El CHES és una base de dades acadèmica, dirigida per la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, que mesura el posicionament ideològic i programàtic dels partits polítics europeus. Ofereix onades periòdiques (1999, 2002, 2006, 2010, 2014, 2017, 2019 i 2024) que cobreixen els estats membres de la UE i altres països europeus. S’utilitzen diferents dimensions i eixos per posicionar-los ideològicament, com per exemple l’eix clàssic d’esquerra-dreta econòmic, l’eix GAL-TAN (cultura), la posició envers la integració europea, immigració o redistribució. 1
La seva metodologia es basa en enquestes a experts. Politòlegs i especialistes en partits polítics valoren la posició de cada partit en diferents escales numèriques. Després, aquestes respostes s’agreguen, habitualment mitjançant mitjanes, per obtenir una puntuació final per partit i dimensió. El CHES també proporciona informació sobre la incertesa de les estimacions i permet comparar els resultats amb altres fonts, com manifestos electorals o enquestes a votants.
Pel que fa a la transparència, el CHES és una font força valuosa perquè publica dades, qüestionaris i documentació metodològica, cosa que facilita la replicació i l’anàlisi crítica. Tot i això, cal tenir present que no recull directament el comportament dels partits, sinó la percepció d’experts. Això pot introduir biaixos, per exemple segons la selecció d’experts o les diferències entre contextos nacionals. Per tant, és una base de dades transparent i útil, però s’ha d’utilitzar amb prudència i, idealment, contrastar-la amb altres fonts.
La taula mostra les posicions ideològiques dels principals partits polítics búlgars segons diferents dimensions polítiques del projecte CHES. Les variables seleccionades són especialment rellevants per entendre el context polític de Bulgària durant els darrers anys.
La variable lrecon mesura la posició econòmica dels partits entre esquerra i dreta. galtan analitza l’eix cultural entre valors liberals i tradicionals. També hem seleccionat eu_position, ja que la relació amb la Unió Europea és una qüestió central en la política búlgara. immigration_policy i nationalism permeten estudiar les actituds dels partits respecte a la immigració i la identitat nacional, dos temes importants en el context polític europeu actual. Finalment, russian_interference és una variable clau en la política búlgara perquè la influència russa en els assumptes domèstics del país és un tema rellevant que no tots els partits denuncien.
Els resultats mostren diferències rellevants entre partits. Alguns partits adopten posicions més nacionalistes i conservadores, mentre que altres mantenen orientacions més europeistes i liberals. Aquestes diferències reflecteixen la polarització política existent a Bulgària, especialment en qüestions relacionades amb la sobirania nacional i la integració europea.
Les dades provenen de valoracions d’experts en política comparada, cosa que permet obtenir una comparació homogènia entre partits. Tot i això, les puntuacions poden estar influïdes per interpretacions subjectives dels experts i pel context polític concret del moment.
Eix econòmic esquerra-dreta, Jana Cabello
Mostrar codi.
ches_bulgaria |>filter(party %in%c("BSP", "GERB")) |>ggplot(aes(x = party, y = lrecon, fill = party)) +geom_col(show.legend =FALSE) +scale_fill_manual(values =c("BSP"="#D71921", "GERB"="#154890")) +scale_y_continuous(limits =c(0, 10)) +labs(x ="Partit", y ="Posició econòmica (lrecon)") +theme_minimal()
El gràfic mostra el posicionament dels experts sobre dos partits polítics de Bulgària, BSP i GERB, en l’eix econòmic esquerra-dreta (lrecon). Aquest indicador mesura fins a quin punt els partits defensen més intervenció de l’Estat i redistribució o, al contrari, polítiques més liberals de mercat. Els valors baixos indiquen posicions més pròximes a l’esquerra econòmica, mentre que els elevats representen orientacions més liberals i de dreta.
En el cas del BSP, la majoria de puntuacions es concentra entre els valors 2 i 4. Això reflecteix un consens bastant clar entre els experts a l’hora de situar el partit en posicions de centre-esquerra o esquerra econòmica, coherent amb els seus orígens socialistes i amb una major defensa de la intervenció estatal. Tot i això, hi ha algunes puntuacions més elevades, que indiquen una certa percepció de moderació ideològica.
Per contra, GERB presenta puntuacions principalment entre 5 i 8, fet que mostra una orientació més favorable al lliure mercat i menys intervencionista. La concentració de valors suggereix també un nivell considerable d’acord entre els experts.
Pel que fa a la fiabilitat i validesa de les dades, el consens observat reforça la consistència de les puntuacions. Tanmateix, aquestes enquestes poden contenir biaixos derivats de les percepcions subjectives dels experts o del context polític del moment. Tal com assenyala Maestas (2018), les enquestes d’experts són útils per comparar partits entre països, però les valoracions poden variar segons les interpretacions individuals dels especialistes.
Nacionalisme i immigració, Daniela Pinyol
Mostrar codi.
ches_bulgaria |>filter(party %in%c("Ataka", "DPS")) |>ggplot(aes(x = party, y = nationalism, fill = party)) +geom_col(show.legend =FALSE) +scale_fill_manual(values =c("Ataka"="#FFC107", "DPS"="#009639")) +scale_y_continuous(limits =c(0, 10)) +labs(x ="Partit", y ="Nacionalisme") +theme_minimal()
Aquest gràfic mostra les diferències entre els partits búlgars ATAKA i DPS en relació amb el nacionalisme i la immigració. ATAKA és un partit polític ultranacionalista búlgar que es caracteritza per una ideologia d’extrema dreta, amb un discurs contrari a la immigració, a la societat musulmana, turca, romana i amb uns nivells alts d’euroescepticisme. Per contra, el partit polític DPS és un partit de centre, que es defineix ideològicament com a liberal i europeista. Es caracteritza per la defensa de les llibertats individuals, la tolerància religiosa i la integració a la Unió Europea i l’OTAN.
A Bulgària existeix històricament un fort sentit de pertinença ètnica, lingüística, religiosa i d’identitat nacional, sent la religió Ortodoxa el pilar central de la seva història. Tot i que la societat inclou minories històriques consolidades (d’origen turc i gitano), el discurs polític i social protegeix la seva herència cultural, amb certa por que la immigració massiva erosioni els seus valors tradicionals. Aquest fet cultural ha tingut un impacte important en la configuració dels partits polítics i la polarització ideològica.
Les diferències observades entre ATAKA i DPS reflecteixen dues visions oposades sobre el nacionalisme i la diversitat cultural dins la societat búlgara; una més favorable cap a la protecció de la identitat nacional històrica i una altra orientada cap a la integració de les minories i la immigració.
Integració europea, Ricard Ibarra
Mostrar codi.
ches_bulgaria |>filter(party %in%c("GERB", "Ataka")) |>ggplot(aes(x = party, y = eu_position, fill = party)) +geom_col(show.legend =FALSE) +scale_fill_manual(values =c("GERB"="#154890", "Ataka"="#FFC107")) +scale_y_continuous(limits =c(0, 7)) +labs(x ="Partit", y ="Posició envers la UE") +theme_minimal()
Aquest gràfic compara la posició de GERB i ATAKA respecte a la Unió Europea, en una escala d’1 (molt en contra) a 7 (molt a favor). GERB adopta una orientació clarament pro-europea, defensant la cooperació amb les institucions europees i impulsant l’adhesió plena del país a Schengen i a l’eurozona com a part del seu projecte de modernització i fusió amb l’oest. En canvi, ATAKA manté una posició molt més euroescèptica i crítica amb la integració europea, denunciant el que considera una pèrdua de sobirania nacional i una imposició cultural i econòmica per part de Brussel·les. La diferència entre tots dos partits és significativa, essent més del doble en termes de puntuació.
La relació amb la UE és un dels principals eixos de conflicte polític a Bulgària, especialment en qüestions relacionades amb sobirania nacional, economia, immigració i corrupció. Aquest debat és particularment intens en un país que va entrar a la UE el 2007 i que encara depèn fortament dels fons europeus per al seu desenvolupament econòmic i institucional. Aquest debat s’ha intensificat encara més arran de la guerra a Ucraïna, que ha obligat el país a redefinir la seva relació amb Rússia, la seva dependència energètica i el seu compromís amb les sancions europees i amb el suport militar a Kíev, qüestions sobre les quals GERB i ATAKA mantenen posicions oposades.
Les dades de CHES permeten identificar aquestes diferències de manera sistemàtica i comparable amb altres països europeus. Tanmateix, cal tenir present que les posicions dels partits poden evolucionar segons el context polític i electoral, i que les valoracions dels experts, tot i agregar-se per reduir biaixos individuals, reflecteixen percepcions acadèmiques en un moment concret —en aquest cas, 2019— i no necessàriament l’estat actual de la qüestió. La qüestió de Ucraïna, per exemple, és algo a tenir en compte ja que va ser posterior a aquestes puntuacions de 2019.
Interferència Russa, Noa Borràs Cassol
Mostrar codi.
ches_bulgaria |>filter(party %in%c("Ataka", "DSB")) |>ggplot(aes(x = party, y = russian_interference, fill = party)) +geom_col(show.legend =FALSE) +scale_fill_manual(values =c("Ataka"="#FFC107", "DSB"="#102A56")) +scale_y_continuous(limits =c(0, 10)) +labs(x ="Partit", y ="Interferència russa") +theme_minimal()
La variable “russian_interference” calcula quina rellevància donen els partits polítics búlgars al fet de que Rússia interfereixi en els assumptes interns del país. Aquesta qüestió és molt important en el panorama polític del país, ja que alguns partits denuncien fermament la influència russa mentre que d’altres no ho esmenten o no ho consideren priotitari.
En aquest gràfic es comparen el partit d’extrema dreta Ataka i el partit liberal conservador DSB (Democrats for a Strong Bulgaria) en una escala del 0 al 10, on 0 representa que no es dona cap importància a la influència russa i 10 que, al contrari, és un tema central per al partit polític. El primer, Ataka, és considerat com un partit que no dona molta importància a les interferències russes en els assumptes domèstics, segons la base de dades CHES (s. d.), el que encaixa amb el seu euroescepticisme (esmentat anteriorment). A més, Ataka va defensar idees pro-russes entre els anys 2005 i 2017 al Parlament de Bulgària (Mateeva-Kazakova, 2024). Pel que fa al segon, DSB, actualment forma part de la coalició PP-DB (We Continue the Change - Democratic Bulgaria) (Levy, 2026). Aquesta coalició és pro-europea i pro-occidental (Mateeva-Kazakova, 2024), explicant que la interferència russa sigui un tema central en el seu discurs.
La validesa i la fiabilitat de les dades de CHES és elevada ja que, com afirmen en el seu llibre de codis, les dades són calculades per múltiples experts, reduint errors o biaixos individuals (Maestas, 2016, p. 587).
Valors socials i tradicionals, Víctor Sancho
Mostrar codi.
ches_bulgaria |>filter(party %in%c("BSP", "Ataka")) |>ggplot(aes(x = party, y = galtan, fill = party)) +geom_col(show.legend =FALSE) +scale_fill_manual(values =c("BSP"="#D71921", "Ataka"="#FFC107")) +scale_y_continuous(limits =c(0, 10)) +labs(x ="Partit", y ="Eix galtan (liberal–tradicional)") +theme_minimal()
Aquest gràfic compara les posicions de BSP i ATAKA en l’eix cultural GAL-TAN del CHES. Aquesta variable mesura fins a quin punt els partits se situen en posicions més liberals i cosmopolites, associades a valors com els drets civils, la diversitat i l’obertura cultural, o bé en posicions més tradicionals, autoritàries i nacional-conservadores. Els valors més baixos indiquen una orientació més liberal, mentre que els valors més elevats reflecteixen una posició més tradicionalista.
En el cas d’ATAKA, la puntuació és clarament més elevada, fet que encaixa amb el seu perfil ultranacionalista, conservador i crític amb la immigració i les minories. Aquest partit defensa una concepció més restrictiva de la identitat nacional búlgara i dona més importància als valors tradicionals. En canvi, el BSP presenta una posició més moderada en aquest eix. Tot i tenir arrels socialistes i una orientació més propera a l’esquerra econòmica, no apareix com un partit plenament liberal en l’àmbit cultural, sinó més aviat com una força situada en una posició intermèdia.
Aquest eix és rellevant per entendre la política búlgara perquè molts debats polítics no es limiten només a l’economia, sinó que també giren al voltant de qüestions com la immigració, la identitat nacional, els drets socials, la religió i la relació amb les minories. La comparació entre BSP i ATAKA mostra, per tant, dues maneres diferents d’entendre els valors socials: una més moderada i vinculada a una tradició d’esquerra postcomunista, i una altra més clarament nacionalista i tradicionalista.
Referències
Chapel Hill Expert Survey. (s. d.-a).Chapel Hill Expert Survey. chesdata.eu
Chapel Hill Expert Survey. (s. d.-b). Datasets on Party Positions Across Europe. https://www.chesdata.eu/ches-europe
Halperin, S., & Heath, O. (2020). What is data? En Political research: Methods and practical skills (2a ed., pp. 167-185). Oxford University Press.
Levy, H. (2026, 24 de març). Bulgarians are heading to the polls for the eighth general election since 2021. Fondation Robert Schuman. https://www.robert-schuman.eu/en/monitor/6765-bulgarians-are-heading-to-the-polls-for-the-eighth-general-election-since-2021
Maestas, C. (2016, 2 de juny). Expert Surveys as a Measurement Tool: Challenges and New Frontiers.
L. Rae Atkeson i R. Michael Alzarez, The Oxford Handbook of Polling and Survey Methods (p. 583-608). Oxford Handbook.
Mateeva-Kazakova, M. (2024, 4 de juny). The resurgence of the Russian dilemma on the Bulgarian political scene. Fondation Robert Schuman nº 751. https://www.robert-schuman.eu/en/european-issues/751-the-resurgence-of-the-russian-dilemma-on-the-bulgarian-political-scene
Lonely Planet España. Historia de Bulgaria.(s.d) https://www.lonelyplanet.es/europa/bulgaria/historia
Wikipedia: Unión Nacional Ataque.(s.d) https://es.wikipedia.org/wiki/Unión_Nacional_Ataque
Wikipedia: Movimiento por los Derechos y Libertades.(s.d) https://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_por_los_Derechos_y_Libertades
