La Ches Data, és un índex elaborat per la Chaper Hill, una organització conformada per professionals que es dediquen a l’enquesta d’experts, per a la recopilació de dades.
L’estudi d’aquest grup, es concentra en la valoració i puntuació que fan un seguit d’experts, als quals s’entrevista, les preguntes tenen com a objecte d’estudi els partits polítics i la seva posició vers certs assumptes.
És una organització finançada per fons de diferents institucions, públiques i privades, com universitats, fundacions, i organitzacions internacionals com la Unió Europea.
Aquesta base de dades en concret, s’ha elaborat arrel de l’entrevista a 421 experts de renombre, per avaluar el posicionament de 277 partits polítics, dels estats de la Unió Europea, afegint també Noruega, Suïssa, i Turquia. Les dimensions que s’analitzen són la ideologia política, la integració europea i les posicions polítiques.
Arrel de les puntuacions que els experts entrevistat han donat a les diferents qüestions, els membres de la Chaper Hill fan un agregació dels resultats per donar una puntuació en els diferents àmbits analitzats.
Podem acceptar com a dades fiables, els resultats publicats, l’elecció d’experts en la matèria i l’elevat nombre al que s’ha recorregut, dissol possibles biaixos que es puguin donar, fruit de l’entrevista a un expert clarament posicionat en un tema o partit. A l’hora també hem de tenir en compte que l’elecció d’experts normalment respon a criteris vàlids que avalen la posició crítica, independent i analítica que es pressuposa han de tenir.
A l’hora el finançament, com hem esmentat prové de diferents institucions, educatives i governamentals, totes elles interessades en l’estudi polític i la recopilació d’informació de validesa per a l’ús del estudi.
El país assignat, és Estònia, membre de la Unió Europea des del 2004 a més d’un estat exmembre de la URSS, ubicada al nord d’Europa, en front del mar bàltic i limítrof amb Rússia per l’est i Letònia pel sud.
El sistema polític és el de república parlamentària. El parlament, rep el nom de Riigikogu, creat el 23 d’abril de 1919 però suspès des de 1940 fins 1991 per la URSS-
Pel que fa l’economia, els sectors més importants són el comerç, transport i hostaleria que representa un 20,50% del PIB, seguit per la indústria (19,20%) i el sector públic; defensa, educació, administració pública, sanitat i serveis socials 16,70%.
Els principals socis comercials, ja sigui per les exportacions i les importacions són països de la UE i pròxims geogràficament: Letònia, Alemanya, Finlàndia Suècia i Rússia.
Les variables escollides, han estat 4, l’objectiu d’aquesta selecció es veure si existeix una correlació entre el posicionament que els experts fans dels partits pel que fa al seu posicionament ideològic en eix que va d’esquerres a dretes passant per un “centralisme ideològic” en la resta de variables escollides; principis religiosos, política d’immigració i drets socials (homosexualitat i igualtat de gènere)
LRGEN: Aquesta variable posiciona els partits en un espectre que va des de l’extrema esquerra (0), passant pel centre (5) fins a l’últra dreta (10).
RELIGIOUS_PRINCIPLES: Aquesta variable, analitza la posició dels partits pel que fa la presència de la religió en la política, els valors més propers a 0 estan en contra i els més pròxims a 10 tot el contrari.
IMMIGRATE_POLICY: Amb aquesta variables, també és mesura en una escala del 0 a 10 la posició en la política migratòria, els valors més pròxims a 0 defensen una política lliberal i els més pròxims a 10 defensen una política restrictiva.
SOCIALLIFESTYLE: Aquest indicador, fa referència a la posició els partits vers els drets del col·lectiu homosexual i la igualtat de gènere. De nou els valors més pròxims a 0 donen suport a polítiques que defensin aquests drets, mentre que els valors més pròxims a 10 estan totalment encontra.
ECON_INTERVEN = El darrer indicador escollit mesura com tots els anteriors en una escala del 0 al 10, la posició que tenen els partits respecte a la intervenció de l’economia, 0 seria la posició més a favor d’aquesta intervenció i 10 tot el contrari.
| party_name | lrgen | religious_principles | immigrate_policy | sociallifestyle | econ_interven |
|---|---|---|---|---|---|
| E200 | 5.2 | 2.5 | 2.5 | 1.5 | 5.1 |
| EK | 4.5 | 4.5 | 5.0 | 4.9 | 3.2 |
| EKRE | 8.5 | 7.2 | 9.6 | 9.5 | 4.2 |
| ER | 6.5 | 3.2 | 3.2 | 2.8 | 8.2 |
| IRL | 7.5 | 6.5 | 7.6 | 7.7 | 6.7 |
| SDE | 3.1 | 2.6 | 2.8 | 1.5 | 2.6 |
L’eix ideològic que he seleccionat és el conservador, sol trobar-se en partits a la dreta de l’espectre polític, va néixer després de la Revolució Francesa i prefereix les coses tradicionals a les progressistes. El conservadorisme ha tingut una presència important a Estònia des de les primeres elacions multipartidistes que van tenir el 1992 quan aquest estat va deixar de formar part de la Unió soviètica. Encara més, el primer guanyador, Mart Laar, formava part d’un partit conservador, que podríem arribar a considerar l’avantpassat dels dos que parlarem.
Els dos partits polítics que podem veure en la gràfica són l’Isamaa (IRL) i el Conservative poeple’s party (EKRE). Tots dos són de tradició conservadora i tenen una presència rellevant en el parlament actual d’Estònia, el primer compte amb 8 escons i el segon amb 17.
Com podem veure en el gràfic, que mostra el resultat del 0 al 10 de “religious_principles”, ens mostra com els experts creuen que en la política del partit EKRE la religió està més present que en l’IRL, i aquests resultats tenen sentit. Tot i que una de les ideologies d’IRL sigui la democràcia cristiana, EKRE és un partit de l’extrema dreta que incorpora la religió constantment, tant en els seus discursos com en les seves polítiques i ha deixat molt clar la seva posició en assumptes que ells consideren que van encontre de les seves creences religioses i que per a ells són moralment incorrectes.
L’eix ideològic seleccionat és el nacionalisme, en aquest cas s’han triat partits que defensen els valors estonians i la conservació de la identitat del país. Un dels partits triats es el Pro Patria (Isamaa Erakond), és un partit que els experts han posicionat a la dreta i en el nacionalisme, i se centra en la seguretat del país, i sobretot en la conservació de la identitat i aquests valors. L’altre partit seleccionat és el dels Conservadors de la Nació (Eesti Konservatiivne Rahvaerakond, EKRE). Aquest partit també ha estat qualificat com de dreta i nacionalista. L’EKRE defensa valors com la sobirania nacional i la preservació de la identitat estoniana. S’oposen a la immigració massiva i promouen polítiques que afavoreixen els estonians ètnics i la cultura estoniana. La variable escollida ha estat la de immigrate_policy, ja que com hem mencionat anteriorment, és una variable que va del 0 al 10 respecte la posició en la política migratòria. Els valors més pròxims a 0 defensen una política liberal respecte la migració, i els més pròxims a 10 una política restrictiva. A la gràfica s’observa que els experts qualifiquen a l’ERKE molt proper a 10 i sobretot a 10, el que indica una política restrictiva. En canvi, com a sorpresa el pro patria no ha rebut tantes puntuacions en el 10, encara que totes són sobre de 5. Això mostra a partits molt nacionalistes, sobretot el primer a diferència del pro patria que també tendeix a polítiques restrictives respecte la immigració.
Pel que fa a la validesa de les dades, s’ha de tenir en compte que les preguntes eres específiques i adequades, i per tant, es podria considerar que les dades eren fiables. S’hi podrien trobar biaixos respecte l’origen dels experts enquestats o la falta de polítiques respecte l’immigració dels partits.
La ideologia liberal és una corrent política que defensa la llibertat individual i els drets individuals com a valors fonamentals. Creu en un govern limitat i en la separació de poders per evitar abusos de poder. Promou l’economia de mercat i la propietat privada com a motor de progrés i desenvolupament. Defensa els drets humans, la igualtat d’oportunitats i la tolerància envers la diversitat. Busca la mínima intervenció de l’estat en els afers personals i econòmics, prioritzant la llibertat individual i la responsabilitat personal. Eesti Reformierakond és un partit polític liberal-conservador a Estònia. Fundat el 1994, defensa els valors liberals com la llibertat individual, la democràcia i l’economia de mercat. Promou polítiques econòmiques lliures, reformes estructurals i la innovació tecnològica. També prioritza l’aliança amb la Unió Europea i l’OTAN. Erakond Eesti 200 és un partit polític centrista fundat el 2018 a Estònia. Té com a objectiu principal millorar la política nacional i superar els conflictes partidistes tradicionals. Propugna una nova generació de polítics i un enfocament pragmàtic envers les polítiques públiques. Defensa la transparència, la sostenibilitat ambiental i la innovació econòmica com a eixos principals. Com podem interpretar en la gràfica, que mostra el resultat del 0 al 10 de “econ_interven”, ens mostra com els experts creuen que en la política del partit ER està més a favor de la intervenció de l’economia i, en canvi, en el partit E200 n’estan més en contra. Aquests resultats tenen sentit ja que el partit ER defensa, entre altres, l’economia de mercat i les polítiques econòmiques lliures. I el partit E200 promou un enfocament més pragmàtic de les polítiques públiques.
(Desconeixem perquè surt aquest requadre sobre el gràfic amb l’avís “warning”)
## Warning: Removed 2 rows containing non-finite values (`stat_count()`).
L’eix triat és el progressista, que és situat generalment a l’esquerra de l’espectre polític. Bàsicament, busca i defensa el progrés, que considera com a l’avançament cap a la igualtat econòmica i social, legalitzant entre altres drets com l’avortament, el matrimoni homosexual, l’eutanàsia… Normalment, és considerada una contraposició a l’eix conservador, ja que estan enfrontats en molts aspectes, tot i que solen tenir elements comuns, com la defensa de la democràcia, de la justícia…
Els partits escollits són l’EKRE (Partit conservador) i l’SDE (Partit socialdemòcrata). Si bé a Estònia no hi ha un partit associat de forma directa i completa a l’esquerra, el partit més proper a l’ideal progressista és l’SDE, considerat partit de centreesquerra. I en el cas contrari tenim el partit EKRE, conegut per les seves opinions conservadores, de dretes.
La variable escollida és LRGEN, que com s’ha mencionat anteriorment, posiciona els partits en un espectre que va des de l’extrema esquerra fins a la ultradreta. Aquells valors més propers a 0 són considerats esquerra i la dreta és la més a prop del 10.
Com es poden observar a les respostes pels experts, les consideracions anteriors són completament encertades, ja que la gran majoria situen al partit EKRE entre el 7 i el 10, i gran part es concentra en el 9 i 10. Això ens fa pensar que aquest partit és considerat definitivament com a ultradreta. Tot i aquests resultats, hi ha un dels experts que considera a aquest partit un 1 en l’escala, establint que és d’extrema esquerra. Això ens pot fer dubtar en els resultats, ja que aquesta diferència d’opinions entre experts tan dràstiques és molt estrany, però podríem pensar que ha sigut una confusió o error particular i aïllat per part de l’organització o expert. Un cop analitzat el partit EKRE, hem d’analitzar el partit SDE. Aquest, igual que l’anterior confirma i dona suport a les mencions anteriors, ja que els experts consideren al partit d’un 0.5 a 4.5 en l’escala, i la gran majoria està concentrada en el 2.5 al 4.5, establint que SDE és un partit de centreesquerra, que cauria dintre del progressisme.
En general considero que hi ha validesa en les dades, pel fet que hi ha pluralitat d’opinions, les preguntes són ben fetes, perquè són adequades al tòpic a més que no deixen espai a interpretació fora d’allò que busquen com a resposta. Si bé la discrepància en els resultats del partit EKRE pot donar lloc a dubtes o inseguretat, existeixen les possibilitats d’error que ja he mencionat anteriorment o simplement una diferència d’opinió en l’expert.
L’eix triat és l’ultra conservador i aquest és representat a Estonia pels partits següents: el Conservative people’s party (EKRE), i el Isamaa (IRL). Tenen força representació al parlament, amb 17 i 8 escons respectivament. L’ultra Conservadorisme es diferencia del conservadorisme tradicional en el sentit que és més agressiu en les polítiques migratòries, i es posiciona fortament en contra d’acceptar immigrants. El discurs de l’extrema dreta fa anys que està en auge arreu d’Europa, inclús tenint la presidència a Itàlia, i representacions molt altes a altres països, com és el cas de Vox a Espanya. En el cas d’Estonia, aquest moviment és representat per l’EKRE, i la gràfica evidencia com estan en contra de rebre immigrants.
Així doncs, la gràfica mostra el grau de restricció o llibertat envers les polítiques migratòries, i no s’observen sorpreses. l’IRL no es situa tant a l’extrem de l’eix ideològic, i els experts així ho veuen: hi ha més divisió d’opinions que amb l’EKRE, ja que els experts estan entre els valors de 6 i 9, repartits de forma bastant homogènia pel que fa el recompte. D’altra banda, el 10 és l’opció més minoritària, pel que es mostra com estem davant d’un partit conservador tradicional, en què no es mostra molt favorable a la lliure circulació de persones dins el país, però no és una de les principals prioritats polítiques.
Per l’altra banda, es troba el partit d’extrema dreta de l’EKRE, en el qual sí que es veu aquesta tendència recent a rebutjar la immigració dins el país. Així ho creuen els experts, atorgant la immensa majoria de la puntuació al valor de 10, mostrant-se clarament en contra de la llibertat. En altres paraules, es veu com aquesta variable és molt significativa en aquest eix, i és un dels principals reclams a la població, per fomentar una política del rebuig a tot allò estranger. Així com a l’IRL hi ha valors de 6 i de 7, en el cas d’aquest partit el recompte comença directament al 8, amb molt poca valoració, i augment de forma exponencial fins al 10.
Perfiles de los Estados miembros de la UE: Estonia | Unión Europea. (s. f.). European Union. https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles/estonia_es
Ryan Bakker, Liesbet Hooghe, Seth Jolly, Gary Marks, Jonathan Polk, Jan Rovny, Marco Steenbergen, and Milada Vachudova. 2020. “2019 Chapel Hill Expert Survey.” Version 2019.3. Available on chesdata.eu. Chapel Hill, NC: University of North Carolina, Chapel Hill.
Duque Daza, Javier. (2012). La socialdemocracia. Revista mexicana de sociología, 74(4), 684-687. Recuperado en 05 de junio de 2023, de http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0188-25032012000400007&lng=es&tlng=es.
Alonso, R. (2022, September 15). En Estonia el sentimiento antirruso pone la democracia en entredicho. VoxEurop. https://voxeurop.eu/es/ucrania-estonia-sentimiento-antirruso-pone-democracia-entredicho/
Attewell, D., & Koedam, J. (n.d.). CHES-Europe — Chapel Hill Expert Survey. Chapel Hill Expert Survey. https://www.chesdata.eu/ches-europe Blanco, F. (2022, November 8). ▷ Conservadurismo político: historia y características. Politocracia. https://www.politocracia.com/ideologias/conservadurismo/
Chapel Hill. (n.d.). Codebook 2019 Chapel Hill Expert Survey. file:///C:/Users/Usuario/Desktop/R/pac%205/2019_CHES_codebook.pdf Elecciones parlamentarias de Estonia de 1992. (n.d.). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_parlamentarias_de_Estonia_de_1992 Isamaa. (n.d.). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Isamaa
Kulbaczewska-Figat, M., & Ferrari, F. (2020, May 27). Right-Wing Populism in Estonia. Transform! Europe. https://www.transform-network.net/en/focus/overview/article/radical-far-and-populist-right/the-extreme-right-in-the-baltic-states-estonia/
Ortiz, R. (2017, February 22). CIDOB. CIDOB - CIDOB. https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/europa/estonia/mart_laar Partido Popular Conservador de Estonia. (n.d.). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Partido_Popular_Conservador_de_Estonia
República Socialista Soviética de Estonia. (n.d.). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A9tica_de_Estonia Riigikogu. (n.d.). Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Riigikogu