| Partit | Asil UE | Llibertats / ordre | Multiculturalisme | Immigració | GAL-TAN |
|---|---|---|---|---|---|
| D66 | NA | 7 | 5 | 5 | 2 |
| GL | 7 | 0 | 1 | 0 | 0 |
| PVV | NA | NA | 10 | 10 | 8 |
| PvdA | NA | NA | NA | 5 | 2 |
| SP | NA | 7 | 8 | 8 | 7 |
| VVD | 5 | 8 | 7 | 8 | 6 |
GRUP 3 - NL
Introducció
La Chapel Hill Expert Survey (CHES) és un projecte de recerca en ciència política dissenyat per estimar les posicions ideològiques i estratègiques dels partits polítics europeus. Es caracteritza principalment per la quantificació del posicionament de les formacions polítiques a partir del judici directe d’especialistes.
El projecte recopila informació enviant qüestionaris estandaritzats a experts acadèmics com investigadors i politòlegs qui coneixen a fons els sistemes de partits de cada país. Els professionals situen els partits en escales numèriques (habitualment del 0 al 10) sobre diverses dimensions clau: l’eix esquerra dreta, economia, qüestions socials, integració europea, etc. El sistema d’agregació calcula la mitjana de les avaluacions individuals generant una mesura de consens sòlida i comparable a escala internacional.
El CHES és reconegut per la obertura total de les seves dades. El projecte publica obertament els arxius de dades, els llibres de codis i els qüestionaris originals. Aquesta accessibilitat garanteix la replicabilitat dels estudis i permet als investigadors fiscalitzar la metodologia, creuar dades amb altres fonts d’informació i debatre obertament sobre la validesa de les puntuacions. D’aquesta manera, es mitiguen els biaixos possibles associats inherentment a l’avaluació humana.
Països Baixos
Països Baixos com a cas d’estudi per a aquest treball. Es tracta d’un dels països europeus amb un sistema de partits més fragmentat i polaritzat, especialment en temes d’immigració, multiculturalisme i integració europea. La presència de partits d’ultradreta (PVV), liberals (VVD), ecologistes (GL), socialdemòcrates (PvdA) i progressistes (D66) permet observar diferències ideològiques significatives en múltiples dimensions.
Els eixos que hem utilitzat per analitzar el posicionament dels partits neerlandesos són:
eu_asylum(política d’asil europea) – Szymoncivlib_laworder(llibertats civils, llei i ordre públic) – Marmulticulturalism(multiculturalisme) – Paulaimmigrate_policy(política d’immigració) – Fatougaltan(valors socioculturals: GAL-TAN) – Ethan
Aquestes dimensions permeten captar algunes de les principals fractures del debat polític neerlandès: el xoc entre valors liberals i autoritaris, el posicionament davant la immigració, el multiculturalisme i la Unió Europea.
A continuació es mostra la taula amb les puntuacions mitjanes dels principals partits neerlandesos en aquestes cinc variables:
Llibertats civils i ordre públic, Mar Garriga
He escollit la variable llibertats civils vs. llei i ordre perquè permet veure fins a quin punt els partits prioritzen les llibertats individuals o, en canvi, donen més importància a la seguretat, l’autoritat i l’ordre públic. Aquesta dimensió va més enllà de la divisió clàssica entre esquerra i dreta, ja que les preferències polítiques també poden expressar posicions més liberals, conservadores, nacionalistes o progressistes (Mas Elias, 2021).
En el gràfic es compara la distribució de les valoracions dels experts per al PVV i el VVD. En el cas del PVV, les puntuacions es concentren sobretot entre el 7 i el 9, amb una presència clara de valors alts. Això indica que els experts situen aquest partit en una posició propera a la defensa de la llei i l’ordre, cosa que encaixa amb el seu perfil més nacionalista i amb un discurs polític dur en temes de seguretat, identitat i control.
El VVD també apareix en valors alts, especialment al voltant del 8, però la seva distribució és més ampla, amb puntuacions aproximadament entre el 5 i el 9. Això suggereix que també defensa l’ordre públic, però des d’una posició més liberal-conservadora i menys homogènia que la del PVV.
Tot i així, no es pot prendre el gràfic com una mesura exacta. Com explica Maestas (2018), les enquestes a experts són útils per situar els partits, però també tenen limitacions. Per això, les dades orienten el posicionament general, però no recullen tota la complexitat de cada partit.
Política d’asil europea, Szymon Opalinski
En l’anàlisi de l’eix de la política d’asil europea, la validesa de les estimacions resulta altament robusta. Ambdós partits (D66 i PVV) mantenen unes posicions històriques clares, públiques i completament oposades sobre la gestió comunitària de l’asil i la immigració. Aquesta absència d’ambigüitat programàtica redueix la probabilitat d’aparició de biaixos cognitius, com ara el de projecció, en el qual els experts podrien assignar posicions als partits basant-se en les seves preferències individuals (Maestas, 2018, p. 118).
La precisió d’aquest instrument metodològic assoleix el seu nivell màxim quan els actors polítics emeten senyals consistents i unidireccionals. En aquest escenari concret, l’error de mesura derivat de la subjectivitat es redueix dràsticament, permetent un alt grau de consens entre els diferents avaluadors a l’hora de situar el D66 i el PVV a l’escala (Maestas, 2018, p. 122). Les puntuacions tan divergents obtingudes demostren la idoneïtat de l’enquesta a experts per capturar de forma fiable les dinàmiques d’alta polarització política.
Multiculturalisme en PVV i SP, Paula Sánchez
El gràfic compara les posicions dels partits PVV i SP sobre el multiculturalisme, entès com la integració d’immigrants i sol·licitants d’asil segons el CHES (CHES, 2025), en una escala de 0 (pro multiculturalisme) a 10 (pro assimilació).
D’una banda, el PVV presenta valors molt alts, entre 9 i 10, la qual cosa indica un rebuig gairebé total del multiculturalisme i una clara preferència per l’assimilació cultural (BBC News Mundo, 2023). Aquesta postura és coherent amb la seva ideologia de dreta radical i nacionalista (PolitPro, s.d), que defensa polítiques migratòries restrictives i la protecció de la identitat neerlandesa, amb especial èmfasi en la immigració musulmana (Fernández, 2023).
D’altra banda, el SP se situa entre 4,8 i 6,2, mostrant una posició més moderada. Com a partit d’esquerra, prioritza la justícia social i la crítica al neoliberalisme, però defensa també la cohesió cultural dins de l’Estat-nació com a marc de democràcia i integració (PolitPro, s.d.).
En conjunt, el gràfic evidencia una polarització ideològica clara entre ambdós partits pel que fa a la immigració i la identitat cultural, amb el PVV molt més proper a l’assimilació i el SP en una posició intermèdia. Aquesta distància reflecteix la rellevància del multiculturalisme com a eix explicatiu de les diferències polítiques als Països Baixosz
Finalment, cal considerar que aquesta variable simplifica realitats complexes només amb números, sense tenir en compte possibles posicions diferents internes als partits i que les dades del CHES poden dependre de la interpretació subjectiva dels experts del CHES (CHES, 2025).
Política d’immigració, Fatou Camara
En aquest gràfic s’observa la posició del PVV (Partit per la Llibertat) i del D66 (Demòcrates 66) respecte a la política d’immigració als Països Baixos. L’escala utilitzada va de 0 (política restrictiva, tancament de fronteres) a 10 (política oberta, favorable a la immigració). Els resultats mostren una clara polarització entre ambdues formacions. D’una banda, el D66 se situa a l’extrem obert (proper a 10), reflectint el seu perfil progressista i europeista, que defensa polítiques d’acollida i integració cultural. El PVV se situa a l’extrem restrictiu (proper a 0), coherent amb el seu discurs antiimmigració i d’ultradreta nacionalista (BBC News Mundo, 2023).
Aquesta diferència tan marcada en les puntuacions reflecteix una fractura ideològica profunda en el sistema de partits neerlandès, especialment en un tema central del debat públic europeu. Tal com assenyala Maestas (2018, p. 118), l’enquesta a experts pot reduir biaixos cognitius com el de projecció quan les posicions dels partits són clares i públiques, com és el cas. El consens entre especialistes a l’hora de valorar el PVV i el D66 en extrems oposats de l’escala n’és una bona mostra.
No obstant això, cal admetre una limitació: l’indicador immigrate_policy redueix a una sola dimensió un fenomen complex, que inclou matisos sobre tipus d’immigració, reagrupament familiar o polítiques d’acollida. Malgrat això, la variable és útil per captar el posicionament ideològic agregat i comparar-lo entre partits amb trajectòries clarament diferenciades.
Valors socioculturals, Ethan Martí
En aquest apartat analitzem els valors socioculturals mitjançant l’indicador galtan (Green/Alternative/Libertarian vs.Traditional/Authoritarian/Nationalist), una dimensió clau per entendre els nous clivatges europeus (Mas, 2021). Segons la CHES, el pol GAL (0) agrupa postures postmaterialistes que defensen l’ecologisme i les llibertats personals. En contrast, el pol TAN (10) representa posicions tradicionals que prioritzen l’ordre i la identitat nacional. Ho il·lustrem comparant dues formacions neerlandeses antagòniques: GroenLinks (GL) i el Partit per la Llibertat (PVV).
El gràfic evidencia una polarització perfecta. GroenLinks se situa de manera clara en l’extrem GAL (propers al 0), fet plenament coherent amb la seva essència verda i progressista. A l’altra banda, el PVV registra una puntuació que s’acosta al 10, fidel al seu marcat discurs nacionalista, d’autoritat i oposat al multiculturalisme.
Pel que fa a la fiabilitat, aquestes dades assoleixen una gran robustesa empírica. Com indica Maestas (2018), l’error de mesura en les enquestes a experts es redueix substancialment quan els partits emeten senyals consistents. Atès que l’agenda progressista per a GL i el nacionalisme per al PVV són eixos comunicatius centrals, el consens expert és elevat i s’eviten biaixos cognitius de projecció. Malgrat això, cal apuntar una limitació estructural: forçar conceptes complexos (medi ambient, seguretat, religió) dins d’una única mètrica unidimensional pot simplificar el fenomen i emmascarar possibles contradiccions internes dels partits.
Referències
Bakker, R., Hooghe, L., Jolly, S., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., & Vachudova, M. A. (2020). 2019 Chapel Hill Expert Survey (Version 2019.3) [Base de dades]. Chapel Hill, NC: University of North Carolina. Disponible a: https://www.chesdata.eu/
BBC News Mundo. (2023, 23 novembre). Quién es Geert Wilders, el político antiislámico que arrasó en las elecciones en los Países Bajos. BBC News Mundo. Disponible a: https://www.bbc.com/mundo/articles/c4n5zlq79lvo
Fernández, A. (2023, 23 novembre). Las ideas con las que Geert Wilders ha ganado las elecciones en Países Bajos. La Razón. Disponible a: https://www.larazon.es/internacional/estas-son-ideas-geert-wilders-ganador-elecciones-holandesas_20231123655f1d2e533bd20001e99313.html
Maestas, C. (2018). Expert surveys as a measurement tool: Challenges and opportunities. A L. Curini & R. J. Franzese (Eds.), The SAGE Handbook of Research Methods in Political Science and International Relations (pp. 111–128). SAGE Publications.
Mas, M. (2021). Indicadors polítics. Preferències. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
PolitPro. (s.d.). PVV: Análisis de datos, encuestas actuales y posiciones políticas. PolitPro. Disponible a: https://politpro.eu/es/paises-bajos/partidos-politicos/pvv
PolitPro. (s.d.). SP: Análisis de datos, encuestas actuales y posiciones políticas. PolitPro. Disponible a: https://politpro.eu/es/paises-bajos/partidos-politicos/sp