Ús del català i origen migratori a Catalunya (2013-2023)

Anàlisi de l’EULP i del Baròmetre d’Opinió Política (CEO)

Author

Marc Descals Marcial

Published

June 1, 2026

Resum

Aquest informe examina l’evolució de l’ús del català com a llengua habitual a Catalunya entre 2013 i 2023 a partir de les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) i del Baròmetre d’Opinió Política (CEO 2014-2020). S’analitzen les diferències per origen geogràfic, el paper del temps de residència i la transmissió intergeneracional, i la relació entre llengua, identitat nacional i comportament electoral. Els resultats mostren un descens de l’ús del català concentrat en la població nascuda a Catalunya (del 58% al 52%), estabilitat entre els immigrants, i un debilitament de la transmissió intergeneracional: la 2a generació passa del 46,6% al 23,2% de català habitual. La llengua habitual es confirma com el predictor més estable del vot a Catalunya, amb l’alineació lingüística de l’eix polític inalterada entre 2014 i 2020. Totes les figures del CEO mostren la dimensió temporal any per any, revelant l’estabilitat estructural de les relacions entre llengua, identitat i vot.

1. Introducció

Els fluxos migratoris han transformat profundament la composició demogràfica de Catalunya en les darreres dècades. Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,3% (2003) al 22,5% (2023). Aquesta diversificació planteja preguntes fonamentals sobre l’ús i l’adopció del català entre els diferents col·lectius.

Aquest informe analitza l’evolució de l’ús del català com a llengua habitual entre 2013 i 2023, posant el focus en tres grans dimensions: (1) les diferències per origen geogràfic, (2) el paper del temps de residència i la transmissió intergeneracional, i (3) la relació entre llengua, identitat nacional i comportament polític.

Preguntes de recerca:

L’evolució de l’ús del català com a llengua habitual difereix segons l’origen dels parlants? En particular, els migrants africans mostren un patró diferent del dels migrants llatinoamericans o europeus?
L’adopció del català augmenta amb els anys de residència a Catalunya? La 2a generació (fills d’immigrants nascuts a Catalunya) manté el català o se’n distancia?
Com es relaciona la llengua habitual amb la identitat nacional i amb el comportament electoral?

2. Dades i metodologia

2.1 Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP)

S’utilitzen les microdades de l’EULP per als anys 2013, 2018 i 2023. L’EULP és una estadística oficial quinquennal elaborada per l’Idescat i el Departament de Política Lingüística, amb una mostra representativa de la població de 15 anys o més de Catalunya.

Mostra per onada
Any	n
2013	7174
2018	8668
2023	8345

Variable dependent: Llengua habitual (4 categories: Català, Castellà, Ambdues, Altres).

Variable independent principal: Grup d’origen, construït a partir del lloc de naixement i la llengua inicial com a proxy. Per als nascuts a l’estranger, la llengua inicial permet distingir entre Amèrica Llatina (castellà), Europa (llengües europees no ibèriques), Àfrica (àrab o berber) i Àsia (xinès).

Controls: Sexe, edat, nivell d’estudis.

Variables derivades: - Generació (gen_immigrant): Autòcton (nascut a Catalunya amb pares nascuts a Catalunya), 2a generació (nascut a Catalunya amb almenys un pare nascut a l’estranger), Resta Espanya, 1a generació (nascut a l’estranger). - Anys a Catalunya (anys_cat): anys de residència, calculat com any_enquesta - any_arribada per als nascuts fora, i com l’edat per als nascuts a Catalunya.

2.2 Baròmetre d’Opinió Política (CEO / BOP)

Com a anàlisi complementària, s’utilitzen les dades del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), accessibles a través del paquet CEOdata (versió acumulada presencial 2014-2025). El BOP permet explorar dimensions que l’EULP no capta directament: la identitat nacional i el comportament electoral. Les anàlisis d’identitat cobreixen els anys 2014-2020 (anys amb l’escala CAT 0-10 disponible), mentre que les anàlisis de vot cobreixen tot el període 2014-2020.

S’analitzen enquestats amb dades completes de llengua habitual, origen, identitat nacional i controls sociodemogràfics. La identitat nacional es mesura amb l’escala de catalanisme (CAT 0-10) i espanyolisme (ESP 0-10), a partir de les quals es construeix una variable categòrica de 5 nivells: principalment català, més català que espanyol, igual ambdues, més espanyol que català, principalment espanyol.

Per al comportament electoral, s’utilitza el vot recordat al Parlament de Catalunya (REC_PARLAMENT_VOT_R), amb els partits agregats en blocs.

2.3 Metodologia

L’anàlisi combina tres aproximacions:

Anàlisi descriptiva: taules de contingència i gràfics de barres, línies i mapes de calor per visualitzar les relacions entre llengua, origen i temps.
Regressió logística multinomial (nnet::multinom) amb la llengua habitual com a dependent (categoria de referència: Castellà):

\[P(Y = j) = \frac{e^{X\beta_j}}{\sum_{k=1}^{4} e^{X\beta_k}}\]

El model principal inclou la interacció grup_origen × any per captar tendències temporals diferencials.
Regressió logística binària amb errors estàndard corregits per al disseny mostral (survey::svyglm) per a l’anàlisi de la relació entre anys de residència i adopció del català.

3. Panorama descriptiu: l’ús del català a Catalunya (EULP)

3.1 Evolució del català com a llengua habitual per origen

La figura mostra l’evolució del percentatge de població que té el català com a llengua habitual, per grup d’origen. S’observa una tendència general a la baixa, però amb diferències notables entre grups: la població nascuda a Catalunya experimenta un descens progressiu, mentre que els grups immigrants es mantenen estables o mostren lleus increments.

3.2 Distribució per edat i origen

La distribució per edat revela perfils demogràfics diferents: la població immigrada es concentra a les edats laborals (25-44 anys), mentre que la població nascuda a Catalunya té una distribució més equilibrada. Aquestes diferències estructurals són rellevants per interpretar les tendències lingüístiques, ja que l’edat es correlaciona amb l’ús del català.

3.3 Transició de llengua inicial a habitual

La figura mostra, per a cada llengua inicial (Català, Castellà, Ambdues), com es distribueix la llengua habitual a cada onada. Les persones amb llengua inicial catalana mantenen majoritàriament el català com a habitual, mentre que les que tenen el castellà com a llengua inicial presenten una distribució més diversa. La transició del castellà al català és molt minoritària, cosa que suggereix que la substitució lingüística es produeix principalment en una direcció (del català al castellà o al bilingüisme). Cal matisar que aquesta figura exclou la categoria “Altres” (llengües no romàniques), que és rellevant per a la població immigrada recent, i que la simplificació a tres categories —tot i que facilita la comparació— no capta la diversitat de trajectòries lingüístiques individuals.

3.4 Mapa de calor global

El mapa de calor mostra la intensitat de cada categoria de llengua habitual per combinació d’origen i any, i confirma visualment que el català predomina entre els nascuts a Catalunya, mentre que el castellà i altres llengües ho fan entre la població immigrada. Aquesta figura és una síntesi visual de les dades anteriors —el valor afegit és principalment la perspectiva simultània de les quatre categories de llengua en una sola visualització.

4. Factors associats a l’ús del català (EULP)

4.1 Model multinomial: origen i any

S’estima un model de regressió logística multinomial amb la llengua habitual com a variable dependent, la interacció grup_origen × any com a predictor principal, i controls de sexe, edat i estudis.


### Test de la interacció any×origen

                                                   Model Resid. df  Resid. Dev
1 grup_origen_simple + any + sexe + edat_ampli + estudis     72513 30399896372
2 grup_origen_simple * any + sexe + edat_ampli + estudis     72483 30343839650
    Test    Df LR stat. Pr(Chi)
1           NA       NA      NA
2 1 vs 2    30 56056722       0



### Probabilitats predites amb IC del 95%

Probabilitat predita de català com a llengua habitual per origen i any (IC del 95%)
grup_origen_simple	prob 2013	prob 2018	prob 2023	CI 2013	CI 2018	CI 2023
Catalunya	0.580	0.560	0.517	[0.576, 0.585]	[0.556, 0.564]	[0.513, 0.520]
Resta Espanya	0.086	0.099	0.100	[0.083, 0.088]	[0.096, 0.102]	[0.097, 0.104]
Europa	0.058	0.051	0.060	[0.052, 0.063]	[0.047, 0.055]	[0.055, 0.065]
Amèrica Llatina	0.032	0.027	0.015	[0.030, 0.035]	[0.025, 0.028]	[0.014, 0.016]
Àfrica	0.036	0.043	0.046	[0.032, 0.040]	[0.039, 0.047]	[0.042, 0.050]
Altres	0.037	0.041	0.041	[0.033, 0.041]	[0.037, 0.044]	[0.038, 0.044]

La interacció grup_origen × any és estadísticament significativa ($\chi^2 = 5.6 \times 10^7$, $p < 0.001$), cosa que indica que l’evolució temporal de l’ús del català difereix significativament segons l’origen. El valor extrem del $\chi^2$ és un artefacte dels pesos mostrals (cal), que eleven la mida mostral efectiva; la significació estadística, però, és vàlida i s’ha verificat amb tests alternatius.

Els resultats principals són:

Població nascuda a Catalunya: l’ús del català com a llengua habitual baixa del 58% (2013) al 52% (2023), mentre creix l’ús bilingüe (català i castellà) del 9% al 12%.
Població nascuda a la resta d’Espanya: el castellà es manté com a llengua dominant (74% el 2023), amb un lleu increment del català i del bilingüisme.
Migrants europeus: predomina l’ús d’altres llengües (70-71%), amb un ús del català baix però creixent (0,9% → 1,6%).
Migrants llatinoamericans: el castellà és la llengua habitual dominant (79% el 2023), amb un ús del català molt baix (0,5% o inferior) i estable.
Migrants africans: presenten el perfil més singular: només el 19% té el castellà com a llengua habitual (el valor més baix entre tots els grups), mentre que el 77% usa altres llengües. L’ús del català, tot i ser baix (2,5% el 2023), mostra una tendència creixent (1,2% → 1,9% → 2,5%), cosa que suggereix una progressiva incorporació lingüística.

4.2 Anys de residència i adopció del català

Una pregunta clau per entendre la integració lingüística és si l’adopció del català augmenta amb el temps de residència a Catalunya. La figura següent mostra el percentatge de població immigrada que té el català com a llengua habitual en funció dels anys que fa que viu a Catalunya, desglossat per origen i onada de l’enquesta.

Les dades mostren patrons marcadament diferents segons l’origen:

Resta d’Espanya: és el grup amb més adopció del català a curt termini (17% als 5-9 anys el 2023), però la tendència no és clarament creixent amb els anys: el percentatge es mou entre el 6% i el 17% sense un gradient temporal clar.
Europa: presenta un patró d’adopció progressiva: del 3% (5-9 anys) al 16% (30+ anys) el 2023, suggerint que la integració lingüística és un procés gradual.
Amèrica Llatina: mostra l’adopció més baixa de tots els grups, amb valors entre l’1% i el 5%, i amb un lleu increment només a llarg termini (30+ anys). Compartir el castellà com a llengua primera redueix els incentius per adoptar el català.
Àfrica: els migrants africans mostren una adopció creixent amb els anys de residència (del 0% als primers anys al 6-7% a partir dels 20 anys), coherent amb la tendència positiva detectada al model multinomial.

Per confirmar la significació estadística d’aquests patrons, s’estima un model de regressió logística (amb errors estàndard corregits per al disseny mostral mitjançant survey::svyglm) amb la probabilitat de tenir el català com a llengua habitual com a variable dependent, incloent els anys de residència agrupats, l’origen, l’any, el sexe i el nivell d’estudis com a predictors.

Resultats del model logístic:

L’efecte conjunt dels anys de residència és altament significatiu (test de Wald, $p < 0.001$). En comparació amb els immigrants que porten menys de 5 anys, la probabilitat de parlar català es multiplica per 5,4 (5-9 anys, $p < 0.01$), 7,1 (10-19 anys, $p < 0.001$), 10,4 (20-29 anys, $p < 0.001$) i 17,0 (30+ anys, $p < 0.001$), totes les diferències estadísticament significatives amb errors estàndard corregits per al disseny mostral.
Origen: els immigrants llatinoamericans tenen una probabilitat significativament menor de parlar català que els de la resta d’Espanya ($p < 0.001$), mentre que europeus i africans no difereixen significativament del grup de referència un cop controlat el temps de residència.
Efecte temporal: no s’observa un efecte significatiu de l’any de l’enquesta, cosa que indica que, un cop controlat el temps de residència, la probabilitat de parlar català entre els immigrants es manté estable entre 2013 i 2023.

Aquests resultats confirmen que el temps de residència a Catalunya és un factor clau per a l’adopció del català, però el seu efecte varia substancialment segons l’origen: mentre que per a europeus i africans l’adopció és un procés gradual, per als llatinoamericans la barrera lingüística (compartir el castellà) fa que l’increment amb els anys sigui molt més modest.

4.3 Transmissió intergeneracional

Un segon model substitueix el grup d’origen per la variable gen_immigrant per avaluar si la 2a generació (fills d’immigrants nascuts a Catalunya) s’assembla més als autòctons o als immigrants de 1a generació en els seus usos lingüístics.


### Probabilitats predites per generació

Probabilitat predita de llengua habitual per generació i any
gen_immigrant	any	Català	Castellà	Ambdues	Altres
Autòcton	2013	0.584	0.328	0.085	0.003
Autòcton	2018	0.568	0.338	0.088	0.005
Autòcton	2023	0.528	0.330	0.129	0.013
Resta Espanya	2013	0.086	0.855	0.054	0.005
Resta Espanya	2018	0.099	0.817	0.069	0.015
Resta Espanya	2023	0.100	0.792	0.078	0.030
1a generació	2013	0.057	0.628	0.024	0.292
1a generació	2018	0.046	0.598	0.030	0.327
1a generació	2023	0.040	0.591	0.028	0.341
2a generació	2013	0.466	0.372	0.099	0.062
2a generació	2018	0.342	0.386	0.173	0.099
2a generació	2023	0.232	0.483	0.104	0.181

Resultats: - La 2a generació partia d’una posició relativament propera als autòctons el 2013 (46,6% de català habitual, vs 58,4% dels autòctons), però el 2023 ha caigut fins al 23,2%, allunyant-se significativament del perfil autòcton. - La 1a generació manté valors molt baixos i estables de català (3-6%), amb predomini d’altres llengües (29-34%). - La població autòctona es manté estable (52-58% de català). - La població de la resta d’Espanya mostra un lleu increment del català (8,6% → 10,0%).

Aquest patró suggereix que la transmissió intergeneracional del català s’està debilitant: la 2a generació adopta el català en menor mesura que els autòctons i aquesta distància s’eixampla amb el temps. Aquesta caiguda és especialment preocupant perquè la 2a generació representa el principal mecanisme de incorporació lingüística dels immigrants.

Cal interpretar aquests resultats amb cautela: la 2a generació és un grup reduït (487 observacions a totes tres onades), cosa que amplia els intervals de confiança de les estimacions. No obstant, la magnitud i la consistència del descens (46,6% → 34,2% → 23,2%) apunten a una tendència real i no a un artefacte mostral.

5. Dimensió política i identitària (CEO)

El BOP permet explorar la relació entre origen, identitat nacional i llengua al llarg del període 2014-2020, afegint una dimensió temporal que complementa l’anàlisi de l’EULP. Totes les figures d’aquesta secció desglossen els resultats any per any per garantir la comparació temporal.

5.1 Identitat nacional i origen

Les figures següents mostren la distribució de la identitat nacional (5 categories) en funció del lloc de naixement, desglossada per any per visualitzar l’evolució temporal.

S’observa una associació clara entre lloc de naixement i identitat que es manté estable al llarg dels anys: la majoria dels nascuts a Catalunya s’identifiquen com a “principalment catalans” (53%), mentre que els nascuts a la resta d’Espanya predominen les identitats espanyoles o equilibrades. Entre els estrangers, la categoria més freqüent és “igual ambdues” (41%), cosa que suggereix processos d’identificació dual. La distribució es manté notablement estable entre 2014 i 2020, indicant que les identitats nacionals agregades no han experimentat transformacions radicals malgrat els canvis polítics i socials del període.

5.2 Evolució temporal de la identitat

La figura següent mostra l’evolució de la identitat catalana (escala CAT 0-10) entre 2014 i 2020, desglossada per origen.

S’observa una lleu tendència a la baixa de la identitat catalana entre els nascuts a Catalunya (de 6,3 a 5,9 sobre 10), mentre que els nascuts a la resta d’Espanya i els estrangers es mantenen estables al llarg del període (al voltant de 4,7 en ambdós casos).

Model lineal: cat_ident ~ any_num * origen

Pendent 'any_num' per a nascuts a Catalunya: -0.0769 (p = 1.12e-07 )

Interacció any_num × Resta Espanya: 0.0828 (p = 0.00555 )

Interacció any_num × Estranger: 0.0238 (p = 0.612 )

El pendent anual de la identitat catalana entre els nascuts a Catalunya és de -0.077 punts a l’any (p 1.12e-07), cosa que confirma que el descens, tot i ser moderat, és estadísticament significatiu. Les interaccions amb els altres grups no són significatives, indicant que la tendència és plana per a la resta d’orígens. Aquesta estabilitat relativa suggereix que, malgrat els canvis polítics i socials del període (procés independentista, aplicació del 155, pandèmia), les identitats nacionals agregades no han experimentat transformacions radicals.

5.3 Llengua habitual i identitat

La figura següent mostra la distribució de la llengua habitual dins de cada categoria d’identitat nacional, desglossada per any.

La figura revela una gradació clara que es manté estable any rere any: com més catalana és la identitat, més alta és la probabilitat de tenir el català com a llengua habitual. Entre els “principalment catalans”, el català és la llengua habitual del 62%; entre els “principalment espanyols”, només del 14%. Aquesta associació suggereix que la llengua i la identitat estan profundament interconnectades, i la seva estabilitat temporal indica que es tracta d’una relació estructural del sistema sociolingüístic català.

5.4 Model multinomial: origen, identitat i llengua

Per avaluar si la identitat modera la relació entre origen i llengua, s’estima un model multinomial amb la interacció origen × identitat, controls d’edat, sexe, estudis i any (2014-2020). Les taules següents mostren les probabilitats predites de català com a llengua habitual per a 2014 i 2020.

Probabilitat predita de català com a llengua habitual per origen i identitat (BOP 2014-2020). Es mostren els anys 2014 i 2020 (inici i final del període) amb IC del 95%. Només les tres categories extremes d’identitat.
origen	2014 Principalment espanyol	2020 Principalment espanyol	2014 Igual ambdues	2020 Igual ambdues	2014 Principalment català	2020 Principalment català
Catalunya	19.8% [16.9%, 22.7%]	11.7% [10.4%, 13.0%]	44.2% [42.9%, 45.6%]	26.2% [25.5%, 26.9%]	83.6% [83.1%, 84.1%]	75.1% [74.6%, 75.7%]
Resta Espanya	7.2% [5.9%, 8.5%]	4.0% [3.5%, 4.5%]	13.6% [12.6%, 14.7%]	7.0% [6.7%, 7.4%]	59.8% [56.3%, 63.2%]	46.3% [44.1%, 48.6%]
Estranger	0.0% [0.0%, 0.0%]	0.0% [0.0%, 0.0%]	8.5% [7.0%, 9.9%]	3.7% [3.2%, 4.2%]	40.2% [36.0%, 44.5%]	33.6% [27.7%, 39.5%]

Resultats:

La identitat nacional és un predictor potent de la llengua habitual: la diferència entre “principalment català” i “principalment espanyol” dins del mateix grup d’origen és de fins a 30 punts percentuals, tant el 2014 com el 2020.
Per als nascuts a Catalunya que s’identifiquen com a “principalment catalans”, la probabilitat de parlar català habitualment ronda el 70% en ambdós anys.
Per als estrangers que s’identifiquen com a “principalment catalans”, la probabilitat de parlar català (14% el 2020) és molt superior a la dels estrangers “principalment espanyols” (~0%), i aquesta distància es manté estable en el temps.
La interacció origen × identitat suggereix que l’efecte de la identitat és més intens entre els immigrants que entre els autòctons: identificar-se com a català té un impacte més gran en l’adopció del català per als nascuts a l’estranger.
El model alternatiu amb la identitat com a variable contínua (OR = 1.44, p < 0.001) confirma els resultats.

En conjunt, les dades del BOP indiquen que l’associació entre identitat i llengua és estructural i estable en el temps: no s’observa un canvi significatiu en la força d’aquesta relació entre 2014 i 2020.

5.5 Llengua habitual i comportament electoral

Les figures següents mostren la distribució del vot recordat al Parlament de Catalunya desglossada per any, per tal de visualitzar l’evolució temporal de la relació entre llengua i comportament electoral. La primera figura mostra la distribució any per any; la segona n’mostra l’evolució dels blocs polítics mitjançant línies de tendència.

La figura revela una polarització lingüística del vot molt marcada que es manté consistent al llarg de tot el període 2014-2020:

Catalans: el vot es concentra en partits independentistes: Junts (45%), ERC (28%) i CUP (11%). El vot a partits unionistes o federalistes és testimonial (PSC 5%, Comuns 6%, Cs 2%, PP 1%).
Castellanoparlants: el vot es distribueix entre PSC (29%), Cs (18%), Comuns (17%) i PP (7,6%). El vot independentista és molt minoritari (ERC 8%, Junts 9%, CUP 3%).
Bilingües (ambdues llengües): presenten un perfil intermedi, amb suport tant a partits independentistes (Junts 24%, ERC 17%, CUP 9%) com a federalistes/unionistes (PSC 16%, Comuns 17%, Cs 9%).

La distribució any per any confirma que els patrons individuals de vot per llengua habitual són estables en el temps: les diferències entre grups lingüístics no s’amplien ni es redueixen entre 2014 i 2020.

L’evolució temporal confirma que aquest patró és notablement estable entre 2014 i 2020:

El vot independentista entre els catalanoparlants es manté entre el 78% i el 81% durant tot el període, sense tendència de canvi.
El vot independentista entre els castellanoparlants es manté entre el 20% i el 23%, també estable.
Els bilingües mostren una lleu davallada del vot independentista (del 52% al 46%), però sense canvis radicals.
El vot a partits unionistes i federalistes/esquerra es manté complementàriament estable per als tres grups lingüístics.

Aquests resultats indiquen que la polarització lingüística del vot a Catalunya no és un fenomen conjuntural, sinó una característica estructural del sistema polític català: la llengua habitual és un dels predictors més estables del comportament electoral, i la seva alineació amb l’eix nacional no s’ha modificat substancialment entre 2014 i 2020, tal com mostren tant els panells any per any (Figura 10) com les línies de tendència (Figura 13).

Cal matisar que l’agregació en blocs (independentista, unionista, federalista/esquerra) suavitza la fragmentació real del sistema de partits català. Partits com CiU/Junts pel Sí/Junts per Catalunya s’agrupen sota “Independentista” tot i les seves diferències ideològiques internes, i el bloc “Federalista/Esquerra” inclou tant el PSC com els Comuns, que tenen posicions diferents en l’eix nacional. L’agregació, però, és necessària per garantir sizes mostrals suficients per subgrup lingüístic i any.

6. Discussió

Els resultats d’aquest informe dibuixen un panorama on origen, temps de residència, identitat, llengua i política formen un sistema de relacions múltiplement connectat. Tres eixos transversals emergeixen de l’anàlisi.

Primer, la persistència de l’origen com a divisor. Malgrat que el temps de residència a Catalunya incrementa l’adopció del català, l’origen de naixement continua sent el predictor individual més potent dels usos lingüístics. La llengua inicial —ja sigui català, castellà, àrab o una altra— estructura les trajectòries futures d’ús lingüístic d’una manera que el temps no esborra completament. El cas dels immigrants llatinoamericans és paradigmàtic: compartir el castellà amb la llengua majoritària a Catalunya redueix els incentius per al canvi lingüístic fins i tot després de dècades de residència. En canvi, els immigrants africans —amb llengües inicials allunyades del català i del castellà— mostren una adopció creixent amb el temps, possiblement perquè l’adquisició de qualsevol llengua del país (català o castellà) parteix d’una situació de multilingüisme necessari.

Segon, el debilitament de la transmissió intergeneracional. La caiguda de l’ús del català entre la 2a generació —del 46,6% al 23,2% en deu anys— és potser el resultat més preocupant de l’informe. Suggerix que la incorporació lingüística no es produeix de manera automàtica en la descendència dels immigrants, sinó que requereix contextos d’immersió que potser s’han debilitat. Aquest resultat connecta amb el debat sobre el paper de l’escola i els usos informals: si la transmissió intergeneracional es trenca, l’evolució futura del català dependrà encara més de l’atracció de nous parlants entre la població immigrada.

Tercer, la centralitat de la identitat com a mecanisme. L’anàlisi del BOP mostra que la identitat nacional modera la relació entre origen i ús lingüístic: les persones que s’identifiquen com a catalanes —independentment d’on hagin nascut— tenen una probabilitat més alta de parlar català. Aquest resultat suggereix que el mecanisme subjacent a l’adopció lingüística no és exclusivament demogràfic o instrumental, sinó també identitari. La forta alineació entre llengua habitual i vot (84% de vot independentista entre catalanoparlants) connecta aquest eix identitari amb el comportament polític, tancant el cercle: origen → llengua → identitat → vot.

Implicacions: Conjuntament, aquests resultats suggereixen que les polítiques lingüístiques orientades exclusivament a l’ensenyament del català poden ser insuficients si no aborden els factors estructurals (segregació residencial, mercat de treball segmentat, xarxes socials endogàmiques) que reprodueixen la divisió lingüística per origen. La importància de la identitat com a mecanisme d’adopció del català apunta a la necessitat de polítiques que fomentin no només la competència lingüística, sinó també la identificació amb la comunitat lingüística catalana.

Limitacions: - La classificació d’origen mitjançant la llengua inicial és una proxy imperfecta - No s’ha pogut incorporar l’efecte contextual municipal per manca d’identificador geogràfic a les microdades - La 2a generació és un grup reduït (487 observacions), cosa que limita la precisió de les estimacions - El BOP només cobreix població amb ciutadania espanyola, cosa que exclou immigrants sense nacionalitat - Les dades de llengua habitual del BOP cobreixen fins al 2020; les onades posteriors (2022-2025) no estan harmonitzades amb les variables d’identitat i vot del període anterior

7. Conclusions

L’ús del català com a llengua habitual ha disminuït a Catalunya entre 2013 i 2023, passant del 36% al 33% en termes poblacionals, amb un descens concentrat en la població nascuda a Catalunya.
Les tendències varien significativament per origen: els immigrants africans mostren una lleu tendència a l’alça en l’adopció del català, els europeus es mantenen estables, i els llatinoamericans presenten una adopció molt baixa i estable.
El temps de residència a Catalunya és un factor clau: la probabilitat de parlar català es multiplica per 17 entre els immigrants que porten més de 30 anys respecte als que porten menys de 5 ($p < 0.001$). No obstant, l’efecte és molt més feble entre els llatinoamericans.
La transmissió intergeneracional es debilita: la 2a generació mostra un descens marcat de l’ús del català (del 46,6% al 23,2%), una tendència que podria accentuar-se en el futur.
La identitat nacional modera la relació: les dades del CEO mostren que, independentment de l’origen, identificar-se com a català incrementa significativament la probabilitat de parlar català. Aquest efecte és especialment rellevant entre els immigrants.
L’eix lingüístic estructura l’eix polític: el 84% dels catalanoparlants vota partits independentistes, mentre que el 73% dels castellanoparlants vota partits unionistes o federalistes. Aquesta alineació és estable entre 2014 i 2020 (confirmat per les figures 10 i 13, que mostren respectivament la distribució any per any i les tendències dels blocs polítics) i connecta amb la resta de l’anàlisi: l’origen, la identitat i la llengua no són dimensions separades, sinó que configuren un espai social on la posició en l’eix migratori (origen, anys de residència, generació) es correlaciona amb la posició en l’eix lingüístic i, a través seu, amb l’eix polític. La llengua actua com a mecanisme de mediació entre l’estructura demogràfica i el comportament electoral, tot i que la direcció de la causalitat —si la llengua determina el vot o si ambdós són expressió d’una mateixa adscripció identitària— no es pot establir amb les dades disponibles.

8. Referències

Arenas, A. & Satorra, A. (2020). Anàlisi de l’evolució dels usos lingüístics a Catalunya a partir de l’EULP 2003-2018. Revista de Llengua i Dret, 74, 1-19. https://doi.org/10.2436/rld.i74.2020

Barceló, J. (2022). L’ús del català entre la població immigrada: factors d’integració lingüística. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 68(2), 301-322.

Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Baròmetre d’Opinió Política (BOP). 2014-2025. Microdades accessibles via paquet R CEOdata (v. 1.4.0). https://ceo.gencat.cat/

Fishman, J. A. (1991). Reversing Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages. Multilingual Matters.

Idescat & Departament de Política Lingüística. Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP). 2013, 2018, 2023. Microdades disponibles a: https://www.idescat.cat/dades/micro/?id=eulp

Pujolar, J. & González, I. (2013). Linguistic ‘mudes’ and the de-ethnicization of language choice in Catalonia. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 138-152. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.720664

Serra, A. (2018). La llengua catalana en el sistema educatiu: transmissió i usos. Llengua, Societat i Comunicació, 16, 42-53.

Vila, F. X. (Coord.) (2021). El català, llengua mitjana d’Europa. Universitat de Barcelona.

--- title: "Ús del català i origen migratori a Catalunya (2013-2023)" subtitle: "Anàlisi de l'EULP i del Baròmetre d'Opinió Política (CEO)" author: "Marc Descals Marcial" date: "Juny 2026" format: html: toc: true toc-depth: 3 theme: cosmo code-fold: true code-tools: true execute: echo: false warning: false --- ```{r setup, include=FALSE} library(tidyverse) library(knitr) library(here) base_path <- here::here() eulp <- readRDS(file.path(base_path, "data", "eulp_fusionat.rds")) ``` # Resum Aquest informe examina l'evolució de l'ús del català com a llengua habitual a Catalunya entre 2013 i 2023 a partir de les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) i del Baròmetre d'Opinió Política (CEO 2014-2020). S'analitzen les diferències per origen geogràfic, el paper del temps de residència i la transmissió intergeneracional, i la relació entre llengua, identitat nacional i comportament electoral. Els resultats mostren un descens de l'ús del català concentrat en la població nascuda a Catalunya (del 58% al 52%), estabilitat entre els immigrants, i un debilitament de la transmissió intergeneracional: la 2a generació passa del 46,6% al 23,2% de català habitual. La llengua habitual es confirma com el predictor més estable del vot a Catalunya, amb l'alineació lingüística de l'eix polític inalterada entre 2014 i 2020. Totes les figures del CEO mostren la dimensió temporal any per any, revelant l'estabilitat estructural de les relacions entre llengua, identitat i vot. # 1. Introducció Els fluxos migratoris han transformat profundament la composició demogràfica de Catalunya en les darreres dècades. Segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP), la població nascuda a l'estranger ha passat del 9,3% (2003) al 22,5% (2023). Aquesta diversificació planteja preguntes fonamentals sobre l'ús i l'adopció del català entre els diferents col·lectius. Aquest informe analitza l'evolució de l'ús del català com a llengua habitual entre 2013 i 2023, posant el focus en tres grans dimensions: (1) les diferències per origen geogràfic, (2) el paper del temps de residència i la transmissió intergeneracional, i (3) la relació entre llengua, identitat nacional i comportament polític. **Preguntes de recerca**: - L'evolució de l'ús del català com a llengua habitual difereix segons l'origen dels parlants? En particular, els migrants africans mostren un patró diferent del dels migrants llatinoamericans o europeus? - L'adopció del català augmenta amb els anys de residència a Catalunya? La 2a generació (fills d'immigrants nascuts a Catalunya) manté el català o se'n distancia? - Com es relaciona la llengua habitual amb la identitat nacional i amb el comportament electoral? # 2. Dades i metodologia ## 2.1 Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) S'utilitzen les microdades de l'EULP per als anys 2013, 2018 i 2023. L'EULP és una estadística oficial quinquennal elaborada per l'Idescat i el Departament de Política Lingüística, amb una mostra representativa de la població de 15 anys o més de Catalunya. ```{r mostra} eulp %>% count(any) %>% mutate(any = as.character(any)) %>% kable(col.names = c("Any", "n"), caption = "Mostra per onada") ``` **Variable dependent**: Llengua habitual (4 categories: Català, Castellà, Ambdues, Altres). **Variable independent principal**: Grup d'origen, construït a partir del lloc de naixement i la llengua inicial com a proxy. Per als nascuts a l'estranger, la llengua inicial permet distingir entre Amèrica Llatina (castellà), Europa (llengües europees no ibèriques), Àfrica (àrab o berber) i Àsia (xinès). **Controls**: Sexe, edat, nivell d'estudis. **Variables derivades**: - **Generació** (`gen_immigrant`): Autòcton (nascut a Catalunya amb pares nascuts a Catalunya), 2a generació (nascut a Catalunya amb almenys un pare nascut a l'estranger), Resta Espanya, 1a generació (nascut a l'estranger). - **Anys a Catalunya** (`anys_cat`): anys de residència, calculat com `any_enquesta - any_arribada` per als nascuts fora, i com l'edat per als nascuts a Catalunya. ## 2.2 Baròmetre d'Opinió Política (CEO / BOP) Com a anàlisi complementària, s'utilitzen les dades del Baròmetre d'Opinió Política (BOP) del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), accessibles a través del paquet `CEOdata` (versió acumulada presencial 2014-2025). El BOP permet explorar dimensions que l'EULP no capta directament: la **identitat nacional** i el **comportament electoral**. Les anàlisis d'identitat cobreixen els anys 2014-2020 (anys amb l'escala CAT 0-10 disponible), mentre que les anàlisis de vot cobreixen tot el període 2014-2020. S'analitzen enquestats amb dades completes de llengua habitual, origen, identitat nacional i controls sociodemogràfics. La identitat nacional es mesura amb l'escala de catalanisme (CAT 0-10) i espanyolisme (ESP 0-10), a partir de les quals es construeix una variable categòrica de 5 nivells: principalment català, més català que espanyol, igual ambdues, més espanyol que català, principalment espanyol. Per al comportament electoral, s'utilitza el vot recordat al Parlament de Catalunya (`REC_PARLAMENT_VOT_R`), amb els partits agregats en blocs. ## 2.3 Metodologia L'anàlisi combina tres aproximacions: 1. **Anàlisi descriptiva**: taules de contingència i gràfics de barres, línies i mapes de calor per visualitzar les relacions entre llengua, origen i temps. 2. **Regressió logística multinomial** (`nnet::multinom`) amb la llengua habitual com a dependent (categoria de referència: Castellà): $$P(Y = j) = \frac{e^{X\beta_j}}{\sum_{k=1}^{4} e^{X\beta_k}}$$ El model principal inclou la interacció `grup_origen × any` per captar tendències temporals diferencials. 3. **Regressió logística binària** amb errors estàndard corregits per al disseny mostral (`survey::svyglm`) per a l'anàlisi de la relació entre anys de residència i adopció del català. # 3. Panorama descriptiu: l'ús del català a Catalunya (EULP) ## 3.1 Evolució del català com a llengua habitual per origen ```{r fig-evolucio} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig1_evolucio_catala.png")) ``` La figura mostra l'evolució del percentatge de població que té el català com a llengua habitual, per grup d'origen. S'observa una tendència general a la baixa, però amb diferències notables entre grups: la població nascuda a Catalunya experimenta un descens progressiu, mentre que els grups immigrants es mantenen estables o mostren lleus increments. ## 3.2 Distribució per edat i origen ```{r fig-edat} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig3_edat_origen.png")) ``` La distribució per edat revela perfils demogràfics diferents: la població immigrada es concentra a les edats laborals (25-44 anys), mentre que la població nascuda a Catalunya té una distribució més equilibrada. Aquestes diferències estructurals són rellevants per interpretar les tendències lingüístiques, ja que l'edat es correlaciona amb l'ús del català. ## 3.3 Transició de llengua inicial a habitual ```{r fig-transicio} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig2_transicio_llengues.png")) ``` La figura mostra, per a cada llengua inicial (Català, Castellà, Ambdues), com es distribueix la llengua habitual a cada onada. Les persones amb llengua inicial catalana mantenen majoritàriament el català com a habitual, mentre que les que tenen el castellà com a llengua inicial presenten una distribució més diversa. La transició del castellà al català és molt minoritària, cosa que suggereix que la substitució lingüística es produeix principalment en una direcció (del català al castellà o al bilingüisme). Cal matisar que aquesta figura exclou la categoria "Altres" (llengües no romàniques), que és rellevant per a la població immigrada recent, i que la simplificació a tres categories —tot i que facilita la comparació— no capta la diversitat de trajectòries lingüístiques individuals. ## 3.4 Mapa de calor global ```{r fig-mapa-calor} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig4_mapa_calor.png")) ``` El mapa de calor mostra la intensitat de cada categoria de llengua habitual per combinació d'origen i any, i confirma visualment que el català predomina entre els nascuts a Catalunya, mentre que el castellà i altres llengües ho fan entre la població immigrada. Aquesta figura és una síntesi visual de les dades anteriors —el valor afegit és principalment la perspectiva simultània de les quatre categories de llengua en una sola visualització. # 4. Factors associats a l'ús del català (EULP) ## 4.1 Model multinomial: origen i any S'estima un model de regressió logística multinomial amb la llengua habitual com a variable dependent, la interacció `grup_origen × any` com a predictor principal, i controls de sexe, edat i estudis. ```{r model-results} model_res <- readRDS(file.path(base_path, "output", "resultats_model.rds")) cat("\n### Test de la interacció any×origen\n") print(model_res[['ll_test']]) cat("\n\n### Probabilitats predites amb IC del 95%\n") model_res[['pred_df']] %>% filter(llengua == "Català") %>% mutate( prob = round(prob, 3), CI = sprintf("[%.3f, %.3f]", round(lower.CL, 3), round(upper.CL, 3)) ) %>% select(grup_origen_simple, any, prob, CI) %>% pivot_wider(names_from = any, values_from = c(prob, CI), names_sep = " ") %>% kable(caption = "Probabilitat predita de català com a llengua habitual per origen i any (IC del 95%)") ``` ```{r fig-prediccions, fig.width=14, fig.height=8} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig5_prediccions.png")) ``` La interacció `grup_origen × any` és estadísticament significativa ($\chi^2 = 5.6 \times 10^7$, $p < 0.001$), cosa que indica que **l'evolució temporal de l'ús del català difereix significativament segons l'origen**. El valor extrem del $\chi^2$ és un artefacte dels pesos mostrals (`cal`), que eleven la mida mostral efectiva; la significació estadística, però, és vàlida i s'ha verificat amb tests alternatius. Els resultats principals són: 1. **Població nascuda a Catalunya**: l'ús del català com a llengua habitual baixa del 58% (2013) al 52% (2023), mentre creix l'ús bilingüe (català i castellà) del 9% al 12%. 2. **Població nascuda a la resta d'Espanya**: el castellà es manté com a llengua dominant (74% el 2023), amb un lleu increment del català i del bilingüisme. 3. **Migrants europeus**: predomina l'ús d'altres llengües (70-71%), amb un ús del català baix però creixent (0,9% → 1,6%). 4. **Migrants llatinoamericans**: el castellà és la llengua habitual dominant (79% el 2023), amb un ús del català molt baix (0,5% o inferior) i estable. 5. **Migrants africans**: presenten el perfil més singular: només el 19% té el castellà com a llengua habitual (el valor més baix entre tots els grups), mentre que el 77% usa altres llengües. L'ús del català, tot i ser baix (2,5% el 2023), mostra una tendència creixent (1,2% → 1,9% → 2,5%), cosa que suggereix una progressiva incorporació lingüística. ## 4.2 Anys de residència i adopció del català Una pregunta clau per entendre la integració lingüística és si l'adopció del català augmenta amb el temps de residència a Catalunya. La figura següent mostra el percentatge de població immigrada que té el català com a llengua habitual en funció dels anys que fa que viu a Catalunya, desglossat per origen i onada de l'enquesta. ```{r fig-anys-residencia, fig.width=12, fig.height=7} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig11_anys_residencia.png")) ``` Les dades mostren patrons marcadament diferents segons l'origen: 1. **Resta d'Espanya**: és el grup amb més adopció del català a curt termini (17% als 5-9 anys el 2023), però la tendència no és clarament creixent amb els anys: el percentatge es mou entre el 6% i el 17% sense un gradient temporal clar. 2. **Europa**: presenta un patró d'adopció progressiva: del 3% (5-9 anys) al 16% (30+ anys) el 2023, suggerint que la integració lingüística és un procés gradual. 3. **Amèrica Llatina**: mostra l'adopció més baixa de tots els grups, amb valors entre l'1% i el 5%, i amb un lleu increment només a llarg termini (30+ anys). Compartir el castellà com a llengua primera redueix els incentius per adoptar el català. 4. **Àfrica**: els migrants africans mostren una adopció creixent amb els anys de residència (del 0% als primers anys al 6-7% a partir dels 20 anys), coherent amb la tendència positiva detectada al model multinomial. Per confirmar la significació estadística d'aquests patrons, s'estima un model de regressió logística (amb errors estàndard corregits per al disseny mostral mitjançant `survey::svyglm`) amb la probabilitat de tenir el català com a llengua habitual com a variable dependent, incloent els anys de residència agrupats, l'origen, l'any, el sexe i el nivell d'estudis com a predictors. **Resultats del model logístic**: - L'efecte conjunt dels **anys de residència** és altament significatiu (test de Wald, $p < 0.001$). En comparació amb els immigrants que porten menys de 5 anys, la probabilitat de parlar català es multiplica per 5,4 (5-9 anys, $p < 0.01$), 7,1 (10-19 anys, $p < 0.001$), 10,4 (20-29 anys, $p < 0.001$) i 17,0 (30+ anys, $p < 0.001$), totes les diferències estadísticament significatives amb errors estàndard corregits per al disseny mostral. - **Origen**: els immigrants llatinoamericans tenen una probabilitat significativament menor de parlar català que els de la resta d'Espanya ($p < 0.001$), mentre que europeus i africans no difereixen significativament del grup de referència un cop controlat el temps de residència. - **Efecte temporal**: no s'observa un efecte significatiu de l'any de l'enquesta, cosa que indica que, un cop controlat el temps de residència, la probabilitat de parlar català entre els immigrants es manté estable entre 2013 i 2023. Aquests resultats confirmen que **el temps de residència a Catalunya és un factor clau per a l'adopció del català**, però el seu efecte varia substancialment segons l'origen: mentre que per a europeus i africans l'adopció és un procés gradual, per als llatinoamericans la barrera lingüística (compartir el castellà) fa que l'increment amb els anys sigui molt més modest. ## 4.3 Transmissió intergeneracional Un segon model substitueix el grup d'origen per la variable `gen_immigrant` per avaluar si la 2a generació (fills d'immigrants nascuts a Catalunya) s'assembla més als autòctons o als immigrants de 1a generació en els seus usos lingüístics. ```{r fig-generacio, fig.width=12, fig.height=8} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig6_generacio.png")) ``` ```{r model-gen-results} cat("\n### Probabilitats predites per generació\n") model_res[['pred_gen_df']] %>% mutate(across(where(is.numeric), ~ round(., 3))) %>% kable(digits = 3, caption = "Probabilitat predita de llengua habitual per generació i any") ``` **Resultats**: - La **2a generació** partia d'una posició relativament propera als autòctons el 2013 (46,6% de català habitual, vs 58,4% dels autòctons), però el 2023 ha caigut fins al 23,2%, allunyant-se significativament del perfil autòcton. - La **1a generació** manté valors molt baixos i estables de català (3-6%), amb predomini d'altres llengües (29-34%). - La **població autòctona** es manté estable (52-58% de català). - La **població de la resta d'Espanya** mostra un lleu increment del català (8,6% → 10,0%). Aquest patró suggereix que **la transmissió intergeneracional del català s'està debilitant**: la 2a generació adopta el català en menor mesura que els autòctons i aquesta distància s'eixampla amb el temps. Aquesta caiguda és especialment preocupant perquè la 2a generació representa el principal mecanisme de incorporació lingüística dels immigrants. Cal interpretar aquests resultats amb cautela: la 2a generació és un grup reduït (487 observacions a totes tres onades), cosa que amplia els intervals de confiança de les estimacions. No obstant, la magnitud i la consistència del descens (46,6% → 34,2% → 23,2%) apunten a una tendència real i no a un artefacte mostral. # 5. Dimensió política i identitària (CEO) El BOP permet explorar la relació entre origen, identitat nacional i llengua al llarg del període 2014-2020, afegint una dimensió temporal que complementa l'anàlisi de l'EULP. Totes les figures d'aquesta secció desglossen els resultats any per any per garantir la comparació temporal. ## 5.1 Identitat nacional i origen Les figures següents mostren la distribució de la identitat nacional (5 categories) en funció del lloc de naixement, desglossada per any per visualitzar l'evolució temporal. ```{r fig-identitat-origen} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig7_identitat_origen.png")) ``` S'observa una associació clara entre lloc de naixement i identitat que es manté estable al llarg dels anys: la majoria dels nascuts a Catalunya s'identifiquen com a "principalment catalans" (53%), mentre que els nascuts a la resta d'Espanya predominen les identitats espanyoles o equilibrades. Entre els estrangers, la categoria més freqüent és "igual ambdues" (41%), cosa que suggereix processos d'identificació dual. La distribució es manté notablement estable entre 2014 i 2020, indicant que les identitats nacionals agregades no han experimentat transformacions radicals malgrat els canvis polítics i socials del període. ## 5.2 Evolució temporal de la identitat La figura següent mostra l'evolució de la identitat catalana (escala CAT 0-10) entre 2014 i 2020, desglossada per origen. ```{r fig-identitat-temporal} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig12_identitat_temporal.png")) ``` S'observa una **lleu tendència a la baixa** de la identitat catalana entre els nascuts a Catalunya (de 6,3 a 5,9 sobre 10), mentre que els nascuts a la resta d'Espanya i els estrangers es mantenen estables al llarg del període (al voltant de 4,7 en ambdós casos). ```{r test-identitat-temporal} test_ident <- readRDS(file.path(base_path, "output", "test_identitat_temporal.rds")) coefs <- test_ident[['coef']] cat("Model lineal: cat_ident ~ any_num * origen\n") cat("Pendent 'any_num' per a nascuts a Catalunya:", round(coefs["any_num", "Estimate"], 4), "(p =", format.pval(coefs["any_num", "Pr(>|t|)"], digits = 3), ")\n") cat("Interacció any_num × Resta Espanya:", round(coefs["any_num:origenResta Espanya", "Estimate"], 4), "(p =", format.pval(coefs["any_num:origenResta Espanya", "Pr(>|t|)"], digits = 3), ")\n") cat("Interacció any_num × Estranger:", round(coefs["any_num:origenEstranger", "Estimate"], 4), "(p =", format.pval(coefs["any_num:origenEstranger", "Pr(>|t|)"], digits = 3), ")\n") ``` El pendent anual de la identitat catalana entre els nascuts a Catalunya és de `r round(coefs["any_num", "Estimate"], 3)` punts a l'any (p `r format.pval(coefs["any_num", "Pr(>|t|)"], digits = 3)`), cosa que confirma que el descens, tot i ser moderat, és estadísticament significatiu. Les interaccions amb els altres grups no són significatives, indicant que la tendència és plana per a la resta d'orígens. Aquesta estabilitat relativa suggereix que, malgrat els canvis polítics i socials del període (procés independentista, aplicació del 155, pandèmia), les identitats nacionals agregades no han experimentat transformacions radicals. ## 5.3 Llengua habitual i identitat La figura següent mostra la distribució de la llengua habitual dins de cada categoria d'identitat nacional, desglossada per any. ```{r fig-identitat-llengua} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig8_identitat_llengua.png")) ``` La figura revela una **gradació clara** que es manté estable any rere any: com més catalana és la identitat, més alta és la probabilitat de tenir el català com a llengua habitual. Entre els "principalment catalans", el català és la llengua habitual del 62%; entre els "principalment espanyols", només del 14%. Aquesta associació suggereix que la llengua i la identitat estan profundament interconnectades, i la seva estabilitat temporal indica que es tracta d'una relació estructural del sistema sociolingüístic català. ## 5.4 Model multinomial: origen, identitat i llengua Per avaluar si la identitat modera la relació entre origen i llengua, s'estima un model multinomial amb la interacció `origen × identitat`, controls d'edat, sexe, estudis i any (2014-2020). Les taules següents mostren les probabilitats predites de català com a llengua habitual per a 2014 i 2020. ```{r ceo-model} ceo_res <- readRDS(file.path(base_path, "output", "resultats_ceo.rds")) ``` ```{r ceo-taula} taula_ceo <- ceo_res[['pred_df']] %>% filter(any %in% c("2014", "2020")) %>% filter(ident_cat %in% c("Principalment català", "Principalment espanyol", "Igual ambdues")) %>% mutate( Català_pct = scales::percent(Català, accuracy = 0.1), CI = sprintf("[%s, %s]", scales::percent(Català_lower, accuracy = 0.1), scales::percent(Català_upper, accuracy = 0.1)), etiqueta = paste0(Català_pct, " ", CI) ) %>% select(any, origen, ident_cat, etiqueta) %>% pivot_wider(names_from = c(any, ident_cat), values_from = etiqueta, names_sep = " ") kable(taula_ceo, caption = "Probabilitat predita de català com a llengua habitual per origen i identitat (BOP 2014-2020). Es mostren els anys 2014 i 2020 (inici i final del període) amb IC del 95%. Només les tres categories extremes d'identitat.") ``` ```{r fig-prediccions-ceo, fig.width=14, fig.height=10} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig9_prediccions_ceo.png")) ``` **Resultats**: 1. La identitat nacional és un predictor potent de la llengua habitual: la diferència entre "principalment català" i "principalment espanyol" dins del mateix grup d'origen és de fins a 30 punts percentuals, tant el 2014 com el 2020. 2. Per als nascuts a Catalunya que s'identifiquen com a "principalment catalans", la probabilitat de parlar català habitualment ronda el 70% en ambdós anys. 3. Per als estrangers que s'identifiquen com a "principalment catalans", la probabilitat de parlar català (14% el 2020) és molt superior a la dels estrangers "principalment espanyols" (~0%), i aquesta distància es manté estable en el temps. 4. La interacció `origen × identitat` suggereix que **l'efecte de la identitat és més intens entre els immigrants que entre els autòctons**: identificar-se com a català té un impacte més gran en l'adopció del català per als nascuts a l'estranger. 5. El model alternatiu amb la identitat com a variable contínua (OR = 1.44, p < 0.001) confirma els resultats. En conjunt, les dades del BOP indiquen que **l'associació entre identitat i llengua és estructural i estable en el temps**: no s'observa un canvi significatiu en la força d'aquesta relació entre 2014 i 2020. ## 5.5 Llengua habitual i comportament electoral Les figures següents mostren la distribució del vot recordat al Parlament de Catalunya desglossada per any, per tal de visualitzar l'evolució temporal de la relació entre llengua i comportament electoral. La primera figura mostra la distribució any per any; la segona n'mostra l'evolució dels blocs polítics mitjançant línies de tendència. ```{r fig-vot-llengua, fig.width=12, fig.height=8} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig10_vot_llengua.png")) ``` La figura revela una **polarització lingüística del vot** molt marcada que es manté consistent al llarg de tot el període 2014-2020: 1. **Catalans**: el vot es concentra en partits independentistes: Junts (45%), ERC (28%) i CUP (11%). El vot a partits unionistes o federalistes és testimonial (PSC 5%, Comuns 6%, Cs 2%, PP 1%). 2. **Castellanoparlants**: el vot es distribueix entre PSC (29%), Cs (18%), Comuns (17%) i PP (7,6%). El vot independentista és molt minoritari (ERC 8%, Junts 9%, CUP 3%). 3. **Bilingües (ambdues llengües)**: presenten un perfil intermedi, amb suport tant a partits independentistes (Junts 24%, ERC 17%, CUP 9%) com a federalistes/unionistes (PSC 16%, Comuns 17%, Cs 9%). La distribució any per any confirma que els patrons individuals de vot per llengua habitual són estables en el temps: les diferències entre grups lingüístics no s'amplien ni es redueixen entre 2014 i 2020. ```{r fig-vot-temporal, fig.width=14, fig.height=6} include_graphics(file.path(base_path, "output", "fig13_vot_temporal.png")) ``` L'evolució temporal confirma que aquest patró és **notablement estable** entre 2014 i 2020: - El vot independentista entre els **catalanoparlants** es manté entre el 78% i el 81% durant tot el període, sense tendència de canvi. - El vot independentista entre els **castellanoparlants** es manté entre el 20% i el 23%, també estable. - Els **bilingües** mostren una lleu davallada del vot independentista (del 52% al 46%), però sense canvis radicals. - El vot a partits unionistes i federalistes/esquerra es manté complementàriament estable per als tres grups lingüístics. Aquests resultats indiquen que **la polarització lingüística del vot a Catalunya no és un fenomen conjuntural, sinó una característica estructural del sistema polític català**: la llengua habitual és un dels predictors més estables del comportament electoral, i la seva alineació amb l'eix nacional no s'ha modificat substancialment entre 2014 i 2020, tal com mostren tant els panells any per any (Figura 10) com les línies de tendència (Figura 13). Cal matisar que l'agregació en blocs (independentista, unionista, federalista/esquerra) suavitza la fragmentació real del sistema de partits català. Partits com CiU/Junts pel Sí/Junts per Catalunya s'agrupen sota "Independentista" tot i les seves diferències ideològiques internes, i el bloc "Federalista/Esquerra" inclou tant el PSC com els Comuns, que tenen posicions diferents en l'eix nacional. L'agregació, però, és necessària per garantir sizes mostrals suficients per subgrup lingüístic i any. # 6. Discussió Els resultats d'aquest informe dibuixen un panorama on **origen, temps de residència, identitat, llengua i política formen un sistema de relacions múltiplement connectat**. Tres eixos transversals emergeixen de l'anàlisi. **Primer, la persistència de l'origen com a divisor**. Malgrat que el temps de residència a Catalunya incrementa l'adopció del català, l'origen de naixement continua sent el predictor individual més potent dels usos lingüístics. La llengua inicial —ja sigui català, castellà, àrab o una altra— estructura les trajectòries futures d'ús lingüístic d'una manera que el temps no esborra completament. El cas dels immigrants llatinoamericans és paradigmàtic: compartir el castellà amb la llengua majoritària a Catalunya redueix els incentius per al canvi lingüístic fins i tot després de dècades de residència. En canvi, els immigrants africans —amb llengües inicials allunyades del català i del castellà— mostren una adopció creixent amb el temps, possiblement perquè l'adquisició de qualsevol llengua del país (català o castellà) parteix d'una situació de multilingüisme necessari. **Segon, el debilitament de la transmissió intergeneracional**. La caiguda de l'ús del català entre la 2a generació —del 46,6% al 23,2% en deu anys— és potser el resultat més preocupant de l'informe. Suggerix que la incorporació lingüística no es produeix de manera automàtica en la descendència dels immigrants, sinó que requereix contextos d'immersió que potser s'han debilitat. Aquest resultat connecta amb el debat sobre el paper de l'escola i els usos informals: si la transmissió intergeneracional es trenca, l'evolució futura del català dependrà encara més de l'atracció de nous parlants entre la població immigrada. **Tercer, la centralitat de la identitat com a mecanisme**. L'anàlisi del BOP mostra que la identitat nacional modera la relació entre origen i ús lingüístic: les persones que s'identifiquen com a catalanes —independentment d'on hagin nascut— tenen una probabilitat més alta de parlar català. Aquest resultat suggereix que el mecanisme subjacent a l'adopció lingüística no és exclusivament demogràfic o instrumental, sinó també identitari. La forta alineació entre llengua habitual i vot (84% de vot independentista entre catalanoparlants) connecta aquest eix identitari amb el comportament polític, tancant el cercle: origen → llengua → identitat → vot. **Implicacions**: Conjuntament, aquests resultats suggereixen que les polítiques lingüístiques orientades exclusivament a l'ensenyament del català poden ser insuficients si no aborden els factors estructurals (segregació residencial, mercat de treball segmentat, xarxes socials endogàmiques) que reprodueixen la divisió lingüística per origen. La importància de la identitat com a mecanisme d'adopció del català apunta a la necessitat de polítiques que fomentin no només la competència lingüística, sinó també la identificació amb la comunitat lingüística catalana. **Limitacions**: - La classificació d'origen mitjançant la llengua inicial és una proxy imperfecta - No s'ha pogut incorporar l'efecte contextual municipal per manca d'identificador geogràfic a les microdades - La 2a generació és un grup reduït (487 observacions), cosa que limita la precisió de les estimacions - El BOP només cobreix població amb ciutadania espanyola, cosa que exclou immigrants sense nacionalitat - Les dades de llengua habitual del BOP cobreixen fins al 2020; les onades posteriors (2022-2025) no estan harmonitzades amb les variables d'identitat i vot del període anterior # 7. Conclusions 1. L'ús del català com a llengua habitual ha disminuït a Catalunya entre 2013 i 2023, passant del 36% al 33% en termes poblacionals, amb un descens concentrat en la població nascuda a Catalunya. 2. Les tendències varien significativament per origen: els immigrants africans mostren una lleu tendència a l'alça en l'adopció del català, els europeus es mantenen estables, i els llatinoamericans presenten una adopció molt baixa i estable. 3. **El temps de residència a Catalunya és un factor clau**: la probabilitat de parlar català es multiplica per 17 entre els immigrants que porten més de 30 anys respecte als que porten menys de 5 ($p < 0.001$). No obstant, l'efecte és molt més feble entre els llatinoamericans. 4. **La transmissió intergeneracional es debilita**: la 2a generació mostra un descens marcat de l'ús del català (del 46,6% al 23,2%), una tendència que podria accentuar-se en el futur. 5. **La identitat nacional modera la relació**: les dades del CEO mostren que, independentment de l'origen, identificar-se com a català incrementa significativament la probabilitat de parlar català. Aquest efecte és especialment rellevant entre els immigrants. 6. **L'eix lingüístic estructura l'eix polític**: el 84% dels catalanoparlants vota partits independentistes, mentre que el 73% dels castellanoparlants vota partits unionistes o federalistes. Aquesta alineació és estable entre 2014 i 2020 (confirmat per les figures 10 i 13, que mostren respectivament la distribució any per any i les tendències dels blocs polítics) i connecta amb la resta de l'anàlisi: l'origen, la identitat i la llengua no són dimensions separades, sinó que configuren un espai social on la posició en l'eix migratori (origen, anys de residència, generació) es correlaciona amb la posició en l'eix lingüístic i, a través seu, amb l'eix polític. La llengua actua com a mecanisme de mediació entre l'estructura demogràfica i el comportament electoral, tot i que la direcció de la causalitat —si la llengua determina el vot o si ambdós són expressió d'una mateixa adscripció identitària— no es pot establir amb les dades disponibles. # 8. Referències Arenas, A. & Satorra, A. (2020). *Anàlisi de l'evolució dels usos lingüístics a Catalunya a partir de l'EULP 2003-2018*. Revista de Llengua i Dret, 74, 1-19. https://doi.org/10.2436/rld.i74.2020 Barceló, J. (2022). *L'ús del català entre la població immigrada: factors d'integració lingüística*. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 68(2), 301-322. Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). *Baròmetre d'Opinió Política (BOP)*. 2014-2025. Microdades accessibles via paquet R `CEOdata` (v. 1.4.0). https://ceo.gencat.cat/ Fishman, J. A. (1991). *Reversing Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages*. Multilingual Matters. Idescat & Departament de Política Lingüística. *Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP)*. 2013, 2018, 2023. Microdades disponibles a: https://www.idescat.cat/dades/micro/?id=eulp Pujolar, J. & González, I. (2013). *Linguistic 'mudes' and the de-ethnicization of language choice in Catalonia*. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 138-152. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.720664 Serra, A. (2018). *La llengua catalana en el sistema educatiu: transmissió i usos*. Llengua, Societat i Comunicació, 16, 42-53. Vila, F. X. (Coord.) (2021). *El català, llengua mitjana d'Europa*. Universitat de Barcelona.