La base de dades CHES (Chapel Hill Expert Survey) es va crear a finals de la dècada dels noranta amb l’objectiu de mesurar el posicionament dels partits polítics en temes transnacionals i sobre la integració europea. Aquesta base de dades ha esdevingut una de les enquestes a experts de referència i ha influenciat la generació d’altres bases de dades regionals (Bakker et al., 2020). La base de dades CHES estudia partits polítics d’Europa, incloent-hi Turquia, i també d’Israel (Chapel Hill, 2024).
La metodologia de CHES es basa en enquestes a experts en ciències polítiques que avaluen les posicions ideològiques dels partits polítics en àmbits com l’economia, la cultura i les polítiques socials. Els experts completen un qüestionari estandarditzat sobre les posicions dels partits polítics en diversos temes, cobrint una àmplia gamma de dimensions polítiques (Mas, 2021). Les respostes s’agreguen mitjançant tècniques estadístiques, incloent la mitjana de les respostes per a cada partit i dimensió, així com l’anàlisi de la variabilitat entre les respostes dels experts (Bakker et al., 2020).
La importància de la base de dades CHES recau en la seva transparència, que es garanteix mitjançant una metodologia clara, la selecció rigorosa d’experts, la divulgació de les fonts de finançament i la disponibilitat pública de les dades (Chapel Hill, 2024). Aquesta transparència és fonamental per a la fiabilitat i validesa de les dades recollides, ja que permet als investigadors i al públic general accedir i revisar els mètodes i resultats de les enquestes (Mas, 2021).
A Turquia, s’observa un escorament cap a polítiques conservadores en el seu arc parlamentari, amb un partit de govern, que és l’AKP d’Erdogan, que es troba a la dreta ideològica, no essent aquest, de fet, el que ho està de manera més exacerbada.
Una altra variable rellevant sobre els partits polítics que ens permet conèixer l’orientació política i ideològica de l’electorat i el sistema de partits a Turquia és l’anomenada social lifestyle, una de les que mesura la policy dimensions, la dimensió de les polítiques, i indica l’opinió dels partits sobre les polítiques liberals. És rellevant perquè aporta molta informació sobre la societat i els partits del país, ja que ens diu què pensen sobre qüestions socials.
Dins la variable multiculturalism, observem que només un dels cinc partits polítics presents a la taula té una puntuació per sota el 5 i que, per tant els altres quatre es mostrarien més a favor de l’assimilació cultural. Pel que fa a la variable ethnic minorities, aquesta pot reflectir l’actitud dels partits envers les minories ètniques, essencial per entendre la inclusió social i el respecte a la diversitat cultural en el país.
Una altra variable a tenir en compte, seria l’anomenada nationalism, té com a objectiu mesurar la postura dels partits polítics del país respecte al nacionalisme. Ens aporta informació sobre la identitat nacional i la política cultural. La variable “international security” mesura la postura dels partits turcs sobre seguretat internacional, defensa nacional, aliances militars i participació en organitzacions com la OTAN, indicant les prioritats en protecció nacional i cooperació internacional en seguretat.
Finalment, la variable medi ambiental ens donarà una perspectiva de la prioritat del govern i l’oposició de polítiques sostenibles al marc de la seva agenda en política exterior.
En l’anàlisi de l’eix ideològic ETHNIC_MINORITIES, es consideren les posicions dels partits polítics turcs cap als drets de les minories ètniques. Per aquest estudi, hem seleccionat l’AKP (Adalet ve Kalkinma Partisi) i l’HDP (Halkların Demokratik Partisi), dos partits amb perspectives oposades en aquesta qüestió. L’AKP registra un valor de 8.8 en aquesta escala, indicant una postura que tendeix a limitar els drets de les minories. Això està en línia amb les polítiques del partit que han estat criticades per restringir llibertats culturals i lingüístiques de grups com els kurds. En contrast, l’HDP, amb un valor de 0.0, defensa activament l’ampliació dels drets de les minories, una postura que reflecteix la seva base de suport entre les comunitats kurdes i altres grups minoritaris.
Aquestes dades, extretes de l’Enquesta d’Experts de Chapel Hill, són generalment considerades fiables però no estan exemptes de possibles biaixos, tal com discuteix Cherie Maestas (2018). Els experts poden ser influïts per les seves pròpies inclinacions polítiques o acadèmiques, el que pot afectar la imparcialitat de les seves valoracions. A més, la mesura de qüestions tan subjectives com els drets de les minories pot comportar dificultats en quant a la validesa dels resultats obtinguts.
En resum, aquesta anàlisi ressalta la importància d’una interpretació prudent de les dades d’enquestes d’experts, especialment en contextos polítics complexos com el de Turquia, on les polítiques respecte a les minories ètniques són centralment debatudes i tenen profundes implicacions socials i polítiques. És crucial utilitzar aquestes dades en conjunció amb altres fonts d’informació per obtenir una visió més completa i equitativa de les dinàmiques polítiques del país.
S’han puntuat els partits turcs MHP i HDP. Els experts els han atorgat un 4,6 i un 2,6 respectívament. L’MHP és un partit ultranacionalista i d’ultra dreta, aquests dos factors el distancien de la influència russa, ja que, per una banda, Rússia i Turquia són rivals històrics a la regió i per altra, per que, l’extremisme dels valors tradicionals turcs el distancien de qualsevol apropament cap a trets culturals externs, dit d’una altra forma, el fa més impermeable. Després, L’explicació de que l’HDP mostri aquest valor alt es deu a dues raons. La primera és el seu caràcter com a representació política d’una minoria ètnica dins l’estat turc, cosa que el distancia del nucli de poder a Ankara i l’apropa al de rivals geopolítics de la zona del Càucas, com és el govern actual de Putin. La segona és la dels antecedents i continuïtat de caire socialista del moviment nacionalista kurd. Aquesta característica fa que l’HDP simpatitzi amb l’herència soviètica que encara conserva la nació russa. Es pot pensar en l’existència de problemes de validesa en els indicadors representats, a partir de la presa de consciència de que la base de dades CHES està auspiciada per institucions educatives i organitzacions nord americans i de la Unió Europea, essent aquestes susceptibles de presentar un biaix rusofòbic i per tant, d’exagerar o sobredimensionar el factor de l’amenaça que representa el Kremlin. No en va, la mostra es limita a recollir dades de la influència russa i ignora completament qualsevol altra influència d’actors estatals d’altres parts del món, cosa que no sembla prou rigorosa.
En l’anàlisi de l’eix ideològic del nacionalisme, els partits seleccionats, MHP i IYI, mostren diferències significatives en les seves puntuacions. Per una banda, el MHP, amb una mitjana de 10, és percebut pels experts com un partit extremadament nacionalista, essent aquesta percepció coherent amb la seva història i polítiques, essent conegut per la seva retòrica nacionalista i les seves posicions dures en temes com la minoria kurda i la identitat nacional turca. Per l’altra, l’IYI, amb una puntuació de 7.8, tot i considerat com a nacionalista, es percep com a menys extremista en aquest aspecte en comparació amb el MHP. Aquest partit ha intentat presentar-se com una alternativa més moderada dins del nacionalisme turc, buscant atraure votants descontents amb l’extremisme del MHP. En segon lloc, la fiabilitat i la validesa de les enquestes d’experts poden ser molt altes si es seleccionen adequadament els experts i es dissenyen bé les preguntes, tal i com afirma Cherie Maestas. En aquest cas, la CHES utilitza experts amb profund coneixement del context polític turc, la qual cosa augmenta la fiabilitat de les dades. No obstant això, hi ha potencials biaixos, com la selecció d’experts amb certs biaixos personals o institucionals, o la influència de l’opinió pública i els mitjans de comunicació en les seves avaluacions. En conclusió, tot i que les dades de CHES són generalment fiables i vàlides, és important tenir en compte possibles fonts de biaix i interpretar les puntuacions dins del context més ampli del sistema polític i social de Turquia.
L’eix Social lifestyle, com s’ha esmentat abans, mesura la posició dels diversos partits en qüestions socials de l’estil de vida de la població (la puntuació depèn, per exemple, de què opinen sobre polítiques relacionades amb la igualtat de gènere o els drets de la comunitat LGTBI). Els diversos partits demostren posicionaments molt diferents: l’Adalet ve Kalkinma Partisi -9,4- i el Miliyetci Harcket Partisi -9,8- s’oposen radicalment a les polítiques liberals, mentre que el Cumhuriyet Halk Partisi -2,7- i, sobretot, el Halklarin Hareket Partisi -1- se situa molt a favor d’una agenda liberal; l’Iyi Parti -6,4- es troba entre aquests dos posicionaments enfrontats, tot i ser més proper al sector antiliberal. Aquesta diversitat i les postures diametralment oposades que es reflecteixen en valors numèrics tan distants demostren que la societat turca hi existeixen divergències profundes. Les notables diferències en l’electorat turc pel que fa a les polítiques socialment liberals esdevenen encara més evidents si s’observen els resultats de les eleccions municipals del passat 31 de març: l’AKP, el partit d’Erdogan, va obtenir mals resultats en aquests comicis, ja que l’oposició, el CHP, d’orientació socialdemòcrata, va aconseguir la victòria a 5 de les ciutats més poblades del país i va mantenir les alcaldies d’Istambul i Ankara. El CHP dona suport a polítiques socialment liberals, mentre que l’AKP les rebutja amb força; aquests posicionaments tan distants entre els dos partits majoritaris, ambdós amb un electorat ampli, indiquen que existeix polarització en aquest eix a la societat turca.
De nou, tot i el prestigi, la validesa i la credibilitat de les dades confeccionades per CHES a partir de les enquestes a experts, ha de tenir-se en compte que el context de cada expert pot derivar en biaixos a l’hora de confeccionar les seves anàlisis.
He escollit l’eix MULTICULTURALISM, que compara la posició política en relació a la inmigració i la cerca d’asil, es a dir, la preferència entre el multiculturalisme i l’assimilació. Compararem, doncs, la posició del Partit del Moviment Nacionalista (MHP) amb la del Partit Democràtic del Poble (HDP), aprofitant les posicions oposades que representen. El HDP, amb una puntuació de 2,8, defensa el multiculturalisme i els drets de les minories, especialment kurdes, promovent una identitat nacional inclusiva. Aquesta dada es consistent amb el principal objectiu del partit, que es representar Turquia dins la seva riquesa cultural. En paraules de Selahattin Dermirtaş, el seu co-líder, es tracta de “l’únic partit que reflecteix el pluralisme a Turquia”. El MHP, amb una puntuació de 9,2, s’oposa a reconèixer oficialment la diversitat ètnica i cultural. Aquesta posició es coherent amb la ideología nacionalista extremista del partit, a vegades considerat fascista per moviments d’esquerra. Aquestes dades son generalment fiables, encara que poden ser influenciades per esdeveniments polítics i coalicions. Hem de considerar, però, que la fiabilitat d’aquestes dades es pot veure afectada per diversos factors, com les perspectives personals dels experts, la influència de les seves pròpies posicions polítiques i els canvis polítics que poden ocòrrer amb el passar del temps.
Per mitjà de l’estudi de l’eix relatiu a la cura i sostenibilitat del medi ambient, he analitzat les posicions polítiques particulars dels partits AKP i CHP situats en espectres ideològics contraposats. La posició dels partits és evaluada per experts en una escala de 0 a 10 on el valor mínim representa un elevat grau de compromís respecte la conservació del medi ambient, fins i tot a costa del creixement econòmic, i el valor més alt defensa la postura oposada. L’opinió dels experts és rotunda, concluent que l’AKP amb una mitjana de 9 a l’escala, avantposa els objectius estratègics com el projecte del Canal d’Istanbul o la importació d’energia d’hidrocarburs per sobre del respecte a les 350 ha de bosc que seran arrassades, transformant la presa Sazlibosna, una de les fonts d’aigua potable de la ciutat. CHP, líder de l’oposició sí recolza de manera clara la bogeria del projecte sent exemple de la mitjana de 3.1 que donen els experts respecte el seu compromís sostenible (Keipur, 2023) & (Rocha & Colorado, 2021). Turquía necessita parar atenció a la protecció del medi ambient en la mesura que és signatari dels Acords de París i té aspiracions per accedir a la UE, i tard o d’hora haurà d’adaptar les seves prioritats. Amb tot s’han de tenir en compte els biaixos d’interpretació personal dels experts i de CHES i és preferible contrastar els resultats amb altres bases de dades i enquestes.
L’eix ideològic escollit s’anomena Ideological questions, aquest fa una referència ideològica entre dos partits turcs; l’HDP i l’AKP, fent servir les dades obtingudes del CHES 2019. En aquesta anàlisi, els experts tenien la finalitat de qualificar i classificar la postura ideològica general dels partits en una escala del 0 al 10, on el nombre 0 representa l’extrema esquerra i el 10 l’extrema dreta. En relació amb les dades, l’HDP el posicionaríem amb un 0.9, indicant-nos així una orientació cap a l’esquerra, mentre que l’AKP obté una puntuació de 8, ubicant-se doncs a la dreta.
Aquest gràfic té l’objectiu de comparar les postures ideològiques d’ambdós partits, mostrant la polarització entre els dos partits, amb la distribució visual es destaca la inclinació del partit HDP posicionant-se cap a l’esquerre davant del partit AKP, totalment contrari. Amb la posició extrema de l’HDP, i tal com analitza l’estudi de Yildirim (2019), l’associem amb els drets de les minories, la justícia social així com una política econòmica progressista, on es destaca el seu compromís amb aquests factors. D’altra banda, l’AKP està caracteritzat per ser una política conservadora, centrant-se en els valors islàmics i en un enfocament econòmic de caràcter neoliberal.
Referències bibliogràfiques
Bakker, R., Hooghe, L., Jolly, S., Marks, G., Polk, J., Rovny, J., Steenbergen, M., Vachudova, M. (2020). Codebook 2019 Chapel Hill Expert Survey. Chapel Hill. Disponible a: https://www.chesdata.eu/
Mas, J. (2021). Indicadors polítics. Preferències polítiques. FUOC.
Maestas, C. “Expert Surveys as a Measurement Tool: Challenges and New Frontiers”. En: Lonna Rae Atkeson i Michael R. Alvarez. The Oxford Handbook of Polling and Survey Methods. New York : Oxford University Press, 2018. p. 0-0. ISBN 9780190213305.
Keipur, J. [Javad]. (2023). Unpacking the 2023 Turkish election’s implications for environmental policy: time for a path change?. SEI.
Rocha, A. [Adrià] & Colorado, M. [Marina]. (2021). Canal Estambul: el “loco” proyecto de Erdogan que convertirá la ciudad en una especie de isla. France 24.
Bakker, R., De Vries, C., Edwards, E., Hooghe, L., Jolly, S., Marks, G., … & Schakel, A. H. (2015). Measuring party positions in Europe: The Chapel Hill expert survey trend file, 1999–2010. Party Politics, 21(1), 143-152.
Bakker, R., et al. “2019 Chapel Hill Expert Survey.” University of North Carolina at Chapel Hill, 2019.
Yildirim, Kerem. “Left-Wing Politics in Turkey: The Case of the HDP.” Turkish Politics, vol. 25, no. 2, 2019, pp. 183-202.
Social lifestyle, Irene Gozálvez Ajo
Code
L’eix Social lifestyle, com s’ha esmentat abans, mesura la posició dels diversos partits en qüestions socials de l’estil de vida de la població (la puntuació depèn, per exemple, de què opinen sobre polítiques relacionades amb la igualtat de gènere o els drets de la comunitat LGTBI). Els diversos partits demostren posicionaments molt diferents: l’Adalet ve Kalkinma Partisi -9,4- i el Miliyetci Harcket Partisi -9,8- s’oposen radicalment a les polítiques liberals, mentre que el Cumhuriyet Halk Partisi -2,7- i, sobretot, el Halklarin Hareket Partisi -1- se situa molt a favor d’una agenda liberal; l’Iyi Parti -6,4- es troba entre aquests dos posicionaments enfrontats, tot i ser més proper al sector antiliberal. Aquesta diversitat i les postures diametralment oposades que es reflecteixen en valors numèrics tan distants demostren que la societat turca hi existeixen divergències profundes. Les notables diferències en l’electorat turc pel que fa a les polítiques socialment liberals esdevenen encara més evidents si s’observen els resultats de les eleccions municipals del passat 31 de març: l’AKP, el partit d’Erdogan, va obtenir mals resultats en aquests comicis, ja que l’oposició, el CHP, d’orientació socialdemòcrata, va aconseguir la victòria a 5 de les ciutats més poblades del país i va mantenir les alcaldies d’Istambul i Ankara. El CHP dona suport a polítiques socialment liberals, mentre que l’AKP les rebutja amb força; aquests posicionaments tan distants entre els dos partits majoritaris, ambdós amb un electorat ampli, indiquen que existeix polarització en aquest eix a la societat turca.
De nou, tot i el prestigi, la validesa i la credibilitat de les dades confeccionades per CHES a partir de les enquestes a experts, ha de tenir-se en compte que el context de cada expert pot derivar en biaixos a l’hora de confeccionar les seves anàlisis.