Aquest projecte visualitza l’evolució de la concentració de diòxid de nitrogen (NO₂) a Catalunya entre 2018 i 2024, a partir de les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Les tres visualitzacions responen a preguntes concretes sobre la distribució territorial, l’estacionalitat i la tendència temporal del contaminant.
Quines comarques presenten els nivells mitjans de NO₂ més elevats durant el període 2018–2024?
Límit anual recomanat per l’OMS: 40 µg/m³. Les comarques en gris no disposen d’estació de mesura activa durant el període. Passa el ratolí per sobre de cada comarca per veure el valor mitjà i el nombre d’estacions.
Les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona: Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat, i l’entorn industrial de Tarragona concentren els valors més alts. Les comarques del Pirineu i les Terres de l’Ebre mostren nivells molt inferiors, confirmant que la contaminació per NO₂ segueix estretament el patró de densitat urbana i activitat industrial.
Com es distribueixen els valors diaris de NO₂ per comarca i temporada? L’hivern és sistemàticament pitjor que l’estiu?
Fes clic sobre les temporades a la llegenda per mostrar-les o amagar-les. Passa el ratolí per sobre de qualsevol cresta per veure el valor exacte.
L’hivern desplaça sistemàticament les distribucions cap a valors més alts a les comarques urbanitzades (Barcelonès, Vallès Occidental). Les comarques rurals mostren distribucions estretes i centrades en valors baixos durant tot l’any, amb poca variació estacional. La diferència hivern–estiu és especialment marcada a les comarques amb estacions de trànsit intens.
El NO₂ ha baixat entre 2018 i 2024? Quina diferència hi ha entre estacions urbanes i rurals?
Fes clic sobre les línies de la llegenda per mostrar o amagar cada sèrie. Arrossega sobre el gràfic inferior per fer zoom en un rang temporal concret.
Les estacions urbanes mostren nivells de NO₂ consistentment superiors a les rurals. La tendència general és decreixent, especialment a les zones urbanes. La davallada durant el confinament (març–juny 2020) actua com a experiment natural que confirma que el transport és el principal factor explicatiu de la diferència urbà–rural. Malgrat la recuperació post-COVID, els valors urbans s’han mantingut per sota dels màxims del 2018–2019, possiblement vinculat a les Zones de Baixes Emissions (ZBE) implantades a l’AMB.
Les tres visualitzacions responen de manera complementària a les preguntes de recerca plantejades a la Part I:
Limitacions: El dataset cobreix estacions actives, però no totes les comarques en disposen. Les comarques sense mesura queden en gris al mapa. Les agregacions mensuals i per comarca impliquen una pèrdua d’informació respecte a la granularitat horària original.
Font: XVPCA — Dades Obertes Catalunya. Cartografia: ICGC. Elaboració pròpia.