Reportatge de dades sobre el patrimoni mundial de la UNESCO
Laura Recober Román
2026-11-09
Introducció
El Patrimoni Mundial de la UNESCO recull béns culturals, naturals i mixtos que tenen un valor excepcional per a la humanitat. Però, com es distribueixen aquests béns pel món? Quines regions concentren més patrimoni? I quants es troben actualment en perill?
A través de l’anàlisi de les dades de la Llista del Patrimoni Mundial, aquest reportatge explora la distribució geogràfica dels béns, la seva classificació i l’evolució de les inscripcions al llarg dels anys. També posa el focus en els béns que es troben en perill, per observar com es distribueixen arreu del món.
Dades i metodologia
Per elaborar aquest reportatge s’ha utilitzat un conjunt de dades en format CSV procedent de la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El fitxer conté 1.273 registres i 55 variables relacionades amb els béns inscrits, com ara el nom, l’any d’inscripció, la categoria, l’estat part, la regió geogràfica i les coordenades.
L’anàlisi s’ha dut a terme amb el programa R, utilitzant principalment el paquet ggplot2 per elaborar les visualitzacions. S’han analitzat les categories dels béns, la seva distribució per regions, l’evolució de les inscripcions i la situació dels béns que es troben en perill.
També s’han creat dos mapes per representar la localització dels béns i identificar aquells que estan en perill. Per fer-ho, s’han separat les coordenades geogràfiques en dues variables: latitud i longitud. Dels 1.273 registres, 1.271 disposen de coordenades vàlides i s’han pogut representar als mapes.
Resultats de l’anàlisi
1. Distribució dels béns segons la categoria
La majoria dels béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial són de caràcter cultural. Dels 1.273 registres analitzats, 991 corresponen a aquesta categoria (77,8%), mentre que 240 són naturals (18,9%) i només 42 són mixtos (3,3%).
Aquesta distribució mostra el clar predomini del patrimoni cultural
dins la Llista de la UNESCO. 
2. Evolució de les inscripcions al llarg dels anys
L’evolució de les inscripcions mostra diferències importants entre els anys. El 2000 destaca com l’any amb més incorporacions al conjunt de dades, amb 61 béns inscrits. També sobresurten els anys 1999 i 2023, amb 48 i 45 registres respectivament.
Aquesta evolució permet observar com ha anat creixent la Llista del
Patrimoni Mundial des de les primeres inscripcions, l’any 1978. 
3. Distribució dels béns per regió geogràfica
La distribució territorial dels béns mostra una concentració important a Europa i Amèrica del Nord, amb 588 registres. En segon lloc se situa Àsia i el Pacífic, amb 313 béns. Les regions d’Amèrica Llatina i el Carib (155), Àfrica (115) i els Estats Àrabs (102) presenten xifres més baixes.
Aquestes dades reflecteixen una distribució desigual dels béns
inscrits entre les diferents regions del món. 
4. Localització mundial dels béns del Patrimoni Mundial
La representació cartogràfica permet observar la distribució geogràfica dels béns inscrits a la Llista de la UNESCO. Es pot apreciar una concentració de punts en determinades zones del món, especialment a Europa i Àsia.
El mapa mostra la localització dels 1.271 béns que disposen de
coordenades geogràfiques vàlides dins del conjunt de dades. 
5. Els béns del Patrimoni Mundial en perill
Dels 1.273 béns analitzats, 58 es troben actualment a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill, fet que representa aproximadament un 4,6% del total.
El mapa permet identificar la localització d’aquests béns i
observar-ne la distribució geogràfica. Els punts vermells indiquen els
béns en perill, mentre que els grisos representen la resta de béns de la
Llista. 
Conclusions
L’anàlisi de les dades permet observar que el Patrimoni Mundial de la UNESCO presenta una distribució desigual tant pel que fa a les categories com a les regions geogràfiques. Els béns culturals representen la gran majoria dels registres (77,8%), mentre que els naturals i els mixtos tenen una presència menor.
Pel que fa a la distribució territorial, destaca especialment Europa i Amèrica del Nord, que concentren 588 dels 1.273 registres analitzats. També s’observen diferències en l’evolució de les inscripcions al llarg dels anys, amb un màxim de 61 registres l’any 2000.
Finalment, tot i que els béns en perill representen una part reduïda del conjunt (58 registres, un 4,6%), la seva identificació és important per posar en relleu la necessitat de protegir i conservar aquest patrimoni.
En conjunt, les dades permeten entendre millor la composició i la distribució del Patrimoni Mundial, així com la importància de continuar treballant en la seva preservació.