20.418 - Fonts d’informació i indicadors d’estudis internacionals
PAC 4, Activitat 3: CHES dataset
Berta Boada Quesada, Júlia Bonil Soler, Jana Serracanta Rodriguez, Vita Waggeh Suhu, Albert Porcel Figueras, Gerard La-Rosa Domènech
21/05/2022
Introducció
La base de dades Chapel Hill Expert Survey (en endavant CHES) conforma un indicador polític que busca mesurar el posicionament ideològic dels partits polítics, en els que dins de la pluralitat metodològica existent, aquesta ho fa mitjançant la font d’entrevistes amb enquestes a experts, on aquestes estimen la posició ideològica de cada partit, que juntament amb l’anàlisi de textos (Volkens et al, 2015) són les principals tècniques utilitzades per a aquest fi (Mas, 2021d). El fonament teòric rau en les clivelles polítiques o eixos ideològics (Lipset i Rokkan, 1967, citat a Mas, 2021d) i les enquestes a experts (Castles i Mair, 1984, citat a Mas, 2021d), on aquestes darreres han esdevingut un dels recursos més habituals en la creació d’índexs internacionals, amb els grans dos reptes de l’objecte d’estudi que tractem de trobar mesures comparables i fonts d’informació adequades (Mas, 2021d).
Utilitzar com a font d’informació les enquestes a experts ofereix avantatges sobre les mesures de comportament, en tant que l’ús d’altres mesures com el comentat anàlisi de textos pot ser reflex d’un comportament estratègic dels grans partits i ser menys habituals o fins i tot inexistents per a partits petits. A més, el fet de no dependre de la publicació de fonts documentals (com els programes electorals) permet que l’investigador pugui mesurar el posicionament dels partits polítics en qualsevol moment (Maestas, 2018, p.2).
La CHES que analitzarem ofereix dades de 2019 en la que posiciona en ideologia política, sobre la integració europea i les polítiques mateixes a 277 partits polítics de 32 països incloent tots els estats membres de la Unió Europea (també Luxemburg i Xipre), i també d’Islàndia, Noruega, Suïssa i Turquia, gestionada entre febrer i maig de 2020 a 421 experts especialitzats en partits polítics, on el total de contactats era de 1803, amb un 23.3% de respostes del total (CHES, 2020b).
Aquest tipus de bases de dades acostumen a incloure dos arxius, com és el cas: l’arxiu principal mostra les dades agregades sobre els partits polítics, estimant el seu posicionament ideològic en cada àmbit en relació amb la mitjana de les respostes que hagi donat cada expert (Jolly, et al, 2022; CHES, 2021); el segon arxiu, que és el que analitzem en aquest exercici, cada observació és la puntuació d’un expert sobre un partit i variable (preguntes de l’enquesta), de manera que podem veure les respostes i el nombre en que s’han donat a cada pregunta del qüestionari (CHES, 2020b), de manera desagregada. Això li confereix un nivell de transparència en les dades, ja que en ser resultat de qüestionaris poden haver-hi biaixos ideològics dels mateixos experts que poden ser analitzats i comparats (Maestas, 2018, p.20).
No totes les preguntes del qüestionari s’han realitzat a tots els països (al 1999 eren 14 països i s’ha anat ampliant des de llavors) ni en les diferents onades de la CHES: 1999, 2002, 2006, 2010, 2014 i 2019 (Jolly, et al, 2022, p.1-2). A tall d’exemple, l’informe de tendències del CHES 1999-2019 ens ho mostra visualment (Jolly, et al, 2022, p.2):
Algunes de les qüestions es poden respondre en una escala de posicionament entre el 0 i el 10, podent escollir “NC” o Don’t know (en total 12 opcions), mentre que d’altres l’escala és de l’1 al 7 (7 opcions). Les mesures finals corresponen a mitjanes d’aquestes respostes normalitzades a una escala entre l’1 i el 10, que posteriorment poden ser agregades a d’altres bases de dades i a les de la mateixa CHES d’altres onades temporals.
Les preguntes del qüestionari (CHES, 2020b) s’organitzen en les següents dimensions, on cadascuna té diferents qüestions configurades com a variables:
Qüestions generals sobre la Integració Europea: 4 indicadors, una mesura la desviació estàndard d’una de les respostes (CHES, 2020b, p. 12)
Qüestions sobre polítiques específiques de la Unió Europea: 5 indicadors (CHES, 2020b, p.13)
Qüestions ideològiques: 9 indicadors, dues mesurant la desviació estàndard de dues respostes (CHES, 2020b, p. 14-15).
Qüestions sobre dimensions polítiques: 23 indicadors (CHES, 2020b, p. 15-19).
Qüestions relatives a les característiques dels partits: 4 indicadors (CHES, 2020b, p.19).
Qüestions específiques per a Turquia: 3 indicadors (CHES, 2020b, p.20).
Dinamarca
Per a esbrinar quins partits considera la base de dades per a Dinamarca, hem analitzat el contingut del codebook d’aquesta (CHES, 2020b, p.2-3):
Les variables que hem escollit com a grup responen a la voluntat de poder fer-ne una comparativa de diferents eixos/clivatges ideològics cadascú, de manera que en el seu conjunt representi allò que considerem més destacable del país en qüestió. Són les següents:
- IMMIGRATE_POLICY = posicionament en les polítiques d’immigració.
- ENVIRONMENT = posicionament sobre la sostenibilitat mediambiental.
- GALTAN = posició del partit el 2019 en termes de la seva visió en valors socials i culturals.
- LRGEN = posició del partit l’any 2019 en termes del seu posicionament general ideològic.
- URBAN_RURAL = posicionament en els interessos urbans/rurals.
- EU_DISSIDENT = orientació general del lideratge del partit sobre la integració europea el 2019.
- NATIONALISM = posicionament sobre cosmopolitisme/nacionalisme.
| party_name | lrgen | nationalism | urban_rural | eu_dissent | immigrate_policy | environment | galtan |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A | 2.5 | 1.5 | 2.6 | 2.6 | 2.0 | 2.1 | 0.9 |
| DF | 6.9 | 9.2 | 7.7 | 1.4 | 9.0 | 6.8 | 8.0 |
| EL/ENO | 1.0 | 2.7 | 2.4 | 4.0 | 2.4 | 3.0 | 1.1 |
| KF | 7.1 | 6.3 | 4.6 | 3.3 | 7.5 | 5.5 | 6.1 |
| NB | 9.0 | 9.2 | 5.3 | 2.0 | 9.6 | 6.8 | 8.3 |
| NLA | 8.0 | 4.2 | 3.9 | 3.9 | 6.3 | 6.8 | 3.9 |
| RV | 5.1 | 1.3 | 2.2 | 1.1 | 2.0 | 3.6 | 1.4 |
| SD | 4.0 | 5.7 | 5.2 | 3.1 | 6.9 | 4.8 | 5.0 |
| SF | 2.6 | 3.5 | 3.4 | 3.9 | 4.3 | 3.4 | 2.6 |
| V | 6.6 | 5.2 | 7.3 | 4.3 | 7.5 | 6.1 | 5.4 |
Descripció de les dades:
Al quadre que hem representat, s’ordenen a la columna de l’esquerra els partits polítics que s’han considerat en el CHES 2019, alfabèticament i segons la seva abreviatura del quadre que hem mostrat anteriorment (CHES, 2020b, p. 3). Les columnes que la segueixen a la dreta són la mitjana resultant de les respostes dels experts a les preguntes del qüestionari (variables) per a cada partit, normalitzat del 1 al 10. S’aprofundirà en el significat de la mesura de cada variable en el següent apartat, on cadascú analitzarà un eix ideològic específic en perspectiva de la variable/s que considerem més escaient/s.
EIX URBÀ/RURAL, Berta Boada Quesada
| party_name | urban_rural |
|---|---|
| A | 2.6 |
| DF | 7.7 |
| EL/ENO | 2.4 |
| KF | 4.6 |
| NB | 5.3 |
| NLA | 3.9 |
| RV | 2.2 |
| SD | 5.2 |
| SF | 3.4 |
| V | 7.3 |
(RV) Det Radikale Venstre (Radical Left-Social Liberal Party) (DF) Dansk Folkeparti (Danish People’s Party)
Els dos partits seleccionats, per una banda el partit de ideologia conservadora i nacionalista, el Partit Popular Danès (DF), i per altre, el Partit Social Liberal (RV); segons la puntuació dels experts que trobem a la base de dades CHES, es troben en extrems oposats de l’eix urbà-rural. Això vol dir que el Partit Popular Danès, te la puntuació més alta, de 7.7 punts sobre 10, respecte dels 2.2 punts de 10, del Partit Social Liberal. I per tant, el partit DF fa un suport ferm en front els interessos rurals, mentre que el partit DF està a favor dels interessos urbans. Observant la taula, el que està clar és que tots els experts han valorat per sobre de 5 punts la tendència del partit DF, mentre que totes les puntuacions del partit RV estan per sota de 5.
Tot i així, fent un anàlisis centrat en les dades que ens dona CHES, donat que les respostes que observem són la mitjana de les puntuacions dels experts, aquí ens podem trobar amb un problema de biaix, ja que al fer la mitjana perdem la resta dels resultats reals. Per altre banda, segons el que s’esmenta al Codebook, l’enquesta es va administrar a 241 experts, però especifica que aquests són especialistes d’un dels països considerats en la base de dades (CHES, 2020b) i no queda registra de quin. Per tant, podem dir que les respostes rebudes poden mancar de fiabilitat, ja que el més possible, es que les respostes no siguin donades per experts en el país que analitzem nosaltres, en aquest cas, Dinamarca.
EUROESCEPTICISME, Júlia Bonil Soler
| party_name | eu_dissent |
|---|---|
| A | 2.6 |
| DF | 1.4 |
| EL/ENO | 4.0 |
| KF | 3.3 |
| NB | 2.0 |
| NLA | 3.9 |
| RV | 1.1 |
| SD | 3.1 |
| SF | 3.9 |
| V | 4.3 |
Els partits escollits han sigut Nye Borgerlige (NB) i Dansk Folkeparti (DF), els dos partits són de dreta/extrema dreta, conservadors i euroescèptics. El Dansk Folkeparti, el Partit Popular Danès, va ser fundat l’any 1995, mentre que el Nye Borgerlige, la Nova Dreta, és un partit molt jove fundat l’any 2015. A través de la variable EU_DISSENT podem veure si els experts consideren que a l’interior d’aquests dos partits hi ha acord o desacord respecte la qüestió de la integració europea. Els experts en aquesta qüestió havien d’atorgar una puntuació de 0 si consideren que el partit està unificat i una puntuació de 10 si consideren que el partit està dividit. El Partit Popular Danès ha rebut una puntuació de 1.4 sobre 10. El partit de la Nova Dreta ha rebut una puntuació de 2. Al ser dos partits que s’han posicionat de manera oficial en contra de la integració europea és d’esperar que a nivell intern hi hagi un consens majoritari, però tal i com podem observar a la gràfica algun expert no considera que aquests dos partits estiguin realment unificats pel que fa a la qüestió europea.
Ara bé, l’enquesta de CHES podria presentar alguns problemes de fiabilitat ja que les persones enquestades tot i ser expertes en ciència política no tenen perquè tenir una relació directa amb el país estudiat. Tot i així, CHES és l’enquesta més extensa sobre partits polítics d’Europa i serveix per orientar-se sobre aquest àmbit.
LRGEN, Jana Serracanta Rodriguez
| party_name | lrgen |
|---|---|
| A | 2.5 |
| DF | 6.9 |
| EL/ENO | 1.0 |
| KF | 7.1 |
| NB | 9.0 |
| NLA | 8.0 |
| RV | 5.1 |
| SD | 4.0 |
| SF | 2.6 |
| V | 6.6 |
Podem observar com la ideologia predominant en els partits danesos es la de esquerres. Dinamarca es una monarquia parlamentaria que te com a sobirana la Reina Margarita II i es regeix per la Constitució des de 1953. El sistema electoral es proporcional i el elevat número de forces polítiques que es presenten a les eleccions permet que molts països estiguin representats en el Parlament. La barrera electoral és únicament del 2% per aquest motiu és fàcil obtenir el número de vots necessaris per tenir una representació parlamentària. Ningún partit polític ha tingut majoria absoluta en el parlament Danès des de 1909, fet que obliga a tots els partit a pactar i a arribar a acords per el control.
Com podem observar, la ideología política que predomina en el parlament es la d’esquerres. Els tres partits més votats en l’estat danès són representants de d’aquesta ideologia. El primer partit més votat es el “V” Partit Lliberal de Dinamarca, el que va obtenir un percentatge de 23,5% de vots, el segon partit més votat es el “S”, Partit Socialdemòcrata el qual va obtenir un 21,48% dels vots i el tercer partit més votat es tracta del “SF” Partit Popular Socialista amb un 13,23% del vots. El quart partit ja és un partit de representació d’ideologia de dretes, que es tractaria del partit “DF” el Partit Popular Danès, amb un 10,76% dels vots. La representació dels partits d’ideologia d’esquerres al parlament és també més elevada ja que està representada per 5 partits d’esquerres mentre que la ideologia de dretes está representada per únicament 3 partits en el parlament de Dinamarca. La remuntada al poder dels partís d’esquerres o centre-esquerra, es pot relacionar amb les idees migratòries que els partits danesos representen. Com bé observem a la variable de IMMIGRACIÓ, la política migratoria del “DF”, Partit Popular Danès, és menys favorable per la població en respecte a les idees migratòries del Partit d’Esquerres Radical el “RV”.
EIX IMMIGRACIÓ, Vita Waggeh Suhu
| party_name | immigrate_policy |
|---|---|
| A | 2.0 |
| DF | 9.0 |
| EL/ENO | 2.4 |
| KF | 7.5 |
| NB | 9.6 |
| NLA | 6.3 |
| RV | 2.0 |
| SD | 6.9 |
| SF | 4.3 |
| V | 7.5 |
Els partits polítics escollits a analitzar són Dansk Folkeparti (DF) i Det Radikale Venstre (RV). El primer és un partit de ideologia conservadora amb polítiques populistes de dreta i nacionalistes. El segon, és un partit que es considera de centre esquerra i social-liberal. Ambdós, tenen posicionaments bastant diferenciats envers la immigració. Com podem observar, Dansk Folkeparti clarament se sitúa en valors entre el 8 i el de l’eix, és a dir la majoria dels experts en relació a aquest partit es posicionen a favor de polítiques que restrtingeixin la immigració. Per contra, al partit Det Radikale Venstre els valors se situen majoritàriament entre 1 i 3, això vol dir que es considera que el partit té una ideologia més a favor de polítiques liberals envers la immigració.
Tot i que els resultats reflecteixen bé les ideologies dels diferents partits, cal dir que els resultats dels qüestionaris es basen en la informació obtinguda d’un total de 421 experts. És una mostra massa petita en comparació a l’abast i l’importància representativa d’aquest estudi. A més, els resultats estan únicament fonamentats en les respostes dels experts, fet que comporta molta subjectivitat als resultats, ja que cadascun pot utilitzar criteris diferents i analitzar els partits amb diferents enfocaments.
També, és important remarcar que aquestes no es mostren en dades “reals” sinó que el posicionament de cada partit s’obté realitzant una estimació que fan els investigadors a partir de les respostes.
Tot i els problemes que pot presentar de validesa i fiabilitat, l’enquesta de CHES és un gran referent i s’aproxima molt al que a la pràctica són els diferents partits.
EIX NACIONALISME, Albert Porcel Figueras
| party_name | nationalism |
|---|---|
| A | 1.5 |
| DF | 9.2 |
| EL/ENO | 2.7 |
| KF | 6.3 |
| NB | 9.2 |
| NLA | 4.2 |
| RV | 1.3 |
| SD | 5.7 |
| SF | 3.5 |
| V | 5.2 |
En aquest gràfic es pot observar el nacionalisme a través de dos partits d’ideologies ben diferents. Per una banda, el Dansk Folkeparti (DF), de caire conservador i nacionalista, i per altra banda, el partit Det Radikale Venstre (RV) d’ideologia d’esquerres.
Podem concloure que el nacionalisme del Dansk Folkeparti és molt més elevat que el de Det Radikale Venstre ja que la puntuació mitjana del primer es situaria en 9.2 mentre que el segon només obtindria 1.3 punts, sent 10 el valor maxim de nacionalisme i 0 el valor mínim.
Aquests resultats però, tot i ser bastant significatius s’ha de tenir en compte que existeixen problemes de validesa i fiabilitat ja que segons el llibre de codis d’on s’extreuen les dades, s’assenyala que aquestes són donades per 421 experts dels quals es desconeix la relació amb el pais estudiat. A més, sembla evident que aquesta mostra es queda petita per intentar mostrar de manera clara el grau i nivell de nacionalisme del país danès.
EIX GAL/TAN amb perspectiva ENVIRONMENT, Gerard La-Rosa Domènech
En aquest apartat pretenem establir una relació entre els dos partits amb posicions més radicals tant pel que fa a la variable “GALTAN” com la “ENVIRONMENT”. Primerament, n’explicarem amb més detall ambdós variables:
ENVIRONMENT = posicionament sobre la sostenibilitat mediambiental. Amb un 0 en l’escala es representa un fort suport a la protecció ambiental per damunt del cost que pot suposar al creixement econòmic; un 10 a l’escala representa un fort suport al creixement econòmic per damunt del cost a la protecció ambiental (CHES, 2020b, p. 17).
GALTAN = posició del partit el 2019 en termes de la seva visió en valors socials i culturals. Amb la mesura com a 0 en l’escala es representa al grup GAL (Green Alternative Libertarian), partits polítics “llibertaris” o “postmaterialistes” que estan a favor d’expandir llibertats individuals com el dret a l’avortament, el divorci i el casament entre persones del mateix sexe. En canvi, amb la mesura 10 es representa al grup TAN (Traditional Authoritarian Nationalist), partits “tradicionals” o “autoritaris” que neguen aquests drets en favor de l’ordre, la tradició i l’estabilitat, creient que el govern ha de ser una autoritat moral ferma en temàtiques socials i culturals. Un resultat de 5 s’equipara a una ideologia de “centre” (CHES, 2020b, p.15).
| party_name | environment | galtan |
|---|---|---|
| A | 2.1 | 0.9 |
| DF | 6.8 | 8.0 |
| EL/ENO | 3.0 | 1.1 |
| KF | 5.5 | 6.1 |
| NB | 6.8 | 8.3 |
| NLA | 6.8 | 3.9 |
| RV | 3.6 | 1.4 |
| SD | 4.8 | 5.0 |
| SF | 3.4 | 2.6 |
| V | 6.1 | 5.4 |
Segons les dades que analitzem, es pot veure que el partit “A” (Alternativet) és qui té un valor més baix tant a la variable “environment” (2,1) com “galtan” (0,9). Per contra, tot i que hi ha tres partits amb el mateix resultat màxim a “environment” (6,8), només n’hi ha un en el que destaqui el seu resultat dispar amb la resta en la variable “galtan” (mentre que dos ronden un 8 com a resultat, només un té un resultat totalment contrari amb un 3,9), el partit “NLA” (Liberal Alliance). Per tant, analitzarem aquests dos partits segons aquestes dues variables:
Pel que fa al posicionament d’Alternativet vers la variable “environment”, es veu clarament una major proporció d’experts (10/14) que consideren que té una puntuació de 0 (fort posicionament a favor de prioritzar la protecció ambiental vers el creixement econòmic), tot i que hi ha uns pocs que el posicionen en sentit totalment contrari (3/14). Pel que fa al partit Liberal Alliance, es desdibuixa molt més el resultat, tot i que en major part el posicionen en sentit totalment contrari en puntuar-lo més proper entre el 5 i el 10 (11/14 experts), tot i que igualment n’hi ha uns pocs que també consideren que el partit té una puntuació entre el 5 i el 0 (3/14).
Pel que fa a la variable “galtan”, passa el mateix que en l’anterior: el partit Alternativet té un clar posicionament entre el 0 i el 3 (GAL) on cap dels 14 experts ho puntua diferent. En canvi, amb el partit Liberal Alliance sembla que hi hagi un resultat més difós, donat que diferents experts ho puntuen entre el 0 i el 8, amb una clara priorització dels qui creuen que està vora del centre entre el 3 i el 5 (9/14).
Que hi hagi resultats tant dispars en el cas del partit Liberal Alliance és digne d’un anàlisi més profund, tot i que no hi entrarem per temes d’extensió. El que si em sembla destacable és que un partit que suposadament és dels més contraris a supeditar creixement econòmic a favor de polítiques de protecció mediambientals es consideri dins del rang dels GAL (Green Alternative Libertarian). Semblaria ser un cas específic contrari al mateix estudi de tendències del CHES 1999-2019, que indica una tendència de correlació i de major coherència de l’eix GAL-TAN amb el posicionament de la UE (Jolly, et al, 2022, p. 1 i 4-7).
En tot cas, està clar que amb aquest tipus de bases de dades s’ha d’anar amb compte en extreure’n conclusions precipitadament, tot i que segueixen sent una font d’informació prou interessant i transparent (Maestas, 2018, p.2) per a tenir-les en compte en l’estudi dels posicionaments dels partits polítics. Com dèiem a la introducció, el fet que puguem analitzar les dades desagregades com les que acabem de tractar, tot i la subjectivitat dels biaixos ideològics dels experts i que les enquestes siguin anònimes (Qualtrics, 2020), tenen un alt grau de transparència (Maestas, 2018, p.20). Els problemes de fiabilitat (com en el cas anterior, on la repetició d’una mateixa observació té resultats diferents) i validesa (com en el cas anterior, que volent mesurar una ideologia amb el GAL-TAN es posiciona a GAL al partit Liberal Alliance quan són majoritàriament contraris a prioritzar la protecció mediambiental per sobre del creixement econòmic) d’aquest tipus de metodologia de cerca són evidents. El fet de no poder verificar o identificar els “experts” que hi participen i els criteris que es segueixen per a considerar-los com a tal poden portar a biaixos sistemàtics, de selecció o aleatoris en la mesura objectiu, donat la possible heterogeneïtat dels experts, el seu context o la mateixa naturalesa del concepte (Maestas, 2018, p.5). De fet, convindria disposar d’un nombre més gran d’experts ja que li donaria més fiabilitat: el fet que no siguin mesures iguals o similars en les diverses observacions pot indicar possibles errors de validesa en la mateixa conceptualització i/o l’operacionalització (Maestas, 2018, p. 10-13). Algunes de les possibles solucions per evitar biaixos en les respostes dels enquestats poden ser l’ús de les entrevistes cognitives, incloure vinyetes d’ancoratge o incloure mesures a la mateixa enquesta per avaluar el nivell d’expertesa dels enquestats (Maestas, 2018, p. 13-17).
Referències (Estil APA)
Babbie, E. [Earl]. (2000a). Capítulo 5: Conceptualización y medición. A Babbie, E. [Earl]. Fundamentos de la investigación social (pp. 96-116). International Thompson Editores. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/20418_20618/71375.pdf
Babbie, E. [Earl]. (2000b). Capítulo 6: Operacionalización. A Babbie, E. [Earl]. Fundamentos de la investigación social (pp. 117-143). International Thompson Editores. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/20418_20618/71376.pdf
Babbie, E. [Earl]. (2000c). Capítulo 7: Índices, escalas y tipologías. A Babbie, E. [Earl]. Fundamentos de la investigación social (pp. 144-168). International Thompson Editores. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/20418_20618/71377.pdf
Babbie, E. [Earl], Beiting-Lipps, E. [Elizabeth] i Kindstrom, K. [Kara]. (2015). The Practice of Social Research (14th ed.). Cengage Learning. https://discovery.biblioteca.uoc.edu/permalink/34CSUC_UOC/166h2gj/cdi_askewsholts_vlebooks_9781473732315
CHES. (2020a). Chapel Hill Expert Survey. https://www.chesdata.eu/
CHES. (2020b, 2 de novembre). Codebook: 2019 Chapel Hill Expert Survey. https://static1.squarespace.com/static/5975c9bfdb29d6a05c65209b/t/5fa04ec05d3c8218b7c91450/1604341440585/2019_CHES_codebook.pdf
CHES. (2021, 2 de febrer). Codebook: Chapel Hill Expert Survey – Trend File, 1999-2019 https://static1.squarespace.com/static/5975c9bfdb29d6a05c65209b/t/603fbb4ee47d721eed0046a0/1614789457024/1999-2019_CHES_codebook.pdf
Cooley, A. [Alexander] i Snyder, .J. [Jack]. (2015). Rank Has Its Privileges: How International Ratings Dumb Down Global Governance. Foreign Affairs, 94(6), 101–108. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://discovery.biblioteca.uoc.edu/permalink/34CSUC_UOC/166h2gj/cdi_proquest_miscellaneous_1758940632
Cooley, A. [Alexander]. (2015). Chapter 1: The emerging politics of International rankings and ratings, A framework for analysis. A Cooley, A. [Alexander] i Snyder, .J. [Jack]. Ranking the World: Grading States as a Tool of Global Governance (pp. 1-38). Cambridge University Press. https://vdoc.pub/download/ranking-the-world-grading-states-as-a-tool-of-global-governance-648g3pkcq2h0
Goertz, G. [Gary]. (2020). Chapter 2: Basic Framework for Conceptualization and Measurement. A Goertz, G. [Gary]. Social Science Concepts and Measurement (pp. 26-42). Princeton University Press. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/20418_20618/100952.pdf
Halperin, S. [Sandra] i Heath O. [Oliver]. (2016). Chapter 7: What Is Data?. A Halperin, S. [Sandra] i Heath O. [Oliver]. Political Research: Methods and Practical Skills (pp. 168-187). Oxford University Press. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/20418_20618/74574.pdf
Jolly, S. [Seth], Bakker, R. [Ryan], Hooghe, L. [Liesbet], Marks, G. [Gary], Polk, J. [Jonatahn], Rovny, J. [Jan], Steenbergen, M. [Marco] i Vachudova, M. A. [Milada Anna]. (2022, febrer). Chapel Hill Expert Survey trend file, 1999-2019. Electoral Studies, 75 (febrer). https://doi.org/10.1016/j.electstud.2021.102420
Maestas, C D. [Cherie D.], Buttice, M. K. [Matthew K.] i Stone, W. J. [Walter J.]. (2014). Extracting Wisdom from Experts and Small Crowds: Strategies for Improving Informant-Based Measures of Political Concepts. Political Analysis, 22(3), pp. 354-373. https://electionstudy.ucdavis.edu/academic-research/maestas-buttice-stone-extracting-wisdom-from-experts-and-small-crowds/@@download/file/Maestas_Buttice_Stone_PoliticalAnalysis_2014.pdf
Maestas, C. [Cherie]. (2018). Expert Surveys as a Measurement Tool: Challenges and New Frontiers. A Rae Atkeson, L. [Lonna] i Michael R.Alvarez, M.R. [Michael R.] (Eds.). *The Oxford Handbook of Polling and Survey Methods. Oxford University Press. https://discovery.biblioteca.uoc.edu/permalink/34CSUC_UOC/1asfcbc/alma991000712408306712
Mas Elias, J. [Jordi]. (2020). Fonts d’Informació i Indicadors en Estudis Internacionals [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. http://indicadors-internacionals.aula.uoc.edu/
Mas Elias, J. [Jordi]. (2022, 15 de febrer). Mesures compostes [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://www.jordimas.cat/courses/fiiei_cat/indicadors/
Mas Elias, J. [Jordi]. (2021a, 18 de juliol). Fonts d’Informació i Indicadors per a Estudis Internacionals. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://www.jordimas.cat/courses/fiiei_cat/
Mas Elias, J. [Jordi]. (2021b, 24 de juliol). Data Analysis. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. https://www.jordimas.cat/courses/dataanalysis_en/
Mas Elias, J. [Jordi]. (2021c, setembre). Indicadors socioeconòmics. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. http://indicadors-socioeconomics.aula.uoc.edu/
Mas Elias, J. [Jordi]. (2021d, setembre). Indicadors polítics. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. http://indicadors-politics.aula.uoc.edu/
Merry, S.E. [Sally Engle]. (2016). Chapter 1: A World of Quantification. A Merry, S.E. (Sally Engle). The seductions of quantification : measuring human rights, gender violence, and sex trafficking. The University of Chicago Press. https://discovery.biblioteca.uoc.edu/permalink/34CSUC_UOC/1asfcbc/alma991000722694106712
PBC. (2022, 4 de gener). RStudio 2021.09.2+382 “Ghost Orchid” Release (fc9e217980ee9320126e33cdf334d4f4e105dc4f, 2022-01-04 for Windows) [programari]
Qualtrics. (2020, 9 d’abril). 2019 Chapel Hill Expert Survey - United Kingdom. https://static1.squarespace.com/static/5975c9bfdb29d6a05c65209b/t/5ed3029fe080e33f639e6e9a/1590887075513/CHES_UK_Qualtrics.pdf
Universitat Oberta de Catalunya. (sense data). Estil APA. https://biblioteca.uoc.edu:8080/ca/plana/Estil-APA/
UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (2020a, 7 de setembre). Fonts d’Informació i Indicadors en Estudis Internacionals | UOC [vídeo en línia]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=3fOIHhpPfQw
UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (2020b, 2 de setembre). Utilitzar Rmarkdown| UOC [vídeo en línia]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=hz3J6Wb5S_8
UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (2020c, 2 de setembre). Ajuda i consells amb RStudio | UOC [vídeo en línia]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=VAPoExTzAiw
UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (2020d, 2 de setembre). Guia d’RStudio | UOC [vídeo en línia]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=9bNL9KN2aFM&t=958s
UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (2020e, 7 de setembre). Llibre de codis | UOC [vídeo en línia]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=8HQALtM84D4
UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (2020f, 7 de setembre). RStudio Cloud | UOC [vídeo en línia]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=q9H4ecoSq8s
Volkens, A.[Andrea], Ares, C.[Cristina], Bratanova, R.[Radostina], i Kaftan, L.[Lea] (2015). Análisis de contenido de textos con referencias al Manifesto Project (2000-2015): temas, actores, y métodos para medir preferencias políticas. Revista de investigaciones políticas y sociológicas, 14(2), pp. 233-238. https://revistas.usc.gal/index.php/rips/article/download/2895/3205