| party_name | lrecon | galtan | immigrate_policy | environment | corrupt_salience | nationalism |
|---|---|---|---|---|---|---|
| FDI/CN | 6.4 | 9.4 | 9.8 | 7.6 | 5.5 | 9.8 |
| FL-PdL | 7.8 | 6.8 | 7.0 | 7.6 | 2.5 | 6.4 |
| LN | 7.7 | 9.2 | 9.9 | 7.6 | 3.4 | 9.1 |
| M5S | 3.2 | 3.7 | 6.6 | 2.4 | 9.3 | 4.2 |
| PD | 3.6 | 2.3 | 3.1 | 4.1 | 5.3 | 2.0 |
| RAD/R | 6.6 | 0.4 | 1.9 | 4.7 | 5.6 | 1.3 |
| SI | 1.0 | 0.7 | 0.7 | 2.1 | 6.5 | 1.3 |
| SVP | 5.1 | 6.7 | 6.5 | 4.6 | 4.6 | 3.9 |
CHES - Grup 2 - Itàlia
1 Introducció
La base de dades CHES (Chapel Hill Expert Survey) és un projecte de la Universitat de Chapel Hill dels Estats Units que analitza el posicionament ideològic dels partits polítics (Mas Elias 2024). EL CHES-Europe per a l’any 2019 inclou les dades de 32 països, incloent tots els països membres de la Unió Europea, Islàndia, Noruega, Suïssa i Turquia (Jolly et al. 2022). Aquesta base de dades, a més a més d’identificar les ideologies dels partits polítics d’un país en concret, permet identificar les clivelles polítiques presents a la societat de cada país (Mas Elias 2021).
Metodologia: enquesta estructurada a experts acadèmics, que permet superar limitacions com la falta de continuïtat temporal en l’anàlisi de manifestos (depèn del moment de publicació).
Agregació: per a trobar la posició de cada partit es fa amb una mitjana aritmètica de les valoracions de cada expert.
La transparència implica poder verificar que les dades no han estat manipulades, i poder replicar l’anàlisi que se’n derivi (Halperin i Heath 2016, 184). Però a més de poder tenir disponibles les dades, Halperin i Heath (2016) indiquen que també cal transparència en les fonts de finançament ja que, si hi ha finançament públic, s’entén que les dades també han de ser públiques. CHES compleix ambdós requisits, tal i com es pot veure a CHES-Europe. CHES també publica les respostes individuals dels experts en un fitxer a part. Com indica Maestas (2018), aquesta transparència aporta validesa sempre que hi hagi claredat metodològica i pluralitat d’opinions o perspectives.
2 Itàlia
Les variables triades conjuntament pel marc de dades són “lrecon”, la qual avalua la posició ideològica dels partits en aspectes econòmics; la variable “galtan”, que descriu la posició ideològica dels partits sobre els valors culturals i polítics; “immigrate_policy”, que analitza si la postura en la política migratòria és liberal o restrictiva; “environment”, que avalua la preferència per la protecció climàtica o el creixement econòmic; “nationalism”, que permet observar una visió cosmopolita de la societat o nacionalista; i per últim “corrupt_salience”, que examina si el partit en qüestió considera important reduir la corrupció política.
Aquesta selecció de variables ens permet analitzar el panorama polític italià, tenint en compte tant els valors ideològics clàssics com els reptes emergents que condicionen el posicionament dels partits. Les variables escollides s’han triat per la rellevància que trobem que tenen per la situació política d’un dels països amb més pes a la Unió Europea, que enfronta reptes tant històrics, amb una societat tradicional, creixement econòmic desigual o la corrupció, com contemporanis, amb una pressió migratòria important al Mediterrani i els efectes del canvi climàtic.
A partir dels resultats recuperats del marc de dades de Jolly et al. (2022) que es mostren a la taula Taula 1, podem comprovar la importància que atorguen els partits a cada eix, sent molta importància el 10 i poca importància el 0.
Si analitzem tant la disparitat de valors per cada variable entre partits com si analitzem la disparitat dins els mateixos partits, podem identificar la polaritat i pluralitat política del sistema de partits italià.
3 Corrupció. (Ardèvol, Pablo)
L’estudi de la corrupció (corrupt_salience) és d’especial rellevància pel nostre cas donada la incidència que te sobre l’opinió pública i la seva prevalença en dinàmiques corruptes a les institucions, propiciada per la història de grups criminals organitzats al país que afecten directament la governabilitat de les institucions, la seguretat, i el desenvolupament econòmic (Fioroni, Lavezzi, i Trovato 2025; Freedom House 2023; Barbacetto, Gomez, i Travaglio 2012).
La dificultat per mesurar la corrupció, rau en la condició de «clandestinitat» que la defineix i per aquesta mateixa manera, la validesa de les dades recuperades estarà fortament condicionada a la fiabilitat i la voluntat de transparència dels servidors públics (Halperin i Heath 2016, 172), per aquesta raó, les enquestes a experts són una manera eficaç d’obtenir observacions informades, però que, a causa de la complexa conceptualització del terme, també poden arrossegar problemes de validesa (Maestas 2018).
Els resultats recopilats per Jolly et al. (2022) mitjançant una enquesta dirigida als «escolars de cada partit» i que podem observar a la Figura 1, ens demostren la disparitat ideològica entre els Germans d’Itàlia (FDI/CN), situat a la dreta de l’espectre ideològic, i el Moviment 5 Estrelles (M5S), situat a l’esquerra de l’espectre.
Mitjançant aquestes dades podem observar la rellevància de la corrupció pel partit del M5S i l’ambivalència de les posicions dels experts del FDI/CN. Tots dos partits comparteixen el ser producte dels moviments polítics sorgits amb la crisi del 2008 que pretenien donar solució a les demandes populars de posar fi a la corrupció institucionalitzada dels dos principals partits fins aleshores del país, però com ens demostren les dades, les posicions del M5S són destacadament més compromeses amb el tractament del problema de la corrupció si les comparem amb les de l’altra part.
4 Nacionalisme. (Bercial, Elisabet)
L’anàlisi de l’eix nationalism resulta especialment rellevant en el cas d’Itàlia, on la confrontació entre discursos identitaris i cosmopolites ha pres una importància central en els darrers anys, especialment en contextos de debat entorn a fenòmens com la crisi migratòria o la sobirania nacional dins de la Unió Europea. Aquesta variable mesura la posició dels partits respecte a la seva concepció de la societat: des d’un enfocament cosmopolita (0) fins a una visió marcadament nacionalista (10) (Bakker et al. 2020).
Els partits seleccionats són la Lega Nord (LN) i Sinistra Italiana (SI), representants de dos extrems ideològics. La Lega Nord, identificada com un partit de d’extrema dreta radical, mostra una clara orientació nacionalista segons les valoracions dels experts, amb puntuacions majoritàriament molt elevades i que tendeixen a 10. En canvi, Sinistra Italiana, d’orientació socialdemòcrata i ecosocialista, rep puntuacions molt més baixes, indicant una aposta per una societat oberta i cosmopolita. Tot i això, s’observa que hi ha menys consens entre els experts que en el cas de la Lega Nord.
Aquest contrast entre ambdues formacions confirma la polarització de l’escenari polític italià respecte a la identitat nacional, ja que trobem posicions molt oposades. No obstant això, cal tenir en compte que les valoracions de l’enquesta CHES es basen en la percepció d’experts, la qual pot veure’s condicionada pel coneixement previ o per biaixos ideològics (Maestas 2018) i que en ocasions resulta difícil als experts avaluar el posicionament polític dels partits (Mas Elias 2021). Tot i així, la disponibilitat pública de les respostes individuals i el detall metodològic proporcionat reforcen la seva transparència i credibilitat com a instrument de mesura ideològica (Jolly et al. 2022).
5 Eix Llibertari-Tradicional. (Fekar, Nyama)
La variable “galtan” fa referència al tipus d’ideologia que té un partit respecte als valors culturals i socials (Bakker et al. 2020, 15). Aquesta posició es qualifica en una escala numèrica de 0 a 10, on 0 significa llibertari o postmaterialista, i 10 tradicionalista o autoritari (Bakker et al. 2020, 15).
Els partits que s’han triat per aquesta anàlisi són Lega Nord (LN) i Partito Democratico (PD). El motiu és perquè aquests partits tenen postures ideològiques molt diferents l’un de l’altre: Segons el llibre de codis i les dades del CHES de 2024, el partit LN es classifica com a un partit de dreta radical i PD com a un partit socialista.
Tal com mostra el gràfic, 10 experts coincideixen en el fet que el partit LN se situa en un 10 a l’escala, fet que significa que té un posicionament molt tradicionalista envers polítiques o propostes de llei sobre aspectes culturals, com el divorci o l’avortament (Bakker et al. 2020, 15). D’altra banda, uns vuit experts han puntuat al partit PD amb un valor de tres, fet que implica una ideologia més llibertària.
El gran consens entre els entrevistats mostra que, en el cas del mètode d’enquestes a experts, incrementar el nombre d’experts generalment millora la validesa i fiabilitat dels resultats (Maestas 2018, 595). En aquest cas, per tant, podem afirmar que les dades són vàlides perquè el concepte està correctament descrit al llibre de codis, i són fiables perquè s’obté el mateix resultat repetidament (Mas Elias 2020).
6 Eix esquerra-dreta econòmica. (Guiu, Judith)
L’eix lrecon del CHES mesura la posició dels partits en matèria econòmica, en una escala de 0 (intervencionisme, esquerra) a 10 (lliure mercat, dreta). A continuació es mostra un gràfic de densitat amb la distribució de respostes dels experts sobre dos partits italians: Lega Nord (LN) i Sinistra Italiana (SI).
Els partits Lega Nord (LN) i Sinistra Italiana (SI) representen posicions oposades dins de l’economia italiana. Tal com es mostra al gràfic, la LN es troba clarament situada cap a la dreta (valors alts), amb una preferència per polítiques econòmiques de lliure mercat, mentre que la SI se situa cap a l’esquerra (valors baixos), defensant un paper actiu de l’estat en l’economia i en les polítiques socials redistributives.
Aquest contrast permet visualitzar la polarització ideològica econòmica dins del sistema de partits italià. No obstant això, cal considerar que els valors assignats provenen d’experts i poden estar subjectes a biaixos personals. Tal com assenyala Maestas (2018), els surveys d’experts són útils per captar tendències ideològiques, però cal tenir en compte limitacions com la subjectivitat i la falta de claredat conceptual.
Malgrat aquests inconvenients, la metodologia emprada pel CHES ofereix una base consistent per fer anàlisis comparatives entre partits i contextos polítics.
7 Polítiques d’immigració. (Martí, Jordi)
Italia és un dels països de la Unió Europea que més immigració soporta i és un dels principals motius pels quals els països d’extrema dreta emergeixen amb aquesta velocitat. Els dos partits analitzats són l’antagonisme l’un per l’altre, uns més liberals i els altres més conservadors i proteccionistes. Tot seguit, els resultats.
En aquesta descripció s’analitza la posició de dos partits italians —Partito Democratico (PD) i Fratelli d’Italia (FdI) respecte a la política migratòria, a partir de l’eix immig_policy de la base de dades CHES (Jolly et al. 2022). Aquesta variable mesura el grau de restrictivitat en matèria migratòria, sent 0 una posició completament oberta i 10 una posició molt restrictiva.
Els resultats mostren un contrast entre els diferents partits, clar: FdI presenta puntuacions altes, indicant una postura molt restrictiva envers la immigració, alineada amb el seu discurs nacionalista i conservador. El PD, en canvi, té una puntuació significativament més baixa, mostrant una posició més oberta i inclusiva. Aquesta diferència reflecteix el clivatge ideològic entre un partit de centre dreta populista i un de centre esquerra progressista.
És important tenir en compte que aquestes dades es basen en percepcions d’experts. Tal com exposa Maestas a “encuestas de expertos como herramienta de medición” (Maestas 2018), aquest mètode pot generar certa subjectivitat o biaix segons el coneixement o les preferències polítiques dels enquestats. Tot i així, la metodologia de CHES es fonamenta en mitjanes ponderades i criteris de fiabilitat que ofereixen una base sòlida per a l’anàlisi.
8 Protecció mediambiental. (Valera, Eva)
Italia és un país on el ‘vot verd’ és especialment minoritari. En un article a Le Grand Continent (Corsini 2022) s’explica aquest fet per una sèrie de característiques del país (individualisme i desconfiança en l’Estat i els dirigents polítics). Per això s’analitza aquest eix. Els resultats per Fratelli d’Italia (FdI) - Centrodestra Nazionale (CN) i Sinistra Italiana (SI) es presenten a continuació:
L’estudi de l’eix de sostenibilitat mediambiental es presenta com a ‘trade-off’ entre protecció mediambiental i creixement econòmic (plantejament amb el que no estic d’acord perquè la teoria econòmica ha superat aquest ’trade-off i podria condicionar la resposta). L’opinió dels experts és força clara respecte a SI: recolza la protecció mediambiental fins i tot amb el cost en creixement econòmic que suposa (SI és hereva de Sinistra Ecologia Libertà, pel que la part ecologista està clara), tot i que algun expert el situa en un punt entremig.
En canvi, si bé tots els experts situen el partit conservador FdI/CN en la part altta (prioritzen el creixement econòmic), les freqüències estan més repartides, mostrant una certa diversitat d’opinió dels experts sobre com de crítics son FdI/CN respecte les mesures de protecció mediambientals que tenen un cost econòmic. El programa de les eleccions europees recull la postura de FdI: “L’ecologia è uno dei pilastri del pensiero conservatore […] Il raggiungimento degli obiettivi climatici deve essere economicamente e socialmente sostenibile, senza approcci ideologici” (Fratelli d’Italia 2024). Aquesta postura més pragmàtica que la de SI pot explicar les opinions dels experts.
Referències
Bakker, Ryan, Seth Jolly, Jonathan Polk, Jan Rovny, et al. 2020. «2019 Chapel Hill Expert Survey (CHES)». https://chesdata.eu.
Barbacetto, Gianni, Peter Gomez, i Marco Travaglio. 2012. Mani pulite. La vera storia, 20 anni dopo. Milan: Chiarelettere.
Corsini, Hanna. 2022. «La ausencia del voto "verde" en la escena política italiana». Le Grand Continent, setembre. https://legrandcontinent.eu/es/2022/09/27/la-ausencia-del-voto-verde-en-la-escena-politica-italiana/.
Fioroni, Tamara, Andrea Mario Lavezzi, i Giovanni Trovato. 2025. «Organized Crime, Corruption, and Economic Growth». Journal of Regional Science 65 (2): 535-60. https://doi.org/10.1111/jors.12751.
Fratelli d’Italia. 2024. «Programma Elezioni Europee 2024». https://www.fratelli-italia.it/wp-content/uploads/2024/05/Programma_Europee2024_FdI.pdf.
Freedom House. 2023. «Italy: Freedom in the World 2023 Country Report». https://freedomhouse.org/country/italy/freedom-world/2023. https://freedomhouse.org/country/italy/freedom-world/2023.
Halperin, Sandra, i Oliver Heath. 2016. What is Data. Editat per Sandra Halperin i Oliver Heath. Oxford: Oxford University Press.
Jolly, Seth, Ryan Bakker, Liesbet Hooghe, Gary Marks, Jonathan Polk, Jan Rovny, Marco Steenbergen, i Milada Anna Vachudova. 2022. «Chapel Hill Expert Survey trend file, 1999–2019». Electoral Studies 75: 102420. https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.electstud.2021.102420.
Maestas, Cherie. 2018. «583Expert Surveys as a Measurement Tool: Challenges and New Frontiers». En The Oxford Handbook of Polling and Survey Methods. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190213299.013.13.
Mas Elias, Jordi. 2020. Fonts d’Informació i Indicadors per a Estudis Internacionals. Barcelona: FUOC.
———. 2021. «Indicadors polítics». Universitat Oberta de Catalunya (UOC); In J. Mas Elias, Indicadors polítics [recurs d’aprenentatge textual]. https://indicadors-politics.aula.uoc.edu/.
———. 2024. «Dades i política internacional». Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC); Recurs d’aprenentatge textual. https://jmas.quarto.pub/sistema-estats/.