El Chapel Hill Expert Survey (CHES) és una base de dades molt utilitzada en política comparada i estudis europeus que recull informació sobre la posició ideològica i programàtica dels partits polítics europeus. El seu objectiu és construir indicadors comparables internacionalment sobre dimensions com l’eix esquerra-dreta, la integració europea, la immigració o el populisme. El CHES permet fer comparacions tant entre països com al llarg del temps.
La metodologia del CHES es basa en expert surveys, és a dir, enquestes dirigides a acadèmics i especialistes en política de cada país. Els experts situen els partits en diferents escales estandarditzades, habitualment de 0 a 10, i posteriorment les respostes s’agreguen estadísticament mitjançant mitjanes i indicadors de desacord entre experts. Aquest sistema permet obtenir mesures més fiables que les valoracions individuals. Tal com explica Maestas, els dissenys amb múltiples experts “are considered substantially stronger” perquè els errors i biaixos individuals tendeixen a compensar-se amb l’agregació de diverses opinions (Maestas, 2018 p. 586). A més, el CHES incorpora tècniques com les anchoring vignettes per millorar la comparabilitat internacional de les escales ideològiques (Maestas, 2018, p. 597)
Des del punt de vista de la transparència, CHES exemplifica bé els reptes dels indicadors basats en experts que també es veuen en projectes com V-Dem. En aquest projecte cal explicar clarament la metodologia, els criteris de selecció i les mesures d’incertesa perquè altres investigadors puguin avaluar la qualitat de les dades (Mas, 2021, p. 14) . Sense aquesta informació, l’usuari de la base de dades no pot jutjar fins a quin punt les diferències entre països reflecteixen realitats polítiques o diferències en el procés de mesura.
Portugal
Per analitzar el panorama polític de Portugal hem escollit cinc variables del Chapel Hill Expert Survey 2019 (Bakker et al., 2020) que són les que considerem especialment representatives pel context polític del país.
En primer lloc, és la posició envers la UE, variable “eu_position”, Portugal va entrar a la Unió Europea el 1986 i des de llavors ha estat un dels països més favorables a la integració europea. Tot i això, les dades mostren que no tots els partits comparteixen aquesta visió, i les diferències entre ells resulten molt reveladores.
En segon lloc, analitzarem “lrecon”, que ens permet situar els partits en un l’eix econòmic esquerra-dreta, ja que en un país com Portugal, on la crisi del 2008 i el rescat de la troika van marcar profundament la seva política econòmica, aquesta variable és una de les més clau per entendre les diferències entre els mateixos partits interns com el BE o la CDU, d’un costat, i el PSD o el CDS-PP, de l’altra banda.
La tercera a analitzar és “environment”, que reflecteix com les polítiques (partits polítics) mediambientals han guanyat protagonisme aquests últims anys, impulsades sobretot per partits com per exemple el PAN o el PEV.
La quarta variable que hem escollit és “corrupt_salience” mesura fins a quin punt cada partit considera la corrupció una prioritat política, un tema que ha estat molt present en el debat públic portuguès.
En darrer lloc, analitzarem la variable “immigrate_policy”, ja que Portugal té una relació molt particular amb la immigració, pel fet que és alhora un país d’origen i de destinació de migrants, cosa que fa que les posicions dels partits sobre aquest tema siguin diverses i variades.
Eix 1. Posició davant la UE (eu_position_sd), Lilu Rosell Prats
Analitzarem la variable “eu_position” , la qual mesura la posició general d’un partit davant la integració europea, en una escala de l’1 (molt contrari a la UE) fins al 7 (molt favorable). Aquestes puntuacions representen la mitjana de les valoracions dels experts enquestats sobre cada partit.
Mostrar codi.
ches |>filter(cname =="por") |>select(party_name, eu_position_sd) |>group_by(party_name) |>summarize(eu_position_sd =round(mean(eu_position_sd, na.rm =TRUE), 1)) |>ggplot(aes(x =reorder(party_name, eu_position_sd ),y = eu_position_sd,fill = party_name)) +geom_col(show.legend =FALSE) +coord_flip() +scale_y_continuous(limits =c(0, 7)) +labs(title ="Posició dels partits portuguesos davant la UE (2019)",subtitle ="Escala: 1 = molt contrari, 7 = molt favorable",x ="Partit",y ="Posició davant la UE") +theme_minimal()
El gràfic mostra les puntuacions dels principals partits de Portugal. És un país amb una tradició generalment favorable a la integració europea des de la seva adhesió el 1986, però veiem diferències importants entre partits.
El PSD i el PS, els dos grans partits del centre portuguès, es mostren clarament a favor de la UE. D’altra banda, el CDS-PP, de centredreta, també presenta una posició favorable. En canvi, el CDU, que agrupa comunistes i ecologistes, i el Bloco de Esquerda mostren posicions molt més crítiques amb la integració europea, cosa coherent amb la seva ideologia d’esquerra radical.
Pel que fa a la fiabilitat, cal tenir en compte que les dades del CHES es basen en l’opinió subjectiva d’experts i no en declaracions oficials dels partits. Com apunta Maestas (2018), les enquestes a experts poden tenir biaixos derivats del perfil dels experts seleccionats. Tot i això, el CHES és considerat una de les fonts més rigoroses per mesurar posicions ideològiques de partits europeus.
Eix 2. Identitat econòmica dels partits (lrecon), Berta Huguet
En segon lloc, lrecon permet situar els partits en l’eix esquerra-dreta, un element central per analitzar la competència política a Portugal. Aquesta variable ajuda a distingir partits d’esquerres com el BE o el PCP de partits més conservadors com el CDS-PP. (Berta)
La variable lrecon fa referència a la posició dels partits quant a la seva identitat ideològica en aspectes econòmics. Es pot determinar aquesta classificació per la posició que pren cada partit respecte a les seves decisions i prioritats econòmiques dins el govern, ja sigui en la regulació dels impostos, les ajudes públiques, l’estat del benestar o el nivell d’intervenció estatal. Els partits de la dreta econòmica prefereixen una menor intervenció de l’estat en les polítiques econòmiques, en canvi els partits situats a l’esquerra econòmica prioritzen una major intervenció, desenvolupant el govern un paper actiu en l’economia. La variable situa els partits en una escala de 0 a 10, sent 0 un partit d’extrema esquerra i 10 un partit d’extrema dreta.
A continuació analitzaré els partits portuguesos BE, representant de l’esquerra, i CDS-PP, representant de la dreta econòmica. A través d’aquests partits es podrà observar mitjançant un gràfic com es situen en el seu grau d’intervenció econòmica i permetrà entendre millor el context polític de l’estat portuguès.
El gràfic mostra les posicions dels partits BE i CDS-PP en els diferents valors de l’escala. Tal com es podia preveure, el BE té puntuacions molt inferiors a les del CDS-PP, situant-se entre els valors 1 i 5, amb la majoria concentrada entre el 2 i el 3. Això és coherent amb el context portuguès, on la crisi del 2008 i el rescat de la troika van polaritzar les posicions econòmiques dels partits. D’altra banda, si ens centrem en els resultats del CDS-PP es pot observar com la majoria es situen entre el 7 i el 8, amb puntuacions del 4 al 9, cosa que reflecteix la seva preferència per polítiques econòmiques de dreta.
Pel que fa a la fiabilitat, en casos com el que presentem, on es pot observar una resposta clara per als dos partits, no hi ha tants problemes. Com assenyala Maestas (2018), quan els partits tenen perfils ideològics ben definits, el consens entre experts tendeix a ser elevat, cosa que reforça la validesa de les dades.
Tot i això, cal tenir en compte que els experts poden estar influïts per la seva pròpia percepció del que significa ser d’esquerra o de dreta econòmica, cosa que podria generar algunes diferències en les puntuacions.
Eix 3. Priorització de la protecció ambiental (environment), Adrià Galera
La variable environment és rellevant perquè les polítiques mediambientals han guanyat importància en els darrers anys, especialment amb l’aparició de partits ecologistes com PAN o PEV.
La variable environment mesura fins a quin punt els partits prioritzen la protecció ambiental en relació amb el creixement econòmic. En aquesta escala, els valors baixos indiquen una major prioritat de les polítiques ambientals, mentre que els valors alts reflecteixen una orientació més favorable al creixement econòmic encara que això pugui limitar mesures ecològiques.
Les dades mostren diferències ideològiques clares entre els partits portuguesos. Els partits ecologistes i progressistes, com PAN i PEV, obtenen les puntuacions més baixes, fet que indica un compromís més fort amb la protecció del medi ambient. També BE presenta una posició relativament favorable a les polítiques ambientals. En canvi, els partits de centredreta i dreta, especialment CDS/PP i PPD/PSD, obtenen valors més elevats, cosa que suggereix una major prioritat pel creixement econòmic i una actitud menys centrada en les polítiques ecològiques. El PS ocupa una posició intermèdia dins del sistema de partits portuguès.
Aquest gràfic permet observar com la qüestió ambiental s’ha convertit en una dimensió rellevant de competició política. A més, mostra la utilitat del CHES per comparar les posicions ideològiques dels partits mitjançant indicadors estandarditzats i comparables internacionalment. ## corrupt_saliente, Eix, Eduard Comas
També s’ha escollit immigrate_policy, que permet observar les diferències entre partits respecte a les polítiques migratòries i el grau d’obertura o restricció envers la immigració. immigrate_policy — Portugal té una tradició d’emigració i immigració molt particular
En aquest apartat analitzo l’eix política d’immigració (immigrate_policy) a Portugal a partir de la posició assignada pels experts a Bloco de Esquerda (BE) i CDS–Partido Popular (CDS-PP).
Segons les dades del CHES, els experts situen el BE en posicions favorables a polítiques d’immigració obertes, vinculades a una defensa dels drets humans, la inclusió social i el multiculturalisme. En el cas del BE, les puntuacions es concentren clarament en els valors més baixos de l’escala (entre 0 i 3), amb una presència molt reduïda en valors superiors.
Tal com assenyala Mas (2021), quan un partit té una posició ideològica molt definida, el consens entre experts tendeix a ser elevat. En canvi, el CDS-PP presenta una distribució pràcticament oposada. Les puntuacions es concentren en valors elevats (entre 6 i 10), amb una clara acumulació al voltant dels valors més restrictius de l’escala. Això reflecteix que els experts perceben aquest partit amb posicions més restrictives, associades a un major control de fronteres i a una concepció més selectiva de l’acollida migratòria.
Quant a la validesa, Maestas (2018) assenyala que les enquestes a experts tenen una elevada validesa de contingut, ja que els experts disposen d’un coneixement profund dels partits i poden captar dimensions ideològiques difícils d’observar amb dades objectives. En aquest cas, el perfil ideològic nítid del BE facilita el consens entre experts, mentre que en el CDS-PP la puntuació pot variar segons si els experts ponderen més el discurs econòmic, moral o identitari del partit. Tanmateix, també existeixen biaixos potencials. Els experts poden estar influïts pel context polític del moment, per la visibilitat mediàtica dels partits o per la seva pròpia interpretació del que significa “obertura” o “restricció” en immigració.
Referències
Bakker, R., Hooghe, L., Jolly, S., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., & Vachudova, M. (2020). 2019 Chapel Hill Expert Survey. Version 2019.3. University of North Carolina, Chapel Hill. https://www.chesdata.eu
Maestas, C. (2018). Expert surveys as a measure of party position. En L. Arzheimer, J. Evans, & M. Lewis-Beck (Eds.), The SAGE Handbook of Electoral Behaviour. SAGE Publications.
Mas, J. (2021). Democràcia, governança i preferències polítiques. Universitat Oberta de Catalunya.
