Repte 2 - Fonts d’Informació i Indicadors per als Estudis Internacionals

Author

Ferran Àlvarez

Published

April 22, 2024

1 Introducció

Aquest document es basa en l’anàlisi de dues fonts d’informació fonamentals per a les relacions internacionals: el NMC (National Material Capabilities) dataset, i l’índex CINC (Composite Index of National Capability).

La base de dades NMC recopila dades de les capacitats materials dels estats, fixant-se en 3 grans variables: la demografia, la indústria i les capacitats militars.

Per altra banda, l’índex CINC agrega aquests components individuals de mesura de capacitats materials nacionals, i dona una escala d’entre 0 i 1 a cada país-any:

Si un país en un any té un valor de “0.0” en aquest índex, aix`indica que aquest estat té un 0% de les capacitats presents en el sistema aquell any.
Per altra banda, un valor de “1.0” indica que un estat té un 100% de les capacitats materials en tot el sistema.
Un país amb un valor de “0.035” tindrà doncs, un 3,5% de les capacitats materials mundials en aquell any en específic.

2 Operacionalització de l’índex CINC

L’índex CINC està operacionalitzat sobre tres variables. Cadascuna d’aquestes tres variables està operacionalitzada amb diverses fonts d’informació formant cadascuna d’aquestes.

Per a definir les capacitats demogràfiques, s’estudien dues variables concretes:
- Població total: mida de la població civil de cada país-any (en milers)
- Població urbana: mida de la població resident en zones urbanes de cada país-any (en milers)
Per a definir les capacitats industrials, s’estudien dues variables concretes:
- Producció d’acer i ferro: inclou la producció de ferro colat (1816-1899) o d’acer (1900-2012) de cada país-any(en milers de tonelades)
- Consum d’energia primària: consum d’energia de cada país-any (en milers d’equivalents tonelades-carbó)
Per a definir les capacitats militars, s’estudien dues variables concretes:
- Personal militar: mida dels exèrcits de cada país-any (en milers de combatents)
- Despesa militar: pressupost militar de cada país-any (en milers de lliures esterlines actuals pels anys 1816-1913; en milers de dòlars americans actuals pels anys 1914-2012)

La imatge adjunta representa aquesta operacionalització:

3 Marc de dades NMC

El marc de dades NMC ens dona la informació necessària sobre la que beu l’operacionallizació de l’índex CINC. Aquest marc de dades, amb 14.322 observacions i 10 variables, serà la base sobre la qual podrem normalitzar, agregar i ponderar les dades per treure l’índex CINC (que, en aquest cas, ja ve calculat). Les 10 variables inclouen:

stateabb: nom del país
ccode: codi del país a la base de dades Correlates of War
year: any de l’observació
milex: despesa militar
milper: personal militar
irst: producció de ferro i acer
pec: consum d’energia primària
tpop: població total
upop: població urbana
CINC: índex CINC ja calculat

Taula 1 - Primeres 8 observacions del marc de dades NMC

stateabb	ccode	year	milex	milper	irst	pec	tpop	upop	cinc
USA	2	1816	3823	17	80	254	8659	101	0.0396975
USA	2	1817	2466	15	80	277	8899	106	0.0358166
USA	2	1818	1910	14	90	302	9139	112	0.0361265
USA	2	1819	2301	13	90	293	9379	118	0.0371332
USA	2	1820	1556	15	110	303	9618	124	0.0370869
USA	2	1821	1612	11	100	321	9939	130	0.0341731
USA	2	1822	1079	10	100	332	10268	136	0.0329391
USA	2	1823	1170	11	110	345	10596	143	0.0331075

4 Evolució de la producció de ferro i acer a Alemanya, França i Polònia

El gràfic ens mostra com, a mesura quen han avançat els anys, els diferents països han incrementat la seva producció de ferro i acer, reflectit en l’indicador “irst”.

Analitzant el cas d’Alemanya, podem veure com hi ha hagut una producció creixent, amb grans pics durant les dues guerres mundials, i un període d’inestabilitat en el període d’entreguerres. El principal problema que ens presenten aquestes dades sorgeix quan analitzem el cas d’Alemanya entre 1945 i 1991. Tot i que aquest gràfic afegeix, a part de l’Alemanya unificada, els números de la República Federal Alemanya i la República Democràtica Alemanya, la interpretació d’aquests dos pot comportar certes interpretacions errònies.
En el cas de França, s’observa un cim en el període d’entreguerres, però no molt remarcat durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Entre les dècades dels 50 i 70, hi va haver un gran augment de la producció, que va veure un estancament i posterior declivi fins a l’actualitat
En el cas de Polònia, podem veure com des de la dècada dels 50, hi ha un augment exponencial en la producció de ferro i acer. Aquesta veu una gran devallada a la dècada dels 80, coincident amb les crisis dels països comunistes. Aquesta caiguda, també es veu reflectida a la República Democràtica Alemanya, reflectint aquestes crisis dels països d’Europa de l’Est.

En tots tres països, s’observen caigudes pronunciades coincidents amb la crisi del 2008, a part d’un estancament les últimes dècades.

5 La comparabilitat internacional

L’ús d’índexs internacionals s’ha utilitzat com a eina indispensable per a la comparació de països. És impossible comparar estats si no estandaritzem la manera en què ho fem: com bé indica el professor Mas, “no podem comparar pomes amb peres”. Així doncs, és imprescindible utilitzar aquestes eines per a poder fer comparacions adients, que ens permeten, com a “consumidors”, entendre les interaccions dins el sistema en què vivim (Cooley i Snyder, 2015). No obstant, la construcció d’aquests índexs sempre inclourà certes assumpcions que no contentaran tots els estats. Els índexs poden tenir efectes sobre els estats, ja que poden atraure inversions o fons per al desenvolupament (Cooley i Snyder, 2015).

Un dels grans reptes amb què es troben els índexs internacionals és la simplificació de la informació (Cooley i Snyder, 2015). Per a donar informació clara a l’usuari, han d’intentar ser simples; a ser possible, amb una única variable de resultat assignable a una situació (democràcia - autocràcia…). Això comporta que no es pugui presentar la informació completa i que, per tant, es treguin conclusions que poden no reflectir la realitat completament: els problemes que aquests índexs estudien, com la democràcia o la fragilitat d’un estat, no són simplificables, i no es poden explicar simplement amb un nombre.

El fet de fixar-se en certs indicadors específics comporta un altre repte per als índexs internacionals: els països poden maquillar, o com a mínim intentar-ho, les seves dades. Com bé argumenten Cooley i Snyder (2015), a Geòrgia es van crear grups de treball per a desenvolupar legislacions específiques per a augmentar posicions al Ease of Doing Business Index, demostrant la fragilitat de l’índex.

Per altra banda, és important tenir en compte que, les dades sobre les que beuen aquests índexs, depenen completament dels estats i, en moltes ocasions, no són externament verificables. Un exemple clar és el de la Xina i les dades d’atur juvenil. Després d’arribar a màxims al juny de 2023, l’administració xinesa va deixar de publicar aquestes estadístiques, fins que revisessin els mètodes de compte (Oi i Marsh, 2013). A partir de gener de 2024, el govern ha tornat a publicar aquestes dades, després de canviar el mètode de compte, argumentant que així reflecteixen millor la situació del país (Soo, 2024). Aquests canvis de metodologia, no permeten una correcta comparació, i poden posar en dubte la fiabilitat d’aquestes dades.

Per últim, és altament complicat crear un índex sent completament imparcial; tot índex té un propòsit, i l’operacionalització d’aquest estarà, potser involuntàriament, esbiaixada (Cooley i Snyder, 2015).

5.1 Bibliografia

Guia de l’assignatura, Jordi Mas Elias
Cooley, Alexander i Snyder, Jack (2015) “Rank Has Its Privileges: How International Ratings Dumb Down Global Governance”, a Foreign Affairs, New York, Council on Foreign Relations 94 - 8 pp. 101-108.
Oi, Mariko i Marsh, Nick (15 d’agost de 2023) China suspends youth unemployment data after record high, BBC News, Editorial[article en línia] - Disponible a l’enunciat del Repte. Última data de consulta: 21 d’abril de 2024
Soo, Zen (17 de gener de 2024) China starts publishing youth jobless data again, with a new method and a lower number, BBC, Hong Kong [article en línia] - Disponible a l’enunciat del Repte. Última data de consulta: 21 d’abril de 2024