La base de dades Chapel Hill Expert Survey, també anomenat CHES, és una base de dades formada per enquestes realitzades per experts que recopilen tota la informació necessària per poder posicionar els partits polítics segons les seves perspectives ideològiques i polítiques en l’àmbit nacional de cada país. La CHES està format per tots els estats membres de la UE així com Islàndia, Noruega, Suïssa i Turquia i hi ha un total de 277 partits polítics nacionals des que es va fer l’última onada d’enquestes el 2019.
La metodologia del CHES empra les valoracions de 421 experts en política i integració europea per determinar la posició ideològica dels partits. Mitjançant un qüestionari estandarditzat, els experts assignen valors numèrics (normalment de 0 a 10). Les puntuacions individuals s’agreguen calculant la mitjana i la desviació estàndard per a cada partit; es publiquen tant les dades agregades com un segon arxiu amb valoracions desagregades a nivell d’expert (Mas, 2021). La base de dades permet comparabilitat entre països i anys, mantenint la coherència metodològica, i són lliurement accessibles.
Pel que fa a la transparència de les dades, la base CHES és un bon exemple de bones pràctiques. Publica tant les dades agregades com les desagregades per expert, acompanyades d’una explicació detallada de la metodologia emprada. Això permet traçabilitat i replicabilitat, dos criteris clau per considerar unes dades com a obertes i fiables. A més, el qüestionari utilitzat és públic, fet que facilita entendre com s’obtenen les puntuacions. Tanmateix, el fet que les dades provinguin d’opinions expertes pot introduir cert biaix subjectiu. Per això, malgrat la transparència formal, és important utilitzar-les de manera crítica i, si és possible, complementar-les amb altres fonts empíriques.
Suècia
Per fer l’anàlisi dels partits polítics de Suècia hem seleccionat 5 variables que creiem rellevants pel país, que són les següents:
LRECON: Posició ideològica sobre temes econòmics
GALTAN: Posició sobre valors social i culturals
EU_POSITION: Grau de suport als processos d’integració europea
LRGEN: Posició ideològica general del partit
IMMIGRATE_POLICY: Posició sobre les polítiques migratòries
Amb aquestes variables creiem que analitzem els partits polítics suecs des d’una perspectiva bastant general, ja que estudiem temes econòmics, socials i en relació amb la UE. Per tant, veurem si els partits suecs tenen coherència en el seu posicionament en temes socials i econòmics respecte a la seva ubicació ideològica general, i comprovarem com es posicionen respecte un tema rellevant com el dels processos d’integració de la UE.
Per a aquesta taula, hem escollit les mateixes variables que hem fet tots els integrants del grup, no només perquè han sigut les que hem decidit nosaltres com a grup, sinó també perque ens han semblat valors molt il·lustratius de la situació politico-social del país. Una de les variables que estudiem és la EU_POSITION, però aquesta no es troba dins de CHES, per el que hem ficat EU_DISSENT; que és la que més s’acosta a la descripció original.
LRECON= posició del partit el 2019 pel que fa a la seva postura ideológica sobre temes económics.
0= Extrema esquerra
5= Centre
10= Extrema Dreta
Per a l’eix ideològic LRECON, s’han escollit els partits polítics Vänsterpartiet (V), un partit d’esquerres i Moderata Samlingspartiet (M) un partit principalment de dretes, liberal i conservador. Aquest indicador ens mostra la posició i la postura ideològica dels partits polítics sobre temes econòmics com el proteccionisme, la igualtat, els impostos, la inflació, el creixement econòmic, el liberalisme econòmic i el comerç just exterior. Mitjançant aquest indicador, es fa una classificació dels partits polítics segons la seva postura ideològica on el 0 equival a extrema esquerra, el 5 equival al centre, ni de dretes ni d’esquerres i finalment el 10 equival a l’extrema dreta.
Warning: Removed 1 row containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
Així doncs, a la gràfica observem com clarament Moderata Samlingspartiet està ubicat entre el 5.0 i el 10.0 que significa que és un partit d’extrema dreta, mentre que Vänsterpartiet està ubicat a l’altra banda de l’eix entre el 0.0 i el 2.5, de manera que ens indica que és un partit d’esquerres, però que comparteix algunes idees amb els partits de centredreta, mentre que Moderata Samlingspartiet no s’identifica amb cap característica econòmica dels partits d’esquerra. Finalment, cal comentar que les enquestes a experts són de gran utilitat per estudiar temes amb coneixements especialitzats (Maestas, p.584), però tot i això presenten alguns problemes de fiabilitat i possibles biaixos, ja que les enquestes són fetes pels experts als enquestats i aquests poden presentar algun tipus d’error sistemàtic a causa de les diferents opinions de les persones que no s’hagi pogut tenir en compte a l’hora d’avaluar els resultats.
GALTAN. Berta Paulo Aguiar
GALTAN = posició del partit el 2019 pel que fa a les seves opinions sobre els valors socials i culturals.
0 = Llibertari/Postmaterialista
5 = centre
10 = Tradicional/Autoritari
Per aquest apartat s’han escollit els partits Kristdemokraterna (KD) i Miljöpartiet de Gröna (MP) i la seva posició en l’indicador GALTAN l’any 2019. Aquesta dimensió mostra la inclinació dels partits pel que fa a les seves opinions sobre els valors socials i culturals, com ara la religió, els drets reproductius, la qüestió LGTBI+, el multiculturalisme, entre altres:
El 0 equival a un partit llibertari o postmaterialista (a favor de les llibertats personals). El 10 equival a una ideologia tradicional o autoritària (a favor de l’estabilitat i la tradició).
El gràfic exemplifica com els partits se situen a banda i banda de cada eix: el Kristdemokraterna es concentra en els valors 7 i 10, essent un partit TAN, i el Miljöpartiet de Gröna entre els valors 0 i 3, essent GAL. La polaritat entre aquests partits, mostra el contrast ideològic sobre les qüestions socioculturals a Suècia segons les dades del CHES.
Tanmateix, és convenient assenyalar les limitacions metodològiques de les enquestes a experts que Cherie Maestas (2018, p. 587) identifica, com ara els biaixos ideològics i com els desacords en la interpretació de “GAL” o “TAN” poden afectar els resultats. És a dir, la subjectivitat dels enquestats pot comprometre la fiabilitat i la posterior comparabilitat de les dades entre països. Per finalitzar, el CHES és una eina útil per a l’anàlisi comparada entre sistemes polítics i tot i els desafiaments inherents a qualsevol projecte, ens ofereix una base de dades sòlida i sistemàtica.
EU_POSITION_SD. Júlia Sells Agustina
EU_POSITION = posició general del lideratge del partit envers la integració europea el 2019.
1 = fortament en contra
2= en contra
3 = una mica en contra
4 = neutral
5 = a favor
6 = una mica a favor
7 = molt a favor
Per aquest apartat s’han escollit els partits Sverigedemokraterna (SD) i Miljöpartiet de Gröna (MP), i la seva posició en l’indicador EU_POSITION segons l’enquesta CHES de l’any 2019. Aquesta variable mesura fins a quin punt un partit és favorable o contrari a la integració europea:
El 0 indica una posició molt escèptica cap a la Unió Europea.
El 10 reflecteix una actitud molt favorable a la integració europea.
Code
ches %>%filter(cname =="swe", party_name %in%c("SD", "MP")) %>%group_by(party_name) %>%summarise(mean_position =mean(position, na.rm =TRUE)) %>%ggplot(aes(x = party_name, y = mean_position, fill = party_name)) +geom_col(show.legend =FALSE) +labs(x ="Partit",y ="Posició mitjana UE",title ="Posició mitjana respecte a la UE per partit a Suècia" ) +theme_minimal()
Tal com es pot observar en el gràfic, SD presenta una puntuació baixa (al voltant de 2,5), cosa que reflecteix la seva actitud marcadament euroescèptica. Aquesta posició és coherent amb el seu discurs nacionalista, contrària a la cessió de sobirania i crítica amb les institucions de la UE. Per contra, MP destaca amb una puntuació propera al 5, confirmant una forta orientació proeuropea. El partit defensa la integració europea com una eina per abordar reptes globals com el canvi climàtic, els drets humans i la justícia social.
Aquest contrast entre ambdós partits mostra la diversitat ideològica dins del sistema polític suec pel que fa a Europa. Tot i que les dades provenen de valoracions d’experts i, per tant, poden estar subjectes a cert grau de subjectivitat, la metodologia utilitzada pel CHES garanteix una comparabilitat robusta i una coherència transversal entre països i períodes.
LRGEN. Ivan Prat Encinas
LRGEN = posició del partit el 2019 pel que fa a la seva postura ideològica general. 0= Extrema esquerra 5= Centre 10= Extrema Dreta
En aquest cas, s’ha escollit LREGEN, que fa referència a la posició del partit el 2019 pel que fa a la seva postura ideològica general. S’han escollit els següents partits: Centerpartiet (Centre) i el Kristdemokraterna (Democristians).
Per el que fa el gràfic, Centerpartiet està situat principalment entre els valors 6-7, el que podem interpretar més aviat com una posició de centredreta, mentes que els democristians s’ubiquen entre 7 - 10, el que podem veure és que estan clarament cap a la dreta. Entre ells existeix una distància relativa, ja que el Centerpartiet es situa més aviat en el centre i els democristians cap al extrem.
IMMIGRATE_POLICY. Marcel Aymí Gual
immigrate_policy = Posició del partit el 2019 sobre les polítiques migratòries.
0 = Posició favorable a una política migratòria oberta
10 = Posicó favorable a una política migratòria restrictiva
Aquesta variable mesura la posició dels partits SAP i SD sobres les polítiques migratòries l’any 2019 segons l’enquesta del CHES. La variable mesura la posició dels partits en les diferents polítiques migratòries: els valors propers al 0 indiquen polítiques migratòries més favorables a la immigració i les més properes al 10 indiquen postures més restrictives.
El gràfic ens mostra que el partit SAP, socialdemòcrata, es situa en valors més baixos que el SD, tot i així es situa en valors propers a 10. En canvi el partit SD, d’extrema dreta, es situa majoritàriament en valors alts i per tant està fortament en contra de les polítiques favorables a la immigració. En aquest sentit, del gràfic podem extreure un clar contrast sobre aquest tema polític a Suècia.
Pel que fa a la validesa de les dades, s’ha de tenir en compte les limitacions de les enquestes, tal i com assenyala Maestas (2018). En aquest cas, es pot interpretar de diferents formes el significat d’una política migratòria, ja que és un aspecte força ampli i ambigu i depèn també de la teva orientació ideològica. Tots aquests aspectes poden provocar alteracions i afectar a les enquestes i els seus resultats. Tot i això, la validesa de la CHES i el reconeixement internacional que té és força fiable.
Referències
Bakker, R., Jolly, S., Polk, J., Rovny, J., et al. (2020). 2019 Chapel Hill Expert Survey (CHES). https://chesdata.eu
Mas, J. (2021). Indicadors polítics. FUOC.
Maestas, C. (2018). Expert surveys as a measurement tool: Challenges and new frontiers. In L. R. Atkeson & R. M. Alvarez (Eds.), The Oxford handbook of polling and survey methods (Oxford Handbooks). Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190213299.013.13
Moderaterna. (2025). Om Moderaterna. https://moderaterna.se/om-moderaterna/
Vansterpartiet. (2025). Var politik. https://www.vansterpartiet.se/var-politik/