Grup 5-FR

1 Introducció

La base de dades Chapel Hill Expert Survey (CHES) té com a objectiu conèixer el posicionament polític dels partits europeus en relació amb la integració a la UE i altres temes polítics (Mas, 2021). La metodologia es basa en enquestes a experts en ciències polítiques europeus. L’any 2020 s’estudiaren 32 països i 277 partits. Es van contactar 1803 experts i en respongueren 421 (23,3%). L’enquesta tractava temes com la integració europea, l’economia, qüestions socials i culturals, migració, medi ambient, serveis públics, mercats, religió, minories, globalització, descentralització, Rússia i Islam. Finalment, es demanava a cada expert el seu propi posicionament ideològic. La base de dades conté dos arxius: un amb dades agregades per partit i país (CHES2019V3.csv), amb la mitjana de valoracions per cada formació, i un altre amb les dades individuals per expert (CHES2019_experts.csv), que permet identificar discrepàncies i analitzar la ideologia dels experts (Bakker et al., 2020, p. 3). Convé destacar que una gran part del finançament prové de la UE, com el programa Horizon 2020 o el Consell Europeu de Recerca, fet que podria suggerir un biaix favorable a la integració europea. A més, només un 23,3% dels experts va respondre a les enquestes. Caldria valorar si el mostreig hauria d’incloure especialistes en àrees com migració, medi ambient o economia. Cal posar en dubte la tipologia de les preguntes, destaca la que fa referència a la interferència russa als partits però, no trobem cap referent a la interferència dels EUA, Israel o lobbies econòmics

2 País. GRUP 5-FR

party_name	lrgen	nationalism	ethnic_minorities	eu_budgets	protectionism
DLF	9.0	9.4	9.4	1.0	8.6
FI	1.2	2.9	2.2	1.2	8.2
FN/RN	9.8	9.6	9.9	1.0	9.0
LREM	6.3	4.0	4.0	4.6	2.8
PCF	1.1	2.9	2.1	1.3	7.6
PS	3.0	2.8	2.6	2.8	4.7
RPR/UMP	7.9	7.0	8.0	4.2	3.9
UDF/MODEM	6.1	4.0	5.3	5.0	3.0
VERTS	2.5	1.2	2.0	4.0	5.1

La taula mostra les mitjanes de les opinions dels experts de l’enquesta CHES 2019 sobre cinc variables referides a França. La primera és lrgen, que indica la posició ideològica dels partits l’any 2019: 0 representa l’extrema esquerra, 5 el centre i 10 l’extrema dreta. Aquesta variable és clàssica en ciència política i fonamental per situar ideològicament els partits. La segona variable és nationalism. Segons el llibre de codis, 0 reflecteix una visió plenament globalista i 10 una posició nacionalista. Aquest eix és rellevant perquè el debat globalisme/antiglobalisme està prenent força a França, sovint substituint el clivell tradicional dreta/esquerra. La tercera variable és ethnic_minorities, que mesura la postura respecte als drets de les minories ètniques: 0 indica suport als seus drets i 10 una política restrictiva. Aquesta dimensió permet analitzar l’actitud dels partits envers la diversitat cultural. El quart eix tracta el suport a l’autoritat pressupostària de la Unió Europea, que forma part del debat sobre la integració econòmica i la capacitat fiscal comuna de la UE. Aquesta variable és clau per entendre les posicions davant la sobirania econòmica europea. Finalment, la variable protectionism reflecteix l’actitud vers la política comercial: 0 representa lliure comerç i 10 proteccionisme. Aquest tema és especialment rellevant a França, on el proteccionisme guanya suport tant entre l’esquerra com entre la dreta.

3 Eixos

3.1 Eix LRGEN, Miquel Verdejo i Viu

S’analitza l’eix ideològic lrgen de l’enquesta d’experts del CHES 2019. Aquest eix ideològic mesura la ubicació dels partits polítics respecte de l’eix esquerra/dreta. El valor 0 indica la posició més extremadament d’esquerres i 10 la de dretes. Observem que els partits seleccionats França Insubmisa (FI) i Reagrupament Nacional (fins 2018 Front Nacional) estan ubicats als extrems d’aquest eix. FI té una puntuació mitjana dels experts de 1,25 mentre que RN rep una valoració de 9,75. FI rep 8 observacions d’experts: 2 experts la valoren amb 0, 2 experts la valoren amb un 1 i 4 experts amb un 4. RN rep un total de 8 observacions: 1 expert indica 8 i 7 experts valoren amb 10.. Aquests partits polítics han tingut un gran creixement electoral el que és indicatiu de l’alt grau de polarització de la societat francesa. Com indica Cherie Maestas (2018) aquest tipus d’enquestes són útils quan manquen altres fonts documentals. Aquest tipus d’enquestes presenten limitacions com per exemple l’orientació política de l’expert. En aquest sentit, el nombre d’observacions és molt limitat només 8 el que pot posar en dubte la validesa de les observacions. No obstant, cal observar com malgrat estar allunyats en l’eix esquerra/dreta són partits propers en qüestions com el proteccionisme observant ambdós un refús clar al lliure mercat. En aquest sentit RN i FI són exemples clars de la nova dreta i esquerra antiglobalització francesa. Un eix que guanya cada vegada més pes front a l’antic esquerra/dreta.

Referències:

-Bakker, R., Hooghe, L., Jolly, S., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., & Vachudova, M. A. (2020). 2019 Chapel Hill Expert Survey. Codebook, version 2019.3 (May 2020). University of North Carolina at Chapel Hill. https://chesdata.eu

-Maestas, C. (2016). Expert surveys as a measurement tool: Challenges and new frontiers. In L. R. Atkeson & R. M. Alvarez (Eds.), The Oxford handbook of polling and survey methods (pp. 583–608). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190213299.013.13

3.2 Eix NATIONALISM, Laura Martin Ribas

S’analitza l’eix ideològic nationalism de l’enquesta d’experts del CHES 2019. Aquest eix mesura la ubicació dels partits polítics pel que fa al nacionalisme. El valor 0 indica la posició més extremadament antinacionalista (tendències globalistes) i 10 la posició més nacionalista. Observarem primer el gràfic pel partit FN/RN, Rassemblement National. El gràfic s’estén fins els valors més elevats (10), amb 6 experts posicionant-se sobre aquest valor. Aquesta informació s’alinea amb l’èmfasi històric del partit en anti-immigració, sobirania nacional, i proteccionisme. Sota Marine Le Penn el partit ha disminuït lleument aquestes tendències però reté encara polítiques extremadament nacionalistes, entre les quals s’inclou la oposició a la integració dins la UE i el multiculturalisme. Per l’altra banda observem l’antítesi, el partit Europe Écologie Les Verts (VERTS). Els Verds tendeixen a valors més cosmopolites, arribant fins i tot al zero dins l’escala de nacionalisme, si bé no hi ha tant consens entre els experts com amb l’RN. El partit defensa la cooperació global mediambiental, l’obertura de fronteres, i la integració amb la UE. Sovint estan en contra de solucions nacionalistes i afavoreixen propostes internacionalistes pel clima i les qüestions socials. El gràfic contrasta de manera clara la diferència francesa entre el seu partit més nacionalista i de dretes amb el partit més cosmopolita, progressiu i d’esquerres, subratllant les vastes diferències entre els posicionaments polítics. El 10 del partit RN el situa com a nucli del nacionalisme francès, mentre que el 0 dels VERTS reflecteix la seva alineació amb el progressisme transnacional.

Referències

Rassemblement National. (s.d) Le Projet. RN - Rassemblement National. https://rassemblementnational.fr/22-mesures Europe Ecologie - Les Verts. (2020, June 28). Le Projet Bien Vivre. Europe Écologie les Verts. https://cf.eelv.fr/le-projet-bien-vivre/ -Bakker, R., Hooghe, L., Jolly, S., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., & Vachudova, M. A. (2020). 2019 Chapel Hill Expert Survey. Codebook, version 2019.3 (May 2020). University of North Carolina at Chapel Hill. https://chesdata.eu

3.3 Eix ETHNIC MINORITIES, Carles Sánchez Pais

Conceptualització de les idees

Aquest assaig proposa l’avaluació de dues formacions polítiques que a posteriori, donen a conèixer la seua metodologia amb un hipotètica intensificació per l’ampliació dels drets de les minories ètniques que, conviuen a la República Francesa.

L’anàlisi, l’inicia el partit liderat per Nicolas Dupont-Aignan, “Debout La France” (DLF) de tendència nacionalista i clarament conservador, així com, defensors d’una sobirania nacional; l’agrupament mostra una aproximació doctrinal a posicionaments de dretes i fins i tot, d’extrema dreta. Palesament desfavorables als ideals del DLF, romandria “Europe Écologie Les Verts” (EELV), amb Marine Tondelier com a Secretaria General, de tendència manifestament de centre esquerres; preservadors de la ramaderia tradicional i de la producció local, advoquen pel cultiu orgànic i s’oposen a la ramaderia automatitzada; defensen les inversions ecològiques en els països africans; altrament secunden per la despenalització de la homosexualitat, la identitat transgènere, considerant-se pacifistes.

Operacionalització del Gràfic

Altrament, si les minories ètniques haurien de experimentar un increment pels drets dels que ja atresoren, l’escrutini evidencia que el DLF és reaccionari a la esmentada prosperitat legislativa; ans al contrari del que consagrarien els Verts, que posar de manifest la seva acceptació per aquest canvi. Per traduir el gràfic en columnes resultants, s’ha de comprendre que, quan major resulti l’apropament a zero, més és propugna per l’afegiment a les minories de nous arbitris; discrepant serien la puntuació que s’apropa al 10, que implicaria la seua refusa a l’adopció de més equanimitat entre els nacionals i les ètnies minoritàries del país.

Referències

https://es.wikipedia.org/wiki/Debout_la_France

https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_%C3%89cologistes

Chapel Hill Expert Survey. 2019 Codebook. May 2020, Version 2019.3 CHES2019_experts

3.4 Eix EU_BUDGETS, Marina Notario Binimelis

Conceptualització de les idees La variable eu_budgets mesura el grau de suport d’un partit a l’autoritat pressupostària de la Unió Europea. Aquest eix ideològic s’inscriu dins del debat sobre integració econòmica europea, especialment pel que fa a la capacitat de la UE de definir polítiques fiscals comunes (UE, 2024)

Els partits amb valors elevats (propers a 7) solen defensar una major coordinació supranacional, especialment en àmbits com la cohesió, el desenvolupament o les transicions ecològiques. Per contra, valors baixos (propers a 1) s’associen amb una visió més nacionalista, centrada en la sobirania fiscal dels estats membres.

Aquest eix pot estar connectat amb altres clivelles ideològiques com l’eix esquerra-dreta econòmic o l’eix GAL-TAN, ja que sovint el suport a la UE s’associa amb valors més progressistes, cosmopolites o europeistes.

Operacionalització del gràfic Per analitzar aquest eix, s’ha seleccionat la variable eu_budgets i s’ha aplicat un filtre al dataset CHES per extreure les observacions corresponents a dos partits francesos: DLF i LREM. Aquests partits representen posicionaments oposats dins del debat europeu, fet que permet observar el contrast en les seves valoracions.

El gràfic de barres mostra la distribució de respostes dels experts sobre fins a quin punt cada partit recolza l’autoritat de la UE en matèria pressupostària. S’ha emprat facet_wrap() per separar visualment cada partit, i drop_na() per assegurar que només es consideren les observacions vàlides.

Aquesta representació visual permet veure com DLF tendeix cap als valors més alts (pro-integració) mentre que LREM es concentra en valors baixos, evidenciant la seva postura euroescèptica. Això confirma la utilitat de l’eix com a eina per entendre clivelles polítiques actuals sobre Europa.

Referències:

La política fiscal general | Fichas temáticas sobre la Unión Europea | Parlamento Europeo. (2024, April 30). Europa.eu. https://www.europarl.europa.eu/factsheets/es/sheet/92/la-politica-fiscal-general

3.5 Eix PROTECTIONISM, Marta Bonilla Moliner

En el gràfic analitzat es compara la posició que adopten dos partits polítics en concret de França, pel que fa al proteccionisme respecte a la regulació del comerç. Com es mostra en el gràfic es compara la tendència entre Rassemblement National, de Marie Le Penn (FR/RN) i La République En Marche! (LREM), de Manuel Macron, segons les dades recollides a la base de dades CHES 2019. L’escala que s’utilitza és de 0 a 10, on zero és una forta preferència pel comerç lliure i deu, en canvi, una forta preferència pel proteccionisme. On podem percebre on situen els experts els diferents partits polítics respecte aquest eix ideològic. En aquest cas, malgrat les seves posicions ideològiques no tant allunyades entre sí, observem una disposició més extrema al proteccionisme par part del partit RN en comparació amb LREM, on es veu una clara diferència de punts. En aquest cas, el CHES és una enquesta aplicada a un conjunt d’experts i per tant, la fiabilitat podria veure’s afectada depenent si existeix molta variació entre les percepcions dels experts (Maestas, 2018). D’altra banda, pel que fa la validesa, hi hauria un risc elevat de que els experts basin les seves respostes en les discursos dels partits més que en les seves pràctiques o també pot variar depenent dels contextos de cada país i les seves interpretacions cap el significat de proteccionisme. Finalment, indicar com a possible biaix la influència que pot exercir les preferències ideològiques de les persones que codifiquen en les seves respostes. Fonts: Maestas, C.. “Expert Surveys as a Measurement Tool: Challenges and New Frontiers”. En: Lonna Rae Atkeson i Michael R.Alvarez. The Oxford Handbook of Polling and Survey Methods. New York : Oxford University Press, 2018. p. 0-0. ISBN 9780190213305.

4 Bibliografia

• Bakker, R., Hooghe, L., Jolly, S., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., & Vachudova, M. A. (2020). 2019 Chapel Hill Expert Survey. Codebook, version 2019.3 (May 2020). University of North Carolina at Chapel Hill. https://chesdata.eu
• Mas, Jordi (2021) Indicadors polítics. FUOC.