La Chapel Hill Expert Survey (CHES) és un projecte acadèmic internacional dedicat a l’estudi comparat dels partits polítics europeus (Chapel Hill Expert Survey, s.d.-a). El projecte va ser creat per investigadors de la Universitat de Carolina del Nord de Chapel Hill amb l’objectiu de mesurar i analitzar les posicions ideològiques i programàtiques dels partits polítics a Europa (Chapel Hill Expert Survey, s.d.-b). Actualment, el CHES és una de les principals fonts de dades utilitzades en ciència política per estudiar, entre d’altres, la competència partidista, la integració europea, el populisme i les transformacions dels sistemes de partits.
Metodològicament, la base de dades es construeix a partir d’enquestes realitzades a experts en la disciplina politològica, esdevenint la seva principal font d’informació (Chapel Hill Expert Survey, s.d.-a).Aquests experts responen qüestionaris on valoren la posició dels partits en diferents escales ideològiques i temàtiques. L’objectiu és estimar el posicionament ideològic i programàtic dels partits polítics en diferents dimensions, com ara l’eix esquerra-dreta, la integració europea o el fenomen migratori.
El sistema d’agregació consisteix a combinar les respostes de diversos experts per obtenir una puntuació mitjana o consensuada per a cada partit polític. D’aquesta manera es redueix el biaix individual i s’augmenta la fiabilitat de les dades. Les respostes es transformen en valors numèrics comparables entre països i períodes temporals, fet que permet elaborar bases de dades longitudinals i comparatives.
La base de dades cobreix diferents onades temporals i ha ampliat progressivament el nombre de països i partits estudiats, permetent analitzar l’evolució dels sistemes de partits europeus al llarg del temps (Chapel Hill Expert Survey, s.d.-a).
En termes de fiabilitat i transparència, la base de dades CHES es pot considerar metodològicament sòlida perquè compleix els principals criteris de qualitat de dades. En primer lloc, presenta un alt nivell de fiabilitat perquè les dades no depenen de l’opinió d’un únic investigador, sinó de les valoracions de nombrosos experts en la matèria. La metodologia compara les respostes dels entrevistats per comprovar el grau de consens. En aquest sentit, els estudis metodològics de CHES mostren una elevada coincidència entre les diferents avaluacions (Halperin et al., 2020 p.173), fet que reforça la consistència de les dades.
En segon lloc, la base de dades també mostra una alt grau de validesa, ja que els resultats obtinguts han estat contrastats amb altres fonts acadèmiques reconegudes (Halperin et al., 2020, 167-168).
Un altre element important és la transparència metodològica. CHES publica de manera oberta els datasets, els qüestionaris, els manuals metodològics i els llibres de codis a la seva pàgina web oficial. Això permet que altres investigadors puguin revisar, verificar i replicar els resultats, un aspecte fonamental per garantir la credibilitat científica de qualsevol base de dades (Halperin et al., 2020, 184-185).
Alemanya
El cas d’estudi assignat ha estat Alemanya i l’objectiu és analitzar com es distribueixen els principals partits alemanys segons eixos ideològics rellevants per entendre la competència política al país.
Les cinc variables seleccionades pel nostr grup de treball són adequades i rellevants perquè cobreixen dimensions clau del conflicte polític contemporani a Alemanya. En primer lloc, la variable LRGEN mesura la posició ideològica general dels partits (eix esquerra-dreta), útil per situar-los globalment en el sistema de partits. En segon lloc, LRECON permet analitzar la dimensió econòmica, clau en el context alemany, ja que reflecteix debats centrals sobre el paper de l’Estat del benestar i les polítiques fiscals.
La variable GALTAN recull el posicionament en l’eix sociocultural (llibertari vs autoritari), important en debats com dels drets civils, els valors tradicionals i les polítiques familiars. IMMIGRATE_POLICY és especialment pertinent en el context alemany recent, ja que la immigració ha estat un tema central en la política des de la denominada “crisi dels refugiats” del 2015 i el debat persistent sobre polítiques d’integració, seguretat i control fronterer, font de polarització. En la mateixa línia, la variable NATIONALISM esdevé útil per analitzar com una ideologia freqüentment desacreditada arran de la història contemporània del país, s’ha reconfigurat en els últims anys dins del sistema de partits.
Una vegada definides i presentades les variables de l’estudi, s’han establert els eixos equivalents per a cadascuna d’elles amb l’objectiu de garantir la coherència analítica de l’estudi. En els següents subapartats, es durà a terme una anàlisi detallada sobre com els experts han puntuat dos partits polítics dins de cada eix ideològic concret.
Eix de Política Migratòria - Eva Guerra
L’eix de política migratòria, mesurada amb la variable IMMIGRATE_POLICY, analitza la posició dels partits polítics respecte el fenomen migratori en una escala de 0 a 10, on 0 indica una postura favorable a polítiques migratòries liberals i 10 una postura favorable a polítiques restrictives.
Per analitzar aquest eix s’han seleccionat els partits alemanys AfD i SPD, ja que representen posicions clarament diferenciades respecte a la immigració. D’una banda, AfD és un partit d’extrema dreta que promou un nacionalisme excloent fonamentat en la defensa polítiques migratòries restrictives i un discurs crític amb les persones nouvingudes. En canvi, SPD és un partit socialdemòcrata de centre-esquerra que tradicionalment ha defensat polítiques més obertes i favorables a la integració dels nouvinguts.
Warning: Removed 2 rows containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
De fet, tal i com s’observa al gràfic de barres, hi ha diferències molt significatives entre ambdós partits. AfD presenta valors molt elevats concentrats prop del valor 10, fet que indica una posició clarament restrictiva respecte a la immigració. En aquest cas, la distribució es concentra de manera molt clara a l’extrem alt de l’escala, amb un alt grau de consens intern en aquesta orientació. La pràctica absència de valors baixos o intermedis reforça la idea d’una postura molt homogènia i clarament contrària a la immigració.
Per contra, SPD presenta valors més moderats i baixos, aproximadament entre 3 i 5, reflectint una posició més moderada i equilibrada, amb tendència cap a polítiques relativament obertes però amb certs elements restrictius. La variabilitat dels valors indica que no hi ha una posició tan extrema ni tan uniforme com en el cas de l’AfD. En conjunt, la comparació mostra una forta polarització entre ambdós partits
Eix de Nacionalisme - Andreu Granollers
En aquest cas s’ha seleccionat l’eix que permet analitzar la posició ideològica dels partits polítics en relació al cosmopolitanisme i al nacionalisme a la societat alemanya. Per calcular-ho, s’ha utilitzat la variable NATIONALISM, que mesura en una escala del 0 al 10 el grau en què els partits se situen entre una concepció més cosmopolita de la societat (0) i una concepció més nacionalista (10). Els partits més prop del 0 es caracteritzen per defensar posicions més cosmopolites, amb suport a la integració europea, la diversitat cultural i polítiques migratòries menys restrictives. En canvi, els partits situats a l’altre extrem 10 adopten posicions més nacionalistes, prioritzant la soberania nacional, el control migratori i la defensa de la identitat nacional.
Els partits escollits són, de nou, AfD i, d’altra banda, Die Linke (Linke).
Warning: Removed 4 rows containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
Com podem observar a la imatge les diferències entre ambdós partits són notables: com en l’eix previ, AfD apareix associat a posicions fortament nacionalistes, contràriament al cas de Die Linke, partit d’esquerres que tradicionalment ha defensat posicions més cosmopolites.
D’una banda, les puntuacions d’AfD tendeixen a concentrar-se entre el 9 i el 10, valors que reflecteixen un partit fortament nacionalista. La baixa disperssió suggereix, a més, un elevat consens entre els seus membres. Tot i això, també apareixen alguns valors lleugerament inferiors, situats aproximadament entre el 7 i el 10.
D’altra banda, LINKE mostra puntuacions considerablement més baixes, concentrades entre el 0 i el 5. Aquest resultat reflecteix una orientació menys nacionalista i més propera a una societat cosmopolita. A diferència d’AfD, aquest partit presenta una dispersió més gran, cosa que podria indicar una percepció més heterogènia entre el partit.
Pel que fa a la fiabilitat de les dades, aquesta sembla relativament alta, ja que els valors dels partits s’agrupen de manera coherent amb els posicionaments ideològics que defensen. Igualment, la variable estudiada sembla tenir validesa, ja que mesura l’orientació nacionalista dels partis.
Eix Sociocultural - Carla Masferrer
L’eix sociocultural mesura la posició que mantenen els partits polítics quan a valors culturals i socials. La variable utilitzada és GALTAN, que assigna un valor en una escala de 0 a 10. El valor 0 indica una posició “llibertària/ postmaterialista”, vinculada a partits que són partidaris a l’ampliació de les llibertats personals (drets reproductius, divorci, matrimoni entre persones del mateix sexe). El valor 5 és un posicionament central i el valor 10 representa un posicionament “tradicional/ autoritari”, caracteritzat per defensar una intervenció governamental contundent pel que fa a qüestions socials i culturals.
Els partits escollits són el “Christian Democratic Union” (CDU) i “Bündnis 90/Die Grünen” (GRÜNEN). El CDU manté un posicionament conservador dins del sistema alemany. Generalment, tendeix a defensar valors socials tradicionals, mantenint una visió prudent respecte als canvis culturals. El GRÜNEN, per contra, és un partit postmaterialista, defensant polítiques tant ambientals com socioliberals, inclonet drets socials o llibertats individuals.
El gràfic mostra clarament diferències en el seu posicionament sociocultural. EL CDU mostra puntuacions entre valors mitjans-alts, on els valors més alts es troben entre el 5 i el 7, la qual cosa indica que el seu posicionament és centrista i moderadament tendent cap a uns valors tradicinals socioculturalment. EL GRUNEN concentra les seves puntuacions en valors baixos, d’entre el 0 i el 3, concentrant-se sobretot en el número 1, la qual cosa coincideix amb la seva orientació progressista i postmaterialista.
Eix Ideològic (esquerra-dreta) - Maria Madorell
La posició ideològica en l’eix esquerra-dreta és mesurada amb la variable Lrgen, que situa els partits en una escala de 0 a 10 segons la seva postura general, on el 0 representa l’extrema esquerra i el 10 l’extrema dreta. Aquest eix, representa la clivella política fonamental entre capital i treball que estructura la competència electoral. En aquest cas els partits escollits han estat LINKE i FDP.
Els resultats indiquen una clara diferenciació ideològica entre FDP i LINKE. D’una banda, l’FDP presenta valors concentrats principalment entre 5 i 8, amb el gruix de les observacions al voltant de 6–7. Això situa el partit en posicions de centredreta o dreta moderada dins de l’escala ideològica. A més, la distribució mostra una certa dispersió, fet que suggereix una percepció lleugerament diversa però sempre orientada cap a la dreta.
En canvi, LINKE concentra gairebé totes les observacions entre 1 i 2, molt a prop de l’extrema esquerra. La distribució és compacta i homogènia, cosa que indica un consens elevat a l’hora de situar aquest partit en posicions clarament esquerranes. La pràctica absència de superposició entre les dues distribucions evidencia una forta distància ideològica entre ambdós partits.
Eix Econòmic - Pau Ferrera
En aquest darrer cas, l’eix econòmic, mesurat amb la variable LRECON, situa els partits polítics en una escala de 0 a 10 segons el seu posicionament econòmic, on els valors baixos indiquen una major intervenció de l’Estat i polítiques redistributives, mentre que els valors elevats reflecteixen una orientació més favorable al lliure mercat i a una menor intervenció pública en l’economia.
Per analitzar aquest eix s’han seleccionat els partits alemanys Die Linke (LINKE) i Free Democratic Party (FDP), ja que representen dues posicions clarament diferenciades en matèria econòmica. D’una banda, Die Linke defensa progrmàticament un paper actiu de l’Estat, la redistribució econòmica i l’enfortiment de l’Estat del benestar. En canvi, FDP aposta per una economia més liberal, amb menor regulació estatal i reducció d’impostos.
Tal com s’observa al gràfic, hi ha diferències molt marcades entre ambdós partits. Die Linke concentra la major part de les puntuacions en valors baixos de l’escala, aproximadament entre el 0 i el 3, fet que reflecteix un posicionament econòmic clarament d’esquerres. Per contra, FDP presenta puntuacions elevades, principalment entre el 7 i el 9, mostrant una orientació econòmica liberal i favorable al mercat.
A diferència de la variable LRGEN, que mesura la posició ideològica global dels partits, LRECON permet observar específicament les diferències en matèria econòmica dins del sistema polític alemany. Les puntuacions obtingudes són coherents amb el posicionament conegut dels partits, tot i que cal considerar possibles biaixos derivats de les valoracions subjectives dels experts.
Referències bibliogràfiques
Chapel Hill Expert Survey. (s. d.-a).Chapel Hill Expert Survey. chesdata.eu
Chapel Hill Expert Survey. (s. d.-b). Datasets on Party Positions Across Europe. https://www.chesdata.eu/ches-europe
Halperin, S., & Heath, O. (2020). What is data? En Political research: Methods and practical skills (2a ed., pp. 167-185). Oxford University Press.
