Introducció

La base de dades d’Experts Chapel Hill, tenen per objectiu “estimar el posicionament dels partits en temes d’ideologia i polítiques, i les relacions internacionals dels partits nacionals a països d’arreu del món” (Chapel Hill Expert Survey, n.d.).Cobreix 14 països, entre d’ells Polònia, que és el que analitzarem.

La metodologia es basa en enquestes anònimes d’experts, seleccionats segons la seva expertesa en partits polítics, opinió pública, eleccions o comportament legislatiu, esdevenint així les fonts d’informació principal. La informació recollida és gestionada amb confidencialitat, i consisteix en dades d’estimacions relatives al posicionament i lideratge dels partits polítics nacionals dels països en aspectes generals d’integració, ideologia, política i relacions internacionals. Segons els països objecte d’estudi, les enquestes poden incloure preguntes sobre altres temes polÍtics, com immigració, descentralització, redistribució, i política mediambiental. El sistema d’agregació de respostes de CHES és amb la mitja, però la possibilitat de desacord en les valoracions expertes suggereix que la mitjana o la resposta modal serien més rigoroses que la mitja.

Les dades són més transparents quan són més replicables (obtenció d’un resultat semblant amb dades iguals o semblants), verificables (registre de les fonts d’obtenció i de gestió), i de finançadors coneguts (possible orientació dels interessos). Tot i que CHES compleix aquests requisits, la seva transparència contindrà sempre cert “biaix”, també atès el sistema d’obtenció de dades (enquestes), on el factor “opinió” pot augmentar el grau de la direccionalitat de les dades.


POLÒNIA


 

En primer lloc, hem escollit la variable LRGEN, per tenir una idea general de la posició ideològica global dels partits l’any 2019. La variable va del 0 (significant una ideologia d’extrema esquerra), el 5 (de centre), fins al 10 (d’extrema dreta).

Hem escollit també la variable GALTAN per veure de manera més detallada si les posicions dels partits gaudeixen d’un cert ventall i diversitat, o ans al contrari hi ha una concentració d’aquesta, en termes de llibertats i valors socials i culturals de la població. Aquesta variable puntúa a aquells partits amb una aproximació “llibertaria” o “posmaterialista” que afavoreix les llibertats personals a un extrem (0) i als que tenen una aproximació “tradicional” o “autoritaria” i per tant rebutgen aquestes idees a favor de mantenir l’ordre i la tradició a l’altre (10).

Polònia ha sigut un territori històricament ocupat, primer per l’Alemanya Nazi i després per la Unió Soviètica Comunista. Fet que va donar lloc a un moviment sindical amb tendències nacionalistes que pretenia recuperar la independència del país. La variable NATIONALISM ens permet analitzar si les tendències nacionalistes segueixen sent dominants en la política actual, o en canvi, s’han perdut amb les noves generacions.

Amb l’objectiu d’analitzar també l’enfocament dels partits en relació amb l’aspecte econòmic, hem triat la variable ECON_INTERVEN que mesura la posició dels partits respecte de la intervenció de l’estat en l’economia. En aquest cas, 0 vol dir “totalment a favor” i 10 significa “totalment en contra”.

S’ha escollit la variable RELIGIOUS_PRINCIPLES perque ens permetrà obtenir informació específica sobre la posició de determinats partits en relació amb el paper dels principis religiosos en la política. Aquesta variable indica el grau d’oposició o suport dels partits a l’ús o la influència dels principis religiosos en les qüestions polítiques.

party_name lrgen galtan nationalism econ_interven religious_principles
E200 5.2 2.2 1.8 5.1 2.5
EK 4.5 4.6 5.2 3.2 4.5
EKRE 8.5 9.5 9.5 4.2 7.2
ER 6.5 3.1 3.1 8.2 3.2
IRL 7.5 7.4 8.0 6.7 6.5
SDE 3.1 1.7 1.9 2.6 2.6


DRETA, Anna Nogueras

Els dos partits escollits tenen una puntuació al voltant de l’1 a la variable d’EU Asylum, el que significa que s’oposen a les polítiques d’asil proposades per la Unió Europea (2019). Polònia s’ha convertit en el “nou destí de la Unió Europea per a la sol·licitud d’asil” (Euronews, 2021). Més concretament, l’any 2019, “el país va emetre la major quantitat de permisos de residència a immigrants que ingressen a la UE” (Sanchis, 2021).

Per una banda, el partit Kukiz té una ideologia conservadora de dretes que va sorgir a les eleccions presidencials de l’any 2015, molt popular entre els joves. Inicialment, es va vincular al Moviment Nacional (d’extrema dreta), tot i que actualment té un perfil més de dreta moderada. Aquest partit va anunciar una “convocatòria d’un referèndum denominat Stop Refugiats per revertir la decisió del govern anterior d’acollir 7.000 refugiats” (González-Páramo, 2019), justificant que tenien per objectiu prioritzar la seguretat física de la frontera (F Barca, n.d.).

Per altra banda, hi ha el partit PiS (Law and Justice Party), que és un partit de dretes amb ideologies conservadora, proteccionista i catòlica. Més concretament, el partit “s’ha distingit per la seva feroç retòrica anti immigratòria” (Sanchis, 2021).

Com es pot veure en el gràfic, els dos partits mencionats tenen una puntuació força adequada amb l’eix ideològic escollit, tot i que el PiS mostra una tendència més radical. En relació la fiabilitat i validesa de les dades observades, és important tenir en compte que les respostes proporcionades a l’enquesta del CHES poden variar, així que s’ha de tenir en compte aquesta possible subjectivitat al ser una enquesta en format qüestionari. Tot i això, constitueixen una representació vàlida de la situació a la realitat.


ESQUERRA, Miquel Àngel Arévalo Juárez

El Lewica Razem i el SLD (Aliança de l’Esquerra Democràtica) són dos partits polítics d’esquerra a Polònia que tenen perspectives molt similars sobre la Unió Europea i la seva cohesió.

Lewica Razem és un partit polític d’esquerra a Polònia. Històricament, la majoria dels partits d’esquerra a Polònia han mostrat un suport general a la integració europea i la cohesió amb la UE. Són partidaris d’una Polònia més europea, amb una estreta cooperació amb altres països de la UE i una adhesió als valors i normes de la UE.

Per altra banda, l’SLD (Aliança de l’Esquerra Democràtica), ha estat històricament més favorable a la integració europea i ha defensat l’aproximació a les polítiques de la Unió Europea. En general, el SLD ha estat més favorable a l’adopció de polítiques socialdemòcrates i ha estat més obert a la cooperació amb altres països membres de la UE.

A Polònia, el tema de la cohesió amb la Unió Europea ha estat objecte de debat i tensió en els últims anys. El govern Polonès ha implementat diverses reformes polèmiques que han generat preocupació dins de la Unió Europea i han provocat conflictes amb altres estats membres. Hi ha hagut controvèrsies relacionades amb la independència judicial, els drets civils i la llibertat de premsa a Polònia. Com a resultat, la Comissió Europea i altres institucions de la UE han expressat preocupació pel que consideren com a violacions dels principis democràtics i els valors de la UE per part del govern polonès. Aquestes preocupacions han portat a diferents processos de supervisió i procediments legals per part de la UE.


EXTREMA DRETA, Mariola Mataix Juan

Prawo i Sprawiedliwość (Dret i Justícia) i Konfederacja Wolność i Niepodległość (Confederació Llibertat i Independència) són els dos partits identificats a l’eix d’extrema dreta a Polònia. Es considera que Confederació Llibertat i Independència seu a la dreta de Dret i Justícia.

Dret i Justícia és un partit conservador, nacionalista, clerical cristià i euroescèptic. Actualment és el partit que governa i que més escons té al parlament polonès. D’altra banda, Confederació Llibertat i Independència és una aliança electoral, nacionalista, liberal, ultraconservadora i bastant euroescèptica que a les últimes eleccions va treure 11 escons al parlament.

La variable immigrate_policy és d’especial interès. La crisi de refugiats que es viu a Europa des de l’any 2015 ha posat en relleu el debat sobre la política d’immigració i s’ha de tenir en compte que les fronteres de Polònia amb Alemanya i Bielorússia, on el govern del partit Dret i Justícia va construir una valla en 2022, formen part de les principals rutes dels refugiats.

Ambdós partits tenen una puntuació adequada en relació a l’eix ideològic on es situen i a més, observem que “Konfederacia” es situa ideològicament més a la dreta i té una concepció més radical sobre la política d’immigració. S’ha de tenir en compte que pot existir un problema de fiabilitat ja que les dades extretes de l’opinió d’experts estan condicionades a certa subjectivitat i no sabem sota quins criteris han estat escollits. No obstant, el gràfic reflecteix el que hem exposat sobre els partits i per tant, podem conlcoure que si bé poden haver problemes de fiabilitat, aquestes dades són una bona representació quantitativa de la realitat.


NACIONALISME ECONÒMIC, Cristina Martínez Jaumejoan

Per a representar l’eix de Nacionalisme Econòmic, escollim Prawo i Sprawiedliwość o Dret i Justícia, i Polskie Stronnictwo Ludowe, també conegut com a Partit Popular o Camperol Polonès.

Tant el PiS com el PSL s’orienten entre el centre i la dreta política. No obstant això, el PiS adopta una posició més extremista en les seves polítiques, basades principalment en el catolicisme, el conservadorisme social, el populisme i el nacionalisme. D’altra banda, el PSL és un partit més moderat, amb una ideologia conservadora centrada en les tradicions cristianes i l’agricultura.

Si ens fixem en els resultats de la variable “protectonism” que qualifica els partits segons la seva posició entre el lliure comerç (0) i el proteccionisme de productors domèstics (10), veiem la representació de la postura més radical del PiS, on la majoria d’enquestats el posicionen en un 9; en canvi, el PSL té resultats més divergents. Així i tot, ambdós partits busquen protegir i promoure l’economia nacional, posant “barreres” al mercat estranger, sigui per protegir als agricultors sigui per aconseguir una “repolonització” de l’economia.

Si bé és cert que sembla que els experts saben identificar les preferències de cada partit, crec que el principal problema d’aquestes mesures és la validesa de les dades, ja que hauríem d’investigar si són coherents i posteriorment verificades, tenint en compte aspectes com el coneixement dels experts, els possibles biaixos, si les respostes són objectives, etc.


ECONOMIA LIBERAL, Sandra Yñiguez Romero

Nowoczesna (Nowo/Moderno) i Platforma Obywatelska (PO/Plataforma Cívica) son dos partits polítics a Polònia i els quals s’identifiquen amb una posició de centre i centre/centre-dreta respectivament, es troben en l’eix ideològic liberal (Moderno) i liberal conservador (PO), i alhora donen suport a ser estat membre de la Unió Europea.

Ambdós partits posen especial èmfasi a les polítiques econòmiques de caire liberal, tot i que el primer (Nowo) sembla va prendre un gir d’esquerres el 2021, en relació a les mateixes.
Per altra banda, val a dir que Plataforma Cívica és la segona força política del país i la oposició al país és pràcticament imperceptible.

Al tractar-se de partits polítics amb unes preferències en l’àmbit de polítiques econòmiques força marcades en el liberalisme, i per tant en vessants similars, s’ha escollit la variable lrecon per poder observar tot i aquestes suposades similituds quina posició prenen ambdós en relació a la seva ideologia en termes d’economia (com la privatització, impostos, regulació, etc) i les seves preferències en relació al tipus de rol que ha de prendre, o no, el govern en aquesta.

Al gràfic podem observar com la opinió dels experts (tot i la possible manca de fiabilitat deguda a la subjectivitat inherent que hi pugui haver per exemple en la conceptualització que en fan de la temàtica o en la tendència ideològica dels mateixos experts) en relació a la postura ideològica d’ambdós partits queda en general concentrada al centre amb petites desviacions cap a centre i dreta. És a dir, mentre que per una banda Nowo obté algunes votacions al 9 i 10 així doncs identificant-lo per voler un rol del govern en l’economia més aviat reduït, PO per l’altra rep una valoració més alta al 5, així doncs situant-la relativament més cap al centre. Els experts coincideixen en que ambdós partits defugen de voler un rol actiu per part del govern en l’economia.


ESQUERRA LIBERAL, Roberto Álvarez Díez

Lewica Razem (“deixats junts”), i Wiosna (“primavera”), són dos partits polítics polonesos de tendència d’esquerra, de tall progressista, liberal, i proeuropeu. De fet, formaràn una aliança per sumar força juntament amb altres agrupacions d’ideologia afí.

 


Ambdós partits coincideixen en apostar per polítiques liberals, prioritzant la defensa de polítiques socials que afecten temes com igualtat de gènere, drets de la dona, avortament, col·lectiu LGTBI, protecció del medi ambient, separació esglèsia-estat, sanitat, etc.

La variable triada és sociallifestyle (estil de vida social), a fi i efecte de visualiutzar gràficament les coincidències ideològiques relatives a la major o menor tendència a donar suport a les polítiques liberals que han de permetre el compliment dels seus objectius i idearis.

En termes generals, la fiabilitat de l’indicador sociallifestyle és relativa atesa la metodologia de recollida de dades (enquestes d’experts) i el sistema d’agregació (per mitja), per la qual cosa existeix la probabilitat de diferències d’opinió i punt de vista en els criteris dels enquestadors, i per tant, en les valoracions finals.

Crec que ofereix certa validesa aparent, atès que és un indicador rellavant pel concepte que pretèn mesurar, tot i que l’ambigüitat i abast del concepte i dels marges de subjectivitat que té el sistema de recollida; difícilment permeten una replicació de resultats verificables, no podent evitar el biaix. Considero que sociallifestyle és més vàlid que fiable perquè aten més a la vessant conceptual que a la purament empírica.



BIBLIOGRAFIA

BAKKER, R., HOOGHE, L., JOLLY, S., MARKS, G., POLK, J., ROVNY, J., … & VACHUDOVA, M. (2021). Chapel Hill Expert Survey (CHES) Europe 1999-2019 Trend File.

Chapel Hill Expert Survey. (n.d.) (en línia). Chapel Hill Expert Survey. (Data de consulta 27, 28 i 29.05.2023). https://www.chesdata.eu/

Foundations of European Politics (en línea). Data set description for chapter 8: the CHES dataset. (Data de consulta 27.05.2023). https://www.foundationsofeuropeanpolitics.com/project/chapter8/

Lindstädt, R., Proksch, S., & Slapin, J. (2020). When Experts Disagree: Response Aggregation and its Consequences in Expert Surveys. Political Science Research and Methods, 8(3), 580-588. doi:10.1017/psrm.2018.52

Mas, J. (2021) Mòdul 3. Indicadors Polítics, FUOC.

Strona oficjalna partii Razem. (n.d.). Partia Lewica Razem. https://partiarazem.pl/deklaracja-programowa


BIBLIOGRAFIES ESPECÍFIQUES

Anna Nogueras

Sanchis, A. (2021). Polonia ya es el país de Europa que más inmigrantes acepta. Siempre que no sean musulmanes. Xataka. https://www.xataka.com/magnet/polonia-pais-europa-que-inmigrantes-acepta-no-sean-musulmanes

González-Páramo, A. (2019, May 25). Polonia, en deriva autoritaria - Fundación porCausa. Fundación porCausa. https://porcausa.org/articulo/polonia-deriva-autoritaria-antimigracion/

Euronews. (2021, August 24). Activistas denuncian que Polonia viola el derecho al asilo en la frontera con Bielorrusia. Euronews. https://es.euronews.com/2021/08/24/la-masiva-llegada-de-refugiados-impulsa-a-polonia-a-cambiar-su-legislacion-migratoria

F Barca. (n.d.). En la frontera polaco-ucraniana, la solidaridad europea finalmente brilla. VoxEurop. https://voxeurop.eu/es/frontera-polaco-ucraniana-la-solidaridad-europea-finalmente-brilla/


Sandra Yñiguez Romero

Gayo Macías, M. Á. (2022). Polonia, el país sin izquierda: “Si un partido comunista ofreciese más y mayores subsidios…” El Confidencial. https://www.elconfidencial.com/mundo/europa/2022-01-05/polonia-partidos-izquierda-pis_3348917/

El Electoral. (2023). Polonia. El Electoral. https://elelectoral.com/internacional/polonia/

European Commission. (2023). Economic Forecast for Poland. Economy and Finance. https://economy-finance.ec.europa.eu/economic-surveillance-eu-economies/poland/economic-forecast-poland_en


Miquel Àngel Arévalo Juárez

Tycner, M. (2019). What’s Left in Poland? Can the ‘three tenors’ led by Adrian Zandberg, take on Poland’s duopoly? OpenDemocracy. https://www.opendemocracy.net/en/can-europe-make-it/whats-left-in-poland-can-the-three-tenors-led-by-adrian-zandberg-take-on-polands-duopoly/

Chwedoruk, R. (2023). Lewica: a united Polish left. IPS Journal. https://www.ips-journal.eu/regions/europe/lewica-a-united-polish-left-3741/

Press corner.(n.d.). European Commission. https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_23_842


Mariola Mataix Juan

Universidad Politécnica de Madrid. (n.d.). About: Confederación de Libertad e Independencia. https://es.dbpedia.org/page/Confederaci%C3%B3n_de_Libertad_e_Independencia

Entre fronteras. (n.d.). Refugiados. https://entrefronteras.com/que-es-la-crisis-de-refugiados/

Rodríguez, G. [Gloria]. (2022). El rastro perdido de los refugiados en la frontera entre Polonia y Bielorrusia. El País. https://elpais.com/internacional/2022-07-25/el-rastro-perdido-de-los-refugiados-en-la-frontera-entre-polonia-y-bielorrusia.html

Dirección General de Comunicación, Diplomacia Pública y Redes. (2023). República de Polónia. https://www.exteriores.gob.es/documents/fichaspais/polonia_ficha%20pais.pdf


Cristina Martínez Jaumejoan

BBC News. (2022). Poland profile - Timeline. BBC News. https://www.bbc.com/news/world-europe-17754512

Cervera, S. (2022). Partido Campesino. Noticias de Navarra. https://www.noticiasdenavarra.com/politica/2022/03/05/partido-campesino-2092217.html

Ślarzyński, M., Gülboy, M. (2020). La revolución de la derecha en Polonia sigue su curso. Nueva Sociedad. https://nuso.org/articulo/la-revolucion-de-la-derecha-en-polonia-sigue-su-curso/


Roberto Álvarez Díez

Euronews (en línia). Un homosexual lanza un nuevo partido político en Polonia, 04/02/2019. (Data de consulta 05.06.2023).

Europapress (en línia). Los principales partidos izquierdistas de Polonia se coaligan de cara a las parlamentarias de octubre, 05/08/2019. (Data de consulta 05.06.2023). https://www.europapress.es/internacional/noticia-principales-partidos-izquierdistas-polonia-coaligan-cara-parlamentarias-octubre-20190805191306.html

Hmong (en línia). Wiki. Dejados Juntos. Razem. (Data de consulta 05.06.2023). https://hmong.es/wiki/Razem

Konstitucje (en línia). Wiosna. (Data de consulta 05.06.2023). https://riocreativo.pl/en/prace/wiosna

Parlamento Europeo (en línia). Resultados de las elecciones europeas de 2019. Polonia. (Data de consulta 05.06.2023). https://www.europarl.europa.eu/election-results-2019/es/herramientas/widget-pais/polonia/2019-2024/

Partiarazem (en línia). Razem. (Data de consulta 05.06.2023). https://partiarazem.pl/