La base de dades Chapel Hill Expert Survey (CHES) és una eina utilitzada per a comparar els partits polítics de diferents països europeus (32) en una gran varietat d’eixos (51, no tots aplicables a la totalitat dels països), incloent variables en integració europea, polítiques de la Unió Europea, qüestions ideològiques, dimensions polítiques i característiques estructurals dels partits (a més d’algunes específiques per a Turquia).
L’enquesta agrega les opinions d’un grup de 421 experts en política i integració europea, que puntuen de l’1 al 10 els diferents eixos per als diferents partits polítics. L’àmbit d’actuació de la base CHES Europe són els països de la Unió Europea, Islàndia, Noruega, Suïssa i Turquia, amb enquestes a banda pels països dels Balcans. La base de dades es presenta de manera desagregada i a través de mitjanes. Per a fer les anàlisis d’aquest entregable, es mesuren i s’agreguen les observacions individuals, i podem analitzar la distribució de les respostes dels experts.
Quant a la transparència de l’índex, veiem que és un índex replicable, ja que la complicació de dades es realitza a través d’una enquesta oberta al públic, que es podria reproduir per altres experts en la matèria i trobar resultats similars. Per altra banda, si analitzem la verificabilitat, les dades desagregades estan obertes al públic, permetent la inspecció d’aquestes. No obstant, sí que podem veure un problema de dades perdudes, amb una gran varietat d’observacions mancant certes variables.
En aquest apartat heu d’adaptar el codi i fer una descripció de les dades que apareixen a la taula (Màxim 250 paraules).
ches_p4 <- ches |>
filter(cname == "aus") |>
select(party_name, lrecon, russian_interference, sociallifestyle, civlib_laworder)
ches_p4 |>
group_by(party_name) |>
summarize(across(1:last_col(), ~ round(mean(., na.rm = TRUE), 1))) |>
kable()| party_name | lrecon | russian_interference | sociallifestyle | civlib_laworder |
|---|---|---|---|---|
| FPO | 6.5 | 3.9 | 8.4 | 9.4 |
| Grune | 2.5 | 2.9 | 0.5 | 2.1 |
| LIF/NEOS | 7.1 | 2.4 | 1.6 | 2.8 |
| OVP | 6.9 | 2.0 | 6.2 | 7.9 |
| SPO | 3.6 | 2.4 | 2.4 | 4.3 |
En l’anàlisi dels dos partits noruecs FrP (Partit del Progrés) i MDG (Partit Verd) en l’eix de sostenibilitat mediambiental, se’ls pregunta “Quina és la teua posició sobre la sostenibilitat mediambiental?” en una escala de 0 a 10, on 0 és un fort suport a la protecció del medi ambient fins i tot a costa de l’economia, i 10 és a la inversa. Es van triar aquests partits perquè ocupen posicions completament oposades respecte a este assumpte.
ches %>%
filter(party_name %in% c("FrP", "MDG")) |>
ggplot(aes(x = environment, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
Les dades reflectixen que FrP té molts més puntajes de 7 i 10, d’ací la inferència que els seus membres són més partidaris del creixement econòmic. El MDG, en contrast, té una distribució que se centra predominantment al voltant dels valors 0, que implica un compromís més fort amb la protecció ambiental. La diferència entre els dos és, per tant, òbvia pel que fa als ideals dels partits principals respecte a la política ambiental.
D’altra banda, la coherència de les puntuacions dins dels partits mostra la consistència en les respostes dels membres. Però hem de tenit en compte que poden estar condicionades per les expectatives i la línia oficial del partit, per la qual cosa hi pot haver una mica de biaix de confirmació. La mateixa pregunta també pot ser capciosa perque planteja una espècie de dicotomia entre el creixement econòmic i la salvaguarda del medi ambient com si anaren dos ideals irreconciliables quan, de fet, es poden prendre decisions i criteris per a permetre el creixement econòmic mentres es protegix el medi ambient.
ches_p4 %>% filter(party_name %in% c(“Ap”, “V”)) |> ggplot(aes(x = russian_interference, fill = party_name)) + geom_bar(show.legend = F) + facet_wrap(. ~ party_name) + theme_minimal()
##CODE EIX 3
En aquest cas, he escollit l’eix “Immigration Policy”, és a dir, la política d’immigració de Noruega. Comparant els resultats obtinguts dels diferents partits, he trobat oportú escollir Rødt (RV) i Fremskrittspartiet (FrP), ja que són els partits que mostren una major variació entre ells. A continuació, el gràfic mostra les dades obtingudes:
ches %>%
filter(party_name %in% c("FrP", "RV")) |>
ggplot(aes(x = immigrate_policy, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()Warning: Removed 1 row containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
La població noruega compte amb un 18% d’immigrants o nascuts de pares immigrants, situant el país al mig del rànquing europeu de països amb més immigració. Això ha plantejat diversos debats entre la ciutadania i dins el govern, on hi ha opinions molt diverses sobre quines polítiques s’haurien d’establir.
El gràfic mostra la puntuació obtinguda de cada partit respecte a la posició de l’indicador escollit, on 0 significa que el partit està totalment a favor d’una política d’immigració liberal, i 10 significa que defensa una restricció d’aquesta. Per una banda, el partit FrP ha obtingut una puntuació molt alta (9,7/10), mostrant que és un partit conservador, el qual defensa un control estricte de fronteres i d’asil i una reducció d’immigració. Per l’altra banda, el RV ha obtingut una puntuació bastant baixa (1,7/10), demostrant la seva ideologia més oberta i liberal, el qual dona suport a la integració dels immigrants.
A l’hora d’avaluar les dades sobre immigració d’un país és molt important tenir en compte: la fiabilitat de les dades, sobretot que siguin extretes de fonts oficials; la seva validesa, on es distingeixin clarament els conceptes analitzats; i possibles biaixos de selecció o en la recollida de dades.
Per tal d’entendre la informació obtinguda hem de definir què és la desregulació dels mercats. Per la desregulació dels mercats entenem com el procés de reduir o eliminar les regulacions per part del govern pel que fa en un mercat en concret. Aquesta desregulació pot venir donada per canvis en les lleis i normes impostos pel govern. Aquests canvis poden ser el control de preus, imposar normes de qualitat o el control de qui pot entrar en el mercat, per exemple.
En les dades analitzades, podem dir que en una escala del 0 al 10, el posicionament proper al 0 significa estar totalment en contra de la desregulació dels mercats mentre que el 10 significa estar totalment a favor d’aquesta.
ches %>%
filter(party_name %in% c("H", "MDG")) |>
ggplot(aes(x = deregulation, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()Warning: Removed 2 rows containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
En el nostre cas, hem comparat les dades dels partits “Høyre”, el partit conservador de dretes amb les dades del partit “Miljøpartiet de Grønn”, el partit verd de Noruega. Com veiem en el gràfic següent, la diferència entre els dos partits és clara. El partit de dretes és posiciona clarament a favor de la desregulació, amb valors oscil·lants entre el 5 i el 8, mentre que les dades que tenim del partit verd, aquest es posiciona en contra de la desregulació del mercat, amb valors aproximats d’entre el 2,5 i el 5.
La variable relativa a la intervenció econòmica (Econ_Interven) analitza les posicions dels partits polítics noruegs respecte a l’intervencionisme econòmic, situant a cadascú en una escala numèrica que va de la total oposició (10) a la total conformitat (0).
Les economies dels països nòrdics (Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia i Noruega) es basen en un model que combina l’Estat del benestar amb el lliure mercat i, de fet, fins recentment aquest model ha reportat a aquests Estats uns resultats força positius (Fellman, 2019). Si bé, en aquest moment el model afronta múltiples reptes, com una població cada cop més envellida i uns estralls de la pandèmia de la Covid-19 que encara s’arrosseguen. Això ha situat la intervenció econòmica a l’epicentre de l’agenda i el debat polítics, generant controvèrsies i distàncies entre partits que cada cop són més insalvables. Per a il·lustrar aquesta situació, hem decidit comparar la posició del partit ”Vermell” (Raudt) amb el partit “Progressista” (FrP: Fremskrittspartiet).
ches %>%
filter(party_name %in% c("FrP", "RV")) |>
ggplot(aes(x = econ_interven, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()Warning: Removed 1 row containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
Per una banda, el partit “Vermell” és el que promou més contundentment la intervenció de l’Estat en l’economia, presentant un resultat de 0.2. Per l’altra banda, el partit “Progressista” presenta la xifra més elevada, un 7.0, situant-se així com el partit que menys defensa la intervenció econòmica. Aquests resultats són un clar reflex de la ideologia que guia ambdós partits: el partit “Vermell”, com a paraigües d’una diversitat de corrents en les que trobem el maoísme o el marxisme, és coherent amb la seva ideologia, tot promovent la màxima influència de l’Estat en l’economia. En canvi, el partit “Progressista”, de caire conservador, aposta per reduir aquest paper preponderant que té l’Estat en l’economia.
Val a dir també, però, que aquestes dades també demostren que Noruega segueix molt lligada a l’intervencionisme econòmic, en tant que a diferència d’altres variables en les que s’arriba al llindar superior (com la immigració, per exemple), aquí el partit que més s’oposa a l’intervencionisme econòmic ho fa a tres punts de distància de la màxima xifra d’oposició. D’això podem inferir que es tracta d’una qüestió summament arrelada i que certa intervenció de l’Estat en l’activitat econòmica segueix veient-se com a positiva.
Quant a la fiabilitat de les dades, pensem que sí podem trobar algun biaix, especialment perquè la intervenció econòmica és quelcom, en cert sentit, molt genèric. Certament, un partit polític pot mantenir una posició concreta en relació a si veu amb bons ulls o no una major o menor intervenció de l’Estat en l’economia, però això pivota només sobre un pla genèric. Podem trobar partits que, des d’un punt de vista general, es mostrin favorables a l’intervencionisme econòmic, però que considerin que alguns sectors haurien de mantenir-se fora de l’àmbit d’influència de l’Estat o que l’Estat només hauria de intervenir-hi mínimament. Amb els resultats d’aquest estudi, només tindrem informació sobre la primera cara de la moneda (posició genèrica respecte a l’intervencionisme), quedant l’altra cara (que també resulta interessant i útil a efectes d’anàlisi) sense analitzar.
Noruega és un dels pocs països d’Europa Occidental que no es troba dins la Unió Europea. A diferència de Suècia, el referèndum de 1994 va sorgir amb un 52,2% dels vots en contra de la integració amb la Unió. Tot i no entrar-hi, com podem veure, hi ha una clara minoria pro-Europea al país, i això es reflecteix en els partits polítics noruecs.
Per una banda, el Partit Conservador (Høyre) recolza cert apropament cap a la Unió Europea, tot i que és relativament cautelós amb la integració total. Per altra banda, el Partit Central (Senterpartiet) té unes clares idees euroescèptiques, amb focus en la soberania nacional. Aquestes idees es poden veure en el gràfic adjunt, on veiem com Høyre té uns valors més baixos en l’eix d’European Salience que Senterpartiet.
ches %>%
filter(party_name %in% c("H", "Sp")) |>
ggplot(aes(x = eu_salience, fill = party_name)) +
geom_bar(show.legend = F) +
facet_wrap(. ~ party_name) +
theme_minimal()
Això implica que el Partit Conservador, al prendre una visió una mica més moderada, no ho menciona tant, i per tant surt amb una prominència (salience) més baixa. Per altra banda, el Partit Central, sí que té com a focus de la seva política la separació respecte a la Unió Europea
Analitzant la fiabilitat de les dades, podem considerar-lo un indicador vàlid si el que estem buscant és la importància que cada partit li dona a la integració europea; no obstant, no seria un indicador vàlid per a veure les posicions de cadascun sobre la integració en sí. Com cada país només té 10 observacions, podríem considerar que hi pot haver un problema de mostra petita.
SOCIALLIFESTYLE: posició en estils de vida socials, Aina Montserrat
En aquest eix es qüestiona les posicions socials que tenen a veure amb els drets de les persones homosexuals, la igualtat de gènere, etc. Per això, s’utilitza una escala de 0 al 10, on 0 vol dir que recolza de manera ferma les polítiques lliberals i, per tant, 10 s’oposa totalment a aquestes.
Code
Per fer la comparativa s’han seleccionat els dos extrems de les puntuacions. Per un costat, el partit lliberalista Venstre (V) que té una puntuació de 1,7 i per l’altre el partit cristià democràtic Kristelig Folkeparti (KrF) amb una puntuació de 5,9. En el segon, el seu nom ens revela per avançat que la seva ideologia anirà lligada a la religió i per tant, en aquest cas la visió sobre drets socials aniran agafats de la mà.
Les dades provenen d’un estudi reconegut a escala internacional, fet que garanteix la fiabilitat i la validesa d’aquestes, ja que utilitzen una metodologia acceptada per la comunitat científica a l’hora de mesurar les orientacions ideològiques dels partits europeus, els indicadors utilitzats per aquest eix representen i recullen les diferents perspectives a tenir en compte en aquest àmbit. Finalment, en aquesta àrea considero poc probable l’aparició de biaixos, ja que la ideologia sobre aquestes qüestions és bastant ferma i la manera d’afavorir o manipular-ho és bastant subjectiu a si realment donaria resultats positius.