Fotografia de la bandera del Patrimoni Munidal de la UNESCO de Henrik Sendelbach

1 Introducció

Una de les tasques que duu a terme la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (abreujadament, UNESCO o Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, en la seva traducció al català) és la de designar els béns (entesos com a llocs, indrets i/o objectes materials) del Patrimoni de la Humanitat. A través d’un dels seus òrgans, el Comitè del Patrimoni Mundial (World Heritage Committee), segons la Convenció del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO establerta l’any 1972, es nominen les candidatures i se seleccionen aquells béns que es considera posseeixen un valor cultural i/o natural excepcional i de caràcter universal per a la Humanitat i que han de ser protegits per aquesta.

Així doncs, el Comitè del Patrimoni Mundial, format per 21 països dels actuals 196 Estats Part de la UNESCO en mandats reduïts de quatre anys, es reuneix com a mínim en una sessió anual en la qual es decideix quins béns esdevenen part del Patrimoni de la Humanitat, incloent-los en la Llista del Patrimoni Mundial (i també en la Llista del Patrimoni Mundial en perill, si escau). Aquesta mena decisions preses mitjançant un procés de votació, reben l’ajuda de tres Organismes Consultius: l’ICOMOS (International Council on Monuments and Sites), per al Patrimoni Cultural; l’UICN (International Union for Conservation of Nature), per al Patrimoni Natural, i l’ICCROM (International Centre for the Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property); perquè han de tenir en compte que els béns han de complir amb almenys un dels deu criteris de selecció. L’elecció no és atzarosa, deixant de banda que el bé ha de complir amb un criteri de selecció com a mínim, ja que aquest bé rep protecció legal si és acceptat i com que els Estats Parts aporten diners al Fons del Patrimoni Mundial, també rep diners i assistència tècnica per a la seva preservació, conservació i restauració.

El Comitè del Patrimoni Mundial va instaurar la Llista del Patrimoni Mundial el 1977 i va acceptar els primers béns el 1978, mentre tenia seu aquell any als Estats Units d’Amèrica, i avui dia compta amb 1.273 béns distribuïts en 173 països dels 196 Estats Part. Des d’ençà queúnicament han perdut la distinció o categoria de bé del Patrimoni Mundial de la UNESCO tres llocs: la reserva de l’òrix blanc d’Oman el 2007, la Vall de l’Elba a Dresden el 2009 i la Ciutat Marítima Mercantil de Liverpool el 2021.

2 Metodologia

Per tal de dur a terme aquest reposrtatge amb R Markdown el primer pas que s’ha realitzat ha estat la descàrrega del conjunt de dades de la UNESCO sobre els llocs inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial disponible al web oficial en un fitxer XLSX.

Posteriorment, s’ha eliminat un total de 14 columnes del fitxer XLSX relatives a la denominació (“name_fr”, “name_ru”, “name_ar” i “name_zh”), la descripció (“short_description_fr”, “short_description_ru”, “short_description_ar” i “short_description_zh”), la justificació de la seva consideració com a patrimoni (“justification_fr”), el nom dels estats (“states_name_fr”, “states_name_ru”, “states_name_ar” i ” states_name_zh”) i el nom de la regió (“region_fr”) on es troben.

L’eliminació d’aquests elements ha estat motivada per la duplicitat d’informació en llengües que s’adequaven al reportatge i perquè, en gran part de les ocasions, els caràcters d’aquestes llengües podrien portar problemes de lectura en R. D’aquesta manera s’ha reduït el nombre total de 49 variables s’ha reduït a 35, això no obstant, en retrospectiva s’hauria d’haver normalitzat les nomenclatures dels estats en què es troben els béns i haver dut a terme, com a mínim la traducció dels valors relatius a les columnes “category” i “region_en” al català.

#Crida del fitxer de la UNESCO
dades <- read_excel("baixa.xlsx")

3 On se situen els béns del Patrimoni de la Humanitat?

#Mapa mundial de tots els béns del Patrimoni de la Humanitat
mapa_mundi <-  ggplot(dades) + annotation_borders("world", fill = "white") +
                 aes(x = longitude, y = latitude) +
                  geom_point(color = "#0077D4") +
     labs(title = "Mapa del món amb els béns del Patrimoni de la Humanitat", 
                 x = "Longitud", 
                 y = "Latitud") +
              theme_minimal() +
              theme(
                plot.title = element_text(hjust = 0.3, face = "bold")
              )
mapa_mundi

Gràcies a aquest mapa mundial es pot visualitzar la distribució dels béns del patrimoni de la Humanitat, tot i que amb poc detall, i es pot arribar a la conclusió que a Europa hi ha una gran concentració de color blau, la qual cosa significaria que és la regió amb més béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial.

#Gràfic recompte de béns per regió
recompte_bens_regio <- dades %>% filter(!str_detect(region_en, ","))
recompte_bens_regio

## # A tibble: 1,269 × 35
##    unique_number id_no rev_bis name_en              name_es short_description_en
##            <dbl> <dbl> <chr>   <chr>                <chr>   <chr>               
##  1           230   208 Rev     Cultural Landscape … Paisaj… <p>The cultural lan…
##  2           234   211 Rev     Minaret and Archaeo… Minare… <p>The 65m-tall Min…
##  3          1590   569 Bis     Historic Centres of… Ciudad… <p>Berat and Gjirok…
##  4          1563   570 ter     Butrint              Butrin… <p>Inhabited since …
##  5           111   102 <NA>    Al Qal'a of Beni Ha… Kalâa … <p>In a mountainous…
##  6           198   179 <NA>    Tassili n'Ajjer      Tasili… <p>Located in a str…
##  7           209   188 <NA>    M'Zab Valley         Valle … <p>A traditional hu…
##  8           212   191 <NA>    Djémila              Yemila  <p>Situated 900 m a…
##  9           214   193 <NA>    Tipasa               Tipasa  <p>On the shores of…
## 10           215   194 <NA>    Timgad               Timgad  <p>Timgad lies on t…
## # ℹ 1,259 more rows
## # ℹ 29 more variables: short_description_es <chr>, justification_en <chr>,
## #   date_inscribed <dbl>, secondary_dates <chr>, danger <dbl>, date_end <dbl>,
## #   danger_list <chr>, longitude <dbl>, latitude <dbl>, area_hectares <dbl>,
## #   C1 <dbl>, C2 <dbl>, C3 <dbl>, C4 <dbl>, C5 <dbl>, C6 <dbl>, N7 <dbl>,
## #   N8 <dbl>, N9 <dbl>, N10 <dbl>, criteria_txt <chr>, category <chr>,
## #   category_short <chr>, states_name_en <chr>, states_name_es <chr>, …

graf.recompte_bens_regio <- ggplot(recompte_bens_regio, aes(x = region_en)) +
                              geom_bar(fill = "#0077D4") +
                              coord_flip() +
                              geom_text(aes(label=..count..), stat='count',     
                                        position=position_dodge(0.5),
                                        vjust=-0.5, 
                                        size=3.0
                              )+
                            labs(
                            title = "Recompte de béns per regió",
                            x = "Regió",
                            y = "Nombre de béns"
                          ) + 
                          theme_minimal()+
                          theme(
                            plot.title = element_text(hjust = 0.5, face = "bold")
                          )
graf.recompte_bens_regio

La conclusió a la qual s’arribava en el paràgraf anterior no anava gens desencaminada, però la concepció de la repartició del món en regions, per a la UNESCO no se correspon a una realitat ajustada a la geogràfica, sinó a una ideològica.

És per aquest motiu que hi ha, segons les dades, efectivament una quantitat més elevada de béns també a Amèrica del Nord, perquè es comptabilitza amb Europa. Doncs, la repartició dels béns reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO és molt desigual des del punt de vista geogràfic, com es fa evident en el gràfic anterior. Una primera explicació és el fet que la unió conceptual d’Europa i Amèrica del Nord, acabada d’esmentar, provoca una sobrerepresentació d’aquestes dues regions en el marc global.

Una segona explicació, sorprenent i criticable, seria que una de les regions sigui la dels “Arab States”, com si el fet que una major part de la població sigui d’una ètnia pogués determinar una representació territorial equiparable a la resta. Efectivament, la migració àrab des de la Península Aràbiga i la molt posterior diàspora contemporània estan ben documentades, però no se sosté la seva existència si no hi ha un paral·lel d’estats en què la procedència de la seva població sigui significativa en aquest nivell. Endemés, es fa aquesta distinció i no pas una de directament religiosa, encara que ho és implícitament, perquè, per exemple Níger amb un 98,3% de la població musulmana es troba dins de la regió “Africa” i Tadjikistan, amb un, 97,9% de la població també musulmana, es troba dins de la regió “Asia and the Pacific”. Aquest fet provoca, en conseqüència que aquestes mateixes regions, les d’“Africa” i “Asia and the Pacific” tinguin menys representació, ja que és en elles on se situen, en realitat aquests “Arab States”.

Una tercera i darrera explicació, de la mà de l’anterior raó exposada, seria que, a banda dels “Arab States” que haurien de pertànyer a ’“Africa” i “Asia and the Pacific”, hi ha d’altres països que no són on els pertocaria ser.

Rússia i algunes regions del Caucas es troben dins de la regió “Europe and North America”, tot i estar entre el continent europeu i el continent asiàtic,
L’estat artificial d’Israel no sols està reconegut, sinó que es troba també agrupat dins “Europe and North America”.
Mèxic no està incorporat a la regió de “Europe and North America”, malgrat ser-hi geogràficament, sinó a la de “Latin America and the Caribbean”.
Turquia, tot i ser a Àsia també està dins de la regió “Europe and North America”.
Jerusalem també està incorporat com un bé, en què s’emfatitza que la seva declaració com a bé va ser proposada per Jordània “(Site proposed by Jordan)” i, sorprenentment està dins la regió “Arab States”.

Si s’observa a un nivell inferior, aquesta repartició desigual es confirma:

#Gràfica recompte per països amb més béns
bens_per_pais <- dades %>%
  select(id_no, category, states_name_en) %>%
  separate_rows(states_name_en, sep = ",")

total_per_pais <- bens_per_pais %>%
  count(states_name_en, sort = TRUE)

deu_principals <- head(total_per_pais, 10)

graf.deu_principals <- ggplot(deu_principals, 
                              aes(x = reorder(states_name_en, n), y = n)) +
  geom_col(fill = "#0077D4") +
  coord_flip() +
  labs(
    title = "Els 10 països amb més béns del Patrimoni de la Humanitat",
    x = NULL,
    y = "Nombre de béns"
  ) + 
  theme_minimal()+
  theme(
    plot.title = element_text(hjust = 0.5, face = "bold")
  )


graf.deu_principals

En analitzar el diagrama de barres Els 10 països amb més béns del Patrimoni de la Humanitat anterior es pot advertir que 6 dels 10 països pertanyen a la regió “Europe and North America” i 5 d’ells es troben completament a Europa. Endemés, entre ells hi ha alguns dels estats amb més hectàrees del món, com són Rússia, la Xina, l’Índia i l’Iran.

Se suma a això altres qüestions de caràcter historicopolític, compten amb restes de cultures mil·lenàries, especialment Itàlia, la Xina i Mèxic. D’igual manera, molts d’ells van tenir un paper colonial rellevant des d’època moderna als nostres dies, com seria el cas d’Itàlia, França, Espanya o el Regne Unit; i també que van cercar una expansió territorial àmplia i gran influència sobre els països fronterers, com són el cas de la Xina i Rússia.

Cal fer menció que els noms dels països en castellà (i també en francès) segueixen no sols l’ordre de la llista segons la terminologia anglesa, sinó que a més de no presentar els noms oficials dels països de manera coherent també contenen faltes ortotipogràfiques o no presenten el nom que els pertoca en castellà. Els següents casos il·lustrarien aquest abandonament de la cerca de normalització en la columna “states_name_es” a causa de:

Faltes ortotipogràfiques:
- Rumania, en comptes de Rumania
- Viet Nam, en comptes de Vietnam
Nom anglosaxó:
- Botswana, en co-mptes de Botsuana
- Rwanda, en comptes de Ruanda
- Fiji, en comptes de Fiyi
- Chequia, en comptes de República Checa
- Saint Kitts y Nevis, en *comptes de Federación de San Cristóbal y Nieve

S’ha d’assenyalar que una petita part dels noms dels països compta amb els seus noms oficials, segurament per alguna mena estratègia politicosocial.

Bolivia (Estado Plurinacional de)
Côte d’Ivoire
Estado de Palestina
Federación de Rusia
Irán (República Islámica del)
Países Bajos (Reino de los)
República Árabe Siria
República de Corea
República Democrática del Congo
República Democrática Popular Lao
Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda del Norte
República Unida de Tanzania
Venezuela (República Bolivariana de)

Mentrestant, la resta de països presenta la nomenclatura per la qual són més coneguts, com seria el cas d’Espanya (Reino de España) i Mèxic (Estados Unidos Mexicanos).

3.1 I a Espanya?

#Mapa d'Espanya dels béns del Patrimoni de la Humanitat
espanya <- dades %>% 
        filter(states_name_es =="España")

mapa_espanya <- ggplot(espanya) + annotation_borders("world", c("spain", "portugal", ""),
                                         fill = "white") +
              aes(x = longitude, y = latitude) + 
              geom_point(color = "#0077D4") +
              coord_fixed (xlim = c(-20,10),
                           ylim = c(25,45),
                          ratio = 1.2) +
labs(title = "Mapa d'Espanya amb els béns del Patrimoni de la Humanitat", 
     x = "Longitud", 
     y = "Latitud") +
  theme_minimal() +
  theme(
    plot.title = element_text(hjust = 0.3, face = "bold")
  )

mapa_espanya

Pel que fa al cas d’Espanya, els seus 50 béns estan bastant repartits per la península Ibèrica, encara que hi ha una tendència a la part central del país, entre les comunitats autònomes de Madrid i Castella i Lleó.

4 Quants béns hi ha?

#Gràfics evolució de les inscripcions
inscripcio_anual <- dades %>% count(date_inscribed)

graf.evolucio <- ggplot(inscripcio_anual, aes(x = date_inscribed, y = n)) +
                    geom_line(color = "#0077D4") +
                    geom_point(color = "#00589A") +
                    labs(title = "Evolució del nombre d'inscripcions de béns per any",
                         x = "Any d'inscripció dels béns", 
                         y = "Nombre total de béns per any") +
                    theme_minimal() +
                     theme(
                      plot.title = element_text(hjust = 0.5, face = "bold")
                      )

graf.evolucio

#Gràfic de l'eVolució del nombre d'inscripcions interactiu 
library(plotly)
graf.evolucio.interactiu <- plotly::ggplotly(graf.evolucio) 
graf.evolucio.interactiu

Com s’avançava a la “Introducció”, la Llista del Patrimoni Mundial està conformada per 1.273 béns inscrits, 51 dels quals són fronterers o transnacionals, 58 estan en perill i 3 que es van treure del llistat, de 173 dels seus 196 Estats Part.

Cada any s’han seleccionat i aprovat les candidatures d’alguns dels països que han signat el Convenció del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Des del 1978 al 2026 només hi ha dos anys de “silenci”, que són els anys 2020 i 2022 a causa de la Pandèmia de la Covid-19. No obstant això, les reunions 44 i 45 van expressar la informació relativa a aquests exercicis, convertint també la Xina i Aràbia Saudí en les primeres seus que reben el deure de ser-ho dues vegades seguides.

Amb relació a les dades que s’hi poden visualitzar i interactuar, es veuen uns pics clars en els anys: 1979, 1987, 2000, 2004, 2008, 2012, 2014, 2019v i 2023. De fet, entre ells, el 2000** és l’any amb més inscripcions, 61, per ser exactes.

Una possible explicació a aquestes pujades sobtades d’inscripcions és la de l’escalada dels conflictes bèl·lics en el panorama global o altres elements. Per exemple, el pic de 1979 podria ser per la Guerra de Afganistan (1978-1992); el de 1987 per la fi pròxima del conflicte de Guerra Iran-Iraq o guerra del golf Pèrsic marcada per atacs molt cruents; el del 2000 és provocat per la Guerra de Kosovo i els esclats de guerres civils; el 2003 per la Guerra de l’Iraq; el 2008 pel crac de la Borsa de Nova York; els dels anys 2012 i 2014, en què ocorren l’inici de les primaveres àrabs i l’expansió dels grups terroristes de l’ISIS i Boko Haram, respectivament; el de l’any; i el de 2023 per la Guerra de Rússia i Ucraïna.

4.1 I a Espanya?

#Gràfic evolució de les inscripcions de béns a Espanya
espanya <- dades %>%  filter(states_name_es =="España")
graf.evolucio_esp  <- ggplot(espanya, aes(x = date_inscribed)) + 
  geom_histogram(binwidth = 1, fill = "#0077D4", color = "white") +
  geom_text(aes(label=..count..), stat='count',     
            position=position_dodge(0.5),
            vjust=-0.5, 
            size=3.0
  )+
  labs(
    title = "Evolució de les inscripcions dels béns del Patrimoni de la Humanitat 
                                                a Espanya",
    x = "Any d'inscripció dels béns",
    y = "Nombre total de béns per any"
  ) +
  theme_minimal()
theme(
  plot.title = element_text(hjust = 0.5, face = "bold")
)

## <theme> List of 1
##  $ plot.title: <ggplot2::element_text>
##   ..@ family       : NULL
##   ..@ face         : chr "bold"
##   ..@ italic       : chr NA
##   ..@ fontweight   : num NA
##   ..@ fontwidth    : num NA
##   ..@ colour       : NULL
##   ..@ size         : NULL
##   ..@ hjust        : num 0.5
##   ..@ vjust        : NULL
##   ..@ angle        : NULL
##   ..@ lineheight   : NULL
##   ..@ margin       : NULL
##   ..@ debug        : NULL
##   ..@ inherit.blank: logi FALSE
##  @ complete: logi FALSE
##  @ validate: logi TRUE

graf.evolucio_esp

El primer bé del Patrimoni de la Humanitat d’España és de 1984, el qual és l’Alhambra i l’últim ha estat el 2023, el conjunt d’indrets de la cultura talaiotica. Sorprenentment, el nombre de béns per any no ha superat mai més de 5 (els anys 1984, 1985 i 2000).

5 Quin tipus de béns hi predominen?

#Mapa mundial de tots els béns del Patrimoni de la Humanitat per categoria
mapa_mundi_categoria <-  ggplot(dades) + annotation_borders("world", fill = "white") +
        aes(x = longitude, y = latitude, color = category) +
        geom_point() +
        labs(title = "Mapa del món amb els béns del Patrimoni de la Humanitat", 
             x = "Longitud", 
             y = "Latitud") +
        theme_minimal() +
        theme(
          plot.title = element_text(hjust = 0.3, face = "bold")
        )

mapa_mundi_categoria

En paral·lel al mapa de punts de la secció 1, aquí hi ha la distinció per color de la distribució dels béns i se continua advertint que els béns s’acumulen no sols a la regió “Europe and North America” en nombre, sinó també en categoria, la cultural.

La tasca de la UNESCO de designar els béns considerats posseïdors d’un calor excepcional per a la Humanitat es basa en la seva pròpia naturalesa com a organització, aquest(s) “valor(s)” ha d’estar relacionat amb la ciència, la cultura i també la història. Tal com s’ha mencionat a la “Introducció”, per ser finalment formar part de la Llista del Patrimoni Mundial com a bé, s’ha d’aprovar per part del Comitè del Patrimoni Mundial la candidatura; la qual és presentada a través d’una Lista Indicativa, un Expedient de proposta de candidatura i una verificació in situ del contingut de l’anterior document per part de l’ICOMOS, l’UICN, i/o l’ICCROM.

A més a més, aquest bé, no sols ha de comptar amb aquest valor excepcional, sinó complir, com a mínim un dels deu criteris de selecció. Els esmentats “criteris” estan recollits en les Directrius Operatives per a l’Execució del Conveni del Patrimoni Mundial.Almenys des de l’any 2002 fins a les darreries del 2004, aquests criteris es conformaven de 6 culturals i de 4 naturals; a partir de l’any 2005 es va adoptar una aplicació conjunta.

La traducció lliure d’aquests deu criteris de selecció:

I: representar una obra mestra del geni creatiu humà;
II: demostrar un intercanvi considerable de valors humans, al llarg d’un període de temps o dins d’una àrea cultural del món, en els desenvolupaments en arquitectura o en tecnologia, les arts monumentals, la planificació urbanística o el disseny paisatgístic;
III: aportar un testimoniatge únic o, almenys, excepcional sobre una tradició cultural o sobre una civilització viva o ja desapareguda;
IV: ser un exemple excepcional d’un tipus de construcció, d’un conjunt arquitectònic o tecnològic o d’un paisatge que il·lustri una o més etapes significatives de la història humana;
V: ser un exemple excepcional d’una forma tradicional d’assentament humà , d’ús de la terra o del mar, la o les quals siguin representatives d’una cultura (o cultures), o de la interacció entre la humanitat i el seu entorn natural, especialment quan hagi esdevingut vulnerable a causa de l’impacte sobre ell de canvis irreversibles;
VI: estar de forma directa o intangible associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb obres artístiques i literàries d’una significació universal destacada. (El comitè considera que aquest criteri s’hauria de fer servir preferiblement amb d’altres criteris);
VII: contenir fenòmens naturals extraordinaris o àrees de bellesa natural excepcional i amb importància estètica;
VIII: ser un dels exemples representatius de les grans etapes de la història de la terra, incloent-hi els testimoniatges de la vida, dels processos geològics de gran importància en el curs del desenvolupament de formes terrestres o de les característiques geomòrfiques o fisiogràfiques significatives;
IX: ser un dels exemples destacables i representatius de processos ecològics i biològics de gran significació en el curs de l’evolució i el desenvolupament de l’aigua fresca terrestre, dels ecosistemes costaners i marins i de les comunitats de plantes i animals;
X: contenir els hàbitats naturals més importants i representatius i per a la conservació in situ de la biodiversitat, incloent-hi aquells que contenen espècies amenaçades de notable valor universal des del punt de vista de la ciència i del conservació;

#Gràfica recompte total de béns per categoria
recompte_categories <- dades %>% count(category)

graf.recompte <- ggplot(dades, aes(x = category, fill = category)) +
                  geom_bar()+
                  geom_text(aes(label=..count..), stat='count',     
                            position=position_dodge(0.5),
                            vjust=-0.5, 
                            size=3.0
                  )+
                labs(
                  title = "Recompte de béns per categoria",
                  x = "Categoria dels béns",
                  y = "Nombre de béns"
                ) + 
                theme_minimal()+
                  theme(
                    plot.title = element_text(hjust = 0.5, face = "bold")
                  )

graf.recompte

Dels 1.273 béns catalogats actualment 991 són de tipus cultural, 240 de natural i 42 de caràcter mixt.

#Gràfica evolució de les inscripcions per categoria
graf.evolucio_categoria  <- ggplot(dades, aes(x = date_inscribed,
                                              fill = category)) + 
  geom_histogram(binwidth = 1, color = "white") +
  geom_text(aes(label=..count..), stat='count',     
            position=position_dodge(0.5),
            vjust=-0.5, 
            size=3.0
  )+
  labs(
    title = "Evolució de les inscripcions dels béns del Patrimoni de la Humanitat 
                                                a Espanya",
    x = "Any d'inscripció dels béns",
    y = "Nombre total de béns per any"
  ) +
  theme_minimal()
theme(
  plot.title = element_text(hjust = 0.5, face = "bold")
)

## <theme> List of 1
##  $ plot.title: <ggplot2::element_text>
##   ..@ family       : NULL
##   ..@ face         : chr "bold"
##   ..@ italic       : chr NA
##   ..@ fontweight   : num NA
##   ..@ fontwidth    : num NA
##   ..@ colour       : NULL
##   ..@ size         : NULL
##   ..@ hjust        : num 0.5
##   ..@ vjust        : NULL
##   ..@ angle        : NULL
##   ..@ lineheight   : NULL
##   ..@ margin       : NULL
##   ..@ debug        : NULL
##   ..@ inherit.blank: logi FALSE
##  @ complete: logi FALSE
##  @ validate: logi TRUE

graf.evolucio_categoria

Com es pot observar en aquest histograma, efectivament, la categoria en què més béns s’inscriuen és la “cultural” i no sols en un moment determinat del temps, sinó de forma gairebé ininterrompuda des de l’any 1978.

#Mapa d'Espanya dels béns del Patrimoni de la Humanitat per categoria
espanya <- dades %>% 
  filter(states_name_es =="España")

mapa_espanya_categoria <- ggplot(espanya) + annotation_borders("world", c("spain", "portugal", ""),
                                                     fill = "white") +
  aes(x = longitude, y = latitude, color = category) + 
  geom_point() +
  coord_fixed (xlim = c(-20,10),
               ylim = c(25,45),
               ratio = 1.2) +
  labs(title = "Mapa d'Espanya amb els béns del Patrimoni de la Humanitat", 
       x = "Longitud", 
       y = "Latitud") +
  theme_minimal() +
  theme(
    plot.title = element_text(hjust = 0.3, face = "bold")
  )

mapa_espanya_categoria

S’adverteix que Espanya segueix la mateixa línia de tendència global i regional, la major part dels seus béns del Patrimoni de la Humanitat s’inscriuen en la categoria “cultural”.

6 Conclusions

La Llista del Patrimoni Mundial, creada el 1977 Quant a les dades globals que es poden interpretar de la El Comitè del Patrimoni Mundial va instaurar la Llista del Patrimoni Mundial el 1977

la repartició del món en regions, per a la UNESCO no se correspon a una realitat ajustada a la geogràfica, sinó a una ideològica.

El nombre d’inscripcions per any està possiblement relacionada amb les capacitats administratives i econòmiques dels Estats Part i també dels moments d’inestabilitat política, social o econòmica, amb una clara resposta a la intervenció armada en diferents països (duta a terme, especialment pels Estats Units d’Amèrica).

Pel que fa al panorama estatal, els béns estan distribuïts de manera desigual, però sense crear zones sobrerepresentades. La primera inscripció d’un bé Patrimoni de la Humanitat és de l’any 1984 i l’últim és del 2023 i el nombre de béns inscrits per any no ha superat mai el 5.

7 Fonts

Anexo:Islam por país A: Wikipedia, 30 de juliol de 2026 [en línia]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Islam_por_pa%C3%ADs [consulta: 12de novembre de 2026].

The Criteria for Selection. A: UNESCO World Heritage Convention [en línia]. Disponible a: https://whc.unesco.org/en/criteria/ [consulta: 12 de novembre de 2026].

Dwi Cahyaningtyas, Rany. R Markdown Themes Guide [en línea]. A: RPubs, 28 de maig de 2023. Disponible a: https://rpubs.com/ranydc/rmarkdown_themes [consulta: 12 de novembre de 2026].

Gobierno de España. Ministerio de Cultura. Propuesta y procedimiento de Inscripción. A: UNESCO. Patrimonio Mundial en España. Disponible a: https://www.cultura.gob.es/ca/cultura/areas/patrimonio/mc/patrimoniomundial/unesco-patrimoniomundial/propuesta-y-procedimiento-de-inscripcion.html [consulta: 12 de novembre de 2026].

Kosourova, Elena. Tutorial de R Markdown para principiantes [en línea]. A: Datacamp, 17 de setembre de 2026. Disponible a: https://www.datacamp.com/es/tutorial/r-markdown-tutorial [consulta: 10 de novembre de 2026].

Lázaro, Edu.Cómo centrar imágenes con Markdown [en línea]. A: Tutorial Markdown, 2026. Disponible a: https://tutorialmarkdown.com/consejos/centrar-imagenes [consulta: 11 de novembre de 2026].

List of World Heritage Sites by year of inscription A: Wikipedia, 23 d’octubre de 2026 [en línia]. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_World_Heritage_Sites_by_year_of_inscription [consulta: 10 de novembre de 2026].

Llinás Solano, Humberto. ggplot2 [en línea]. A: RPubs, 10 de juliol de 2021. Disponible a: https://rpubs.com/hllinas/R_Barras_ggplot_grupo [consulta: 08 de novembre de 2026].

Muslim Population by Country 2026 [en línea]. A: World Population Review, 2026. Disponible a: https://worldpopulationreview.com/country-rankings/muslim-population-by-country [consulta: 12 de novembre de 2026].

Patrimoni de la Humanitat. A: Viquipèdia, 2 d’octubre de 2026 [en línia]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Patrimoni_de_la_Humanitat# [consulta: 10 de novembre de 2026].

Sendelbach, Henrik.UNESCO World Heritage flag.jpg. A: Wikimedia Commons, 25 de novembre de 2025 [en línia]. Disponible a: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:UNESCO_World_Heritage_flag.jpg [consulta: 11 de novembre de 2026].

UNESCO. A: Brand Color Code [en línia]. Disponible a: https://www.brandcolorcode.com/unesco [consulta: 08 de novembre de 2026].

World Heritage Committee. A: Wikipedia, 30 de juliol de 2026 [en línia]. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/World_Heritage_Committee [consulta: 10 de novembre de 2026].

World Heritage List. A: UNESCO World Heritage Centre [en línia]. Disponible a: https://whc.unesco.org/en/list/ [consulta: 26 d’octubre de 2026].

World Heritage Site. A: Wikipedia, 2 de novembre de 2026 [en línia]. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/World_Heritage_Site# [consulta: 10 de novembre de 2026].

Loci et populi: revista de paisatge, cultura i turisme

Loci amoeni: dades sobre la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO

Marina Morales González

2026-11-12