Mostrar codi.
knitr::opts_chunk$set(message = FALSE, warning = FALSE)CHES dataset
Introducció
La base de dades CHES (Chapel Hill Expert Survey) és un dels conjunts de dades comparatives més utilitzats en ciència política per analitzar les posicions ideològiques dels partits polítics. Des del 1999, ha recopilat informació sobre partits a Europa (i des de 2020, també a Amèrica Llatina) pel que fa a dimensions com la ideologia esquerra-dreta, la integració europea, la immigració, la política ambiental, el populisme i els valors democràtics. La seva metodologia es basa en enquestes a experts. Politòlegs especialitzats en sistemes de partits i integració europea avaluen els partits mitjançant qüestionaris estandarditzats. Cada expert assigna puntuacions numèriques (normalment en escales de 0 a 10) a diferents dimensions ideològiques i polítiques. Els indicadors finals es generen agregant aquestes avaluacions, generalment utilitzant mitjanes i controls estadístics per reduir el biaix individual. El projecte també publica conjunts de dades, qüestionaris i llibres de codis, cosa que permet als investigadors examinar com es construeixen els indicadors. Pel que fa a la transparència, CHES destaca positivament perquè ofereix accés obert a conjunts de dades, documentació metodològica, qüestionaris i procediments de codificació. Tanmateix, persisteixen algunes limitacions. Els criteris de selecció d’experts no sempre són completament detallats, i les enquestes a experts inevitablement impliquen judicis subjectius que poden introduir biaix. Així i tot, CHES compensa parcialment això mitjançant tècniques d’agregació i la publicació de dades desagregades, cosa que permet als investigadors avaluar la fiabilitat i la validesa de manera independent.
Italia
Per descriure el cas italià hem filtrat el dataset CHES amb el codi de país ita i hem seleccionat cinc variables rellevants per al sistema de partits: lrecon, eu_salience, galtan, antielite_salience i immigra_salience. lrecon situa els partits en l’eix econòmic esquerra-dreta; eu_salience mostra la importància de la Unió Europea en el discurs del partit; galtan recull l’eix cultural llibertari-tradicional; antielite_salience mesura la presència del discurs antiestablishment; i immigra_salience reflecteix la importància del tema immigració. Aquestes variables permeten captar dimensions clau de la competició política italiana contemporània.
Mostrar codi.
library(tidyverse)
ches_it_party <- ches %>%
filter(cname == "ita")
italia_resum <- ches_it_party %>%
group_by(party_name) %>%
summarise(across(c(lrecon, eu_salience, galtan, antielite_salience, immigra_salience),
mean, na.rm = TRUE), .groups = "drop")
italia_resum# A tibble: 8 × 6
party_name lrecon eu_salience galtan antielite_salience immigra_salience
<chr> <dbl> <dbl> <dbl> <dbl> <dbl>
1 FDI/CN 6.39 7.5 9.42 8 9.89
2 FL-PdL 7.84 5.78 6.84 4.18 5.83
3 LN 7.68 8.37 9.21 8.33 9.94
4 M5S 3.21 6.11 3.74 8.89 5.5
5 PD 3.58 7.95 2.26 1.88 6.78
6 RAD/R 6.6 8.81 0.412 2.2 5.53
7 SI 1 5.29 0.688 3.79 7.13
8 SVP 5.12 5.22 6.67 2.17 4.8 Mostrar codi.
italia_resum %>%
pivot_longer(-party_name, names_to = "variable", values_to = "valor") %>%
ggplot(aes(x = party_name, y = valor, fill = party_name)) +
geom_col(show.legend = FALSE) +
facet_wrap(~ variable, scales = "free_y") +
labs(x = "Partit", y = "Valor mitjà") +
theme_minimal()
Els resultats mostren diferències clares entre partits. Per exemple, FDI/CN i LN tenen valors elevats en galtan i immigra_salience, cosa que indica posicions més tradicionals i més enfocament en la immigració. En canvi, PD presenta valors molt més baixos en lrecon, galtan i antielite_salience, fet que el situa més a l’esquerra i menys orientat al discurs antiestablishment.
Eix rural/urbà. Ona Corado
Mostrar codi.
ches_it_ruralurban <- ches |>
filter(cname == "ita") |>
group_by(party_name) |>
summarize(urban_rural = mean(urban_rural, na.rm = TRUE)) |>
filter(party_name %in% c("PD", "FDI/CN"))
ches_it_ruralurban %>%
ggplot(aes(x = party_name, y = urban_rural, fill = party_name)) +
geom_col(show.legend = FALSE, width = 0.6) +
theme_minimal() +
labs(
title = "Itàlia: Eix ideològic rural/urbà",
subtitle = "Variable: urban_rural",
x = "Partit",
y = "Puntuació mitjana d'expert"
)
El gràfic analitza l’eix ideològic Rural/Urbà a Itàlia utilitzant la variable CHES urban_rural. Aquesta variable mesura si els partits polítics s’associen més amb interessos urbans i cosmopolites o amb valors territorials rurals i tradicionals. Les puntuacions més baixes generalment indiquen una posició més orientada a la ciutat, mentre que les puntuacions més altes reflecteixen una orientació més rural o territorialment conservadora.
Per a aquesta anàlisi, els partits seleccionats són el Partit Democràtic (PD) i els Fratelli d’Italia (FDI/CN). Aquests partits representen perfils polítics contrastats dins del sistema de partits italià. El PD s’associa generalment amb electorats progressistes, proeuropeus i urbans, particularment a les grans àrees metropolitanes. En canvi, l’FDI/CN té un suport més fort en territoris més tradicionals i socialment conservadors, emfatitzant el nacionalisme, la identitat i els valors tradicionals.
El gràfic mostra una diferència visible entre els dos partits. El PD rep una puntuació més baixa a l’eix Rural/Urbà, cosa que indica una orientació més urbana i cosmopolita. L’FDI/CN obté una puntuació més alta, cosa que suggereix una connexió més estreta amb els votants rurals, tradicionals i territorialment conservadors. Això reflecteix les divisions socials i culturals en la política italiana entre els centres urbans progressistes i les zones perifèriques més tradicionals.
Eix Conflicte de Classe/ esquerra- dreta. Marta Molina
Aquest eix compara la ubicació ideològica dels partits italians i el gràfic mostra clarament la diferència entre PD i FDI/CN.
Mostrar codi.
ches_it_party <- ches |>
filter(cname == "ita") |>
group_by(party_name) |>
summarize(lrecon = mean(lrecon, na.rm = TRUE)) |>
filter(party_name %in% c("PD", "FDI/CN"))
ches_it_party %>%
ggplot(aes(x = party_name, y = lrecon, fill = party_name)) +
geom_col(show.legend = FALSE, width = 0.6) +
labs(
title = "Itàlia: eix esquerra-dreta",
x = "Partit",
y = "Mitjana de lrecon"
) +
theme_minimal()
Aquest gràfic recull la posició mitjana dels partits italians PD i FDI/CN en l’eix esquerra-dreta, a partir de la variable lrecon del CHES. Els resultats mostren una diferència substancial entre ambdues formacions: FDI/CN se situa en valors més elevats, cosa que indica una orientació situada a la dreta de l’espectre ideològic, mentre que el PD presenta valors més baixos i, per tant, una ubicació més propera a l’esquerra. Aquesta distància reflecteix una divisió ideològica central dins del sistema de partits italià i posa de manifest la persistència de l’eix esquerra-dreta com a clau d’interpretació de la competició política. El gràfic ens permet comparar de manera visual dues forces amb perfils programàtics diferents i amb un posicionament ideològic clarament distingible. Tot i que l’anàlisi es limita a dos partits, el contrast és rellevant perquè resumeix dues tradicions polítiques fonamentals dins del cas italià. En conjunt, la representació gràfica confirma que la dimensió econòmica continua sent una variable essencial per entendre l’estructura de la competència partidista i la distribució ideològica dels actors polítics a Itàlia.
GAL-TAN, Tetiana Leonova Kustovska
En aquest apartat s’ha analitzat l’eix GAL-TAN a partir de dos partits polítics italians presents al dataset: PD (Partito Democratico) i M5S (Movimento 5 Stelle). Aquest eix serveix per comparar posicions més conservadores i tradicionals amb altres més liberals i progressistes (Jolly et al., 2025).
Per fer aquesta anàlisi s’ha elaborat un gràfic amb RStudio utilitzant les puntuacions dels dos partits dins de l’eix GAL-TAN. El gràfic permet comparar de manera visual les diferències existents entre ambdues formacions polítiques i observar com es distribueixen les seves puntuacions dins de l’eix ideològic.
Mostrar codi.
ches_p4 <- ches |>
select(id, party, party_name, galtan)
ches_p4 |>
filter(party_name %in% c("PD", "M5S")) |>
ggplot(aes(x = galtan, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = FALSE) +
scale_x_continuous(limits = c(0,10), breaks = 0:10) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
A partir dels resultats es pot observar que el PD presenta puntuacions més baixes i bastant concentrades entre els valors 2 i 3 de l’eix. Això el situa més a prop del pol GAL, relacionat amb posicions més progressistes i obertes en aspectes socials i culturals. En canvi, el M5S presenta puntuacions més elevades, principalment al valor 5 de l’eix GAL-TAN, situant-se en una posició més intermèdia respecte al PD.
També es pot observar que les puntuacions del PD són més homogènies, mentre que en el cas del M5S existeix una mica més de variabilitat entre les respostes dels experts. Això pot indicar que el posicionament ideològic del M5S és percebut de manera menys definida en comparació amb el PD.
En general, el gràfic mostra que existeixen diferències ideològiques entre els dos partits analitzats i permet entendre millor com es poden representar visualment aquestes diferències mitjançant dades polítiques.
Eix Paper de la religió en política. Marcel Garrigosa
Mostrar codi.
ches_it_religio <- ches |>
filter(cname == "ita") |>
group_by(party_name) |>
summarize(religious_principles = mean(religious_principles, na.rm = TRUE)) |>
filter(party_name %in% c("PD", "FDI/CN"))
ches_it_religio %>%
ggplot(aes(x = party_name, y = religious_principles, fill = party_name)) +
geom_col(show.legend = FALSE, width = 0.6) +
labs(
title = "Itàlia: Paper de la religió en política",
subtitle = "Variable: religious_principles",
x = "Partit",
y = "Mitjana de suport als principis religiosos"
)
En aquest apartat s’analitza el posicionament dels partits italians respecte a la influència dels valors religiosos en la política mitjançant la variable religious_principles. El gràfic reflecteix una clara polarització: Fratelli d’Italia (FDI/CN) frega una puntuació de 8, evidenciant el seu perfil conservador i la defensa de la identitat catòlica tradicional en l’esfera pública (“Dio, patria, famiglia”). En contrast, el Partito Democratico (PD) se situa prop del 3.3, coherent amb la seva naturalesa progressista, laica i partidària de la separació Església-Estat. La variable aconsegueix capturar fidelment la realitat i els clivatges històrics del sistema de partits italià. No obstant això, cal avaluar la seva fiabilitat amb cautela: els eixos socioculturals o de valors solen generar una dispersió de respostes més elevada que els econòmics, a causa de la interpretació subjectiva del que significa “influència religiosa” en cada context. Així mateix, cal considerar el risc de biaix de l’expert, on les pròpies inclinacions ideològiques dels acadèmics enquestats podrien sobredimensionar la distància real entre ambdues formacions polítiques. Aquest fenomen, sovint lligat al biaix d’ancoratge, pot fer que els experts puntuïn un partit radical com FDI de manera més extrema per contrast amb el bloc progressista.
Eix centre-perifèria. Pol Golet
Mostrar codi.
ches_it_centre_periferia <- ches |>
filter(cname == "ita") |>
select(id, party, party_name, regions) |>
filter(party_name %in% c("LN", "SVP"))
ches_it_centre_periferia |>
ggplot(aes(x = regions, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = FALSE) +
scale_x_continuous(limits = c(0, 10), breaks = 0:10) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
labs(
title = "Itàlia: eix centre-perifèria",
subtitle = "Variable: regions",
x = "0 = favorable a la descentralització; 10 = contrari a la descentralització",
y = "Nombre de valoracions dels experts"
)
En aquest apartat s’analitza l’eix centre-perifèria a Itàlia a partir de la variable regions. Aquesta variable mesura la posició dels partits respecte a la descentralització política cap a regions o localitats. En l’escala utilitzada per CHES, el valor 0 indica una posició molt favorable a la descentralització, mentre que el valor 10 indica una posició molt contrària a la descentralització.
Per fer aquesta anàlisi s’han escollit dos partits italians presents al dataset: la Lega i el Südtiroler Volkspartei. L’elecció d’aquests partits és adequada perquè tots dos tenen una dimensió territorial clara dins del sistema polític italià. La Lega ha estat històricament vinculada al nord d’Itàlia i demandes d’autonomia territorial, mentre que el Südtiroler Volkspartei representa interessos específics del Tirol del Sud. A partir dels resultats es pot observar com els experts situen aquests partits en relació amb la descentralització. Les puntuacions més baixes indiquen una posició més favorable a transferir poder polític cap a les regions, mentre que les puntuacions més altes indiquen una orientació més centralista. Per tant, el gràfic permet visualitzar fins a quin punt aquests partits són percebuts com a formacions properes a la perifèria territorial italiana.
Aquest eix és especialment rellevant en el cas italià, ja que la política del país ha estat marcada per tensions entre centre i perifèria, diferències territorials i demandes d’autonomia. Tot i això, cal interpretar les dades amb cautela: com assenyala Maestas (2018), les enquestes a experts són útils per mesurar conceptes polítics complexos, però poden presentar problemes de fiabilitat, validesa i biaix dels experts.
Referències
Jolly, S., Bakker, R., Hooghe, L., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., & Vachudova, M. A. (2025). Chapel Hill Expert Survey (CHES) 2024. Chapel Hill Expert Survey. https://www.chesdata.eu/ Maestas, C. (2018). Expert surveys as a measurement tool: Challenges and new frontiers. A L. R. Atkeson & R. M. Alvarez (Eds.), The Oxford Handbook of Polling and Survey Methods. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190213299.013.13
Mas Elias, J. (2021). Preferències polítiques. Universitat Oberta de Catalunya.FUOC. Chapel Hill Expert Survey. 2024. CHES 2024 Codebook. Chapel Hill Expert Survey.
Hooghe, L., Marks, G., Polk, J., Bakker, R., & Edwards, E. (2020). Codebook 2019 Chapel Hill Expert Survey [Codebook]. Chapel Hill Expert Survey. https://ches-chapelhillexpertsurvey.squarespace.com/s/2019_CHES_codebook.pdf
Jolly, S., Bakker, R., Hooghe, L., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., & Vachudova, M. A. (2022). Chapel Hill Expert Survey trend file, 1999–2019. Electoral Studies, 75, 102420. https://doi.org/10.1016/j.electstud.2021.102420