anàlisi_demanda

Anàlisi demanda IDI IAS-DT

S’ha analitzat des del 2021 al 2024, les prestacions realitzades per IDI i sol·licitades per professionals IAS i DT classificats segons serveis.

També s’ha analitzat l’ABS origen del pacient, el tipus de prestació i l’espera en dies fins la realització de la prestació.

Estadística descriptiva

Des del 2021, s’han realitzat més de 1,7 milions de prestacions en més de 221 mil pacients als dos centres. La distribució percentual mostra que la major part de pacients i prestacions s’han fet a DT.

Analitzant l’estacionalitat de les prestacions realitzades entre 2021 i 2024 segons el mes de l’any, s’observa una disminució per sota de la mitjana als mesos de gener, juliol, agost, setembre i desembre amb una tendència estable la resta de mesos.

Analitzant la mitjana anual de prestacions realitzades per centre, observem que a IAS és de 24.393,8 prestacions per any (SD:1.481,46). Al llarg dels anys hi ha hagut un increment progressiu (amb una estabilització entre 2022-2023) que ha arribat fins al 16% al 2024 respecte al 2021.

Analitzant la mitjana anual de prestacions realitzades per centre, observem que a DT és de 12.418,9 prestacions per any (SD: 853,97). Al llarg dels anys hi ha hagut un increment progressiu que ha arribat fins al 17,8% al 2024 respecte al 2021.

Si ho analitzem en relació als pacients i si la prestació és o no urgent, observem que en global la mitjana de prestacions per pacient a IAS és de 8 prestacions/pacient/any, amb una tendència a la baixa del 2021 a 2022 i un clar increment al 2023 i 2024. Si treiem de l’equació les prestacions urgents, la mitjana és de 6 prestacions/pacient/any.

A DT, observem que en global, la mitjana de prestacions per pacient és de 3 prestacions/pacient/any, amb una tendència estable i un increment al 2024. Si treiem de l’equació les prestacions urgents, la mitjana és de 2,2 prestacions/pacient/any.

Analitzant per grup de prestació i centre, observem que en el “top 3” està la radiologia convencional als dos centres, TAC als dos centres, mamografies a IAS i ecografies a DT. Torna a observar-se una mitjana major de prestacions per pacient a IAS respecte a DT.

Anàlisi IAS

URGENCIES és el servei que més prestacions sol·licita, justificant el 38,8% del total a IAS i sent RADIOLOGIA CONVENCIONAL el grup de prestacions més sol·licitada.

Si treiem de l’anàlisi les peticions urgents i fem un top 5 amb els serveis que més sol·liciten prestacions a IAS i el grup de prestació més sol·licitat per servei, obtenint que sobre tot RADIODIAGNOSTIC amb mamografies, COT amb radiologia convencional i NEUROLOGIA amb ressonància magnètica són els serveis amb més peticions.

Analitzant les mamografies només per RADIODIAGNÒSTIC, aquest nombre de peticions no és justifica per les mamografies de screening.

Crida molt l’atenció la diferència entre les mitjanes de prestacions per pacient que és sol·liciten a IAS respecte a DT pel que analitzem més a fons.

Primer, mirem la distribució de pacients segons nombre de prestacions i observem que la majoria estan al voltant de 10 prestacions.

Analitzem valors extrems i observem que hi ha 916 pacients amb més de 50 prestacions de les quals la majoria són RADIOLOGIA CONVENCIONAL, sent els serveis que més la sol·liciten URGÈNCIES, COT i MEDICINA INTERNA.

Si analitzem el Top 5 de serveis a IAS amb més pacients i més prestacions per pacients sol·licitades (sense considerar les urgents), obtenint que efectivament RADIODIAGNÒSTIC sol·licita de mitjana 7 mamografies per pacient, COT: 11 radiologia convencional per pacient, NEUROLOGIA: 8,6 ressonàncies per pacient, UROLOGIA: 8,9 ecografies per pacient i CGD: 6,6 TC per pacient.

Centrant-nos en mamografies, si mirem els pacients on s’ha demanat més prestacions per mes, observem que cada any al menys hi ha un pacient on RADIODIAGNÒSTIC demana més de 12 prestacions per pacients.

Si apliquem un ANOVA i un test de Levene, observem que hi ha diferències significatives entre les variànces dels anys. Per aquest motiu apliquem un Welch ANOVA (més robust) i és confirma que hi ha diferències significatives en el nombre mitjà de prestacions per pacient entre almenys dos anys al centre IAS (p=0.0003111).

Anàlisi DT

URGENCIES és el servei que més prestacions sol·licita, justificant el 29,5% del total a DT i sent RADIOLOGIA CONVENCIONAL el grup de prestacions més sol·licitada.

Si treiem de l’anàlisi les peticions urgents i fem un top 5 amb els serveis que més sol·liciten prestacions a DT i el grup de prestació més sol·licitat per servei, obtenint que sobre tot COT amb radiologia convencional, CGD ambTAC i UROLOGIA amb ecografia són els serveis amb més peticions.

Prestacions ALT COST

Analitzant els serveis que més sol·liciten prestacions de major pressupost, observem que predominen els serveis a IAS com NEUROLOGIA, COT, UROLOGIA i CARDIOLOGIA, mentre que a DT només NEUROCIRURGIA.

Anàlisi accessibilitat

La mitjana de dies d’espera per fer una prestació als dos hospitals és de 73,9 dies. Sent les ecografies, ressonància magnètica, radiologia convencional i TAC les que superen aquesta mitjana.

Tot i així, des del 2021 de mitjana NO és superen els 90 dies d’espera per fer-ser una prova.

Si analitzem segons ABS del pacient i centre, observem que a IAS, el temps d’espera és menor a la mitjana global independentment de l’ABS d’origen del pacient. Aquesta diferència entre centres és estadísticament signficativa (p<0.0001).

Si observem, a IAS, la mitjana d’espera dels pacients amb origen ABS ICS és menor als d’ABS IAS amb una diferència significativa (p<0.0001). En canvi a DT, els pacients de fora zona tenen un temps mitjà d’espera menor, encara que no és estadísticament significatiu.

Anàlisi ABS origen pacient

Si analitzem l’ABS origen dels pacients, observem que a IAS, hi ha un 73% d’atracció (pacients amb ABS IAS) amb un impacte mínim de pacients fora de zona. En el cas de DT, l’impacte dels pacients fora de zona és del 30,6% i de pacients amb ABS IAS del 14% (atracció = 55%).

Anàlisi de l’eficiència

Un total de 390.484 d’ordres clíniques (50,72% de les ordres) NO tenen associat un diagnòstic o aquest és buit. Aquestes ordres clíniques representen un total de 940.651 prestacions.

Si analitzem aquest tipus d’ordre en una evolució anual, la tendència és a la baixa, tot i que la mitjana anual és de 48.810,5 ordres.

Si observem els grups de prestacions d’aquesta tipologia, la majoria, amb diferència, és la radiologia convencional, seguides per les mamografies (normals i de screening), el TAC i l’ecografia.

A la següent taula, s’observen els serveis que més ordres clíniques sol·liciten sense diagnòstic o diagnòstic buit. En el cas de servei d’URGÈNCIES és fins a cert punt assumible i justificable.

I si analitzem segons “Metge Sol·licitant” del top 5 de prestacions amb diagnòstics NA o buits, observem que 93.478 ordres de mamografia és sol·liciten com a “Sol·licitant,Sol·licitant” a IAS.

Conclusions

El nombre de pacients amb prestacions IDI és major a DT que a IAS amb un 59% del global de pacients.
Tot i així, la mitjana de prestacions per any és major a IAS que a DT. És realitzen el triple de prestacions per pacient a IAS que a DT. Aquesta xifra és justifica sobre tot per mamografies (no de screening) sol·licitades per RADIODIAGNÒSTIC, radiologia convencional sol·licitada per COT i ressonància magnètica sol·licitada per NEUROLOGIA.
1. A IAS, la mitjana de prestacions no urgents per pacient és de 6. Al 2023 i 2024 s’observa un increment important en el nombre de pacients a qui és demana aquesta mitjana.
2. A DT, la mitjana de prestacions no urgents per pacient és de 2,2 des de 2021 a 2024. Tot i que a 2024 s’observa un increment important en el nombre de pacients a qui és demana aquesta mitjana.
Els dos hospitals han mostrat un increment al 2024 en el nombre de pacients a qui és demanen prestacions. Sense modificar la mitjana de prestacions per pacient.
Als dos hospitals la RADIOLOGIA CONVENCIONAL és el grup de prestacions més sol·licitada sobre tot pels serveis d’URGÈNCIES i COT.
En el cas de les prestacions d’alt cost, els serveis de NEUROLOGIA, COT, UROLOGIA I CARDIOLOGIA a IAS i NEUROCIRURGIA a DT, són els que més sol·liciten.
De mitjana, no és superen el 90 dies (considerat com a prioritat normal) de dies d’espera per fer-se una prova.
Les peticions que venen d’IAS a IDI són en un 73% de pacients amb ABS IAS, en el cas de DT aquest percentatge és del 55%.
La gestió dels dies d’espera a IAS és menor en pacients amb ABS ICS, en canvi a DT és més equilibrat independentment de l’ABS origen del pacient.
En quant a gestió d’eficiència:
1. Ordres sense diagnòstic (considerant que aquestes proves aporten aparentment poc valor), s’observa que a IAS les mamografies (tant normals com de screening) representen un gran % d’ordres clíniques.

_____________________________________
Equip Secretaria Tècnica IAS-ICS
Girona