La base de dades CHES (Chapel Hill Expert Survey) avalua les posicions ideològiques i polítiques dels partits polítics a Europa des del 1999. La metodologia de CHES es basa en enquestes realitzades a experts acadèmics en ciències polítiques, que avaluen els partits en una varietat de dimensions, com ara l’eix esquerra-dreta, la integració europea i polítiques específiques com economia, immigració i medi ambient. Les dades es recullen mitjançant enquestes enviades a experts acadèmics amb coneixements profunds sobre els partits polítics dels països avaluats. Aquests experts proporcionen valoracions quantitatives sobre les posicions dels partits. Les respostes dels experts es processen utilitzant tècniques estadístiques per calcular puntuacions mitjanes per a cada partit en les diferents dimensions analitzades. Aquestes puntuacions es presenten en una escala continua, permetent comparar les posicions dels partits al llarg del temps i entre països. CHES és una eina valuosa per a l’anàlisi comparativa dels sistemes de partits a Europa, facilitant la investigació acadèmica i l’estudi de les dinàmiques polítiques en el context europeu.
Reflexió sobre la transparència de les dades
La base de dades CHES ha significat un avenç important en l’estudi de les opinions públiques i la transparència de les dades per a l’anàlisi política. En comparació amb els primers estudis, que sovint tenien metodologies menys rigoroses i mostres més reduïdes, limitant així la seva fiabilitat i capacitat de generar conclusions generals, CHES utilitza un enfocament sistemàtic basat en enquestes realitzades a experts acadèmics. Aquest mètode assegura una avaluació més informada i precisa de les posicions dels partits polítics. La transparencia es veu reforçada per l’ús de tècniques estadístiques per processar dades i calcular puntuacions mitjanes, cosa que permet als investigadors obtenir informació detallada i comparativa sobre els partits polítics en diferents dimensions. Aquest enfocament facilita la verificació de les conclusions i contribueix a un debat polític més informat.
Espanya
Per dur a terme el segon exercici, hem seleccionat les variables, LRGEN, EU_POSITION, IMMIGRATE_POLICY, REGIONS i URBAN_RURAL. Primerament, creiem que és essencial ubicar als partits en l’eix esquerra-dreta com a primer eix definitori. També és interessant conèixer la posició envers la integració europea degut al creixent de l’euroescepticisme així com la posició sobre les polítiques d’immigració davant un creixement de l’arribada de població migrada i de la retòrica anti-immigració populista. La variable regions indica l’opinió sobre la centralització, que és un punt rellevant per l’organització territorial a l’Estat Espanyol. Finalment la variable urban_rural porta informació sobre el suport als interessos del món rural o urbà. Creiem que aquesta variable és important perquè més del 74% de la població espanyola viu en zones urbanes i poc més del 15% en zones rurals (Canals et al. 2023). Si analitzem les dades, primer, queda clara la distribució dels partits a l’eix esquerra-dreta, de manera que Vox queda a la banda extrema de la dreta i Euskal Herria Bildu a l’altra banda de l’eix. L’ordre final, d’esquerra a dreta queda: EHB, Podemos i IH/PCE, Más País, BNG, ERC, PSOE, PNV, PdCAT i CC, Cs, PP i Vox. A la resta de ’eixos, continuem trobant a VOX als extrems, especialment en matèria de polítiques d’immigració restrictives i defensa de la centralització. Amb relació a les variables de polítiques migratòries, Podemos és el partit que defensa polítiques més liberals. El BNG, EHB, ERC, IU/PCE, Más País i el PSOE també s’hi apropen. Per altra banda, amb relació al centralisme, s’identifica clarament que CS, PP i Vox són els partits més centralistes (CS, PP i Vox) i que BNG, CC, EHB, ERC, PNV, PdCaT defensen els interessos de les CCAA. Finalment, veiem que hi ha una tendència a donar una mica més de suport als interessos urbans, tot i que els valors de la majoria de partits es mouen entre el 3 i el 6.
Warning: Removed 1 row containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
Laia Sueiro - Esquerra Dreta
Analitzarem com els experts han puntuat ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i PNV (Partit Nacionalista Basc), en l’eix esquerra-dreta (LRGEN). Segons CHES, ERC es situa clarament a l’esquerra de l’espectre polític, tot i que amb l’evolució dels anys ha tirat més cap al centre. Els experts han valorat consistentment el partit com a progressista, amb polítiques que emfatitzen la re-distribució econòmica, els drets socials i un enfocament pro-migració. Compta amb amb una puntuació mitjana que sol situarse sobre el 4, en una escala de 0 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta). Aquestes puntuacions reflecteixen les polítiques progressistes d’ERC, que inclouen el suport a la justícia social, la defensa dels drets civils i una postura independentista catalana. El PNV se situa més al centre-dreta amb puntuacions que habitualment oscil·len entre el 4 i el 6, amb una evolució lleugera cap a l’esquerra. Els experts l’han valorat com un partit que combina un nacionalisme basc moderat amb polítiques econòmiques de centre-dreta, com la promoció del sector privat i una fiscalitat moderada. A més, el PNV es distingeix per una política regionalista forta, defensant els interessos del País Basc dins d’Espanya i d’Europa. La fiabilitat de les dades de CHES es fonamenta en la selecció d’experts qualificats, els quals proporcionen valoracions basades en una anàlisi exhaustiva de les polítiques i el comportament dels partits. No obstant això, la validesa pot estar influenciada per biaixos individuals dels experts, així com per la dinàmica política canviant. La metodologia d’agregació estadística ajuda a mitigar aquests biaixos, oferint una imatge més equilibrada.
He escollit aquests partits perquè són els partit més a la dreta i a l’esquerra que operen tan a nivell nacional com a totes les comunitats autònomes. A més, crec que l’eix del suport a les minories ètniques és un bon exemple per visualitzar les divergències entre els partits. Les dades que s’extreuen del gràfic van en la línia del que s’esperaria d’aquests partits i de la seva posició ideològica general. També concorden amb altres eixos, com pot ser l’eix dreta-esquerra (veure exercici 2). A partir del gràfic veiem que Podemos dona suport i importància a la protecció dels drets de les minories ètniques i els valors obtinguts es mouen entre el 0 i el 3.4. Per altra banda, Vox està en contra de la protecció dels drets d’aquests col·lectius i obté una puntuació entre el 7.5 i el 10. Pel que fa a la qualitat de les dades, a nivell aparent, sembla que les dades són valides, pel fet que concorden amb les posicions ideològiques dels partits i les opinions que han expressat en el passat. A nivell de transparència, cal fer referència a que al llibre de codis s’expliciten les fonts de finançament del projecte, així com els coordinadors. Al lloc web oficial (Chapel Hill Expert Survey, n.d) s’exposa que l’enquesta la van respondre 421 politòlegs. Aquest fet fa pensar que les dades també són fiables, ja que es tracta d’experts en la matèria que han analitzat des dels discursos del partits als seus programes electorals, entre d’altres.
El debat entre polítiques centralistes i descentralistes és un punt clar en les diferents posicions en l’aspecte polític. Més encara a Espanya, un país amb una organització territorial força descentralitzada però que no està estructurada en forma de federalisme. Per il·lustrar l’eix ideològic de la descentralització he seleccionat la variable regions i he comparat els partits Ciutadans, Cs, i Bildú, EHB. Ciutadans, amb una ideologia de centre-dreta i amb una estructura de partit nacional, obté uns valors en l’índex regions entre l’aspectre 5-10 que exemplifiquen la seva visió centralista de govern entorn d’una capital, Madrid, que absorbeixi totes les decisions. Bildú, en canvi, amb una ideologia d’esquerra i una estructura de partit regional fins un cert grau secessionista, obté uns valors en l’índex de 0 o molt propers a ell i, per tant, reflexa la seva política de lluita per una major autonomia del País Basc i Espanya en general.
Les dades gaudeixen d’un alt grau de validesa i fiabilitat ja que són un clar reflexa de les posicions ideològiques dels dos països. Tot i això, l’estudi ha estat duit a terme a partir de l’opinió d’experts en la matèria i hi ha el risc, tal com assenyala Morlino (2014), d’un cert grau de subjectivitat en les dades recollides que deteriori la qualitat de les dades i la seva validesa.
Warning: Removed 2 rows containing non-finite outside the scale range
(`stat_count()`).
Xavier Pey - Nacionalisme
En observar el gràfic podem veure com ambdós partits tenen una puntuació relativament elevada en aquest apartat, tant el Partit Popular (PP) i el Partit Demòcrata Europeu Català (PdCat) estan compostos d’una base de gent amb un sentiment nacionalista, un cap a Espanya i l’altre cap a una identitat que es vol transformar en un estat independent. El PdCat està orientat cap a la dreta, mentre que Ciutadans es troba més bé en l’eix del centredreta amb un sentit moderat de conservacionisme. Aquesta versemblança està reflectida en el gràfic que demostra la seva similitud en puntuació.
Les dades utilitzades en aquest anàlisi tenen un grau molt elevat de fiabilitat, ja que estan obtingudes per una institució neutral a la política interna, en aquest cas, d’Espanya i els mètodes d’obtenció com la seva publicació són públiques el que permet que un gran ventall de gent les pugui observar i verificar, sempre hi ha un grau de subjectivitat, però aquest és molt reduït quan utilitzem fonts d’organitzacions de caire internacional no subvencionades per un sol estat.
Canals, L; Llano, J. C; Sanz Angulo, A; Urbano, C. (2023). El Estado de la Pobreza. Seguimiento de los indicadores de la Agenda UE 2030. European Anti-Poverty Network. https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentos/informe-AROPE-2023-poblacion-rural.pdf
Chapel Hill Expert Survey. (n.d). 2019 Chapel Hill expert survey. https://www.chesdata.eu/2019-chapel-hill-expert-survey
