1. Introducció: una regió entre la memòria mil·lenària i la natura salvatge

Quan pensem en els grans tresors reconeguts per la UNESCO a la seva World Heritage List, sovint la mirada se’n va cap a les catedrals i els centres històrics del continent europeu. Tanmateix, a l’altra banda de l’Atlàntic s’estén un territori d’una riquesa cultural i ecològica inigualable: Llatinoamèrica i el Carib. Des de les antigues ciutats maies, asteques i inques fins a les ciutats colonials traçades durant els segles XVI i XVII, passant per ecosistemes únics al planeta com l’Amazònia, les illes Galápagos o les glaceres patagòniques, aquesta regió conserva un patrimoni fonamental per comprendre la història de la humanitat i de la Terra.

Aquest reportatge de dades planteja una pregunta central: com es distribueixen els béns del Patrimoni Mundial entre els països de Llatinoamèrica i el Carib, quina tipologia de patrimoni hi predomina i com ha evolucionat el seu reconeixement internacional des dels anys setanta fins a l’actualitat?

Per respondre, analitzem el conjunt de dades oficial de la UNESCO (descarga.xlsx), delimitant l’objecte d’estudi als estats que integren la regió estadística Latin America and the Caribbean. En total, la regió suma 154 llocs inscrits.

library(tidyverse)
library(readxl)
library(plotly)
library(maps)
library(scales)

# Importem el dataset original de la UNESCO
unesco <- read_excel("descarga.xlsx")

# Filtrem els béns corresponents a la regió de Llatinoamèrica i el Carib
latam <- unesco %>%
  filter(region_en == "Latin America and the Caribbean") %>%
  mutate(
    # Simplifiquem els noms oficials llargs per millorar la llegibilitat als gràfics
    pais_es = case_when(
      states_name_es == "Bolivia (Estado Plurinacional de)" ~ "Bolívia",
      states_name_es == "Venezuela (República Bolivariana de)" ~ "Veneçuela",
      states_name_es == "México" ~ "Mèxic",
      states_name_es == "Perú" ~ "Perú",
      states_name_es == "Panamá" ~ "Panamà",
      TRUE ~ states_name_es
    ),
    # Assegurem que cada punt tingui nom per a l'etiqueta interactiva
    nom_lloc = ifelse(is.na(name_es), name_en, name_es)
  )

2. Els gegants del patrimoni llatinoamericà: quins països lideren la llista?

El reconeixement patrimonial a l’Amèrica Llatina i el Carib no es reparteix de manera uniforme entre la trentena d’estats que formen la regió. L’extensió territorial, la densitat d’assentaments precolombins monumentals i el pes demogràfic i institucional d’alguns estats expliquen per què un grup reduït de països concentra més de la meitat de totes les inscripcions.

Per observar amb claredat aquesta distribució, hem seleccionat els països que compten amb 3 o més béns propis inscrits a la llista (deixant de banda els tres béns transfronterers regionals compartits entre diversos estats, com el sistema viari andí Qhapaq Ñan o les Missions Jesuítiques dels Guaranís) i els hem representat mitjançant un gràfic de barres horitzontals.

# Filtrem els béns d'un sol país per analitzar el rànquing d'estats amb 3 o més inscripcions
latam_paisos <- latam %>%
  filter(transboundary == 0) %>%
  group_by(pais_es) %>%
   filter(n() >= 3) %>%
  ungroup()

# Creem el Gràfic 1: Gràfic de barres horitzontals
grafic1 <- ggplot(latam_paisos, aes(x = reorder(pais_es, pais_es, function(x) length(x)))) +
  geom_bar(fill = "steelblue") +
  coord_flip() +
  labs(
    title = "Països de Llatinoamèrica i el Carib amb més Patrimoni Mundial",
    x = "País",
    y = "Nombre de béns inscrits"
  ) +
  theme_minimal()
# Convertim el gràfic en interactiu amb plotly
grafic1.interactiu <- plotly::ggplotly(grafic1)
grafic1.interactiu

Com mostra el gràfic, Mèxic és el líder indiscutible de la regió amb 36 béns inscrits, una xifra que el situa entre les primeres potències patrimonials de tot el planeta gràcies a la combinació de zones arqueològiques com Teotihuacan, Chichén Itzá o Palenque i ciutats històriques com Oaxaca, Puebla o Guanajuato. En segona posició destaca el Brasil amb 25 llocs, seguit a certa distància pel Perú amb 12 inscripcions, on brillen referents mundials com el santuari de Machu Picchu, la ciutat del Cusco o les línies de Nasca.

En un segon esglaó molt igualat trobem l’Argentina i Cuba, empatats amb 9 béns cadascun —el cas cubà resulta especialment remarcable tenint en compte la seva dimensió insular, amb conjunts com l’Havana Vella, Trinidad o la vall de Viñales—, seguits de prop per Colòmbia (8), Bolívia (6) i Xile (6).

3. Cultura enfront de Natura: quina tipologia de patrimoni predomina?

Una de les particularitats més interessants de Llatinoamèrica i el Carib respecte d’altres regions com Europa és el pes que hi tenen els espais naturals. Mentre que al continent europeu el patrimoni cultural representa gairebé nou de cada deu inscripcions, a la regió llatinoamericana la biodiversitat tropical, els volcans, els esculls de corall i les reserves de la biosfera tenen un protagonisme molt més destacat.

En el conjunt dels 154 béns de la regió, 106 són de categoria Cultural (68,8%), 40 són de categoria Natural (26,0%) i 8 corresponen a la categoria Mixta (5,2%), és a dir, espais que combinen un valor excepcional tant des del punt de vista històric i arqueològic com mediambiental (com ara Machu Picchu i el Parc Nacional del Río Abiseo al Perú, l’antiga ciutat maia i boscos tropicals protegits de Calakmul a Mèxic, o Chiribiquete a Colòmbia).

En el següent gràfic de columnes analitzem com es reparteixen aquestes tres categories (Cultural, Natural i Mixed) entre els deu països amb més patrimoni de la regió.

# Seleccionem els 10 països amb més béns inscrits
top10_llista <- c("Mèxic", "Brasil", "Perú", "Argentina", "Cuba", 
                  "Colòmbia", "Bolívia", "Xile", "Equador", "Panamà")

latam_top10 <- latam %>%
  filter(pais_es %in% top10_llista)

# Creem el Gràfic 2: Gràfic de columnes apilades per categoria
grafic2 <- ggplot(latam_top10, aes(x = pais_es, fill = category)) +
  geom_bar() +
  labs(
    title = "Tipologia del patrimoni als 10 països líders de la regió",
    x = "País",
    y = "Nombre de béns",
    fill = "Categoria"
  ) +
  theme_minimal() +
  theme(axis.text.x = element_text(angle = 45, hjust = 1))

# Convertim el gràfic en interactiu
grafic2.interactiu <- plotly::ggplotly(grafic2)
grafic2.interactiu

L’anàlisi per països revela contrastos molt significatius:

  • Predomini cultural amb fort component natural i mixt: Mèxic (28 culturals, 6 naturals i 2 mixtos) i el Perú (8 culturals, 2 naturals i 2 mixtos) presenten una majoria d’inscripcions culturals, però són, alhora, els estats que lideren les declaracions de patrimoni mixt gràcies a la integració de jaciments prehispànics dins d’entorns selvàtics i andins protegits.
  • Potències megadiverses i d’equilibri natural: Al Brasil, més d’un terç del seu patrimoni és estrictament natural (9 naturals, 15 culturals i 1 mixt), incloent-hi el Pantanal, les illes atlàntiques o el complex de conservació de l’Amazònia Central. Encara més sorprenent és el cas de l’Argentina (5 naturals i 4 culturals), on els espais naturals —com el parc de Los Glaciares, les cascades de l’Iguaçú o la península Valdés— superen en nombre els béns culturals. De la mateixa manera, a l’Equador i a Panamà hi ha una paritat exacta (2 culturals i 2 naturals).
  • Especialització cultural: A l’altre extrem, Xile compta amb les seves 6 inscripcions exclusivament dins de la categoria cultural (com el parc nacional de Rapa Nui a l’Illa de Pasqua, les esglésies de Chiloé o el barri històric de Valparaíso).

4. L’evolució temporal: el «boom» dels anys vuitanta i noranta

La Llista del Patrimoni Mundial va inaugurar les seves primeres inscripcions l’any 1978, moment en què l’Equador va situar dos referents pioners a escala planetària: les Illes Galápagos i la ciutat de Quito. Des d’aleshores, el ritme d’incorporació de nous espais llatinoamericans i caribenys ha passat per etapes de forta expansió i d’estabilització progressiva.

Per visualitzar aquesta tendència històrica sense el soroll de les variacions anuals puntuals, hem agrupat la variable date_inscribed per dècades i hem traçat un gràfic de línies.

# Agrupem les inscripcions per dècades
latam_decades <- latam %>%
  mutate(decada = floor(date_inscribed / 10) * 10) %>%
  count(decada, name = "total_inscripcions")

# Creem el Gràfic 3: Gràfic de línies d'evolució temporal
grafic3 <- ggplot(latam_decades, aes(x = decada, y = total_inscripcions)) +
  geom_line(color = "#0747a6", linewidth = 1.2) +
  geom_point(color = "#0747a6", size = 3) +
  xlab("Dècada d'inscripció") +
  ylab("Nombre de nous béns inscrits") +
  labs(title = "Evolució de les inscripcions a Llatinoamèrica i el Carib per dècades") +
  theme_classic()

# Convertim el gràfic en interactiu
grafic3.interactiu <- plotly::ggplotly(grafic3)
grafic3.interactiu

El gràfic lineal permet identificar tres grans etapes en la història patrimonial de la regió:

  1. L’esclat inicial (dècades de 1970 i 1980): Després de les 4 primeres declaracions registrades entre 1978 i 1979, als anys vuitanta es produeix una adhesió massiva dels estats llatinoamericans a la Convenció de la UNESCO, assolint 36 noves inscripcions (amb un primer gran pic l’any 1987, quan Mèxic i el Brasil incorporen emblemes com Ciutat de Mèxic, Xochimilco, Teotihuacan o Brasília).
  2. L’edat d’or (dècada de 1990 i inicis dels 2000): Els anys noranta marquen el màxim històric absolut de la sèrie amb 45 nous béns inscrits, impulsats especialment per les reunions del Comitè del Patrimoni Mundial de 1999 i 2000 (amb 12 inscripcions anuals cadascuna). Durant la dècada del 2000, el ritme es manté molt elevat amb 35 declaracions.
  3. Moderació i criteris més selectius (2010–actualitat): A partir de la dècada del 2010 (21 inscripcions) i durant els anys transcorreguts de la dècada del 2020 (13 inscripcions fins al 2026), el ritme s’alenteix com a conseqüència de les polítiques de la UNESCO per limitar el nombre de candidatures anuals per estat i exigir plans de gestió i conservació més estrictes.

5. Cartografia del patrimoni: on se situen exactament els béns?

Més enllà de les xifres agregades per països, l’anàlisi de les coordenades geogràfiques (longitude i latitude) ens permet observar la distribució espacial real dels llocs protegits sobre el territori. A continuació, hem construït un mapa de punts interactiu on cada marcador correspon a un bé declarat Patrimoni Mundial, acolorit segons la seva categoria. En passar el cursor per sobre de qualsevol punt, es pot consultar el nom exacte del lloc, el país on es troba i la seva tipologia.

# Filtrem els registres que disposen de coordenades geogràfiques vàlides
latam_coords <- latam %>%
  filter(!is.na(longitude) & !is.na(latitude))

# Creem el Mapa 1: Mapa de punts geogràfics sobre la regió
mapa1 <- ggplot() +
  borders("world", fill = "gray95", colour = "gray75") +
  geom_point(
    data = latam_coords,
    aes(
      x = longitude,
      y = latitude,
      color = category,
      text = paste("Lloc:", nom_lloc, "<br>País:", pais_es, "<br>Categoria:", category)
    ),
    size = 2,
    alpha = 0.8
  ) +
  coord_fixed(xlim = c(-118, -32), ylim = c(-55, 33), ratio = 1.1) +
  labs(
    title = "Localització dels béns del Patrimoni Mundial a Llatinoamèrica i el Carib",
    x = "Longitud",
    y = "Latitud",
    color = "Categoria"
  ) +
  theme_minimal()

# Convertim el mapa de punts en interactiu perquè mostri la informació en passar el ratolí
mapa1.interactiu <- plotly::ggplotly(mapa1, tooltip = "text")
mapa1.interactiu

La visualització espacial per punts posa de manifest quatre grans eixos geogràfics de concentració patrimonial:

  • L’altiplà central mexicà i el corredor mesoamericà (Yucatán, Guatemala i Hondures): Una densíssima xarxa de punts culturals i mixtos vinculats a les civilitzacions mesoamericanes i a les ciutats virregnals.
  • L’arc del Carib i les Antilles: Una constel·lació de ciutats portuàries fortificades (l’Havana, San Juan, Santo Domingo, Cartagena d’Índies, Portobelo) i reserves insulars.
  • La serralada dels Andes: Una línia contínua que ressegueix la columna vertebral d’Amèrica del Sud des de Colòmbia i l’Equador fins al Perú, Bolívia, el nord de Xile i l’Argentina.
  • La façana atlàntica del Brasil i el Riu de la Plata: On es concentren les ciutats històriques colonials i modernes brasileres (Ouro Preto, Salvador de Bahia, Olinda, Rio de Janeiro) i els espais naturals de la mata atlàntica.

6. Densitat territorial: mapa de coropletes per països

Per completar la radiografia geogràfica del continent, el següent mapa de coropletes representa el volum total de béns inscrits per cada estat mitjançant una escala de color contínua (scale_fill_gradient), on els tons blaus més intensos identifiquen els països amb major concentració de Patrimoni Mundial.

# Obtenim les dades geogràfiques del mapa del món del paquet ggplot2/maps
world_map <- map_data("world")

# Recomptem el nombre de béns per país utilitzant el nom en anglès per unir-lo amb map_data("world")
recompte_paisos <- latam %>%
  filter(transboundary == 0) %>%
  mutate(
    region_map = case_when(
      states_name_en == "Bolivia (Plurinational State of)" ~ "Bolivia",
      states_name_en == "Venezuela (Bolivarian Republic of)" ~ "Venezuela",
      states_name_en == "Antigua and Barbuda" ~ "Antigua",
      states_name_en == "Saint Kitts and Nevis" ~ "Saint Kitts",
      TRUE ~ states_name_en
    )
  ) %>%
  count(region_map, name = "Total_Bens")

# Unim el mapa base amb el nostre recompte mitjançant left_join()
mapa_latam_coropletes <- world_map %>%
  left_join(recompte_paisos, by = c("region" = "region_map"))

# Creem el Mapa 2: Mapa de coropletes estàtic
mapa2 <- ggplot(mapa_latam_coropletes, aes(x = long, y = lat, group = group)) +
  geom_polygon(aes(fill = Total_Bens), color = "white", linewidth = 0.2) +
  coord_fixed(xlim = c(-118, -32), ylim = c(-55, 33), ratio = 1.1) +
  scale_fill_gradient(
    name = "Béns inscrits",
    low = "#dceefb",
    high = "#0747a6",
    na.value = "gray90",
    labels = label_comma(big.mark = ".")
  ) +
  labs(
    title = "Concentració de Patrimoni Mundial per països a Llatinoamèrica i el Carib",
    caption = "Font: Elaboració pròpia a partir de les dades oficials de la UNESCO (World Heritage List)"
  ) +
  theme_minimal() +
  theme(
    axis.line = element_blank(),
    axis.text = element_blank(),
    axis.title = element_blank(),
    axis.ticks = element_blank()
  )

mapa2

El mapa de coropletes ofereix una lectura immediata del pes regional: Mèxic al nord i el Brasil a l’est dibuixen els dos grans pols de màxima intensitat cromàtica, seguits per la franja andina encapçalada pel Perú, Colòmbia i l’Argentina. Alhora, permet comprovar com pràcticament la totalitat de les repúbliques continentals i insulars de la regió compten amb presència a la llista de la UNESCO, consolidant Llatinoamèrica i el Carib com una de les regions més diverses i completes del patrimoni mundial.

7. Conclusions

L’anàlisi de les dades de la UNESCO sobre Llatinoamèrica i el Carib ens permet extreure tres conclusions principals:

  1. Una concentració liderada per tres grans referents: Tot i que el patrimoni està present a una trentena de països de la regió, Mèxic (36), el Brasil (25) i el Perú (12) acumulen conjuntament gairebé la meitat de totes les declaracions regionals.
  2. Un equilibri entre cultura i natura molt superior a l’europeu: Amb un 26% de béns naturals i un 5,2% de béns mixtos, la regió demostra que el seu valor universal excepcional no rau únicament en l’arquitectura colonial o els jaciments arqueològics prehispànics, sinó també en la preservació d’ecosistemes vitals per a la biodiversitat del planeta.
  3. Un patrimoni consolidat durant el canvi de segle: Més de la meitat dels llocs protegits es van inscriure entre el 1980 i el 2000, període d’expansió que avui dóna pas a una etapa de maduresa centrada en la conservació sostenible i la protecció dels espais davant els reptes climàtics i urbanístics del segle XXI.