Fenologia, diversitat i abundància d’espècies d’ocells comuns en un transsecte del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) a Sant Pau d’Ordal (Catalunya, Alt Penedès)
Èlia Albert Hernàndez
INS Escola Intermunicipal del Penedès Plaça Santiago Russinyol s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia (Catalunya, Alt Penedès)ealberth@intermunicipal.com
Oriol Torrents Cabestany
INS Escola Intermunicipal del Penedès Plaça Santiago Russinyol s/n 08770 Sant Sadurní d’Anoia (Catalunya, Alt Penedès)otorrents@intermunicipal.com
21 juliol 2022
Abstract
The climatic preferences of the species determine to a large
extent their response to climate change. Temperature preferences have
been shown to play a key role in driving trends in animal populations.
However, the relative importance of temperature and precipitation
preferences is still poorly understood, articularly in systems where
ecological processes are strongly constrained by the amount and timing
of rainfall. In this study, we estimated the release of Letraset sheets
containing Lorem Ipsum passages, and more recently with desktop
publishing software like Aldus PageMaker including versions of Lorem
Ipsum. It is a long established fact that a reader will be distracted by
the readable content of a page when looking at its layout. The point of
using Lorem Ipsum is that it has a more-or-less normal distribution of
letters, as opposed to using ‘Content here, content here’, making it
look like readable English. Many desktop publishing packages and web
page editors now use Lorem Ipsum as their default model text, and a
search for ‘lorem ipsum’ will uncover many web sites still in their
infancy. Various versions have evolved over the years, sometimes by
accident, sometimes on purpose (injected humour and the like).
1 Introducció
Els ecosistemes estan formats per conjunts de comunitats d’organismes que coexisteixen en un mateix lloc i, per tant, viuen en el mateix entorn i sota les mateixes condicions fisicoquímiques (Erhard and Malak 2015).
Aquests sistemes biològics són fonamentals per a assegurar el benestar humà, ja que proporcionen una sèrie de recursos i serveis que afavoreixen la qualitat de vida dels éssers humans. Aquests serveis s’anomenen serveis ecosistèmics i provenen dels processos naturals que duu a terme cada ecosistema de manera natural. Tant poden ser serveis d’aprovisionament (com l’aprofitament de fusta dels boscos), com de regulació (per exemple, la regulació del clima) com culturals (com a exemple, proporcionar una àrea de lleure per a les persones)(Ramon 2016).
Per tant, és cabdal conèixer l’estat dels ecosistemes i estudiar els efectes dels impactes antròpics en el seu medi o les seves poblacions, ja que cada petit canvi en un hàbitat determinat pot fer canviar la biodiversitat de l’ecosistema sencer i, per extensió, la quantitat i la qualitat dels serveis que aquest pot aportar a les persones humanes (Erhard and Malak 2015).
En el context de canvi global en el qual vivim, mesurar els impactes humans al medi natural ens pot proporcionar indicadors de canvis ambientals que ens permetran saber com afectarà socioeconòmicament aquesta alteració dels ecosistemes al benestar humà.
Per aquest fet, existeixen iniciatives com el Living Planet Index (LPI), un projecte enfocat a mesurar les tendències poblacionals de les espècies d’animals vertebrats de tot el planeta des del 1970 (Almond, Grooten, and Petersen 2020). Segons la mesura estadística del LPI, les poblacions de mamífers, ocells, amfibis, rèptils i peixos han disminuït un 68% de mitjana a nivell mundial entre el 1970 i el 2016 com a conseqüència de l’augment desmesurat de la població humana, la sobreexplotació dels recursos naturals, la globalització, la urbanització massiva d’àrees naturals i la societat de consum que ocupa cada vegada més i més països de la Terra (Almond, Grooten, and Petersen 2020).
En el cas dels ocells, el seu declivi és molt inferior al de les espècies vegetals i lleugerament inferior al dels mamífers (Almond, Grooten, and Petersen 2020). Els ocells són de les classes de vertebrats més estudiades arreu del món. Aquest fet és degut al fet que censar ocells és una tasca relativament senzilla i accessible a causa de l’abundància i l’àmplia distribució per tot el globus d’aquests éssers vius (Pino et al. 2003) i que, a més a més, genera dades fàcilment associables a una geolocalització força precisa. Cal afegir que els ocells també són uns excel·lents bioindicadors ambientals (Herrando et al. 2006; Burns et al. 2021). A tot el món s’hi han monitorat poblacions d’ocells per compilar-ne les dades en atles. Tanmateix, la creació d’atles d’ocells és més freqüent al continent Europeu (Harris et al. 2020), on les poblacions d’ocells han estat monitorades d’ençà dels anys setanta del segle XX i s’han compilat les dades resultants en dos grans atles d’ocells nidificants.
2 Material i mètodes
2.1 Zona d’estudi
La zona d’estudi escollida per a dur a terme aquest treball està situada a la província de Barcelona (Catalunya), a l’est de la comarca de l’Alt Penedès. Més concretament, es troba quasi en la seva totalitat dins el municipi de Subirats i en una petita part al municipi d’Avinyonet del Penedès. El transsecte que s’ha dissenyat per a dur a terme aquest estudi es troba en una zona agrícola que comprèn l’espai entre les poblacions de Sant Pau d’Ordal (amb coordenades 41° 22′ 51.881′′ N, 1° 47′ 46.629′′ E) i Sant Sebastià dels Gorgs (amb coordenades 41° 22′ 51.048′′ N, 1° 46′ 7.571′′ E). Aquesta àrea es troba al peu del Massís d’Ordal i el seu paisatge més característic està constituït per un mosaic de camps agrícoles, principalment vinyes, i boscos mediterranis, juntament amb algun bosc de ribera.
La zona del Penedès, on s’ha fet aquest estudi, es caracteritza per tenir un clima mediterrani litoral amb estius calorosos i secs i hiverns suaus i humits (Miro 1993). Les principals precipitacions generalment es concentren als equinoccis de primavera i tardor i escassegen durant els solsticis d’hivern i d’estiu (Pino et al. 2003). A la comarca de l’Alt Penedès, la temperatura mitjana anual registrada des de principis de segle es manté entre 15,0 i 16,7ºC, sense experimentar massa variació entre anys (Mestres 2015; Tosete 2019; Fernandez 2022). Tanmateix, les precipitacions mitjanes anuals són molt variables. Hi ha anys de sequera en els quals les precipitacions acumulades al llarg d’un any amb prou feines superen els 300 mm (Fernandez 2022) i, en canvi, hi ha anys en els quals aquestes arriben gairebé als 900 mm en algunes localitats penedesenques (Tosete 2019).
2.2 El transsecte
El transsecte dissenyat per fer aquest estudi segueix l’estructura del transsecte emprat pel SOCC. Presenta una longitud de 3 km dividida en sis seccions d’uns 500 m cadascuna i una amplada de 100 m (s’han comptat tots els ocells situats a una distància màxima de 50 m a cada banda de l’itinerari). El transsecte comença a la població de Sant Pau d’Ordal (41° 22′ 51.881′′ N, 1° 47′ 46.629′′ E) i acaba a la població veïna de Sant Sebastià dels Gorgs (41° 22′ 51.048′′ N, 1° 46′ 7.571′′ E).
Se muestra el panel Files de RStudio
Fig 1. Transsecte del SOCC
El transsecte ha estat establert el màxim de rectilini possible per evitar possibles dobles comptatges d’un mateix individu i s’ha procurat que tingui una orientació d’est a oest per tal d’evitar fer els mostrejos de cara el sol, tal com indica la metodologia del SOCC de l’ICO (ICO 2003). Aquest transsecte cobreix una àrea de 0 m2 i és una mostra representativa dels diferents hàbitats que podem trobar al municipi de Subirats: els camps agrícoles i marges, el bosc mediterrani, l’ambient urbà i rural i el bosc de ribera. A continuació s’han descrit detalladament totes les seccions que formen el transsecte i s’han classificat segons l’hàbitat principal que representen i segons la seva obertura.
La primera secció del transsecte mesura m i està associada a l’hàbitat urbà, ja que recorre el límit de la cara est del poble de Sant Pau d’Ordal. Comença a 260 m d’altitud i va descendint fins a trobar el Torrent de Sant Pau, a 224 m. En aquesta secció hi predomina l’entorn de poble rural, amb cases baixes i una zona oberta on hi ha un parc. En aquest parc hi ha la principal vegetació d’aquesta secció: oliveres (Olea europaea), llorers (Laurus nobilis) i moreres blanques (Morus alba). A banda d’això, com que es troba al final del poble, hi ha una part de la secció que està parcialment envoltada de vinyes. El final d’aquesta secció està marcat per l’inici del bosc.
La segona secció mesura m i està formada per un bosc mediterrani de pi blanc (Pinus halepensis) travessat per un petit curs d’aigua anomenat Torrent de Sant Pau. Aquest torrent és massa petit perquè s’hagi format un bosc de ribera al seu voltant, per la qual cosa la segona secció s’ha considerat un ecosistema de bosc en comptes d’un ecosistema de bosc de ribera. La vegetació principal que ocupa aquest transsecte és el pi blanc (Pinus halepensis), l’alzina (Quercus ilex), el roure martinenc (Quercus pubescens) i, al voltant del torrent, l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Aquesta secció presenta una altitud quasi constant al voltant dels 225 m. Cap al final d’aquesta secció, hi ha 130 m de camps agrícoles, concretament vinyes i presseguerars, però malgrat això la secció s’ha considerat forestal.
La tercera secció mesura m i està associada a l’hàbitat de camps agrícoles, prats i marges. Comença a 224 m d’altitud i va ascendint fins a arribar als 239 m sobre el nivell del mar. El paisatge que constitueix aquesta secció està format majoritàriament per cultius de vinya, però també per alguns presseguerars. Per tant, aquesta secció del transsecte és oberta i ha estat força modificada per l’ésser humà. Durant els últims 80 m aquesta secció travessa el Bosquet del Maset, un petit i obert bosc mediterrani de pi blanc (Pinus halepensis) que no és gaire frondós ni extens, i per això s’ha associat la tercera secció a l’hàbitat agrícola.
La quarta secció fa m i està constituïda per un camí envoltat de vinyes i presseguerars. Aquest descendeix en altitud fins a arribar on el Torrent de Sant Pau s’uneix al Torrent de Cantallops, a 201 m sobre el nivell del mar. La quarta secció està associada a l’hàbitat de camps agrícoles, prats i marges.
Passat el Torrent de Cantallops, s’inicia la cinquena secció amb un canvi de sentit del camí de 180°. Aquest fet ha causat que s’hagués de parar especial atenció a l’hora de dur a terme el cens, amb l’objectiu d’evitar dobles comptatges del mateix individu. La cinquena secció fa m i està associada a l’hàbitat de camps agrícoles, prats i marges. Aquesta va ascendint entre vinyes fins a arribar al Camí de Cantallops a 230 m d’altitud.
I, finalment, la sisena i última secció del transsecte mesura m i està associada a l’hàbitat de camps agrícoles, prats i marges i a l’hàbitat de bosc de ribera. En aquesta part del transsecte, el recorregut torna a descendir fins a arribar a la cota més baixa del transsecte, als 194 m d’altitud, on es troba el Torrent de Baix. En aquesta secció el paisatge és majoritàriament agrícola, format per vinyes i alguns oliverars juntament amb els seus respectius marges. El final d’aquesta secció, i, per tant, del transsecte, està marcat per l’arribada al Torrent de Baix mencionat anteriorment, que està envoltat per un petit bosc de ribera format principalment per les següents espècies vegetals: trèmol (Populus tremula), pollancre (Populus nigra), pi pinyer (Pinus pinea) i pi blanc (Pinus halepensis).
2.3 Metodologia
2.4 Identificació
Per la identificació dels ocells s’ha utilitzat
2.5 Riquesa d’espècies, Abundància i índexs de diversitat
2.5.1 Riquesa d’espècies
La Riquesa d’espècies (S) és el nombre total d’espècies enregistrades en aquest estudi.
2.5.2 Abundància
L’Abundància ha estat calculada
2.5.3 Índexs de diversitat
Els índex de diversitat han estan calculats per cada una de les sis seccions de l’itinerari.
Índex de diversitat de Shannon-Wiener (H’)
L’Índex de Shannon-Wiener és representatiu de com equidistribuïda està l’abundància de la comunitat.
\[ H' = -{\sum_{i=1}^{S} p_ilog_2p_i}\]
on S és la riquesa d’espècies, pi és proporció relativa d’individus d’una espècie en concret en relació al total.
Índex de diversitat de Simpson’s diversity index (D)
L’índex de Simpson és un índex de diversitat i de dominància ja que ens indica quina és la probabilitat de que dos individus escollits a l’atzar amb reposició pertanyin a la mateixa espècie (Moreno 2001).
\[ D = \sum_{i=1}^{S} p_i^2 \]
on S és la riquesa d’espècies, pi és la proporció relativa d’individus d’una espècie en concret en relació al total.
D també es pot expressar amb la següent fórmula:
\[ D = \frac{\sum_{i=1}^{S} n_i(n_i-1)}{N(N-1)} \]
on S és la riquesa d’espècies, ni és el nombre total d’individus d’una espècie en particular, N és el nombre total d’individus.
L’inversa de l’Índex de Simpson es considera un bon indicador de diversitat (Feinsinger 2004).
\[ D = \frac{1}{\sum_{i=1}^{S} p_i^2} \]
Índex d’Equitatibilitat de Pilou
L’Equitabilitat va relacionada amb l’Índex de Shannon i ens dona una idea de com d’aprop o de lluny una comunitat està 100 % equidistribuïda.
\[ J' = \frac{H'}{log(S)} = \]
\[ E_p = \frac{D}{D_{max}} = \frac{1}{\sum_{i=1}^{S} p_i^2} \times \frac{1}{S} \]
2.6 Tendències temporals
2.7 Anàlisis estadístics
Tots els anàlisis estadístics han estat realitzats amb R Statistical Software (versió 4.0.4; R Foundation for Statistical Computing, Viena, Austria).
3 Resultats
3.1 Dades generals
En aquest estudi, s’han comptat un total de 3372 ocells incloent aquells comptats dins de les sis seccions del transsecte i aquells que passaven sobrevolant quan es mostrejava.
La mitjana i el nombre màxim d’ocells comptats per espècie i per secció és 3,0 \(\pm\) 8,0 i 116, respectivament.
plotting example
3.2 Riquesa
En total, 56 espècies diferents d’ocells han estat identificats durant tot l’estudi .
3.3 Abundància
3.4 Índexs de Diversitat
3.4.1 Índex de Shannon-Wiener
| Shannon |
|---|
| 2.37 |
| 2.54 |
| 2.33 |
| 2.48 |
| 2.01 |
| 2.57 |
3.4.2 Índex de Simpson
| Simpson |
|---|
| 0.85 |
| 0.88 |
| 0.84 |
| 0.88 |
| 0.80 |
| 0.89 |
3.4.3 Índex d’uniformitat de Pilou
| Pilou |
|---|
| 0.25 |
| 0.28 |
| 0.26 |
| 0.29 |
| 0.28 |
| 0.27 |
| Sections | Shannon | Simpson | Pilou |
|---|---|---|---|
| S1 | 2.37 | 0.85 | 0.25 |
| S2 | 2.54 | 0.88 | 0.28 |
| S3 | 2.33 | 0.84 | 0.26 |
| S4 | 2.48 | 0.88 | 0.29 |
| S5 | 2.01 | 0.8 | 0.28 |
| S6 | 2.57 | 0.89 | 0.27 |
| SV | 0 | 0 | NaN |
3.5 Tendències temporals
3.5.1 Aligot comú (Buteo buteo)
3.5.2 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
3.5.3 Colom roquer domèstic (Columba livia)
3.5.4 Tudó (Columba palumbus)
3.5.5 Ballester (Apus melba)
3.5.6 Puput (Upupa epops)
3.5.7 Abellerol (Merops apiaster)
3.5.8 Picot verd (Picus viridis)
3.5.9 Picot garser gros (Dendrocopos major)
3.5.10 Colltort (Jynx torquilla)
3.5.11 Cotoliu (Lullula arborea)
3.5.12 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
3.5.13 Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
3.5.14 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
3.5.15 Pit-roig (Erithacus rubecula)
3.5.16 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
3.5.17 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
3.5.18 Tord comú (Turdus philomelos)
3.5.19 Griva (Turdus viscivorus)
3.5.20 Merla (Turdus merula)
3.5.21 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Evolució temporal del nombre de tallarols de casquet en el transsecte
3.5.22 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Evolució temporal del nombre de tallarols capnegre en el transsecte
3.5.23 Rossinyol bord (Cettia cetti)
3.5.24 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
3.5.25 Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
3.5.26 Bruel (Regulus ignicapilla)
3.5.27 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
3.5.28 Mallerenga carbonera (Parus major)
3.5.29 Mallerenga petita (Periparus ater)
3.5.30 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
3.5.31 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
3.5.32 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
3.5.33 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Evolució temporal del nombre de raspinells comuns en el transsecte
3.5.34 Capsigrany (Lanius senator)
3.5.35 Garsa (Pica pica)
3.5.36 Gaig (Glandarius garrulus)
3.5.37 Cornella negra (Corvus corone)
3.5.38 Corb (Corvus corax)
3.5.39 Estornell negre/vulgar (Sturnus sp.)
El nombre d’estornells negres al llarg de l’any augmenta a mesura que s’acosta l’estiu (Figura \(\ref{fig:estornell negre}\))
Evolució temporal del nombre de gafarrons en el transsecte
3.5.40 Oriol (Oriolus oriolus)
3.5.41 Pardal comú (Passer domesticus)
3.5.42 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
3.5.43 Passerell comú (Carduelis cannabina)
3.5.44 Cadernera (Serinus carduelis)
3.5.45 Verdum (Carduelis chloris)
X (Figura \(\ref{fig:gafarro}\))
Evolució temporal del nombre de verdums en el transsecte
3.5.46 Lluer (Carduelis spinus)
3.5.47 Gafarró (Serinus serinus)
El nombre de gafarrons al llarg de l’any augmenta a mesura que s’acosta l’estiu (Figura \(\ref{fig:gafarro}\))
Evolució temporal del nombre de gafarrons en el transsecte