres maneras diferentes: i) mediante una manga entomológica estándar, recolectando los adultos presentes en la vegetación de ribera; ii) mediante una trampa de luz ultravioleta que se dejará durante una noche en aquellos tramos en los que la accesibilidad lo permita y además estén asociados a comunidades bentónicas particularmente diversas en estado de larva; iii) mediante el uso de trampas de emergencia que se instalarán sobre pozas y/o cursos de agua de algunos de los barrancos que se consideren adecuados con el objetivo de poder correlacionar más efectivamente las larvas acuáticas con los adultos. En la laboratorio se procederá a la identificación taxonómica de las larvas y los adultos, y se relacionará su diversidad con las condiciones ambientales para comprender mejor los factores que condición su distribución.
Observacions: Actuarán como co-directores Raúl Acosta y Miguel Cañedo-Argüelles, del IDAEA-CSIC
11 [ 2022-07-19 ]: Metacommunity dynamics in the Ebro catchment. Network analysis along a dispersal gradient of aquatic organisms (diatoms, macrophytes, macroinvertebrates and fish).
Data de la proposta: 2022-07-19
Director del projecte: David Cunillera-Montcusí & Miguel Cañedo-Argüelles
Entitat: Universidad de Barcelona, Sección de Ecología, Departamento de Biología Evolutiva, Ecología y Ciencias Ambientales
Grup de recerca (si escau): FEHM-Lab (Freshwater Ecology, Hydrology and Management)
Contacte: david.cunillera@dcm.cat; mcanedo.fem@gmail.com; bonada@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Telemàticament i al FEHM-Lab. Sección de Ecología. Avda. Diagonal 643. 08028 Barcelona
Requeriments formatius: Control y familiarización con R i Rstudio (nivel medio)
Tutor UB suggerit: Núria Bonada
Breu resum del projecte: 1) According to the metacommunity theory, local aquatic communities are assembled through a combination of local and catchment scales processes, which are further modulated by network connectivity and the dispersal abilities of the organisms. Understanding the relative importance of local and regional drivers at different spatial scales and/or different dispersal gradients is one of the main challenges of metacommunity ecology.
In this regard, river networks are especially interesting as their connectivity has as a strong directional influence and are affected by numerous anthropogenic barriers such as dams.
We have compiled a dataset covering the whole Ebro river catchment (the largest river catchment in Spain) with hundreds of sampling sites and four taxonomic groups (macrophytes, diatoms, macroinvertebrates and fish).
The objective of the current project is to understand and quantify the influence that different environmental variables (local and regional) and network attributes (centrality, fragmentation due to barriers) have on local and regional diversity of the four biological groups. We will pay special attention to the differences between groups (macrophytes, diatoms, macroinvertebrates and fish) to gain insights into how dispersal modulates the influence of local and regional drivers on the assembly of communities and metacommunities.
Observacions: Este trabajo cuenta con una base de datos muy extensa y bien organizada como punto de partida. Así pues, el trabajo se centrará en el análisis de datos e interpretación de los resultados (para lo cual se requerirá leer trabajos relacionados, sobre todo investigaciones recientes en el campo de la ecología de metacomunidades). Se requiere estar familiarizado y tener un nivel medio de R i Rstudio. Este trabajo se podrá desarrollar en gran parte telemáticamente y tiene un elevado potencial de resultar en una publicación en una revista científica.
12 [ 2022-08-04 ]: UNBURNABLE/UNEXTRACTABLE FOSSIL FUELS: SOCIOENVIRONMENTAL SPATIAL CRITERIA TO LEAVE THE OIL IN THE GROUND, THE GAS UNDER THE GRASS AND THE COAL IN THE HOLE IN ORDER TO LIMIT THE INCREASE IN GLOBAL MEAN TEMPERATURE TO 1.5°C
Data de la proposta: 2022-08-04
Director del projecte: Martí Orta-Martínez
Entitat: Departament de Biologia Evolutiva Ecologia i Ciències Ambientals (UB)
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM, IMPACTANT
Contacte: marti.orta@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Departament de Biologia Evolutiva Ecologia i Ciències Ambientals (UB)
Requeriments formatius: Coneixements bàsics a SIG
Tutor UB suggerit: -
Breu resum del projecte: In order to limit the increase in global mean temperature to 1.5°C, CO2 emissions from 2020 onwards should be capped at 440 Gigatonnes. To remain within this limit, about 89%, 59%, and 58% of existing coal and conventional gas and oil reserves, respectively, would need to remain unburned, as the CO2 potential emissions contained in present estimates of global fossil-fuel reserves represent a staggering 2,900 GtCO2, or 7 times higher for a 1.5°C limit. We are developing an integrated spatial assessment model that uses estimates and locations of the world’s conventional oil resources and socio-environmental criteria to construct the first global atlas of unburnable oil resources. Our preliminary results for oil show that biodiversity hotspots, richness centres of endemic species, natural protected areas, urban areas, and the territories of indigenous people in voluntary isolation can be kept entirely off-limits to oil extraction, as they only account for minor quantities of conventional oil resources, well below the required resources to keep global warming under 1.5°C. Our model will provide clear spatial guidelines to select unburnable fossil fuels resources to limit carbon emissions while enhancing collateral socio-environmental benefits.
Observacions: Més información a: http://www.impactant.cat/en/research/3/resource-extraction-activities-in-tropical-systems http://www.impactant.cat/en/team/77/marti-orta-martinez
13 [ 2022-08-04 ]: ENVIRONMENTAL POLLUTION OF OIL EXTRACTION AND ILLEGAL GOLD MINING IN TROPICAL RAINFORESTS
Data de la proposta: 2022-08-04
Director del projecte: Martí Orta-Martínez
Entitat: Departament de Biologia Evolutiva Ecologia i Ciències Ambientals (UB)
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM, IMPACTANT
Contacte: marti.orta@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Departament de Biologia Evolutiva Ecologia i Ciències Ambientals (UB)
Requeriments formatius: Basic lab skills and interest in environmental pollution and environmental health
Tutor UB suggerit: -
Breu resum del projecte: Oil and gas reserves overlap with 11% of the world’s rainforests; and the Amazon is the tropical rainforest with the highest percentage (14%) of such overlap. It has been suggested that fossil fuel exploration and exploitation could become one of the most important causes of environmental degradation of the tropical rainforests. Hydrocarbon extraction activities in the Amazon region started in the 1930’s and, in 2008, they were spread over 688,000 km2 of the western Amazon, in Bolivia, Brazil, Colombia, Ecuador and Peru. Despite the world economic crisis, the growing global demand in oil increased from 85 million barrels/day in 2006 to 100 million barrels/day in 2019. This growth stimulated a renewed growth in hydrocarbons concessions in the Amazon.
Despite the intense decades-long oil extraction activity in tropical rainforests and the toxicological effects of some oil-related pollutants, there is little factual information to help determine and minimize its potential impacts. There is disperse secondary literature (e.g. the court case against Chevron-Texaco, in which the company was fined with USD 9.5 billion, has contributed much to document this pollution). However, there is a dearth of scientific data on the impacts that these activities may have on the environment, on the wildlife and on the health of people living in the vicinities of oil extraction sites. This is well illustrated by our recent discovery of Amazonian wildlife ingesting oil polluted soils in an oil-extraction area of the Peruvian Amazon. The occurrence of petroleum-extraction activities in the Amazon and their impact on the environment and those indigenous populations that are heavily dependent on hunting for their subsistence has generated a great deal of controversy at the local and international level. A major cause for concern has been the reported high levels of lead and cadmium in the blood of members of remote indigenous communities from the Peruvian Amazon that were initially associated with activities of the oil industry in the area.
Our research group aims to contribute to overcome the substantial knowledge gaps in the basic understanding of the environmental and health impacts generated by oil extraction activities. The project aims at providing new insights into chemical pollution in remote areas of the planet (including the rainforests of the Amazon and Central Africa), establishing their potential sources (e.g. oil-extraction activities, gold mining, long-range atmospheric transport, lead-based hunting ammunition, etc.) and determining their health risk for local indigenous groups (‘TropOil&Lead’).
Observacions: Més información a: http://www.impactant.cat/en/research/3/resource-extraction-activities-in-tropical-systems http://www.impactant.cat/en/team/77/marti-orta-martinezAdditional website (optional, max. 5 websites) 1. Amazo’N’Oil: Citizen Science applied to the identification of wild animals that ingest oil from the recurrent oil spills https://www.zooniverse.org/projects/marcartro/amazonoil 2. Research paper: First evidences of Amazonian wildlife feeding on petroleum-contaminated soils: A new exposure route to petrogenic compounds? https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0013935117316559 3. Research paper: A second hydrocarbon boom threatens the Peruvian Amazon: trends, projections, and policy implications https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/5/1/014012/meta
14 [ 2022-08-04 ]: Near Real-Time Monitoring of oil spills in the Peruvian Amazon: Oil spill detection in tropical rainforests with high and very-high spatial resolution imagery coupled to Community-based monitoring
Data de la proposta: 2022-08-04
Director del projecte: Martí Orta-Martínez
Entitat: Departament de Biologia Evolutiva Ecologia i Ciències Ambientals (UB)
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM, IMPACTANT
Contacte: marti.orta@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Departament de Biologia Evolutiva Ecologia i Ciències Ambientals (UB)
Requeriments formatius: Coneixements bàsics a SIG i teledetecció
Tutor UB suggerit: -
Breu resum del projecte: The number and size of accidental spills from ageing, ill-maintained or sabotaged pipelines have increased significantly in the tropical rainforests of the Niger Delta and the Western Amazon, that have become sites of reoccurring oil pollution (Jernelöv, 2010; Mena 2016). In the Niger Delta, a total of 1.5 million tons of oil have been spilled in the delta over a 50-year period (Obot et al. 2006, Gaughran 2009) and the Nigerian government identified more than 7000 spills between 1970 and 2000, and 2000 official major spillage sites (Jernelöv, 2010). In the Ecuadorian, Peruvian, and Colombian Amazon, oil spills have polluted large areas of rainforests. In 2013, Chevron/Texaco was sentenced to pay a USD 9.5 billion fine for the damage to human health and the environment resulting from oil pollution from its operations in the Ecuadorian Amazon (Pellegrini 2021). In Colombia, the total volume of oil spilled from just a 780-km-long pipeline (Caño Limón) built in 1986 to transport the oil from the Colombian Amazon to the Caribbean coast is estimated to be some 400,000 tons (Jernelöv, 2010). In the Peruvian Amazon, 1963 oil polluted sites have been identified just in a single oil concession (oil block 192) in operation since 1974 (Orta-Martínez et al 2021). However, in those remote areas from low and middle income countries -LMICs-, oil spill surveillance systems are missing or unreliable (Jernelöv, 2010; Watts and Zalik 2020; Korovkin 2003). The mobile technology revolution, with low-cost and user-friendly devices and mobile apps have created a wide range of possibilities for citizen science as Near Real-Time Monitoring systems (Finer et al 2018). In the same vein, recent advances in satellite-based remote sensing, Unmanned Aerial Vehicles (UAVs) or drones, big data processing and technologies like Web 2.0 and online map servers, have allowed, as the prices decrease and the technology becomes easier to use, forest monitoring with high spatial, temporal and thematic detail and the rapid increase of their use in environmental applications (Hansen et al 2019). Our research group evaluates the use of remote sensors (satellite borne -either multispectral or radar satellite images- or UAVs) for oil spill detection and, their coupling with Citizen Science to create an alert system for quick response to onshore oil spills in the global tropical rainforests. The system will inform environmental agencies and ongoing international court cases that seek remedy and redress of environmental harm from oil extraction activities.
Observacions: Més información a: http://www.impactant.cat/en/research/3/resource-extraction-activities-in-tropical-systems http://www.impactant.cat/en/projects/15/near-real-time-monitoring-of-oil-spills-all-eyes-on-the-amazon http://www.impactant.cat/en/team/77/marti-orta-martinez
15 [ 2022-09-12 ]: Promoción y seguimiento de un proyecto participativo de concienciación ambiental y de restauración forestal bajo el reto climático (Maials, Segrià, LLeida)
Data de la proposta: 2022-09-12
Director del projecte: BEATRIZ DUGUY PEDRA
Entitat: Universidad de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Research Group on Forest and Stream Ecological Links: Watershed Management and Restoration (FORESTREAM)
Contacte: bduguy@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Facultad de Biología (UB) y municipio de Maials (Segrià, Lleida)
Requeriments formatius: Conocimientos en ecología forestal. Uso de algún SIG - ArcGIS preferentemente (puede ser un nivel básico)
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Este trabajo es la continuación de tres TFMs realizados en la misma zona en el marco de una colaboración entre el equipo de la Dra. Duguy (Dept. BEECA, Facultat de Biologia) y l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals (Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari) de la Diputació de Barcelona en su finca de Maials (Segrià, Lleida) afectada por un gran incendio en junio del 2019. Tras la puesta en marcha de un proceso participativo que pretende impulsar la concienciación ambiental en la zona mediante una reflexión sobre los objetivos y prioridades de la gestión forestal en un contexto de cambio climático y de riesgo creciente de incendios, se pretende seguir impulsando el proyecto con nuevas actuaciones (en particular con plantaciones de una especie emblemática que ha desaparecido por causa del incendio; Juniperus phoenicia) y hacer un seguimiento y evaluación de las actuaciones ya realizadas o de las que se vayan implementando. En este sentido, se explorarán aproximaciones y herramientas de seguimiento y de evaluación de resultados (incluyendo también a los actores locales) mediante colaboraciones con otras iniciativas que estén desarrollando proyectos con objetivos similares. Las principales tareas son las siguientes: - Compilación y revisión de la bibliografía sobre las temáticas de interés, de la cartografía de la zona y de diferentes bases de datos - Mantener y promover el contacto con los actores locales más relevantes en relación a la gestión forestal (administraciones, entidades, propietarios, etc.) y/o a la dinamización de iniciativas (club ciclista de Maials, escuela primaria de Maials…) - Explorar las metodologías para seguir identificando de manera participativa los valores (servicios ecosistémicos), limitaciones y amenazas del territorio de estudio - Poner en marcha, organizar (identificando las fincas forestales) y participar en las plantaciones de Juniperus phoenicia - Explorar y testear aproximaciones y herramientas de seguimiento y evaluación de resultados (que sean también participativas) de las actuaciones realizadas antes de este proyecto y durante el mismo Los resultados conseguidos en las diferentes etapas del trabajo se irán presentando y discutiendo con los actores locales (DIBA y otros actores relevantes).
Observacions: Es necesario disponer del carnet de conducir. El trabajo de campo se desarrolla en una zona a unas 2 horas de Barcelona. Es recomendable una predisposición al diálogo y cierta facilidad de comunicación con actores de diferentes tipos.
16 [ 2022-09-13 ]: A comparative assessment of the resilience ability between Mediterranean- and non-Mediterranean climate ecosystems
Data de la proposta: 2022-09-13
Director del projecte: Núria Bonada, Ignasi Arranz, Enric Batllori
Entitat: Universitat de Barcelona, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Grup de recerca (si escau): FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management)
Contacte: bonada@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Universitat de Barcelona, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Requeriments formatius: Licenciatura o Grado en Biología, Biología Ambiental o Ciencias Ambientales. Conocimiento de análisis de datos con R, inglés.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Ecosystems are periodically affected by natural and human-driven disturbances. Potentially, Mediterranean climate ecosystems can recover quicker from these disturbances than non-Mediterranean ones. The rationale behind this is that Mediterranean ecosystems undergo seasonal and predictable disturbances that have acted along evolutionary times, and organisms have acquired strategies to cope with them. However, we still lack empirical evidence of this statement and whether resilience ability to recover from disturbances depends on the ecosystem (terrestrial, freshwater, marine), taxonomic group (microbes, flora, fungi, fauna), or disturbance type (floods, wildfires, droughts, organic pollution, invasive species). In this Master thesis, we aim to compare the resilience ability between Mediterranean- versus non-Mediterranean climate ecosystems. This will be achieved by conducting a meta-analysis of previous research on Mediterranean climate ecosystems. The student will need to search for information in public databases, extract data from literature and run statistical analysis. It is highly recommended the student takes the Master course on “Advances in population and community ecology”. The results of the Master thesis will lead to a scientific publication in a peer-review journal in ecology.
Observacions: NA
17 [ 2022-09-15 ]: Spatiotemporal patterns of bark beetle infestation in populations of Pinus uncinata
Data de la proposta: 2022-09-15
Director del projecte: Luciana Jaime, Jordi Margalef, Enric Batllori
Entitat: CREAF - Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: l.jaime@creaf.uab.cat j.margalef@creaf.uab.cat enric.batllori@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: CREAF - Universitat de Barcelona
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: In the last years, the contribution of bark beetle infestation to forest mortality has increased in several regions of North America and Europe. The emergence of infestation spots seems to be promoted by warming and drought conditions and is also influenced by forest characteristics. The main goal of this proposal is to map spots of Pinus uncinata infested by bark beetles in the Alt Pirineu Natural Park to assess (i) the spatiotemporal pattern of recent bark beetle infestation and (ii) the effect of landscape structure, forest management, and previous climatic conditions on the infestation dynamics. The tasks will consist in literature search, satellite imagery manipulation, data analysis in R and interpretation of the results. Knowledge of GIS and basic R is highly recommended, but we will assist and guide in both areas throughout the project. This research offers the opportunity to learn about forest ecology in ongoing projects and, depending on the student’s ambition, also to publish the results in a scientific journal.
Observacions: NA
18 [ 2022-09-21 ]: Ecologia i biodiversitat de diatomees bentòniques en llacs tropicals d’alta muntanya
Data de la proposta: 2022-09-21
Director del projecte: Xavier Benito
Entitat: Universitat de Barcelona i Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)
Grup de recerca (si escau): Freshwater Ecology, Management and Hydrology (FEHM), Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia, i Ciències Ambientals
Contacte: Xavier Benito (xavier.benito@irta.cat; xbenito@ub.edu)
Lloc on es desenvoluparà el treball: El treball es durà a terme de forma combinada al centre IRTA de Sant Carles de la Ràpita i a la Universitat de Barcelona.
Requeriments formatius: Preferentment llicenciada/llicenciat en biologia, ciències ambientals, geografia o geologia. Els sol·licitants han de tenir capacitat de treball individual i en equip, motivades amb el mètode científic, i tenir predisposició a aprendre a classificar espècies amb el microscopi òptic. Es valorà experiència i/o coneixements en comunitats biològiques aquàtiques, anàlisis estadístics, i literatura científica sobre el tema/ regió de la recerca.
Tutor UB suggerit: Marisol Felip (tutora UB) Col·laboradors externs: Pablo Mosquera i Henrietta Hampel (Universitat de Cuenca, Equador)
Breu resum del projecte: Els llacs tropicals d’alta muntanya estan considerats sistemes sentinella per la seva vulnerabilitat i respostes sensibles al canvi climàtic i pressions humanes. Les diatomees bentòniques es un dels grups amb major diversitat biològica en aquests sistemes però la seva utilitat com a bioindicadors podria ser mes ampli amb un major coneixement sobre la seva ecologia espacial i temporal en els tropics.
Aquest treball d’investigació té per objecte identificar les variables amb més importància en la distribució espacial (gradient altitudinal, variables hidrològiques i qualitat de l’aigua) i temporal (època seca i plujosa) de la comunitat de diatomees en llacs del Parc Nacional de Cajas, al sud de l’Ecuador. L’anàlisis de les dades biològiques (mostres de perífiton i epilítiques) i ambientals permetran establir els factors espacials i temporals que expliquen la distribució de diatomees, relacions entre els factors, i possibles mecanismes d’interacció. També, la interpretació dels resultats permetrà testar hipòtesis sobre la resiliència ecològica d’ambients extrems (ecosistemes de muntanya).
Observacions: L’estudiant haurà de treballar amb mostres de diatomees de llacs i haurà d’aprendre a determinar espècies —sota supervisió del director— utilitzant el microscopi òptic.
19 [ 2022-09-21 ]: Ecologia i biodiversitat de diatomees bentòniques en sistemes lòtics tropicals d’alta muntanya
Data de la proposta: 2022-09-21
Director del projecte: Xavier Benito
Entitat: Universitat de Barcelona i Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)
Grup de recerca (si escau): Freshwater Ecology, Management and Hydrology (FEHM), Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia, i Ciències Ambientals
Contacte: Xavier Benito (xavier.benito@irta.cat; xbenito@ub.edu)
Lloc on es desenvoluparà el treball: El treball es durà a terme de forma combinada al centre IRTA de Sant Carles de la Ràpita i a la Universitat de Barcelona.
Requeriments formatius: Preferentment llicenciada/llicenciat en biologia, ciències ambientals, geografia o geologia. Els sol·licitants han de tenir capacitat de treball individual i en equip, motivades amb el mètode científic, i tenir predisposició a aprendre a classificar espècies amb el microscopi òptic. Es valorà experiència i/o coneixements en comunitats biològiques aquàtiques, anàlisis estadístics, i literatura científica sobre el tema/ regió de la recerca.
Tutor UB suggerit: Marisol Felip (tutora UB) Col·laboradors externs: Pablo Mosquera i Henrietta Hampel (Universitat de Cuenca, Equador)
Breu resum del projecte: Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya estan considerats sistemes sentinella per la seva vulnerabilitat al canvi climàtic i a les pressions humanes. Entre les comunitats biològiques que habiten rius i rieres, hi trobem les diatomees, algues unicel·lulars utilitzades àmpliament com a indicadors de la qualitat ecològica de l’aigua. Tot i això, encara existeix un coneixement escàs pel que fa a la seva diversitat i ecologia la qual cosa dificulta establir quins seran els impactes del canvi global sobre aquestes comunitats en específic, i sobre els ecosistemes tropicals de muntanya, en general.
Aquest treball d’investigació té per objectiu identificar les variables amb més importància en la distribució espacial (tipus de riu, gradient altitudinal, variables hidrològiques i qualitat de l’aigua) i temporal (època seca i plujosa) de la comunitat de diatomees epifítiques en rius i rieres de la conca del riu Yanuncay, al sud de l’Ecuador. L’anàlisi de les dades biològiques i ambientals permetran establir els factors espacials i temporals que expliquen la distribució de diatomees, i testar hipòtesis sobre la resiliència ecològica d’ambients extrems (ecosistemes de muntanya).
Observacions: L’estudiant haurà de treballar amb mostres de diatomees de rius i rieres i haurà d’aprendre a determinar espècies—sota supervisió del director—utilitzant el microscopi òptic.
20 [ 2022-09-23 ]: Què controla la variabilitat espacial de les emissions de CO2 desde el riu cap a la atmòsfera?
Data de la proposta: 2022-09-23
Director del projecte: Susana Bernal i Gerard Rocher-Ros
Entitat: Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
Grup de recerca (si escau): INTEGRATIVE FRESHWATER ECOLOGY GROUP (IFE)
Contacte: sbernal@ceab.csic.es
Lloc on es desenvoluparà el treball: Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
Requeriments formatius: Interès per l’ecologia aquàtica, la hidrologia i la biogeoquímica. Interès pel treball de camp, la anàlisis de dades, i la modelització. Nocions d’estadística i R.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: L’objectiu d’aquest treball de màster és estudiar la variabilitat espacial de les emissions de CO2 desde el riu cap a la atmosfera al llarg d’una xarxa fluvial, i investigar els factors que la controlen. S’escollirà com a sistema model un riu típicament Mediterrani. El treball de màster consisteix en realitzar treball de camp per mesurar diverses variables fisicoquímiques, caracteritzar la geomorfologia i fisiografia de diversos trams al llarg del riu, i recollir mostres d’aigua pel seu posterior anàlisis químic. En una segona fase, s’analitzaran les dades recollides estadísticament, i s’usaran models matemàtics i aproximacions de machine learning per predir emisions de CO2 en xarxes fluvials i explorar quina és la contribució dels factors físics i biològics als patrons espacials observats.
L’estudiant assolirà coneixements bàsics d’hidrologia i biogeoquímica fluvial. Aprofundirà en el cicle biogeoquímic del carboni i altres nutrients. Aprendrà tècniques de camp relacionades amb l’ecologia fluvial, manteniment i manipulació de diferent tipus de sensors, anàlisis estadístic de dades, nocions de GIS i de modelització en hidrologia.
Observacions: Possibilitat de sol·licitar una beca de introducció a la recerca, si es té bon CV.
21 [ 2022-09-23 ]: Anàlisi de dades d’espècies marines introduïdes: patrons globals i regionals
Data de la proposta: 2022-09-23
Director del projecte: Marc Rius
Entitat: Centre d’Estudis Avançats de Blanes
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: mrius@ceab.csic.es
Lloc on es desenvoluparà el treball: Centre d’Estudis Avançats de Blanes
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: El World Register of Marine Species (https://www.marinespecies.org/introduced/) és la base de dades d’espècies marines introduïdes més exhaustiva de tot món. Durant la seva curta vida, aquesta base de dades ha proporcionat informació clau sobre el coneixement que es té d’aquesta temàtica (https://www.vliz.be/imisdocs/publications/369179.pdf) però conté gran quantitat d’informació que no s’ha mai analitzat. Aquest projecte explorarà entre d’altres aspectes, patrons globals i regionals, que ajudaran a millorar programes de gestió d’aquesta problemàtica ambiental de primer nivell
Observacions: NA
23 [ 2022-09-27 ]: Ensayos a escala real de tratamientos para mejorar la rehabilitación de suelos salinos
Data de la proposta: 2022-09-27
Director del projecte: M Montserrat Jorba Peiró
Entitat: UB
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM
Contacte: montsejorba@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Cardona (Cataluña)/Facultad de Biología (UB)
Requeriments formatius: Estar matriculado en la asignatura de Restauración de taludes y canteras.. Conocimientos de suelos y de métodos de caracterización
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: En los últimos años se han implementado algunas técnicas en una zona salinizada por una antigua escombrera se residuos salinos procedentes de una explotción de potasa. Recientemente, se han ensayado algunas técnicas de mejora con aplicació de emniendas con yeso. A partir de estos resultados se quiere implementar la técnica más eficiente a gran escala. El uso de estas enmiendas se complementará con siembras/plantaciones de algunas especies tolerantes a las sales. El alumno deberá participar desde las primeras fases de implementación de estas técnicas que requieren un seguimiento de la aplicación (noviembre-diciembre) y una evaluación de los resultados a corto plazo (febrero-mayo).
Observacions: NA
24 [ 2022-09-30 ]: Anàlisis dels factors ambientals que controlen els hàbitats de cria de mosquits transmissors de malalties al Parc Natural dels Aigüamolls de l’Empordà.
Data de la proposta: 2022-09-30
Director del projecte: Frederic Bartumeus i Susana Bernal
Entitat: CEAB-CSIC
Grup de recerca (si escau): Departament d’Ecologia Aquàtica Continental
Contacte: fbartu@ceab.csic.es sbernal@ceab.csic.es
Lloc on es desenvoluparà el treball: CEAB-CSIC
Requeriments formatius: Interès per l’ecologia aquàtica, la hidrologia, la dinàmica de poblacions i la modelització. Ganes de fer treballs de camp, analitzar dades temporals i en l’espai i aprendre nocions bàsiques en modelització estadística en ecologia. Nocions d’estadística, GIS, i R molt benvingudes.
Tutor UB suggerit: Juan Lluís Pretus
Breu resum del projecte: L’objectiu d’aquest treball de màster és entendre com les condicions climàtiques i la gestió dels recursos hídrics controlen els hàbitats de cria dels mosquits, i com això es tradueix en la seva dinàmica poblacional. L’estudi es centrarà en mosquits del gènere Culex transmissors de malalties greus en humans com el virus del Nil Occidental. El treball de camp es durà a terme al Parc Natural des Aiguamolls de l’Empordà i consistirà en quantificar i caracteritzar els diferents hàbitats de cria de mosquit i la seva variabilitat espacio-temporal en funció de les condicions climàtiques i la gestió del recurs hídric dels diferent usos del sòl presents en aquest espai natural. Les dades recollides durant aquest treball s’analitzaran en conjunció amb dades històriques de meteorologia i dinàmica poblacional de diverses espècies de mosquits recollides pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, durant més de 2 dècades. L’estudiant assolirà coneixements bàsics de dinàmica de poblacions, hidrologia i anàlisi de dades. Aprendrà tècniques de camp relacionades amb l’ecologia aquàtica i la limnologia, manteniment i manipulació de diferent tipus de sensors, trampeig de mosquits, anàlisis i modelització estadística de dades hidrològiques i poblacionals, i nocions de GIS.
Observacions: Possibilitat de sol·licitar una beca de introducció a la recerca, si es té bon CV. Aquesta proposta de TFM també es pot oferir al Màster de Biodiversitat.
25 [ 2022-10-03 ]: Comparing eDNA metabarcoding and traditional sampling methods for assessing fish communities in coastal lagoons from the Ebro delta
Data de la proposta: 2022-10-03
Director del projecte: Núria Cid i Carles Alcaraz
Entitat: IRTA- Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Grup de recerca (si escau): Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM lab)
Contacte: nuria.cid@irta.cat
Lloc on es desenvoluparà el treball: IRTA
Requeriments formatius: A ser possible, coneixements en conservació de peixos d’aigües de transició.
Tutor UB suggerit: Dolors Vinyoles
Breu resum del projecte: The objective of this master thesis is to test the potential application of metabarcoding techniques to asess fish biodiversity in coastal lagoons. We will use data obtained from historical fishing datasets and from samplings using gillnets abd compare them with environmental DNA obtained by filtering wàter using an eDNA automàtic sampler. Main activities will be focused on data analyses but additional eDNA samplings can also be included.
Observacions: NA
26 [ 2022-10-04 ]: From continuous electrical conductivity of lake water to high-resolution solute concentrations to identify key biogeochemical processes
Data de la proposta: 2022-10-04
Director del projecte: Camille MINAUDO
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): CArbon and Nutrients Biogeochemistry in Aquatic Systems (CANBAS)
Contacte: camille.minaudo@ub.edu biel.obrador@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Facultat de Biologia
Requeriments formatius: Great interest in freshwater limnology, aquatic ecosystems, environmental sciences. Experience in data analysis using for instance R, matlab or python.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: The bulk electrical conductivity (EC) is a very common variable in water quality monitoring. It can be measured continuously through inexpensive sensors. EC embeds information about individual ion content that can be isolated to retrieve solute concentrations at high resolution when solute measurements are not available. This requires to establish the contribution of each solute to the total EC. Decomposing EC into the main ion concentrations has the potential to help characterize the short-term variation of lake water chemistry, including the possibility to identify key physical and biogeochemical processes that control the ecosystem dynamic: riverine or groundwater inputs into the lake, calcite precipitation events, and primary production.
This project has for objectives to: * establish the relationship between EC and individual ion concentrations in the reservoir Sau (Osona) * recover individual ion concentrations from high-resolution conductivity measurements using observational datasets and the state-of-the-art numerical model PHREEQC * identify key physical and biogeochemical processes explaining the variations observed in the high-frequency variations of solute concentrations
This project involves: * regular fieldwork in Sau reservoir for water sampling and EC sensor deployment/maintenance * analysis of existing datasets * modelling of EC using PHREEQC * visualization and interpretation of the results
Observacions: NA
27 [ 2022-10-05 ]: Butterfly funcional biodiversity: ecological filtering by urban environments
Data de la proposta: 2022-10-05
Director del projecte: Yolanda Melero (UB) y David García-Callejas (University of Canterbury)
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: ymelero@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Barcelona ciutat (camp) i Facultat de Biologia (UB)
Requeriments formatius: Medium knowledge of R and good written English since we expect a paper to by published by the student as leader. We will help and guide in the field, analytical and written process of the Master Thesis and the paper.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Urban environments act as strong filters for certain species, preventing them to colonise and occur while other species are favoured and thrive in the cities. This can lead to an unbalanced distribution of traits and a differing functional biodiversity in and outside the urban areas. However, how this occur and the role of the urban environmental factors on this filtering is still poorly known.
To help filling this knowledge gap, this study has two aims: 1) Assess the variability of butterfly species traits in a natural-urban gradient, and b) Relate this variability to different elements of the urban environment (e.g. garden and park size or temperature).
To do so, we will make use of the data collected by two butterfly monitor schemes, one in the city of Barcelona (ubms.creaf.cat, running since 2018) and another in the natural areas outside the city (www.catalanbms.org, since 1994); and data on the urban environmental variables gathered via field work and data extraction (most of it is already being collected by a technician as part of the ongoing research project MEDYCI, shorturl.at/nptx1). Associations between functional biodiversity and the urban variables will be tested via generalised models. This project offers the opportunity of learning about (urban) ecology in ongoing research projects, butterfly biology, design of field campaigns and statistical analyses with R. Because we encourage the student to lead a scientific publication, with our supervision, s/he can also learn about scientific writing and process
Observacions: NA
29 [ 2022-10-10 ]: Anàlisi dels instruments aplicats en un sector ambiental: incidència en el desenvolupament de les polítiques ambientals.
Data de la proposta: 2022-10-10
Director del projecte: M. Teresa Vadrí
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM)
Contacte: mtvadri@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Universitat de Barcelona
Requeriments formatius: Els propis del Màster en Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural. Tenint en compte l’objecte del projecte aquest es pot adaptar al perfil de formació de l’estudiant.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: A partir d’un sector escollit prèviament (biodiversitat, aigües, residus, energies renovables, etc.) l’objectiu és el d’analitzar els diferents mecanismes amb els que compten els poders públics per intervenir en aquest àmbit. A partir d’aquest objectiu es tracta de poder avaluar -a partir de l’estudi del marc normatiu i dels indicadors existents- quins és l’estat actual del sector i, per tant, quina és la seva incidència en el marc global de les polítiques ambientals. Tenint en compte l’objectiu general del treball és possible realitzar un estudi local o comparat en relació amb l’àmbit territorial en el que s’haurà de centrar l’anàlisi. Les activitats que haurà de desenvolupar l’estudiant seran en aquest sentit: - estudi de les característiques i problemàtica del sector; - recopilació de dades tècniques en relació amb l’estat del sector; - estudi del marc normatiu aplicable al sector; - estudi de la incidència de l’Agenda 2030 i els ODS en el sector objecte d’estudi; - estudi i anàlisi de diferents indicadors aplicables.
Observacions: Com s’ha assenyalat, tenint en compte l’objecte proposat, sempre en el marc de les competències, aprenentatges i habilitats que ha de permetre assolir el TFM, és possible adaptar-lo al perfil acadèmic i d’experiència professional de l’estudiant. Així mateix es podrà ajustar als seus interessos i objectiu professionals.
30 [ 2022-10-10 ]: Efectes del canvi climàtic en la capacitat productiva i reproductiva de l’espècie de congestera Salix herbacea
Data de la proposta: 2022-10-10
Director del projecte: Estela Illa Bachs
Entitat: Secció de Botànica i Micologia, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Grup de recerca (si escau): GeoVeg (Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació)
Contacte: estelailla@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Secció de Botànica i Micologia, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Requeriments formatius: Grau de Biologia o Ciències Ambientals. Bon domini de l’anglès. Coneixements d’estadística i R.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Introducció: Les congesteres són aquells hàbitats de l’alta muntanya on la neu es fon ben entrat l’estiu, i on hi viuen un conjunt d’espècies adaptades a desenvolupar el seu cicle en un curt període de temps. La reducció en la coberta de neu que ha de comportar el canvi climàtic és una amenaça seriosa per a la pervivència de les espècies de congestera, ja que pot tenir efectes en la seva capacitat productiva i reproductiva, fent-les així més vulnerables davant les espècies dels prats adjacents, més competitives i més ben adaptades a les noves condicions ambientals (període vegetatiu més llarg, temperatures més elevades, menys disponibilitat hídrica).
Objectius: El treball proposat pretén entendre els efectes que pot comportar un allargament del període vegetatiu en la capacitat productiva i reproductiva d’una espècie característica d’aquests ambients, concretament l’arbust reptant Salix herbacea. Per fer-ho, analitzarem trets funcionals foliars i reproductius de l’espècie en els extrems ecològics naturals de les seves poblacions en diferents localitats pirinenques. A partir dels resultats obtinguts, podrem inferir la seva capacitat de competència pels recursos i el seu potencial reproductiu en les seves condicions òptimes (punt de més durada de la coberta de neu), i en condicions menys òptimes (punt de menys durada de la coberta de neu), tenint en compte que aquestes darreres condicions són les que experimentarà l’espècie a mig-termini a causa dels efectes del canvi climàtic sobre la vegetació de congestera.
Activitats: Durant l’estiu de 2021 vam mostrejar els extrems de la població de Salix herbacea en tres localitats de congestera dels Pirineus, on per a diferents individus vam recol·lectar entre 4 i 6 branquillons amb fulles ben desenvolupades i amb inflorescències madures a punt de diseminar les llavors. Es preveu que durant el curs acadèmic 2022-2023 s’analitzin diferents trets foliars que donen informació sobre la capacitat fotosintètica i productiva de l’espècie (LDMC, SLA, LNC…), així com característiques dels fruits i les llavors per determinar el seu potencial reproductiu (nombre de fruits, nombre de llavors/fruit, mida i pes de les llavors…). Les dades obtingudes permetran predir els efectes a mig termini del canvi climàtic en les diferents estratègies vitals de l’espècie.
Observacions: L’objectiu final va més enllà del propi TFM, i ha de ser l’elaboració d’una memòria en forma d’original per a un article científic, redactada en anglès i amb els estàndards de qualitat necessaris en aquest context. El treball s’ha d’executar durant el curs acadèmic 2022-23, de manera que cal una bona organització del temps i previsió de les tasques. Cal una entrevista prèvia (contactar amb estelailla@ub.edu).
31 [ 2022-10-10 ]: Efectos del cambio climático en la capacitad productiva y reproductiva de la especie de nevero Salix herbacea
Data de la proposta: 2022-10-10
Director del projecte: Estela Illa Bachs
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): GeoVeg (Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació)
Contacte: estelailla@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Secció de Botànica i Micologia, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Requeriments formatius: Grado de Biología o Ciencias Ambientales. Buen dominio del inglés. Conocimientos de estadística y R
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Introducción: Los neveros son aquellos hábitats de la alta montaña donde la nieve desaparece en pleno verano, y done viven un conjunto de especies adaptadas a completar su ciclo en un breve período de tiempo. La reducción en la cubierta de nieve que va a comportar el cambio climático supone una seria amenaza para la pervivencia de las especies de nevero, ya que puede tener efectos en su capacidad productiva y reproductiva, haciéndolas más vulnerables frente a las especies de los prados alpinos adyacentes, más competitivas y mejor adaptadas a las nuevas condiciones ambientales (período vegetativo más largo, temperaturas más elevadas, menor disponibilidad hídrica). Objectivos: El trabajo pretende comprender los efectos que puede comportar un alargamiento del período vegetativo en la capacidad productiva y reproductiva de una especie característica de los neveros, concretamente el arbusto reptante Salix herbácea. Para ello, analizaremos atributos funcionales foliares y reproductivos de la especie en los extremos ecológicos naturales de sus poblaciones en diferentes localidades pirenaicas. A partir de los resultados obtenidos, podremos inferir su capacidad de competencia por los recursos y su potencial reproductivo en sus condiciones óptimas (punto de mayor duración de la cubierta de nieve), y en condiciones menos óptimas (punto de menor duración de la cubierta de nieve), teniendo en cuenta que estas últimas condiciones son las que va a experimentar la especie a medio-término a causa de los efectos del cambio climático sobre los neveros. Actividades: Durante el verano de 2021 muestreamos los extremos de la población de Salix herbacea en tres localidades de nevero de los Pirineos, donde para distintos individuos recolectamos entre 4 y 6 ramas con hojas bien desarrolladas y con infrutescencias maduras a punto de diseminar las semillas. Se prevé que durante el curso académico 2022-2023 se analicen atributos foliares que dan información sobre la capacidad fotosintética y productiva de las especies (LDMC, SLA, LNC…), así como características de los frutos y las semillas para determinar su potencial reproductivo (número de frutos, número de semillas/fruto, tamaño y peso de las semillas…). Los datos obtenidos permitirán predecir los efectos a medio término del cambio climático en las distintas estrategias vitales de la especie.
Observacions: El objetivo final va más allá del propio TFM, y debe ser la elaboración de una memoria en forma de original para un artículo científico, lo que incluye su redacción en inglés y los estándares de calidad habituales en este contexto. El trabajo debe ejecutarse durante el curso académico 2022-2023, y por tanto exige cierta intensidad de trabajo, que habrá que programar y seguir rigurosamente. Hace falta entrevista previa (contactar con: estelailla@ub.edu)
32 [ 2022-10-10 ]: Avaluació del paper de les praderies d’angiospermes marines en la protecció de l’erosió del litoral
Data de la proposta: 2022-10-10
Director del projecte: Oscar Serrano i Esperança Gacia
Entitat: CEAB-CSIC
Grup de recerca (si escau): Ecologia de macròfits
Contacte: oserrano@ceab.csic.es gacia@ceab.csic.es
Lloc on es desenvoluparà el treball: Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC a Blanes
Requeriments formatius: Títol d’inmersió i nivell alt d’anglés per a escriure el màster preferentment en anglès
Tutor UB suggerit: Joan Lluis Riera
Breu resum del projecte: Els herbassars de fanerògames marines al Mediterràni català, formats principalment per Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, juguen un paper essencial en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Són ecosistemes molt productius que acumulen carboni en el substrat procedent de la fotosíntesi, i a més, actuen com a barrera de protecció a la linia de costa retenint el sediment i disminuint l’erosió costanera. L’objectiu del projecte és estudiar els processos de sedimentació de partícules orgàniques i inorgàniques en praderies de Posidonia i Cymodocea a la costa catalana, mitjançant la instal·lació de trampes de sediment i l’estudi posterior de la massa i característiques de les partícules acumulades. El grup d’investigació disposa de dades i mostres d’algunes localitats, i l’estudiant/a haurà de completar l’estudi mitjançant treballs de camp en localitats de la costa catalana, i el processat de les mostres en el laboratori. L’estudiant haurà de redactar el TFM, preferentment en anglès, amb la intenció de publicar els resultats en una revista científica en un futur proper.
Observacions: NA
33 [ 2022-10-13 ]: Macroecologia i biogeografia de la variació genètic intraspecífica, el cas dels odonats europeus
Data de la proposta: 2022-10-13
Director del projecte: Cesc Múrria
Entitat: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia I Ciències Ambientals, Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: cmurria@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Secció d’ecologia, facultat de Biologia
Requeriments formatius: Interès en la genètica de poblacions i l’ecologia de comunitats
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: CATALÀ: Les espècies no estan distribuïdes homogèniament sobre la terra, si no que hi ha unes regions amb més riquesa que unes altres. En paral·lel, s’ha observat que tan la diversitat com l’estructura genètica dins d’una espècie no es distribueixen igual entre diferents espècies, si no que hi ha espècies amb més diversitat genètica que unes altres. Com que la diversitat genètica és el motor de l’evolució, entendre els factors associats a la distribució de la variació genètica intraspecífica és crític per inferir els processes que han portat a la distribució de la diversitat que actualment trobem sobre la terra. Els factors relacionats amb la diversitat genètica intraspecífica poden ser abiòtics com la connectivitat I l’estabilitat de l’hàbitat, o biòtics com la capacitat de dispersió o la preferència per un hàbitat. En aquest treball es pretén comparar l’estructuració genètica de totes les espècies d’Odonats d’Europa que tinguin seqüencies disponibles per determinar el factors que determinen la seva diversitat I estructuració. Durant la darrera dècada, cada cop hi ha més facilitats per a seqüenciar massivament el codi de barres genètic (COI ó cox1) i aquest gen aporta informació tan a nivell d’espècie com d’haplotip. Amb l’augment de seqüències disponibles i la seva localització per un nombre molt gran d’espècies, cada cop és més factible analitzar els patrons macroecològics de la diversitat genètica intraspecífica. Durant aquest projecte l’estudiant adquirirà coneixements en: - mostreig de camp tan de larves com adults d’odonats - extracció d’ADN i tècniques moleculars de seqüenciació. Posteriorment, l’estudiant aprendrà tècniques d’edició i aliniació de seqüències - comandes per a descarregar massivament seqüències de repositors públics (GenBank I BOLD) - anàlisis de seqüències per determinar la diversitat i estructura genètica, incloent el càlcul d’ìndex de diversitat, estructura I anàlisis de xarxes d’haplotips - anàlisis de les característiques funcionals de les espècies per associar l’estructura genètica intraspecífica amb la biologia de les espècies - anàlisis estadístics per comparar les estructures genètiques entre les diferents espècies a una escala espacial a nivell de continent per a determinar els factors associats a la diversitat detectada. - redactat de resultats en format d’article científic. Durant el projecte, l’estudiant rebrà articles científics relacionats amb el tema d’estudi i participarà en reunions del grup de recerca i en els diferents projectes que actualment es desenvolupen dins el grup de recerca.
CASTELLÀ: Las especies no están distribuidas homogéneamente sobre la tierra, sino que existen unas regiones con más riqueza que otras. En paralelo, se ha observado que tanto la diversidad como la estructura genética dentro de una especie no se distribuyen igual entre diferentes especies, sino que existen especies con mayor diversidad genética que otras. Dado que la diversidad genética es el motor de la evolución, entender los factores asociados a la distribución de la variación genética intraspecífica es crítico para inferir los procesos que han llevado a la distribución de la diversidad que actualmente encontramos sobre la tierra. Los factores relacionados con la diversidad genética intraspecífica pueden ser abióticos como la conectividad y la estabilidad del hábitat, o bióticos como la capacidad de dispersión o la preferencia por un hábitat. En este trabajo se pretende comparar la estructuración genética de todas las especies de Odonatos de Europa que tengan secuencias disponibles para determinar los factores que determinan su diversidad y estructuración. Durante la última década, cada vez existen más facilidades para secuenciar masivamente el código de barras genético (COI ó cox1) y este gen aporta información tanto a nivel de especie como de haplotipo. Con el aumento de secuencias disponibles y su localización por un gran número de especies, cada vez es más factible analizar los patrones macroec
Observacions: NA
34 [ 2022-10-13 ]: Greenhouse gas emissions from a floodplain forest under a changing flooding regime: the role of trees.
Data de la proposta: 2022-10-13
Director del projecte: Francesc Sabater / Sílvia Poblador
Entitat: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Universitat de Barcelona)
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: fsabater@ub.edu; spoblador@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: Field work in Tordera; lab work in UB.
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: The aim is to evaluate the role of tree stems on GHG (i.e. CO2, CH4, and N2O) emissions from a Mediterranean riparian forest under a flooding gradient (from non-flooded to completely flooded zones), and the seasonality of these emissions.
Tasks: - Monthly (from March to July) GHG emissions from soil and tree stems. - Lab work: gas chromatograph analyses, and soil and water chemistry. - Statistical analyses of the results. - Possibility of writing a scientific paper with the results.
Observacions: NA
35 [ 2022-10-17 ]: Atributos funcionales de las plantas arvenses en relación con la disponibilidad de resursos y la perturbación
Data de la proposta: 2022-10-17
Director del projecte: José M. Blanco Moreno
Entitat: Botánica y Micología (UB, BEECA)
Grup de recerca (si escau): Agroecología
Contacte: jmblanco@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Sección de Botánica y Micología
Requeriments formatius: Ninguno concreto, aunque se valorará positivamente el interés y la familiaridad con la temática, así como estar familiarizado con la gestión y el análisis de datos, fundamentalmente en R.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: La comunidad científica ha dedicado un esfuerzo considerable para identificar los atributos que mejor reflejan el funcionamiento de las plantas y permiten predecir su respuesta a las condiciones ambientales. La selección de atributos que muestran relaciones significativas con las funciones de las plantas se concentra en tres ejes que sintetizan las principales compensaciones del desarrollo de las plantas: características de la hoja, altura de la planta y peso de la semilla. (modelo LHS). Aunque es indiscutible la utilidad de los atributos de respuesta funcional para comprender la incidencia de los factores ambientales en el ensamblaje de la comunidad, la mayoría de los estudios han explorado la respuesta de las especies de malezas a los sistemas de cultivo a nivel regional, considerando que la variación entre los valores de los atributos es mayor entre especies que dentro de la especie y que las diferencias en los valores promedio de los atributos de las especies se mantienen entre ambientes. En este trabajo planteamos analizar el efecto de la intensidad del manejo agrícola (a través del tipo de manejo –ecológico vs. convencional- y la posición dentro del campo -centro vs. borde) en la variabilidad inter e intraespecífica de los atributos funcionales de las especies arvenses y la estructura funcional de las comunidades arvenses de los cultivos de cereales de secano mediterráneo. El trabajo se basa en un muestreo previa, realizado durante la primavera de 2022, que el estudiante podrá complementar mediante el procesado de muestras recogidas, compilación y análisis de la información de gestión, y compilación de información accesoria (SIG, encuestas con agricultores).
Observacions: NA
36 [ 2022-10-17 ]: Trets funcionals relacionats amb les propietats hidràuliques en Sphagnum: variabilitat intraspecífica i plasticitat.
Data de la proposta: 2022-10-17
Director del projecte: Aaron Pérez Haase i Eulàlia Pladevall Izard
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Forestream
Contacte: Aaron Pérez Haase, aaronperez@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Facultat de Biologia, UB
Requeriments formatius: Graduat en Biologia
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Els esfagnes, un gènere de molses, formen extenses poblacions en molleres de muntanya. A les àrees d’estius més plujosos són característics de les molleres àcides els coixins d’esfagnes. Aquests coixins constitueixen un hàbitat d’interès comunitari prioritari que sabem molt fràgil davant els canvis de temperatura i precipitació. La seva capacitat de supervivència depèn en part de les característiques anatòmiques dels esfagnes relacionades amb la conservació i conducció d’aigua. Aquí plantegem l’estudi de la variabilitat dels trets funcionals relacionats amb les propietats hidràuliques de Sphagnum capillifolium i dels coixins que formen. Estudiarem una selecció de trets funcionals microscòpics del caulidi i dels fil·lidis (caulinars i rameals) i avaluarem la seva variabilitat entre poblacions a diferents cotes altitudinals (sotmesos a temperatures mitjanes contrastadament diferents) i la seva resposta plàstica en ser translocats a cotes més baixes i sotmesos a sequera experimentalment.
Observacions: El candidat per aquesta oferta és en Pau Montané
37 [ 2022-10-20 ]: The contribution of soil arthropods on organic matter decomposition in increasingly drier Mediterranean forests
Data de la proposta: 2022-10-20
Director del projecte: Guille Peguero (UB), Josep Peñuelas (CREAF-CSIC)
Entitat: UB - CREAF
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: guille.peguero@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: UB - CREAF
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: For this TFM proposal we offer two ready-to-analyze datasets related with a 1-year long litterbag decomposition experiment coupled with a soil arthropod community sampling set in a long-term drought experiment in Prades Mountains (Mediterranean Basin). We want to investigate how experimental drought simultaneously impacts the communities of soil arthropods and at the same time their influence over the decomposition of dead organic matter and the corresponding rates of nutrient recycling from leaf litterfall. We seek for a highly-motivated, proactive and responsive MSc student to join us in this research project. The MSc student will learn about global change ecology, will acquire several data science skills and will be supported during the whole publication process of the resulting article in a peer-reviewed international journal. Previous knowledge of R programming is desired or at least a high willingness to learn.
Observacions: NA
38 [ 2022-10-20 ]: Linking plant metabolomics with plant diversification: testing the antagonistic biotic interaction hypothesis
Data de la proposta: 2022-10-20
Director del projecte: Guille Peguero (UB), Albert Gargallo (UAB), Josep Peñuelas (CREAF-CSIC)
Entitat: UB/UAB/CREAF
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: guille.peguero@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: To be determined
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: For this TFM proposal we will take advantage of an unprecedented dataset of the complete metabolome 60+ tree species coexisting in primary forests from French Guiana (Amazon basin). We aim to explore how antagonistic interactions between plants and their enemies like insects and pathogens may have casted the diversification patterns and the phylogenetic community structure of tropical rainforest trees. We seek for a highly-motivated, proactive and responsive MSc student to join us in this research project. The MSc student will learn eco-evolutionary theory, the basics of metabolomics methodology, will acquire plenty of data science skills and will be supported during the whole publication process of the resulting article in a peer-reviewed international journal. Previous knowledge of R programming is desired or at least a high willingness to learn.
Observacions: NA
39 [ 2022-10-20 ]: The phylogenetic component of the plasticity of photosynthesis in rainforest trees
Data de la proposta: 2022-10-20
Director del projecte: Guille Peguero (UB), Josep Peñuelas (CREAF-CSIC)
Entitat: UB/CREAF
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: guille.peguero@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: To be determined
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: For this TFM proposal we will harness a unique dataset with photosynthetic CO2-response curves of more than 700 leaves of 73 species from two tropical rainforests sites in French Guiana (Amazon basin). We aim to cross this extraordinary dataset with a fully dated phylogenetic tree and additional data available on functional traits to investigate the importance of evolutionary patterns on the photosynthetic responses of tropical trees to environmental controls like nutrient availability. We seek for a highly-motivated, proactive and responsive MSc student to join us in this research project. The MSc student will learn eco-evolutionary and eco-physiological theory, will acquire plenty of data science skills and will be supported during the whole publication process of the resulting article in a peer-reviewed international journal. Previous knowledge of R programming is desired or at least a high willingness to learn.
Observacions: NA
40 [ 2022-10-20 ]: The role of nutrient availability in tropical rainforests: from community assembly and species distribution to diversification
Data de la proposta: 2022-10-20
Director del projecte: Guille Peguero (UB), S. Joseph Wright (STRI)
Entitat: UB
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: guille.peguero@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: UB
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: The dominant role of nutrient availability in shaping tropical rainforests has been highlighted for a long time. Tree species access to nutrients have been hypothesized to drive key biological processes such as the assembly of tree communities, thus determining the spatial distribution of tree species and ultimately their speciation. The increasingly rich and extensive datasets that are now available, allow us to carry out unprecedented and comprehensive tests of such long-standing hypotheses. For this master’s thesis proposal, we will harness datasets of tree species abundance across a set of ~64 1-ha plots distributed across central Panama, detailed nutrient contents for each plot and phylogenetic and functional trait data of over 600 tree species. The student will learn a variety of advanced statistical techniques dealing with the analysis of the phylogenetic and functional community structure as well as the foundations of modern theory of community ecology, while receiving senior advisory at an international level. We seek for a highly-motivated, proactive and responsive master student to join us in this research project. Previous knowledge of R programming is desired or at least a high willingness to learn.
Observacions: NA
41 [ 2022-10-23 ]: Resilience to extreme drought and late spring frost in tree growth in Europe
Data de la proposta: 2022-10-23
Director del projecte: Elisabet Martínez Sancho
Entitat: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: eli.martnez@gmail.com
Lloc on es desenvoluparà el treball: UB
Requeriments formatius: Basic/good R skills.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: The main goal of this thesis is to estimate the impacts of extreme spring frosts and droughts on the radial growth of different tree species in Europe. - The student will work with a large database of tree-ring measurements and climatic information from different study sites. - Statistical analyses: identification of drought and frost years, calculation of growth resilience, and assessment of different geographic and climatic drivers.
Observacions: NA
42 [ 2022-10-25 ]: Nitrogen mineralization in organic matter enriched agricultural soils
Data de la proposta: 2022-10-25
Director del projecte: Joan Romanyà Socoró
Entitat: UB ,Faculrtat de Farmàcia i Ciències de l’Alimetnació
Grup de recerca (si escau): Sòl-microbi-planta
Contacte: Joan Romanyà Socoró jromanya@ub.edu 934024494
Lloc on es desenvoluparà el treball: Faculrtat de Farmàcia i Ciències de l’Alimetnació
Requeriments formatius: Interès per la biologia del sòl Habilitat per treball de laboratori i camp per anàlisi de sòls i plantes. Capacitat de llegir i escriure en anglès. Nocions de tractament de dades.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Adding of carbon rich organic matter from woody plant residues to arable soils has been proposed to boost carbon sequestration. This practice increases soil organic matter and soil nutrient pools including nitrogen. However, the availability of nitrogen retained in carbon rich plant residues largely depends on microbial activity and processes and may thus be kept in soil microbiota or retained in stabilized soil organic matter with little contribution to the mineral nitrogen pools. It is known that the nitrogen retained in carbon rich fresh plant residues may be more readily mobilizable that that contained in low C/N organic matter that includes microbial processed residues. In this work we aim to study microbial activity and nitrogen mineralization in soils amended with different rates of carbon rich woody plant residues and compare it to soils fertilized with regular nitrogen rich organic fertilizers and compost. In such soils we will study microbial biomass and activity and its capacity to mineralize N.
Observacions: El treball es no remunerat i requereix d’hores de laboratori.
43 [ 2022-10-26 ]: Validació dels sistemes de depuració natural per mantenir la qualitat de l’aigua de bases urbanes
Data de la proposta: 2022-10-26
Director del projecte: Albert Sorolla (Empresa NATURALEA)
Entitat: NATURALEA (naturalea.eu)
Grup de recerca (si escau): Grup de Recerca del Tutor (UB): FORESTREAM
Contacte: albertsorolla@naturalea.eu fsabater@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Empresa NATURALEA (Castellar del Vallès) i Secció Ecologia (UB)
Requeriments formatius: matriculat en el Màster d’alguna de les optatives en sistemes aquàtics
Tutor UB suggerit: Francesc Sabater (fsabater@ub.edu)
Breu resum del projecte: Anàlisi a partir d’una bassa naturalitzada recent construïda al Zoo de Barcelona de com millorar la maduresa i la qualitat ecològica de bases urbanes i avaluació de sistemes de flux vertical subsuperficial de depuració natural a través d’elles.
Observacions: NA
44 [ 2022-10-26 ]: Nous models de plantació en grup per afrontar el canvi climàtic
Data de la proposta: 2022-10-26
Director del projecte: Albert Sorolla (NATURALEA)
Entitat: Empresa NATURALEA (naturalea.eu)
Grup de recerca (si escau): Grup de recerca de la UB: FORESTREAM
Contacte: albertsorolla@naturalea.eu fsabater@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Empresa NATURALEA (Castellar del Vallès) i Universitat de Barcelona, Secció Ecologia
Requeriments formatius: es recomana uns mínims coneixements de Botànica
Tutor UB suggerit: Francesc Sabater (UB): fsabater@ub.edu
Breu resum del projecte: Com podem plantar sense manteniment? Aplicació pràctica i seguiment d’agrupacions de plantació d’alta densitat i nombre d’espècies arbustives i arbòries. Validar aquest sistema que pot millorar el rendiment de les plantacions sense manteniment. Quines espècies, quantes i en quina densitat.
Observacions: NA
45 [ 2022-10-26 ]: Influència sobre l’ecosistema fluvial de dics naturals construïts en rieres mediterrànies
Data de la proposta: 2022-10-26
Director del projecte: Albert Sorolla (Empresa NATURALEA)
Entitat: Empresa NATURALEA (naturalea.eu)
Grup de recerca (si escau): Grup de Recerca de la UB: FORESTREAM
Contacte: albertsorolla@naturalea.eu fsabater@ub.edu (tutor UB)
Lloc on es desenvoluparà el treball: Empresa NATURALEA (Castellar del Vallès) i Universitat de Barcelona (Secció Ecologia)
Requeriments formatius: mínims coneixements de ecosistemes fluvials
Tutor UB suggerit: Francesc Sabater (UB): fsabater@ub.edu
Breu resum del projecte: S’ha redactat un Pla de Gestió Hidrològica de la conca alta de la riera de Castellet pel control dels efectes de les avingudes i millora de les condicions per a fer front als incendis forestals. El projecte inclou la construcció de dics naturals mitjançant tècniques de bioenginyeria fent millores i clarianes en l’espai forestal. Ja se n’han construït dos unitats i se’n pot fer un tercer. Comprovar que els sistemes de dics incrementen les basses temporals com a refugi de la biodiversitat, analitzar els seus efectes i la dinàmica sobre el transport de sediments.
Observacions: NA
46 [ 2022-10-26 ]: Avaluació de sòls forestals sotmesos a diferents models de gestió a mig termini: aclariment i crema prescrita. Efecte en les reserves nutricionals.
Data de la proposta: 2022-10-26
Director del projecte: Esther Martí
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): PROTECSOLS
Contacte: marti@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Secció de Sanitat Ambiental i Edafologia. Facultat de Farmacia UB
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: El treball s’emmarca en el projecte ECOFARMERS, en el que es vol avaluar l’efecte de diferents models de gestió del sòl en els serveis ecosistèmics, a partir de la mesura de diferents indicadors, en diferents escenaris, agrícoles i forestals. En aquest cas, es planteja un escenari forestal en el que les variables són l’us d’aclariment (en dues intensitats ) i aclariment i crema preventiva. El treball consisteix en mostrejar els sòls, y analitzar les reserves de N, P K, en les seves diferents fraccions, com a representació del potencial de producció primària. Les dades obtingudes (conjuntament amb altres) serviran per alimentar models on es pugui decidir alternatives de gestió optimitzades.
El trabajo se enmarca en el proyecto ECOFARMERS, en el que se quiere evaluar el efecto de distintos modelos de gestión del suelo en los servicios ecosistémicos, a partir de la medida de diferentes indicadores, en distintos escenarios, agrícolas y forestales. En este caso, se plantea un escenario forestal en el que las variables son el uso de clareo (en dos intensidades) y clareo y quema preventiva. El trabajo consiste en muestrear los suelos, y analizar las reservas de N, P K, en sus diferentes fracciones, como representación del potencial de producción primaria. Los datos obtenidos (conjuntamente con otros) servirán para alimentar modelos en los que se pueda decidir alternativas de gestión optimizadas.
Observacions: NA
47 [ 2022-10-26 ]: Microplásticos en suelos, aguas y lodos: caracterización y efectos ambientales
Data de la proposta: 2022-10-26
Director del projecte: Jordi Sierra Llopart
Entitat: Universitat de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Grup d’Investigació Reconegut: Protecsòls
Contacte: sierra@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Secció de Sanitat Ambiental i Edafologia. Facultat de Farmàcia
Requeriments formatius: Grado en ciencias experimentales
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: El alumno colaborará en un nuevo proyecto relacionado con el impacto de los microplásticos sobre el medio ambiente (suelos, aguas y lodos). Se pondrán a punto técnicas de análisis de microplásticos en muestras ambientales porque todavía no existen métodos estandarizados y se validarán. Se usarán técnicas instrumentales relacionadas con la espectrometría de infrarrojo (FT-IR) y Raman, así como técnicas de microscopía con fluorescencia. También se trabajará con las técnicas habitualmente utilizadas en la caracterización de aguas y suelos. Posiblemente se realicen también ensayos ecotoxicológicos para evaluar los impactos de estos contaminantes. En principio las muestras a analizar (suelos fertilizados con lodos de depuradora, fangos y biota) ya están muestreadas, pero no se descarta que el alumno pueda participar en algún nuevo muestreo.
Observacions: El trabajo es básicamente experimental, por tanto buena parte del tiempo se destinará a trabajos de laboratorio preferentemente por las mañanas. Disponibilidad de empezar en noviembre/diciembre
48 [ 2022-10-27 ]: Distribución y selección de lugares de nidificación de un depredador oportunista presente en ecosistemas urbanos
Data de la proposta: 2022-10-27
Director del projecte: Joan Josep Navarro Bernabé
Entitat: Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Barcelona
Grup de recerca (si escau): NA
Contacte: Joan Josep Navarro Bernabé (joan@cmima.csic.es)
Lloc on es desenvoluparà el treball: ICM
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: A partir de una serie de datos de los últimos 10 años por parte del equipo investigador en el que trabajará el/la estudiante de TFM, se realizará una estima del número de parejas reproductoras y la posición de los diferentes nidos de gaviota patiamarilla (Larus michahellis) presente en la zona urbana de Barcelona. Además, también se realizará un análisis de selección de hábitats de nidificación a partir de datos espaciales y caracterización visual de los nidos durante dos años. Está información será relevante para entender que factores del ecosistema humano pueden explicar la nidificación de esta especie salvaje en una zona urbana. Además, también permitirá conocer cuales pueden ser las medidas a tomar de cara a gestionar esta población de gaviotas.
Tareas:
Uso de programas GIS para georreferenciar los diferentes nidos detectados a lo largo de los 10 años que se tienen datos.
Análisis de imágenes de los nidos para caracterizar la tipología de los nidos y el lugar dónde se encuentran.
Análisis estadísticos para identificar cuáles son las principales variables asociadas a la selección de los lugares de nidificación.
Redacción TFM y de un artículo científico asociado al mismo
Observacions: NA
49 [ 2022-10-28 ]: Consecuencias de los cambios en los usos del suelo para la descomposición de la hojarasca en ecosistemas fluviales
Data de la proposta: 2022-10-28
Director del projecte: Margarita Menéndez & Daniel von Schiller
Entitat: Departament of Evolutionary Biology, Ecology and Environmental Sciences, University of Barcelona
Grup de recerca (si escau): Research Group on Forest and Stream Ecological Links: Waterhed Management and Restoration (FORESTREAM)
Contacte: mmenendez@ub.edu / d.vonschiller@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Departament of Evolutionary Biology, Ecology and Environmental Sciences, University of Barcelona
Requeriments formatius: No
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: La principal causa de la disminución de la biodiversidad en todo el mundo es la degradación del hábitat. Dada la estrecha relación entre la biodiversidad y los diversos procesos de los ecosistemas, es razonable predecir que la degradación del hábitat también debería conducir a cambios en el funcionamiento de los ecosistemas. Un proceso importante en los ecosistemas fluviales es el procesamiento de la hojarasca derivada de la vegetación terrestre. La descomposición de este material depende en gran medida de su química (nutrientes, compuestos secundarios/estructurales), macroconsumidores y microconsumidores y condiciones ambientales. En los ecosistemas fluviales, los cambios en el uso del suelo de la cuenca hidrográfica de bosque a agricultura, urbano y de plantación dan como resultado cambios de hábitat en el entorno fluvial. Esto tiene implicaciones no solo para las tolerancias de los taxones de invertebrados, sino también para los descomponedores microbianos. En conjunto, se espera que el uso del suelo río arriba impulse cambios en el procesamiento de la descomposición de la hojarasca, debido principalmente a: regímenes de flujo alterados, temperaturas elevadas, cambios en el hábitat e interacciones con la química del sustrato (hojarasca). Como tal, buscamos responder las siguientes preguntas: (1) ¿La descomposición de la hojarasca cambia con el uso del suelo: agricultura, urbano, plantación, bosque? (2) ¿Estos patrones varían consistentemente con la calidad de la hojarasca? (3) ¿Existe una interacción con la exclusión de los consumidores? El trabajo se realizará en el marco del proyecto internacional LandComp (https://biodiversity.umbc.edu/landcomp/). El enfoque de LandComp es un estudio distribuido a gran escala que abarca una red de más de 50 colaboradores en todo el mundo. Se estimará la descomposición de la hojarasca de las mismas especies de hojas más una especie local dominante en los arroyos que experimentan los impactos de cuatro tipos de uso del suelo: urbano, agricultura, plantación y bosque. Se estimará la descomposición de la hojarasca con y sin acceso de invertebrados trituradores de hojas, así como la caracterización de las comunidades trituradoras locales. Los resultados se ubicarán en el contexto de condiciones ambientales medidas consistentemente (condiciones físicas y químicas del agua) y bioma. El estudiante de máster de la Universidad de Barcelona contribuirá realizando los experimentos de descomposición en arroyos de tipo mediterráneo ubicados en Cataluña. El alumno del máster tendrá la posibilidad de ser coautor de publicaciones surgidas del proyecto internacional.
Observacions: El/la estudiante del TFM deberá comenzar con trabajos preparativos en la primavera de 2022. El trabajo de campo se realizará en otoño de 2022. El procesamiento de las muestras se prevé realizar entre finales de 2022 e inicio de 2023. Por lo tanto, el/la estudiante no podrá presentar su TFM hasta 2023. Si estás interesado/a, ponte en contacto lo más rápidamente posible con Margarita Menéndez y/o Daniel von Schiller.
50 [ 2022-10-29 ]: Flujos de carbono y microbioma en sistema acuáticos extremos
Data de la proposta: 2022-10-29
Director del projecte: Andrea Butturini
Entitat: dept. BEECA sección Ecologia
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM
Contacte: abutturini@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: A la sección de Ecologia de la Fcultad de Biologia UB
Requeriments formatius: Que tenga interés estudiar en la biogeoquímica y la ecología microbiana aplicada a sistemas extremos
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Existe una larga literatura que analiza el rol de los sistemas de aguas continentales en los flujos de carbono en la interface agua- atmosfera. Pero estas estimas obvian totalmente la contribución de los sistemas acuáticos continentales salinos y/o sódicos con salinidades de hasta 10 veces superiores a la del mar y con pH que pueden alcanzar 10. Estos, son sistemas extremos, pero no son raros. Al contrario, son muy frecuentes en zonas áridas semiáridas y están colonizados casi exclusivamente por comunidades microbianas específicamente adaptadas estas condiciones. Su estudio atrae a lo microbiólogos por sus excentricidades genéticas y a los astrobiólogos porqué estas condiciones ambientales podrían ser habituales en la sub-superficie de Marte o en los océanos sub-glaciales de Europa o Encelados. ¿Pero, como funcionan estos ecosistemas? ¿Qué microorganismos los colonizan? ¿Cuál es su balance de carbono? ¿Secuestran o liberan CO2?¿Son fuentes de metano? Poco se ha hecho para responder a estas preguntas y, son justamente estas las preguntas que motivan la propuesta de este trabajo final de master que integrará tanto trabajo de campo como actividades de laboratorio que conjugarán actividades de biogeoquímica con la de ecología microbiana. Esta propuesta está vinculada a al proyecto EL ACOPLAMIENTO CARBÓN-MICROBIOMA EN AGUAS SALINAS ENDORREICAS BAJO LA CRISIS CLIMÁTICA ACTUAL (CARINSAL) 2022-25. Una colaboración entre la Universidad Complutense de Madrid, Universidad de Murcia, Universidad de Girona y la Universidad de Barcelona.
Observacions: NA
51 [ 2022-11-02 ]: Cuantificación de la huella de carbono de los estanques naturalizados de la ciudad de Barcelona
Data de la proposta: 2022-11-02
Director del projecte: Biel Obrador y Daniel von Schiller
Entitat: Departamento de Biología Evolutiva, Ecología y Ciencias Ambientales (BEECA), Universidad de Barcelona
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM
Contacte: obrador@ub.edu, d.,vonschiller@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Departamento de Biología Evolutiva, Ecología y Ciencias Ambientales (BEECA), Universidad de Barcelona
Requeriments formatius: No.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Este TFM se enmarca en el proyecto “Contribución de los estanques urbanos naturalizados a la sostenibilidad ambiental de las ciudades (NATURBPOND)”. El objetivodel TFM es evaluar la capacidad de mitigación climática de los estanques urbanos naturalizados de la ciudad de Barcelona. Con este propósito, se cuantificará su huella de carbono neta a través de una evaluación integrada del ciclo de vida (LCA). Se llevará a cabo el LCA en una serie de estanques que cubren un gradiente de tamaño de dos órdenes de magnitud (es decir, desde aprox. 900 m2 hasta aprox. 9 m2). El LCA tendrá en cuenta todas las posibles fuentes y sumideros de carbono (tanto de origen biogénico como no biogénico), así como las etapas previas y posteriores a la construcción/naturalización. Todos los flujos medidos empíricamente y estimados en base a la literatura serán integrados para obtener la huella neta de carbono de los estanques investigados.
Observacions: El TFM puede realizarse en uno o dos años. Está previsto iniciar el proyecto en diciembre de 2022.
52 [ 2022-11-15 ]: El papel de la simbiosis huésped-microbios intestinales en la adaptación de la lagartija Balear Podarcis lilfordi
Data de la proposta: 2022-11-15
Director del projecte: Laura Baldo, https://www.researchgate.net/profile/Laura_Baldo
Entitat: Facultad de Biología, Universidad de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Host-Microbes simbiosis http://www.ub.edu/evok/
Contacte: baldo.laura@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: sección de Ecología, BEECA departamento, Facultat de Biología
Requeriments formatius: Conocimiento base de R, interés en ecología evolutiva y microbiana.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Los islotes que rodean las islas de Menorca y Mallorca están habitados por una especie emblemática, la lagartija endémica Podarcis lilfordi. Aislada en cada una de estas pequeñas islas y sujeta a diferentes presiones adaptativas, la lagartija balear ha ido evolucionando según las condiciones de cada islote. El resultado son decenas de subespecies diferentes de lagartija balear y una sorprendente variedad de colores y tamaños según el islote. El sistema provee una aproximación ideal para el estudio del “efecto isla” en la diversificación animal. Nuestro grupo, en particular, es interesado en el papel de la simbiosis microbianas en la adaptación animal (ver sitio web del grupo http://www.ub.edu/evok/). En concreto estudiamos las comunidades microbianas intestinales (bacterias presentes en el trato digestivo) de P. lilfordi con métodos de secuenciación masivas y tratamos de entender los procesos ecológicos (dispersión, diversificación local y deriva ecológica) que determinan la estructura de estas comunidades entre las diferentes poblaciones insulares, así como su papel en la adaptación de la lagartija balear a las condiciones presentes en estos pequeños islotes. Contamos con una gran base de datos y nuevos muestreos cada año gracias a la colaboración con el grupo de Giacomo Tavecchia (IMEDEA, Mallorca, http://animaldemography.blogspot.com/). Una de las mayores hipótesis que queremos testar es si la microbiota proporciona al huésped una cierta flexibilidad y complementariedad metabólica para ajustarse a la escasa disponibilidad de recursos presente en los islotes. El trabajo consiste en el análisis de nuevos datos de secuenciación masiva de la microbiota (amplicón completo del gene 16S rRNA) de casi 300 lagartos provenientes de varios islotes de Mallorca y Menorca. Los datos se obtuvieron recientemente en el laboratorio de la prof. Baldo a través de la nueva tecnología de Oxford Nanopore Sequencing (ONT), con el uso del secuenciador Minion. El estudiante aprenderá el análisis integral de datos de microbiota utilizando el lenguaje R y Unix. El pipeline está en mayoría ya desarrollado por el grupo, aunque hay mucho margen para optimizar e integrar el tipo de análisis. El enfoque de los análisis dependerá de las preguntas específicas y del interés que tenga el estudiante. Los análisis incluirán la caracterización taxonómica de la microbiota, la diversidad alfa y beta y los análisis estadísticos multivariantes.
El proyecto podrá tener también una parte de trabajo de laboratorio molecular (extracciones de ADN y PCRs). Los datos disponibles son únicos y muy novedosos, y se prevé la publicación de varios artículos asociados. La participación del estudiante en estas publicaciones dependerá de su contribución y esfuerzo.
Observacions: NA
53 [ 2022-11-15 ]: El papel de la microbiota intestinal en la adaptación al nicho trófico de los peces ciclidos: comparación de una especie criada bajo distintas dietas
Data de la proposta: 2022-11-15
Director del projecte: Laura Baldo https://www.researchgate.net/profile/Laura_Baldo
Entitat: Facultad de Biología, Universidad de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Host-Microbes simbiosis http://www.ub.edu/evok/
Contacte: baldo.laura@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: sección de Ecología, BEECA departamento, Facultad de Biología
Requeriments formatius: NA
Tutor UB suggerit: Se requiere un conocimiento base de R y estadística y un interés en ecología evolutiva y microbiana.
Breu resum del projecte: El proyecto se centra en el estudio del papel de las comunidades microbianas del intestino (conocidas como microbiota intestinal) en la adaptación al nicho trófico de los peces cíclidos, un modelo extraordinario de radiaciones adaptativas en los vertebrados, impulsadas por diferenciación de la dieta. A pesar de un enfoque histórico en los rasgos morfológicos implicados en la captación de los alimentos, la adaptación a la dieta procede en parte a través de la adaptación entre huésped y microbiota intestinal; esta relación simbiótica es crítica para la absorción, digestión y asimilación de los nutrientes, permitiendo una optimización de los beneficios derivados de la dieta.
El proyecto quiere abordar el papel de la microbiota en la evolución de la herbivoria en los ciclidos. Utilizando datos de secuenciación masiva del gene entero del 16S rRNA ribosomal a través de la tecnología Oxford Nanopore, el estudio incluye el primer análisis comparativo de la microbiota intestinal una especie de cíclido (Astatotilapia calliptera) criada bajo diferentes tipos de dieta (proteico versus con alto contenido de fibra) con el fin de detectar diferencias claves en la microbiota. El estudio es una colaboración con un grupo de la Universidad de Cambridge (UK, prof. Eric Miska) donde se ha llevado a cabo la parte experimental del trabajo. El estudiante aprenderá el análisis integral de nuevos datos de microbiota, desde las secuencias brutas hasta los análisis estadísticos multivariantes (incluyendo la caracterización taxonómica, y la diversidad alfa y beta). En concreto se analizaran datos de metagenomica de la microbiota de más de 100 individuos de ciclidos criados bajo distintos tipos de dieta. En el estudio se caracterizará la diversidad y estructura de las comunidades microbianas y sus cambios en función de la dieta, utilizando herramientas informáticas basadas primariamente en el uso del lenguaje de R. El proyecto tendrá también una parte de trabajo de laboratorio (estimas de la longitud de los intestinos, extracciones de ADN y PCRs).
Observacions: NA
54 [ 2022-11-18 ]: Viure vora el mar o en la muntanya. On és més resilient el pi pinyer davant del canvi climàtic?
Data de la proposta: 2022-11-18
Director del projecte: Emilia Gutiérrez Merino
Entitat: Univ de Barcelona
Grup de recerca (si escau): Forestream
Contacte: emilia gutiérrez merino emgutierrez@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Ecologia. Dept BEECA. Fac de Biologia
Requeriments formatius: Formació en ciències naturals, saber com creixen els arbres, estadística, R Studio. Inici immediat
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Des de antic les pinedes de Pinus pinea van ser afavorides per l’home per la fusta, els pinyons, la protecció del terreny, la caça, els bolets, la llenya. Així, a les muntanyes de Collserola o al delta del Llobregat podem trobar ‘boscos’ de pinyer que s’han mantingut gràcies a les repoblacions. No obstant, en les últimes dècades estem observant una mortalitat a tot arreu. La causa de la mortalitat s’atribueix a l’augment de temperatures i a les sequeres estivals cada cop més llargues, més primerenques i més càlides (hotter droughts). Objectius. En aquest projecte ens plantegem com a objectiu general determinar la plasticitat de Pinus pinea davant el canvi climàtic comparant el creixement anual i les seves característiques en poblacions de les muntanyes de Collserola i del delta del Llobregat. Per assolir aquest objectiu, hem de cobrir els següents objectius parcials: (1) determinar el creixement de poblacions de pi pinyer per tal d’esbrinar si hi ha una disminució del creixement i des de quan, (2) avaluar la sensibilitat al clima i resposta al clima del creixement per diferents períodes de temps, des de l’actualitat cap enrere, (3) determinar la resistència, la resiliència i la recuperació després de sequeres extremes com ara les del 1994-95, la del 2003, 2005, 2015-16 i la de l’any actual. Per assolir aquests objectius analitzarem series de creixement en gruix (mm/any) i àrea (mm2/any) comparant poblacions de pi pinyer de Collserola i del delta del Llobregat. També farem talls histològics dels anells corresponents als anys climàticament extrems per determinar el nombre i tipus de traqueides.
Observacions: Si el treball s’inicia ara es pot tenir acabat en el curs present. La persona ha de ser organitzada i treballadora. Les persones interessades em podem escriure un email per tal de fer una entrevista. emgutierrez@ub.edu
55 [ 2022-11-18 ]: Evaluación del estado del pinar del Remolar (delta del Llobregat) para establecer las bases de su restauración y conservación.
Data de la proposta: 2022-11-18
Director del projecte: Núria Roca Pascual nroca@ub.edu y Emilia Gutiérrez Merino emgutierrez@ub.edu. Con el asesoramiento de Joan R. Lucena (cargo) y Vanessa Montijano (cargo) del Ayuntamiento de Viladecans.
Entitat: Universidad de Barcelona y Ayuntamiento de Viladecans.
Grup de recerca (si escau): FORESTREAM
Contacte: Núria Roca Pascual nroca@ub.edu Emilia Gutiérrez Merino emgutierrez@ub.edu
Lloc on es desenvoluparà el treball: Dept BEECA-secció Ecologia i Fisiologia Vegetal. Facultat de Biologia. Univ de Barcelona.
Requeriments formatius: Bases de ecología forestal, flora (pinares litorales), estadística, interpretación de mapas de vegetación, SIG.
Tutor UB suggerit: NA
Breu resum del projecte: Los bosques litorales de Pinus pinea L. con Pinus halepensis del delta del Llobregat son una de las formaciones vegetales más característica del litoral; son unos ecosistemas emblemáticos por su historia, sus funciones ecológicas y por su elevada biodiversidad como se recoge en la reciente monografía sobre “Els sistemes naturals del delta del Llobregat” (Germain et al. eds. 2018). Desde 1992, estos pinares están considerados hábitat de interés comunitario europeo (hábitat 2270) y de conservación prioritaria por la Directiva europea de hábitats 92/43/CEE (CEE 1992) que posteriormente, muchos de esos bosques, han pasado a formar parte de la red Natura 2000 (Gómez-Serrano et al. 2009). Dichos pinares se desarrollan en suelos dunares y reflejan los efectos los impactos históricos del uso del territorio, así como los del cambio climático reciente. En la actualidad, según Blanco et al. (2018) estos pinares ocupan menos del 4% del delta del Llobregat, unas 283 ha de las que la mitad, 142,4 ha, corresponden a bosques altamente antropizados, mezclados con construcciones, fragmentados por vías de comunicación y estructuras diversas. En este trabajo de investigación se centra en el pinar del Remolar, uno de los pinares que se encuentran en peor estado. Este pinar se localiza al oeste del aeropuerto del Prat, entre el estanque del Remolar al este, la riera de St Climent al oeste, el mar al sur y el brazo de la Vidala al norte. El terreno tiene una extensión de unas 30 ha pero el pinar está muy fragmentado debido a la instalación de un camping en los 1960, las talas recientes y la plaga del barrenillo del pino. A pesar del tiempo transcurrido desde que se produjeron las perturbaciones (el camping se desmanteló en el 2003 y las talas se produjeron en el 2004), llama la atención (1) que no se haya producido una regeneración en dichas zonas y (2) que las plántulas de Pinus halepensis sean más abundantes. Sin embargo, la colonización de los pinos es abundante y exitosa en la franja de la playa desde que se cerró el camping. Entre las causas que podemos apuntar como hipótesis de la falta de regeneración en el bosque de avance es a) la antropización del suelo, con la pérdida de las propiedades naturales y la generación de Technosoles y b) la competencia con otras especies, sobre todo herbáceas. En las zonas del bosque interior deforestadas en 2004 las causas pueden ser las mismas. En estas zonas la cobertura de las especies invasoras es elevada y van ganando terreno especies como Yucca sp, Robinia spp., Ailanthes spp., Senecio spp., y Carpobrotus spp. entre otras. También se observa que, en general, las plántulas de pino carrasco son más abundantes que las de pino piñonero, posiblemente por la mayor facilidad de dispersión de las semillas del pino carrasco ya que ambas especies son muy similares en fisiología y resistencia a las sequías (Oliveras et al. 2003). Objetivo principal El principal objetivo es evaluar el estado de conservación del pinar del Remolar y establecer unas bases ecológicas para su gestión y conservación. Objetivos parciales 1. Caracterizar la vegetación de las distintas zonas, determinar las especies, su grado de cobertura y diversidad. 2. Caracterizar el suelo y los impactos antrópicos y clasificar en los mismos sitios en que se realice el muestreo para la vegetación. 3. Evaluar la regeneración natural de Pinus pinea y Pinus halepensis en los espacios abiertos por la tala de 2004 y en los hábitats de avant duna, duna i reraduna. 4. Evaluar los efectos de los Technosoles identificados y sus efectos en la vegetación. 5. recomendaciones para la restauración y conservación del pinar del Remolar. Bases para un plan de gestión y cálculo de los costes.
Blanco JM, et al (2018). El paisatge vegetal del delta del Llobregat. En Els sistemes naturals del delta del Llobregat (Germain J. i Pino J. eds). Treballs de la ICHN, 19, 223-244. CEE (1992). Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la Conservación d
Observacions: Se necesita determinar algunas especies de plantas y caracterizar los suelos. Se requiere buena base estadística la cual se puede tener con las asignaturas del master. Para evitar problemas de falta de tiempo, el trabajo de campo debe empezar este otoño.
56 [ 2022-11-21 ]: Caracterització de la comercialització del peix capturat a Catalunya
Data de la proposta: 2022-11-21
Director del projecte: Miquel Ortega Cerdà
Entitat: Institut de Ciències del Mar - CSIC
Grup de recerca (si escau): Departament de recursos marins sostenibles
Contacte: m.ortegac@icm.csic.es
Lloc on es desenvoluparà el treball: Costa catalana, principalment Barcelona
Requeriments formatius: Coneixement de català i castellà. Interès pels temes ambientals i econòmics. Ús bàsic de dades de càlcul.
Tutor UB suggerit: També soc professor associat a la UB, desconec si els professors associats poden ser tutors acadèmics o cal algú fix
Breu resum del projecte: L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir millorar la informació disponible sobre els fluxos del peix capturat a Catalunya fins que arriba als plats dels consumidors. Per fer-ho es portaran a terme entrevistes i enquestes als diferents actors de la cadena de valor (peixateries, restaurants,etc). Els resultats obtinguts s’acoblaran a un model ecològic i de captures ja existent per tal de permetre estimar les repercussions econòmiques (monetàries, laborals, etc.) derivades de l’activitat pesquera.
Observacions: Per portar a terme les tasques associades al projecte caldrà portar a terme entrevistes i qüestionaris, pel que és recomanable que el candidat tingui bones capacitats relacionals. Si bé una gran part de la feina es pot portar a terme a distància és possible que una part de les dades s’hagin de recollir a diferents punts de la costa catalana.