Introducció

La base de dades anomenada Chapel Hill Expert Survey, o simplement CHES, analitza i mesura el posicionament de 277 partits polítics en qüestions d’ideologia i política, integració europea o relacions internacionals en 32 països, inclosos tots els Estats membres de la UE (CHES, 2019a; CHES, 2020).

Respecte a la metodologia, les fonts d’informació són enquestes realitzades a experts i anàlisi de textos (CHES, 2020). Fer servir aquestes fonts d’informació té els seus avantatges, ja que la manera de veure el comportament dels grans partits pot ser contínuament actualitzada. Tanmateix, també presenta inconvenients, perquè les enquestes a experts poden estar influenciades pels seus pensaments i valors, cosa que afecta l’objectivitat de les dades. Amb tot, aquest possible biaix es pot contrarestar amb l’anàlisi de textos o dels mateixos programes electorals.

Pel que fa al sistema d’agregació, per obtenir les puntuacions finals de cada indicador es fa la mitjana aritmètica dels judicis dels experts sobre cada partit i variable, i se n’estima la desviació estàndard (CHES, 2020). Així doncs, la transparència és bastant alta, perquè les dades són verificables (es pot conèixer la resposta de cada expert per a cada qüestió), i fins i tot, replicables.

Finalment, la base de dades CHES 2019 es construeix a partir de sis dimensions, cadascuna de les quals conté els diferents indicadors:

1.Integració europea

2.Polítiques específiques de la Unió Europea

3.Qüestions ideològiques

4.Dimensions polítiques

5.Característiques de partit

6.Qüestions de la Unió Europea respecte a Turquia

Bèlgica

party_name lrgen galtan people_vs_elite regions eu_salience
AGALEV 2.4 1.2 5.6 6.1 4.8
CVP/CDH 5.6 6.2 3.7 3.8 4.7
ECOLO 2.1 1.1 5.6 6.2 4.8
PRL/MR 6.5 3.2 4.6 6.4 5.1
PS 2.1 2.9 3.4 6.0 4.3
PSC/CDH 4.6 5.0 4.1 5.8 4.4
PVDA-PTB 0.3 4.6 6.9 8.1 4.0
SP/SPA 3.1 2.8 3.5 5.3 4.2
VB 9.6 8.0 8.1 2.1 4.7
VLD/PVV 6.6 2.5 5.7 5.7 5.1
VU/NVA 7.9 6.1 4.3 2.2 4.3

La taula recull els partits polítics de Bèlgica l’any 2019. Té un total d’11 files i 6 columnes, que corresponen a les següents variables:

Eix esquerra, Patricia María Terán Hurtado

L’eix ideològic d’esquerra a Bèlgica està format tradicionalment per dos partits: el Partit Socialista (PS) i el Partit Socialista Diferent (SP/SPA), creat després d’una escissió del PS belga l’any 1978.

Escollint la variable people_vs_elite de les 5 analitzades, s’observa que ambdós partits són proclius a confiar més en els aparells polítics del partit que en la ciutadania a l’hora de decidir temes importants per a la governança.

Al gràfic es pot observar que les opinions d’ambdós partits són quasi similars. Els dos pics més importants de l’escala del PS i del SP/SPA se situen en el punt 3 (encara que el que correspon a aquest últim, és molt més pronunciat) i, per tant, es troben relativament pròxims a la banda 0 de l’escala, la qual cosa significa que les dues formacions es mostren moderadament a favor que les decisions siguin preses pels titulars electes i no per la ciutadania.

Els dos partits se situen, doncs, molt llunyans del punt màxim de l’escala representat pel número 10 i, per tant, rebutgen que les decisions siguin confiades al conjunt de ciutadans i ciutadanes.

La valoració de l’eix ideològic d’esquerra, a partir de la variable observada, és que estem davant de dos partits d’una corrent de l’esquerra moderada, amb diferències poc significatives que permetin analitzar amb més criteri els aspectes més profunds que els puguin separar o caracteritzar.

La validesa de les dades que es reflecteix a la gràfica semblen correctes perquè mesura, en principi, el que es vol esbrinar. És difícil precisar el grau de fiabilitat perquè no es disposa de dades significatives com ara la grandària de la mostra o, per exemple, la forma en què va poder participar la militància d’ambdós partits i en què percentatge respecte als càrrecs de partit. Si el marc de participació no és el més representatiu possible, cal pensar que el resultat podria estar esbiaixat.

Eix dret, Sofia Gonzalez Matas

En aquest apartat s’analitzarà com els experts han puntuat l’eix ideològic dret, format, entre d’altres, pels partits Nieuw-Vlaamse Alliantie (VU/NVA) i Vlaams Belang (VB). Després de valorar totes 5 variables, per a aquest eix és rellevant analitzar-ne tres: lrgen, regions i eu_salience.

Amb la primera variable s’identifica com els dos partits se situen entre el 8 i el 10, sent 5 el centre i 10 l’extrema dreta.Per tant, són partits que encaixen en l’extrema dreta

Respecte a la variable sobre la posició a favor o en contra de la descentralització, es veu com tots dos partits coincideixen amb una forta posició a favor de la descentralització.

Per acabar, la variable sobre la importància de la integració europea, cal destacar que tots dos partits creuen poc rellevant la integració de Bèlgica a la Unió Europea.

Com a conclusió,ens trobem davant de dos partits que se situen força a la dreta en l’escala ideològica, i que coincideixen tant en la idea de la descentralització com en donar poca importància a la integració de Bèlgica a la Unió Europea. Pel que fa a les qüestions de fiabilitat de les dades, la validesa i els possible biaxos, cal destacar la importància de veure d’on s’extreuen les dades, que és d’on es poden obtenir biaixos. Per tant, és imprescindible saber extreure les dades correctament i escollir les variables i els indicadors indicats per tal d’aconseguir uns millors resultats.

Eix Liberal/Postmaterialista, Queralt Fortuny Garrido

L’eix liberal/postmaterialista és marcat per la variable galtan en funció dels valors més propers a 0. A partir de la taula, s’identifiquen que aquests valors corresponen als partits ECOLO (partit ecologista de Valònia) i VLD/PVV (Open Vlaamse Liberalen en Democraten).

Per tal d’avaluar si aquests partits segueixen la mateixa tendència que els de l’eix esquerre analitzats anteriorment, se seleccionarà la mateixa variable: people_vs_elite. Els resultats traçats en el gràfic mostren grans diferències entre ambdós partits. D’una banda, ECOLO obté puntuacions empatades a tots els nivells, de forma que no es pot discernir si el partit prefereix que siguin els representants electes o els ciutadans els qui prenguin les decisions importants. D’altra banda, VLD/PVV evidencia un clar predomini del valor 6. En altres paraules, considerant que 10 és la preferència pel poble i, 0, pels representants, el partit VLD/PVV se situa al centre, amb una lleugera inclinació cap a la postura que siguin els ciutadans qui decideixin sobre qüestions decisives.

El resultat d’aquesta breu anàlisi posa en evidència com d’important és la validesa de les dades. En el gràfic d’ECOLO, les opinions dels experts no permeten extreure conclusions vàlides del fenomen estudiat en aquest cas. Això es pot deure a la dificultat d’operacionalitzar certs conceptes relacionats amb la preferència de l’actor en la presa de decisions.

Eix Tradicional/Autoritari, Adrià Romeu Martí

L’eix ideològic tradicionalista / autoritari, que el podem observar amb la variable galtan s’observa notablement en un dels partits, Vlaams Belang (VB), és a dir, ens trobem amb un partit nacionalista flamenc d’extrema dreta.

També en aquesta variable podem observar com hi ha dos partits més que s’apropen a l’esmentat. Un és el Centre Democràtic Humanista, antic partit Social-Cristià (CVP/CDH), partit declarat de centre, i l’altre és Nieuw-Vlaamse Alliantie (VU/NVA), aquesta denominada Nova Aliança Flamenca, un partit nacionalista de centre-dreta.

Després d’haver vist els partits polítics més propers en aquest eix ideològic, seguidament es farà una anàlisi de la variable regions , que escenifica la idea que tenen aquests partits sobre la descentralització o la centralització de la governança. Com podem observar en la taula de l’inici, aquests tres partits són els que estan menys d’acord amb la descentralització.

La valoració que es pot fer seguint aquestes dades, és que els partits amb eix tradicional / autoritari, són més partidaris d’una centralització del poder i, en algun dels casos, fins i tot de la separació del país.

Per estudiar la validesa de les dades s’hauria d’aprofundir d’on s’extreuen i de la quantitat per tal de poder esbrinar si hi ha biaixos en els resultats. Però per l’activitat en qüestió ofereix una idea aproximada del que volem esbrinar.

Referències