ACTIVITAT 1: “Informe sobre l’Estat de la Democràcia als Estats Units”
Metodologia de Freedom House
Freedom House avalua el nivell de llibertat democràtica mitjançant dos grans eixos: drets polítics (0–40 punts) i llibertats civils (0–60 punts). Aquests es divideixen en diverses subcategories: el procés electoral, pluralisme i participació política, funcionament del govern; i en llibertats d’expressió, associació, estat de dret i drets individuals. A partir de la puntuació total (0–100), els països es classifiquen com a Lliures, Parcialment Lliures o No Lliures. Segons la metodologia oficial (House 2024), una “democràcia electoral” requereix com a mínim 7 punts en el subíndex de procés electoral, 20 en drets polítics totals i 30 en llibertats civils totals.
Evolució de la puntuació dels EUA
Mostrar codi.
library(bibtex)library(ggplot2)df <-data.frame(Any =c(2010, 2015, 2020, 2022, 2024, 2025),Drets_pol =c(38, 37, 33, 32, 32, 31),Llibertats_civ =c(56, 54, 50, 50, 51, 53),Total =c(94, 91, 83, 82, 83, 84))ggplot(df, aes(x = Any)) +geom_line(aes(y = Drets_pol, color ="Drets polítics"), linewidth =1.2) +geom_line(aes(y = Llibertats_civ, color ="Llibertats civils"), linewidth =1.2) +geom_line(aes(y = Total, color ="Puntuació total"), linewidth =1.2) +labs(title ="Evolució dels indicadors de Freedom House per als EUA",y ="Puntuació", x ="Any") +theme_minimal() +scale_color_manual(values =c("#0072B2", "#E69F00", "#009E73"))
Durant l’última dècada, els Estats Units han passat d’una puntuació de 94/100 l’any 2010 a 84/100 l’any 2025 (House 2024). El descens s’atribueix principalment a una polarització política sostinguda, l’erosió de la confiança institucional i episodis de repressió electoral (Le Monde 2024).
Justificació de canvis en els indicadors (2025)
Els primers mesos de 2025 mostren elements contradictoris en l’evolució democràtica dels EUA:
Drets Polítics: L’administració Trump ha promogut mesures que poden ser interpretades com a intencions d’interferir en institucions independents, inclòs el sistema judicial i els mitjans públics (The Times of India 2025). Aquestes accions justifiquen una reducció d’1 punt en el subíndex de funcionament del govern. Segons Freedom House (2024), la independència institucional és clau per a garantir la rendició de comptes.
Llibertats Civils: Contràriament, s’han observat millores en l’àmbit dels drets civils: sentències federals han reforçat la protecció del col·lectiu LGTBIQ+, i s’han publicat informes que afavoreixen la transparència governamental. Aquests factors justifiquen un augment de 2 punts en llibertats civils, especialment en els indicadors de llibertat d’expressió i estat de dret (House 2024).
Indicador FH
2024
2025
Canvi
Justificació
Drets polítics (total)
32
31
−1
Pressions sobre el poder judicial i intents de concentració executiva
Llibertats civils (total)
51
53
+2
Millores en transparència i drets civils
Total
83
84
+1
Millora neta malgrat la regressió institucional en alguns àmbits
Valoració segons l’indicador BMR
Tot i els senyals d’erosió democràtica, els Estats Units compleixen encara els criteris mínims establerts pel model Boix-Miller-Rosato (2013). Aquest enfocament adopta una perspectiva dicotòmica, segons la qual un país és o no és una democràcia, en funció de tres requisits bàsics: la celebració d’eleccions competitives, el sufragi universal efectiu i una alternança pacífica en el poder(Elias 2021).
En el cas nord-americà, les eleccions de 2024 es van dur a terme sense denúncies sistemàtiques de frau (Le Monde 2024), i la participació ciutadana es manté àmplia (House 2024). Malgrat els intents d’obstrucció electoral en certs estats, les condicions generals encara permeten classificar el país com una democràcia sota l’enfocament BMR (Boix, Miller, and Rosato 2013; Elias 2021). Cal destacar, però, que aquest tipus d’indicador no captura dimensions substantives, com la qualitat institucional o les llibertats civils, que sí apareixen reflectides a Freedom House.
ACTIVITAT 2: “Evolució de l’interès per la digitalització”
Metodologia de recerca
Per estudiar l’evolució de la digitalització a l’agenda internacional, he aplicat una anàlisi quantitativa de contingut a quatre informes del World Development Report del Banc Mundial: 2010, 2015, 2020 i 2024. Aquesta selecció representa diferents dècades i canvis de temàtica.
He utilitzat el cercador de paraules dels fitxers PDF per comptar les aparicions de termes clau: “digital”, “digitalització”, “transformació digital”, “tecnologia digital” i “economia digital”.
Els informes analitzats són:
2010 – Desarrollo y cambio climático
2015 – Mind, Society, and Behavior
2020 – Trading for Development in the Age of Global Value Chains
2024 – The Middle-Income Trap
El gràfic
Mostrar codi.
library(tibble)gov_agenda <-tribble(~year, ~n,2010, 2,2015, 0,2020, 5,2024, 10)ggplot(gov_agenda, aes(x =factor(year), y = n)) +geom_line(group =1, color ="steelblue") +geom_point(color ="darkred", size =4)
Explicació del gràfic
El gràfic mostra una tendència creixent en l’interès per la digitalització. El 2010 (Mundial 2010) i (Bank 2015) hi ha poca o cap menció. A partir del 2020 (Bank 2020)lització esdevé central en els informes, vinculada al comerç global, la innovació i el desenvolupament econòmic. El 2024(Bank 2024), ja es tracta com una eina estratègica per superar la trampa d’ingressos mitjans. Aquesta evolució reflecteix com la digitalització ha passat a ocupar un lloc destacat en la governança global.
———. 2020. World Development Report 2020: Trading for Development in the Age of Global Value Chains. Washington, DC: World Bank. https://doi.org/10.1596/978-1-4648-1457-0.
Boix, Carles, Michael Miller, and Sebastian Rosato. 2013. “A Complete Dataset of Political Regimes, 1800–2007.”Comparative Political Studies 46 (12): 1523–54. https://doi.org/10.1177/0010414012463905.
