La base de dades Chapel Hill Expert Survey (CHES), és una font important d’informació política que recull les opinions d’experts sobre els partits polítics i les seves postures ideològiques en diversos països. Aquest conjunt de dades es basa en enquestes realitzades a experts polítics, acadèmics, periodistes i altres professionals del camp polític, amb la finalitat d’avaluar la posició ideològica i les polítiques dels partits a nivell nacional (Bakker et al., 2020).
La metodologia CHES es basa en enquestes a experts que puntuen els partits polítics en diversos eixos ideològics, com l’orientació econòmica, les llibertats civils i la política exterior. Les puntuacions obtingudes es combinen per crear una representació col·lectiva de les posicions ideològiques dels partits. Aquesta agregació permet obtenir una visió precisa i comparativa de les ideologies polítiques. Per mantenir la base de dades actualitzada, CHES es revisa regularment. A través d’aquest procés, la metodologia CHES proporciona una eina útil i fiable per a l’anàlisi política comparada, basant-se en les opinions de diversos experts per garantir una representació precisa. (Maestas, 2018, p. 3-5)
Pel que fa a la transparència de les dades, destacar que, malgrat l’ús d’experts per a l’elaboració de les puntuacions, poden existir biaixos a causa de la selecció d’experts i les opinions subjectives que aquests poden aportar. A més, l’agregació d’opinions pot comportar la pèrdua de matisos importants a nivell individual, fet que pot afectar la fiabilitat de les dades. Tanmateix, és important que es facin controls de qualitat per avaluar l’impacte dels possibles biaixos (Mas, 2020, Capítol 4).
ches_p4 <- ches |>
filter(cname == "aus") |>
select(party_name, lrecon, galtan, lrgen, sociallifestyle, immigrate_policy)
ches_p4 |>
group_by(party_name) |>
summarize(across(1:last_col(), ~ round(mean(., na.rm = TRUE), 1))) |>
kable()| party_name | lrecon | galtan | lrgen | sociallifestyle | immigrate_policy |
|---|---|---|---|---|---|
| FPO | 6.5 | 8.9 | 9.1 | 8.4 | 9.8 |
| Grune | 2.5 | 1.4 | 2.5 | 0.5 | 2.7 |
| LIF/NEOS | 7.1 | 2.3 | 5.9 | 1.6 | 4.3 |
| OVP | 6.9 | 7.1 | 6.9 | 6.2 | 8.6 |
| SPO | 3.6 | 3.8 | 4.0 | 2.4 | 4.7 |
La tria de les variables s’ha basat en la seva rellevància per entendre el context polític i social austríac. Les variables sociallifestyle, immigrate_policy, lrgen, lrecon i galtan reflecteixen els principals eixos ideològics del sistema de partits: des de les qüestions socioculturals fins a les econòmiques, passant per les polítiques migratòries. Totes mesurades en una escala de l’1 (esquerra/progressisme) al 10 (dreta/conservadorisme) (Bakker et al., 2020).
Els resultats mostren una clara polarització. Grünen és el partit més progressista, situant-se a l’esquerra en tots els indicadors. Al contrari, el FPÖ ocupa el pol més conservador i autoritari, especialment en qüestions de valors i immigració. El cas del LIF/NEOS destaca pel seu posicionament ideològic més conservador, però amb un perfil liberal i postmaterialista en l’àmbit social, segons els experts (Rajvanshi, 2024). Aquestes dades permeten entendre el gir cap a la dreta a Àustria, afavorit per tensions migratòries, alta inflació i desconfiança envers els partits tradicionals. El FPÖ va guanyar les eleccions de 2024 amb un 28,8% dels vots i, tot i no governar, consolida una hegemonia ideològica que fa que partits com l’ÖVP incorporin part del seu discurs per mantenir el suport electoral (Corsini, 2024; Murphy, 2025).
Les variables galtan i immigrate_policy reflecteixen el conflicte entre valors autoritaris i progressistes. Lrgen i lrecon evidencien l’explotació del malestar econòmic amb un discurs antiestablishment. Finalment, sociallifestyle mostra la divisió en temes com els drets LGBT+ i la religió, claus en la mobilització de l’electorat conservador (Kassam, 2024).
ches%>%
filter(party_name %in% c("FPO", "LIF/NEOS")) %>%
ggplot(aes(x = position, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = FALSE) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
L’eix position del CHES identifica la posició dels partits envers la Unió Europea, en una escala de l’1 (oposició total) al 10 (suport ferm). És especialment útil en països com Àustria, on la qüestió europea genera divisió política (Hooghe & Marks, 2004).
Segons el CHES 2019, el FPÖ obté una puntuació mitjana de 2,3, mostrant una posició marcadament euroescèptica vinculada a la defensa de la sobirania nacional i a la crítica a Brussel·les (Bakker et al., 2020; Rajvanshi, 2024). Per contra, LIF/NEOS assoleix una puntuació propera al 8, i representa una força clarament proeuropea, liberal i favorable a una major integració (Kassam, 2024).
Les dades del CHES es basen en codificacions realitzades per experts acadèmics que avaluen els partits del seu país. Aquesta metodologia inclou un mínim de deu codificadors per cas i l’ús de vinyetes d’ancoratge ajuden a calibrar les puntuacions en contextos diferents, millorant la comparabilitat i la fiabilitat del conjunt (Bakker et al., 2014; Steenbergen & Marks, 2007).
Tot i això, diversos autors destaquen la possibilitat de biaixos de carácter sistemàtics. El fet que molts codificadors comparteixin un mateix entorn acadèmic, sovint amb valors més liberals i proeuropeus, pot influir en les valoracions, especialment en partits com el FPÖ (Curini, 2010). A més, la manca d’informació sobre l’afiliació o perfil ideològic dels experts pot limitar la transparència del procés (Mas, 2021).
Tot i aquestes possibles limitacions, no hi ha impediments per que l’eix position sigui una eina valuosa per entendre la polarització política a Àustria (Murphy, 2025).
ches %>%
filter(party_name %in% c("OVP", "FPO")) |>
ggplot(aes(x = civlib_laworder, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
L’eix de “civlib_laworder” de la base de dades “CHES 2019” tracta de la posició en la qual es troben els diferents països en termes de llibertats civils vs. la llei i l’ordre dins el país (Bakker et al., 2020). Aquesta variable també es podria definir com a què la utilització de les enquestes dels experts serveix com a una mena d’eina per a mesurar la ubicació ideològica dels diferents partits europeus en una escala d’esquerra a dreta (Maestas, 2018). Aquesta variable és mesurada en una escala de 0 (totalment a favor de les llibertats civils) a 10 (totalment a favor de mesures dures per combatre la delinqüència). (Bakker et al., 2020).
En l’anàlisi, el partit FPÖ (Freedom Party of Asutria), obté una puntuació mitjana de 8.4 sobre 10, o sigui que aquest és veu més a favor de mesures dures per combatre la delinqüència, en canvi, el partit LIF/NEOS (The New Austria and Liberal Forum), té una puntuació mitjana d’1.6 sobre 10, per la qual cosa aquesta es troba més a favor de les llibertats civils.
La validesa és major, ja que per tal de mesurar la situació dels diferents partits en termes de drets i lleis, el més correcte és basar-nos en aquesta anàlisi, per tal d’obtenir els resultats més correctes possibles. En termes de fiabilitat , hi és fiable, però encara que siguin fonts d’experts, poden haver-hi termes que poden alterar la fiabilitat. (Mas, 2020).
ches %>%
filter(party_name %in% c("FPO", "Grune")) |>
ggplot(aes(x = environment, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
Aquest eix indica si els partits prioritzen la protecció mediambiental o el creixement econòmic a qualsevol cost, clau per entendre les seves estratègies polítiques. La variable environment amb valors de 0 (protecció ambiental prioritària) a 10 (creixement econòmic prioritari, fins i tot a costa del medi ambient) permet diferenciar clarament entre ecologisme i productivisme. (Bakker et al., 2020).
Grünen, en línia amb el seu perfil verd i postmaterialista, obté una mitjana d’1.5, però amb una desviació estàndard elevada (2.91), que evidencia un consens general entre els experts sobre la prioritat mediambiental del partit, tot i la presència d’un outlier (valor 10). En canvi, FPÖ registra una mitjana de 7.8 i una dispersió baixa (0.93), indicant acord entre els experts sobre la seva prioritat pel creixement econòmic (Agenda Pública, 2024).
Es pot concloure que la variable mostra una alta validesa a tots dos partits, les mitjanes revelen les seves posicions públiques. En canvi, la fiabilitat no és homogènia, és alta per a FPÖ amb un clar consens entre els experts, però més baixa per a Grünen, amb l’outlier visible a la gràfica.
Per Maestas (2018, p. 587, 596-601), els outliers poden derivar de desconeixement parcial, diferències d’interpretació o biaixos ideològics, i no sempre són errors, sinó que podrien capturar inconsistències en la manera com els experts entenen i apliquen els criteris. Per això recomana, entre altres mesures, augmentar el nombre d’experts i clarificar els criteris de codificació, amb l’objectiu de millorar la coherència i la robustesa de les estimacions.
ches_p4 %>%
filter(party_name %in% c("Grune", "FPO")) |>
ggplot(aes(x = immigrate_policy, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
L’eix “immigrate_policy” de la base de dades “CHES 2019”, permet captar les diferències ideològiques i el posicionament dels partits polítics en matèria de polítiques migratòries. D’aquesta manera, s’ha facilitat la mesura de la polarització que situen l’FPÖ en l’extrem restrictiu en matèria de polítiques migratòries amb una mitjana de 9,8 sobre una escala del 0 al 10, i el Grune, el qual col·loquen en una posició més oberta amb un 2,7 (CHES, 2025). Amb aquestes 10 valoracions d’experts, Maestas assegura una alta fiabilitat i una reducció de l’error aleatori i d’estimació (Maestas, 2018, p. 594-595).
La conceptualització d’aquesta variable, d’acord amb els criteris “liberal-restricció”, els quals són els mateixos per a tots els partits i països de la base de dades, en facilita la comprensió i la comparació. La convergència entre els experts en la posició, tant de l’FPÖ com del Grune, atorguen validesa al contingut, ja que no apareixen posicions intermèdies ni interpretacions divergents.
Els possibles biaixos podrien venir per la selecció d’experts acadèmics i politòlegs que comparteixen un mateix marc interpretatiu, ja que podrien en aquest cas introduir un biaix sistemàtic i reforçar l’error enlloc de neutralitzar-lo (Maestas, 2018, p. 587). Al mateix temps, no proporcionar les dades desagregades dels enquestats, limita la transparència de les dades, ja que les seves afiliacions i ideologies podrien variar les inclinacions de les respostes (Mas, 2021).
En definitiva, l’amplia diferència entre els dos partits, permet assegurar amb una gran fiabilitat la polarització en matèria d’immigració i una garantia de validesa pel nombre elevat d’experts enquestats dins d’un marc metodològic assertiu.
ches %>%
filter(party_name %in% c("Grune", "FPO", "LIF/NEOS")) %>%
ggplot(aes(x = multiculturalism, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = FALSE) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
L’eix “multiculturalism” del CHES 2019 ordena als partits austríacs entre el reconeixement de la diversitat (0) i l’assimilació estricta (10). L’histograma revela un clivatge gairebé quirúrgic. En l’extrem assimilacionista se situa el FPÖ: nou dels deu codificadors ho puntuen en 10, la qual cosa evidencia un consens acadèmic inusual i confirma la centralitat del discurs etnonacionalista que el partit reforça des de l’anomenada “crisi de refugiats” de 2015 i que, segons els sondejos de 2024, permea ja a la ÖVP (Bakker et al., 2020).
En el pol oposat apareixen Die Grünen, atrapats entre el 0 i el 4, coherents amb el seu ADN postmaterialista i amb la “Weltoffenheit” que han convertit en senya d’identitat quan han participat en governs de coalició. La seva dispersió moderada suggereix matisos interns, des de l’ecologisme comunitarista fins a un multiculturalisme més normatiu, però el centre de gravetat segueix clarament inclinat cap a l’obertura.
Entre tots dos pols, LIF/*NEOS oscil·la entre 1,5 i 5. Encara que s’autodefineix com a liberal-economicista, el partit adopta una lògica de drets individuals que rehúye l’assimilació coercitiva sense abraçar del tot el pluralisme cultural; d’aquí la seva mitjana intermèdia i la major variància registrada.
Metodològicament, la presència de deu experts i les vinyetes d’ancoratge eleven la fiabilitat i la comparabilitat transnacional (Bakker et al., 2014; Maestas, 2018), amb tot, l’eix dibuixa una postal nítida del clavatge cultural: un país on la pugna entre un universalisme verd, un liberalisme matisat i un nativisme ascendent estructura la competició electoral i condiciona qualsevol fórmula de govern.
ches_p4 %>%
filter(party_name %in% c("Grune", "FPO", "LIF/NEOS")) |>
ggplot(aes(x = lrecon, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
La base de dades CHES (2019) utilitza la variable lrecon per classificar els partits polítics austríacs segons el seu posiocnament en temes econòmics, com poden ser regulació, impostos, privatització i estat del benestar. Aquesta variable es mesura en una escala del 0 (extrema esquerra) al 10 (extrema dreta). S’espera que els partits d’esquerra defensin més intervenció estatal, mentre que els de dreta reclamin menys participació del govern (Bakker et al., 2020).
L’anàlisi inclou diversos partits segons els seus resultats. El FPÖ, partit conservador, obté una puntuació de 6,5. Tot i ser un valor clarament de dretes, és inferior al que s’esperaria, probablement a causa de la dispersió de les respostes dels experts, alguns dels quals fins i tot els situen en el bàndol esquerra de l’escala en aquesta matèria. D’altra banda, els Grünen es posicionen clarament a l’esquerra, seguint la mateixa línia amb les altres variables ideològiques. Finalment, també s’ha volgut ressaltar els resultats de LIF/NEOS, que malgrat presentar-se com a partit centrista (DW, 2023), és el que rep una puntuació més elevada, i per tant, més conservadora.
Per últim, es destaca que la metodologia emprada en l’estudi pot influir els resultats. En casos com el del FPÖ, on hi ha dispersió significativa en les respostes, Maestas (2018) proposa solucions com ampliar el nombre d’experts consultats o incloure una opció de resposta de “No ho sé” per tal de reduir aquestes inconsistències. Aquestes millores podrien augmentar la fiabilitat dels resultats i oferir una classificació més precisa dels partits.
sociallifestyle, Arantxa Torres Gálvez
Mostrar codi.
Aquest eix permet situar els partits polítics segons el seu posicionament en qüestions socioculturals com els drets LGTBIQ+, la igualtat de gènere i la secularització. Es tracta d’un indicador fonamental per analitzar actituds postmaterialistes, ja que permet captar diferències ideològiques més enllà de l’eix econòmic. D’aquesta manera, contribueix a completar l’anàlisi dins d’un espai polític multidimensional, especialment útil en contextos on els valors culturals esdevenen font de polarització (Coppedge et al., 2011, p. 250; Mas, 2023).
Segons les dades de l’enquesta d’experts CHES 2019, el partit austríac FPÖ obté una puntuació mitjana de 8,4, evidenciant una orientació fortament conservadora i nacionalista en valors socials (ILGA-Europe, 2024). En contrast, el SPÖ rep una puntuació mitjana de 2,4 (Bakker et al., 2020), alineant-se amb una agenda de defensa dels drets humans, la inclusió i la igualtat social (UN Women, 2024).
La metodologia CHES, basada en enquestes a experts, és àmpliament reconeguda en la ciència política comparada per captar la posició ideològica dels partits quan no hi ha dades d’opinió directa disponibles (Castles & Mair, 1984, p. 74; Maestas, 2018, p. 4). El fet de comptar amb una mitjana de 10 respostes per partit redueix l’error d’estimació i incrementa la fiabilitat de les dades (Maestas, 2018, p. 595).
Tanmateix, la possible coincidència ideològica entre els experts pot introduir biaixos (Curini, 2010, p. 299), i la manca d’un marc conceptual clar pot limitar la comparabilitat internacional (King et al., 2004, p. 192). Per això, es recomana aplicar tècniques de triangulació metodològica (Graefe et al., 2014, p. 45) i garantir transparència en la definició dels criteris de codificació (Heywood & Rose, 2014, p. 509).